Podem començar per no pintar de negre a ningú.

Avui, per començar, alguns reconeixements.
Reconec que segueixo donant voltes al tema de les cares pintades de negre de les cavalcades; reconec que no és un tema tan senzill com, aparentment, sembla, que és complex i, per tant, les solucions ni són fàcils, ni són màgiques. També reconec que el tema va més enllà de les cavalcades, que és més extens i profund (diversitat, inclusió, xoc cultural, religiós, etc.), però també que tot i els dubtes i les dificultats, hi ha algunes decisions que es poden prendre per començar a endreçar correctament, i de forma col·lectiva, aquesta qüestió.

I és per això darrer que voldria seguir, per les tres mesures que es podrien prendre per a totes les cavalcades:

1. No pintar de negre a ningú, ni al rei Baltasar ni a cap membre del seu seguici.
2. Diversificar totes les comparses; de la mateixa manera que una persona rossa no necessàriament ha de formar part del seguici del rei Gaspar, una persona negra no ha de formar part necessàriament del seguici del rei Baltasar.
3. Alternar cada any l'ordre de sortida dels reis, que el rei Baltasar no sigui sempre el darrer; en algun municipi ja es fa, i no ha de suposar cap problema.

Donant voltes al tema, entenc les dificultats que les entitats organitzadores poden tenir a l'hora de trobar persones negres per a participar en les cavalcades. I les dificultats poden ser moltes i variades, des de la manca d'interès, la manca d'oportunitat o la negativa pel fet de ser una celebració cristiana.

Davant la manca d'interès només pot actuar-hi la possibilitat de despertar alguna motivació, de trobar-hi algun al·licient; no em refereixo a res econòmic, naturalment.

Davant la manca d'oportunitat és on la inclusió ha de jugar el seu paper, en el sentit d'obrir espais de participació en les entitats organitzadores. Les barreres poden ser culturals, econòmiques, de xarxa relacional...

Davant la negativa religiosa, només queda, evidentment, respectar la decisió.

Entenc les dificultats, les resistències i fins i tot les reticències, però com he dit abans hi ha una decisió que podem prendre, independentment del nombre de persones negres que participin en les cavalcades: podem començar per no pintar de negre a ningú. Només això ja seria un gran avenç.