Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de setembre del 2025

Així comença... "L'àmbit de tots els àmbits"


Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre de poemes que és, possiblement, un dels més llegits del nostre país, una gran obra, "L'àmbit de tots els àmbits" (Edicions del Mall, 1981), d'un gran poeta, Miquel Martí i Pol

L'edició conté un pròleg del també poeta Salvador Espriu, que entre moltes altres coses, respecte del primer poema del llibre, el que reprodueixo aquí, diu: 

"En els vint-i-cinc versos del primer poema, "Ara mateix", (...) el poeta, (...) enfila amb una reflexiva pressa una agulla, (...) amb el fil d'un propòsit que amb un bri d'ironia diu que no ens diu, i es posa a apedaçar torta la nostra roba nacional, que prou veres ho necessitaria. Sí, tot està per fer i qui sap si sempre ho estarà, perquè desfem sense respir el que fem, com a l'Hades el soguer i la somera, no destriables en nosaltres, en el nostre privatiu infern."

"L'àmbit de tots els àmbits" és un llibre que comença així:

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

divendres, 27 de juny del 2025

Així comença... "Drap humit"


Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre de poesia d'un arquitecte i alpinista gironí, Kim Bover, que a "Drap humit" (Llibres del Segle, 2015) ens transporta al camp base del Saser Kangri, al Karakorum, on l'alpinista va passar, realment, un mal moment, que un temps més tard el poeta va saber descloure amb els versos que conté aquest llibre.

La poesia de Kim Bover s'acompanya de les il·lustracions de Laia Bedós Bonaterra, completant així aquest "endinsament íntim en un atzucac del fugir i tornar de l’atzur des de les muntanyes altes que s’ajacen a mar" que sintetitza el mateix llibre.

"Drap humit", de Kim Bover, és un llibre que comença així:

Camp base 00, nu

Comparteixo ara el cel blau
amb pianos blancs d'estiu.

Aquí no hi ha venedors de diaris.

divendres, 6 de juny del 2025

Així comença... "Una eterna claredat"


Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre que en aparença (física) és petit i prim, però que en el seu contingut és, sobretot profund. Em refereixo al llibre "Una eterna claredat. Antologia de poemes, 1960-70" (CCG Edicions, 2008) de Just M. Casero, que és una selecció i edició d'alguns dels poemes que el meu pare va escriure que va fer Roger Costa-Pau.

Just M. Casero, que ahir hauria fet 79 anys, va escriure poemes des de la seva joventut, poemes, molts d'ells, a banda de desconeguts, inacabats. Aquest llibre en recull alguns, i els acompanyen una presentació a càrrec del mateix Roger Costa-Pau i un epíleg a càrrec de Jaume Guillamet.

"Una eterna claredat. Antologia de poemes, 1960-70" és un llibre que, en la presentació que en fa Roger Costa-Pau, comença així:

Just Casero, una veu

Presentem aquests poemes en forma d'antologia en el seu aspecte extern. 1, en efecte, el volum conté a la perfecció tots els elements d'aquesta fesomia. Però Una eterna claredat (antologia de poemes, 1960-70) és un llibre de totes totes. I ha de ser llegit com a tal per la seva unitat en la forma i també en el contingut. Vet aquí la clau que ens obre la porta a aquesta descoberta que abans que cap altra cosa és una emoció: «Just Casero, poeta, Just Casero, una veu».

L'any 1997, Jaume Guillamet va recollir els poemes de Casero en el volum «Just M. Casero. Poesia dispersa». La feina de transcripció, ordenació i datació de les composicions líriques d'un dels seus millors amics que ell va fer en aquell moment té un valor que ultrapassa l'amistat i l'estimació; Guillamet ja ens advertia aleshores que existia un Just poeta... Farà cosa de tres anys que un d'aquests volums fotocopiats em va arribar a les mans. L'amic Guillem Terribas em va encomanar una petita selecció de poemes per ser llegits per part d'uns quants dels amics entranyables de Just en l'acte d'inauguració de la biblioteca que porta el seu nom; això passava la tardor del 2005. No m'entretindré ara en els detalls d'aquella història francament agradosa; només vull fer notar que aquesta primera selecció de poemes va ser la clau d'un projecte molt més ambiciós i suculent: construir aquest "Una eterna claredat...", ara esdevingut realitat molt per culpa de l'empenta de Terribas, sí, però també per l'advertència a la qual he al·ludit fa un moment que Guillamet havia llançat als quatre vents aquell 1997. I, no cal dir, pel suport amatent i incondicional de Mercè Gumbau.

divendres, 25 d’abril del 2025

Així comença... "Tàmiris i els jacints"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre que, en el meu particular, entra a la categoria de "llibre de Sant Jordi", ja que és el que a casa m'han regalat o, més ben dit, he triat perquè em regalessin!

"Tàmiris i els jacints" (Cap de brot edicions, 2025), de Lluís Lucero Comas, té les dues condicions que enguany em vaig autoimposar per triar el llibre de Sant Jordi: (1) un llibre d'un autor català, (2) i escrit en català. El llibre, a més, té una tercera condició que el fa diferencial dels meus darrers llibres de Sant Jordi: és un llibre de poesia. I si a més, el poeta és gironí... què més podem demanar?

"Tàmiris i els jacints" és un llibre que comença així:

Comença el dia
i es força a escriure
quatre o cinc versos.
Duran enlloc?
O bé un bon foc
és llur planeta?

divendres, 27 de desembre del 2024

Missenyora la Mort. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, he compartit un dels seus poemes, i aquest serà el darrer...

Missenyora la Mort

ha volgut visitar-me
dins les quatre parets de ma cambra tancada.
Vestia-la una túnica vermella,
i sense soroll d’ossos s’arrossegava
impúdica en son pler.

Missenyora la Mort,
tenia els ulls d’un instant.
L’instant que pot occir-me
i pot enamorar-me:
perquè sóc delitós de calenta fretura.
Son rostre fit al meu.
Pro jo l’esguardava
perquè s’avergonyís de ses passions,
car m’era el patiment per ma obra d’esperit.

Missenyora la Mort
m’ha fet una ganyota de menyspreu,
i mercè d’esvair-se
de les quatre parets.

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 20 de desembre del 2024

I el seu esguard. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

I el seu esguard

i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
                    que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
                 baix baixet
                                   a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 13 de desembre del 2024

Epigrama. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Epigrama  
                                a Josep A. Font i Cases

Un perfum de colors ha invadit a Margot
S’ha vestida de pressa:
i perquè hom no sabés de sa sina l’olor
s’ha posada una flor
                                damunt la roba fresca.

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 6 de desembre del 2024

Res no és mesquí. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Res no és mesquí  
                                a Josep Obiols

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. 

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
I tota fulla verda eternament. 

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja. 

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit. 

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 29 de novembre del 2024

Blanca bruna. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

                          blanca
                                    bruna

Blanca
            bruna
                     i fina com un pa de mel
–més que una amoreta collida al carrer

la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
                            –joliu dolençant

camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:

si ahir era poncella ara és mon tresor
–com la satalia cada pit rodó

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 22 de novembre del 2024

Vetlla, revetlla. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Vetlla, revetlla

                          a Jaume Llongueres

Sant Joan
                noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.

El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
                           sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
i l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:

haurem menjada coca amb llardons.

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 15 de novembre del 2024

Cançó futura. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas.
Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! la branca ufana
quan l’estol passa.
La malvestat s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat.
Guerra la guerra!
L’ardit es bat per una engruna dolça de pau:
si per l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 8 de novembre del 2024

Linòleum. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Linòleum

                                            a "Xènius"

Suara só embarcat
                              en la piragua hindú
(Escriviu-me al Far-West

M’aprofito de tot
per occir la memòria que els meus tenen de mi)

Ara que ma muller dorm confiada
I el fillet que vindrà
         I no són a fer cua
                                     com altres
                                                       a la fleca

I encara un estel brilla
         i duc el tomahawk sota l’aixella

Un llibreter de vell
                                passeja
                                             bracejant els meus Poemes
                                             cada un d’Ells inèdit

—És que no puc marxar
        sense que abans no escanyi el llibreter

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 1 de novembre del 2024

L'home bru ros del Port. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

L'home bru ros del Port

rosa dels vents
                        la vostra banderola!
un passaport vers totes les nacions
mentre que tinguin mar:
un lai de comiat on hi és dit

            A REVEURE!

desig de no tornar
com no hagin establert telègraf sense fils

tornar
          havent begut tants colors de cervesa
que passegeu un deix d'enamorat de nou:

i un' àncora flotant
                              tatuatge del pit

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 25 d’octubre del 2024

Quin desvetllar-me. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

                                            Quin desvetllar-me

Quin desvetllar-me el seu cos tot nu
era un fanal que em feria la cara:
—quan a ciutat plou tot queda com Tu,
nacre lluent de l'una banda a l'altra.

Ja et sóc fidel        com ho és el ratpenat
que viu esclau al voltant de la nitra,
digue'm per què, sota el braç i amagat,
tens un secret com d'ulls negres que em mira.

Dius mon amant, com un desmai d'onada
que el iol l'esquinça sota el ventre moll;
per aquest bres jo també et diré: amada
—però el teu secret, negre negre, em té tot.

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 18 d’octubre del 2024

Amo l'aroma. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Amo l'aroma

Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora           tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí. 

Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja -
pledejarien si em veien sofrir. 

Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la          ja em donaria teu. 

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 11 d’octubre del 2024

Paisatge. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Paisatge

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
                               però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 4 d’octubre del 2024

Arquer d'amor. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Arquer d'amor

Si et veia la sina
veia dos fitons; 
oh, deixa'm, amiga, 
que provi el meu pols. 

Si un pit et sagnava, 
beuria ta sang; 
si et sagnava l'altre, 
amb les dues mans. 

Obre ben bé els braços 
i acluca bé els ulls: 
si la carn no es bada 
la vida s'esmuny. 

Quan sentis ma boca 
aguanta l'alè -
t'estremiràs tota 
i és quan jo et prendré. 

Amiga, la vida 
és una cançó. 
Jo canto ta sina, 
arqueret d'amor. 

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 27 de setembre del 2024

Pantalons llargs. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Pantalons llargs
                                             a J. M. López-Picó

Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent,
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 20 de setembre del 2024

Encara el tram. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Encara el tram

                                                    a D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
                       en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls! 

Que les cames se't veuen
                                        i la mitja és ben fina;
                                        i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen. 

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
                i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem! 

I si jo ara baixés? - Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat! 

Joan Salvat-Papasseit

divendres, 13 de setembre del 2024

Mes d'aquest somni. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.


                                Mes d'aquest somni

Mes d'aquest somni d'Orient
ens despertava el bell matí;
era el llençol trement trement,
la seva carn com de setí.

La lluna encara al firmament
es reflectia al seu coixí
—jo la deixava tot tement
si algú ens vindria a descobrî.

I el nostre bes era tan llarg
com la nit curta, en el seu braç.

Joan Salvat-Papasseit