Reconec que assistir a la gala del lliurament dels primers Premis CRIT va ser, per a mi, tota una revelació. Una revelació múltiple!
Per començar, va ser revelador, per a mi, fer més tangible el que ja intuïa: que és impressionant la gran quantitat de generadors de continguts que parlen de (quasi) totes les temàtiques a les xarxes socials, i de la gran quantitat que ho fan, també, en català. La immensa majoria d'aquests continguts i, sobretot, de generadors de continguts, són absolutament desconeguts per a mi, que és evident que (no només generacionalment) he quedat, sinó desfasat, en fora de joc. És com si la vida ja es jugués en una pantalla en què no hi he passat, jo la visc unes quantes pantalles enrere...
També va ser revelador confirmar un fet que ja vam veure amb els efectes tràgics i devastadors de la Dana de València: que al País Valencià es parla, i es defensa, el (català) valencià molt més del que ens imaginàvem o, si més no, jo m'imaginava. Ho vam veure al llarg de totes les cròniques informatives dels mitjans catalans, en les que la majoria de les declaracions de persones afectades, voluntàries i fins i tot de responsables polítics (inclosos del PP) es feien en valencià. El mateix referèndum sobre l'ús de les llengües a l'escola valenciana va ser prou revelador. També als Premis CRIT, amb una pila nominacions valencianes (també algunes nominacions de les illes, tot i que diria que cap de la discutida Catalunya Nord).
I la tercera revelació que vaig tenir és que, potser inevitablement, si un crit es va sentir alt i fort al llarg de la gala, més que el de la mateixa reivindicació dels i les generadores de continguts en català, va ser el de "Mazón dimissió!" Es va sentir molt, quantitativament, pel nombre de premiats i premiades del País Valencià, i qualitativament pels indiscutibles mèrits del president valencià per la seva desastrosa gestió de la Dana de València i per la seva política lingüística, com el del govern de les illes, d'arraconar aniquilar el català.
Més enllà de les (necessàries) reivindicacions polítiques, cosa que també esperaríem d'altres premis de caràcter cultural (de cinema, de música, etc.), caldrà veure si la convocatòria i ressò d'aquests premis representen un impuls per aquest sector (el de la generació de continguts) fins al punt que pugui esdevenir una indústria, fins i tot una acadèmia, com són i tenen altres manifestacions culturals.
I un altre tema és si, en el meu cas particular, decideixo fer l'intent de passa pantalla, fer força improbable, tot i que no impossible...
