Aparcada la
selecció espanyola com fins no fa tant era tradicional, als
vuitens de final, així com la
trista selecció argentina, la que de veritat m'hagués fet
il·lusió que
guanyés aquest
Mundial de Futbol de
Rússia 2018 era la
selecció belga! Sí, també pel seu entrenador, el català
Robert Martínez.
El
tercer lloc de Bèlgica té molt
mèrit i sens dubte aquesta ha estat una de les
seleccions revelació del
Mundial, juntament amb la selecció
croata i fins i tot la
colombiana del revaloritzat
Yerri Mina!
Suposo que a la
final del Mundial de Futbol molts i moltes de vosaltres
animàveu més a Croàcia, no només per allò de ser
teòricament la més modesta, sobretot perquè és un
petit estat jove, d'uns quatre milions d'habitants, i amb quasi
trenta anys d'independència; un
mirall, salvant les distàncies històriques i bèl·liques, pels
anhels, també esportius, d'una
Catalunya independent.
Reconec que a mi també la
selecció croata també em desperta
certes simpaties, tot i que al final tampoc em
va desagradar que
vencés una
selecció com la
francesa, no només pel seu
bon joc en general (justa vencedora en aquest sentit) sinó també per la
diversitat d'orígens dels seus
jugadors!
Entenc que aquesta és una qüestió que pot generar
controvèrsia, però davant qui cerca la
puresa nacional d'un equip m'agrada que, en aquest cas, el
futbol respongui amb una
selecció nacional construïda fruit del
procés migratori, per
l'arrelament de les persones
nouvingudes al
país d'acollida; és cert que la
realitat és molt més
complexa (i molt
menys complaent!), però també que la
diversitat és d'agrair, també a nivell de
seleccions nacionals!
Dels
vint-i-tres futbolistes campions del món només
quatre tenen
pare i mare francesos; i si bé la majoria han nascut a França, tot i que els seus pares i mares poden ser d'
orígens diversos (Senegal, El Congo, Camerun, Marroc, Guinea, Algèria, Mali, Martinica...) fins i tot n'hi ha dos que
ni tan sols han nascut a França.
La
selecció belga també té jugadors d'orígens diversos, tot i que no tants com França, i és cert que aquesta realitat és també el reflex del
passat colonial de molts dels països d'origen d'aquests jugadors.
Sigui com sigui la realitat és que la
França campiona del món té més de la meitat de jugadors d'origen
africà, fet que sens dubte
no deu agradar massa a la
ultra dreta racista i xenòfoba que fa temps que
campa per
França i
s'escampa per
Europa.
Només per això, per aquest
simple i si voleu
fet aïllat, avui jo també crido "
Vive la France!"
