El vídeo de la setmana: l'hort escolar

A la meva escola teníem hort i va ser allà on precisament m'hi vaig trencar el braç!

Naturalment no va ser fent l'activitat d'hort, sinó fent l'indi! L'hort de l'escola era a la part del darrere de l'edifici i l'accés no era lliure, sinó que s'hi accedia des de dins l'escola mateix i calia que algú obrís la porta que en donava accés.

El fet és que un dia, a l'hora de menjador, una colla vam demanar a la monitora de menjador si ens podia deixar la clau per anar a l'hort que havíem de fer no sé què... i ella, suposo que veient-nos responsables, ens la va deixar. No cal dir que l'hort ni el vam tocar, però sí vam estar jugant i corrent pel tros de bosc que hi havia fins que que vam prendre mal: em vaig trencar el braç!

Des d'aleshores l'hort de l'escola sempre em va pensar en el meu braç trencat, una fractura esdevinguda càstig per haver enredat a la, confiada més que innocent, monitora de menjador...

A l'escola de les meves filles també hi ha un hort i no em consta que, de moment, cap alumne hi hagi pres mal! Al contrari, ben segur que els alumnes n'han après i n'aprendran molt d'aquest hort, un hort modèlic i molt bonic on tot el que hi ha té un sentit...

Un hort que no és que sigui com el d'aquest vídeo, és que és el d'aquest vídeo i l'explica en David Saulina, antic pare de l'escola i autor intel·lectual i material, juntament amb els i les alumnes de l'escola, d'aquest extraordinari hort escolar!



Bon divendres!

El vídeo de la setmana: les bicimàquines de Maya Pedal

No és "spinning" però podria semblar-ho, tot i que aquí la finalitat primera no és fer exercici físic aeròbic, sinó utilitzar l'energia de cada pedalada per a produir: pouar aigua, batre, etc...

Les bicimàquines de l'entitat guatemalenca Maya Pedal es van presentar dies enrere a la 1a Biciatló Sense Fronteres que Bicicletes Sense Fronteres va fer a Figueres.

Els objectius de les bicimàquines de Maya Pedal són:

• Reciclar bicicletes. 
• Elaborar dissenys de bicimàquines que responguin a les necessitats de les comunitats. 
• Conscienciar, educar i informar les comunitats de l'ús de la "tecnologia del pedal" com un element de projecte eco-sostenible. 
• Desenvolupar la producció, la promoció i la comercialització de bicimàquines i del producte generat amb elles, amb el propòsit de l'auto-sostenibilitat tant de Maya Pedal com dels grups i comunitats que se'n beneficien. 
• Establir aliances amb organitzacions nacionals i internacionals que tinguin objectius afins i capacitat de transferir la "tecnologia del pedal". 
• Distribuir bicimàquines que siguin usades com a eina industrial d'ús agrícola i domèstic. 
• Contribuir a l'economia, la productivitat, la salut i l'entorn ecològic de les famílies en entorns rurals. 
• Compartir les experiències a través de mitjans educatius, revistes, diaris i altres sobre la "tecnologia a pedal". 
• Ser una tecnologia autosuficient sense la dependència de fonts energètiques com ara l'electricitat, els combustibles fòssils o les tècniques agrícoles industrials. 
• La conservació del medi ambient.

Però molt millor veure-ho en aplicacions pràctiques, no?



Veiem les bicimàquines i pensem que poden ser molt útils en països en vies de desenvolupament, però també poden tenir futur, molt de futur, en països teòricament desenvolupats com el nostre!

Temps al temps... 

Pel dia mundial del medi ambient, i cada dia, pugem a peu!

Si avui és 5 de juny és, entre d'altres coses, el dia mundial del medi ambient!

El dia mundial del medi ambient, proclamat per les Nacions Unides, està especialment dedicat enguany als Petits Estats Insulars en Desenvolupament, però vol contribuir, arreu, en la conscienciació de prendre mesures a tots els nivells per a preservar el medi ambient, el nostre entorn.

La responsabilitat de tenir cura del medi ambient, de promoure la sostenibilitat és una responsabilitat compartida que hem d'exigir als governs a tots els nivells, però que també hem d'exigir-nos a nosaltres mateixos, en les nostres accions quotidianes, en els nostres hàbits.

Avui voldria compartir amb vosaltres un petit repte, una ximpleria si voleu, que penso que estem a punt d'assolir properament a la meva família: pujar a casa nostra a peu!

A casa vivim en un segon pis i la realitat d'avui és, paradoxalment, que mentre els adults tenim per costum pujar a peu les nostres tres filles tenen per costum pujar amb ascensor! Ja fa un temps que amb la Sira anem fent campanya per fomentar que les nostres filles pugin a casa, també de manera habitual, a peu.

L'argumentari aquí és molt bàsic i senzill i es fonamenta en dos grans arguments:
- pujar a peu és més saludable!
- pujar a peu estalvia energia!

I en resum la idea força és que "pujar a peu beneficia la teva salut i el medi ambient alhora"!

D'un temps ençà cada una de les nostres tres filles han anat fent el primer pas per al canvi d'hàbits; la meva filla mitjana, la que més resistència oferia d'entrada, va fer el primer pas mesos enrere fent mig camí amb ascensor (fins al primer) i mig a peu, però ara ja ha començat a abandonar l'ascensor...

I és que aquesta és la clau: després de la presa de consciència cal passar a l'acció!

Decidir pujar generalment a peu (vivint en un segon pis!) és una decisió petita, insignificant, com he dit abans una ximpleria si voleu, però és, a casa nostra el que marca la frontera entre els que pensen que cal preservar el medi ambient i els que el preserven...

De fet a casa som molt del Capità Enciam: els petits canvis són poderosos!



Alça la teva veu, no el nivell del mar!



--------------------------

pd: alguns articles sobre medi ambient i sostenibilitat:
Aliments quilomètrics
Pixar a la dutxa estalvia aigua
Organitzacions socials i mediambientals contra el canvi climàtic
Amunt.Ebre: sostenibilitat social i mediambiental
Els animals salven el planeta
Bones pràctiques mediambientals a l'oficina

Amunt.Ebre: sostenibilitat social i mediambiental

La paraula clau d'aquest article és el terme "sostenibilitat", que segons el diccionari de l'enciclopèdia és el "conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana".

L'empresa d'inserció Amunt.Ebre té per objectiu la sostenibilitat ambiental a través de la seva activitat econòmica: l'horticultura ecològica, la transformació i comercialització de productes agroalimentaris ecològics (conserves, arròs) de les Terres de l'Ebre, així com el desenvolupament de projectes dels sectors agrosocials, els treballs de manteniment i neteja d’espais naturals, forestals i d’ús públic o la dinamització d'un mercat virtual de productes ecològics a les Terres de l’Ebre.

Però Amunt.Ebre seria una empresa coixa si només perseguís la sostenibilitat mediambiental de la seva activitat; la seva condició d'empresa d'inserció fa que sigui precisament la seva activitat econòmica el principal motor de la recerca de la sostenibilitat social, en aquest cas a través de la inserció laboral.

No en va les empreses d'inserció són empreses que la seva activitat econòmica ha de tenir com a finalitat primordial la integració sociolaboral de persones en situació o greu risc d'exclusió social.

És a dir, socialitzant la definició aplicada a l'ecologia, la sostenibilitat social podria ser el "conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la diversitat social i evitar, en darrer terme, l'exclusió social provocada per l'acció humana".

Amunt.Ebre és un projecte jove i local, però els seus valors no són nous i són, sobretot, globals. Amunt.Ebre treballa per a la sostenibilitat social i mediambiental, de fet ambdues es necessiten i retroalimenten.

Al cap i a la fi una no s'hauria de poder entendre sense l'altra, doncs malgrat semblen fer referències a dos ecosistemes diferents (el mediambiental i el social), el planeta, el nostre planeta, el nostre ecosistema, el nostre sistema és només un: la Terra!

Aigua per sortir del pou! Amics de Boulimbou #BAD2010

Si podem veure una gota, podem estalviar-la! Foto: Twitxr Roger Casero

Aigua! Avui, el tema és l'aigua, en motiu del Blog Action Day 2010.

Em sembla oportú, avui, parlar-vos d'una entitat de codesenvolupament sene-saltenca que vaig conèixer fa un parell d'anys: Amics de Boulimbou.

Tal i com ells mateixos d'autodefineixen, Amics de Boulimbou "és una associació no governamental, sense ànim de lucre, fundada al gener de l'any 2007, amb l'objectiu de recolzar al poble senegalès de Boulimbou en la creació d'una cooperativa agrícola que impulsi el seu desenvolupament socioeconòmic. Des d'aquest blog s'anirà informant de les actuacions realitzades i es procurarà realitzar una tasca de sensibilització envers els valors de la cultura africana."

Indubtablement un element clau del seu desenvolupament és l'aigua, com a element bàsic ja no només per a la cooperativa agrícola, sinó també per a la pròpia subsistència: al mes de febrer publicaven al seu bloc:
"Sembla que els resultats són sorprenents! i es pot quasi afirmar que a partir del Juliol d’aquest any 2010, els habitants de Boulimbou ja podran disposar d’aigua canalitzada i no s’hauran de desplaçar i fer grans esforços per aconseguir-la."

I en aquest sentit les notícies del mes de juliol d'enguany van ser molt positives, van ser unes autèntiques ALEGRIES!:

"Aquests darrers dies, hem rebut algunes fotografies de Boulembou que ens han omplert de joia. Són aquestes que adjuntem i comentem. La primera és la del dipòsit acabat i funcionant. L’empresa l’ha acabat en el temps previst, abans de l’arribada de l’estació de les pluges i l’han decorat amb aquests colors tan alegres que fan que sigui, a més de molt útil el dipòsit mes glamurós de l’Africa occidental. Aquesta imatge és la constatació d’haver arribat al final de la 2a. Fase del projecte hídric. Ara ja comencem a treballar per preparar la tercera fase, la darrera del projecte, on, com a objectiu principal la construcció de les infraestructures per fer possible l’establiment d’horts familiars i comunitaris amb l’objecte d’augmentar les collites de cacahuet i hortalisses i, de retruc, les rendes familiars. El que s’ha aconseguit fins ara es molt i si poguéssim fer la última part, ja seria fantàstic."

Com podem veure l'aigua és un element imprescindible en el desenvolupament econòmic d'aquest poble... ho és de fet en qualsevol poble... Penso en el meu poble, Sarrià de Ter: li devem molt a l'aigua; el riu que travessa el nostre poble no només ens aporta part del nom (Ter), ens ha aportat i aporta desenvolupament econòmic, industrial, cultural, patrimonial, històric, social...

Aigua pels Amics de Boulimbou, aigua per Boulimbou per, a través del curs de l'aigua, desenvolupar el projecte d'horta, apropar l'aigua per al consum domèstic, generar activitat econòmica...

En definitiva, aigua per sortir del pou!

Bons feina, Amics de Boulimbou!


Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.
Aigua! Tanta que n'hi ha i, com d'altres béns, que mal repartida!

Maria Crehuet, gran alcaldessa d'un poble petit

Foto: El Punt

Sempre m'ha agradat el sentit pràctic de la política que té la Maria; suposo que aquesta qualitat, entre d'altres, és la que li van veure els veïns i veïnes d'Ordis quan l'any 2003 van recolzar-la fins al punt d'esdevenir alcaldessa... Aquest dilluns el diari El Punt publicava una entrevista a la Maria on, com sempre, aplica a la política el menys comú dels sentits...

De l'entrevista en destaco dos fragments dels dos principals temes que toca:

Sobre els petits pobles i l'administració:
–L'ha decebut l'administració?
–«Quan ets a fora penses que l'administració és lenta, però quan hi entres t'adones que és lentíssima. A més, tot s'ha fet complex, complicat i avorrit. Des d'administracions superiors, properes o llunyanes, es pensen que en un ajuntament d'un poble de 370 habitants es treballa igual que en un de 80.000.»

Sobrte el canvi de model energètic aplicat a Ordis a través d'una prova pilot:
–I això com es materialitza a Ordis?
–«El poble ha estat escollit per fer-hi una prova pilot a partir d'un projecte que ha elaborat la Iaeden i que s'ha inclòs en un programa finançat per la Diputació. La idea del projecte és treballar amb totes les energies: la solar; l'eòlica; els petits molins, que són com una antena o una farola; el biogàs a les granges, i la biomassa als pocs boscos que tenim. S'ha treballat amb les dades concretes d'Ordis i hem demanat un tècnic per fer una auditoria energètica a les cases. Ara farem una reunió amb els veïns per explicar-los-ho tot, ja que ha de ser un objectiu compartit entre l'Ajuntament i els particulars. De moment hem trobat receptivitat.»

De la Maria Crehuet us recomano l'article Sentiment d'impotència que va publicar, també al diari El Punt, a principis de juliol de 2009. A mode de tast us en deicxo un breu fragment:
 
"El meu crit d'impotència clama també contra tanta paperassa inútil que tots plegats fem tan necessària (on està escrit, això?) per tal de justificar qualsevol moviment, qualsevol fet, qualsevol actuació, qualsevol intenció... i, sobretot, per espolsar-nos qualsevol culpa de sobre, qualsevol responsabilitat. Avui ningú no vol ser responsable de res i per això fem papers i més papers... Paperassa impossible d'assimilar, impossible ja tan sols de llegir, no només per la seva literatura carregosa sinó també –i sobretot!– per la quantitat immensa de literatura que arriba cada dia i espera –a la taula de despatx– que algú la llegeixi..."
 
El què us deia, una gran alcaldessa d'un poble petit!

Els animals salven el planeta

Aquesta setmana passada vaig topar, a través de l'apunt Ecología es alegría de Cooliflower amb alguns d'aquests divertits vídeos de The animals save the planet: per prendre consciència sense perdre el somriure!