De petit a pagès hi anava quasi cada diumenge, a pagès, i especialment a
l'estiu, quan passava part de les
vacances amb els
meus avis materns.
Al costat de la
cort de la mula, que més tard va ser un
d'un ruc, hi havia la de les
vaques, on també hi havia algun
vedell, que
mig desdentegat ens servia per
jugar-hi posant-li
la mà dins la boca i notar, mentre la
xumava, la seva
llengua rasposa!
De la
mula el que a mi més m'agradava era el
sac de garrofes que hi havia
fora de la seva cort, i que jo
menjava com si fos una
llaminadura... Setmanes enrere em va agradar veure a les
notícies que en un territori
reivindicaven els valors nutricionals de la garrofa i
l'introduïen a la seva proposta
gastronòmica.
A la
cort de porcs no hi entrava, tot i que a la seva
menjadora hi
llançava quasi de tot, i
quasi tot ho endrapaven! I del
corral m'encantava, sobretot, mirant el
pioc mascle i la seva
estarrufada cua plomada, acompanyada del seu
guirigall característic! També tocava
recollir els ous, els de dins el galliner, els del costat del llimoner, els de sota la mimosa...
I quan es
matava un gall, o un
conill, allà era jo, observant la
destresa de la meva àvia, recollint el
plat de sang, de la que amb la
cresta fari
a festa major, o aguantant amb força les
potes del conill mentre la
meva àvia el
despullava esquinçant-li la pell.
També anàvem a
l'hort, l'anada, a
peu amb la meva àvia, es
recompensava amb la
tornada en carro; el
meu avi ja hi era des del matí... A l'hort
jugava més que feinejava, sobretot quan tocava
collir patates...
Collir olives, ja a l'hivern,
era diferent:
a duro el pot era l'
estratègia de la meva
àvia per tenir-nos
enfeinats i contents!
I si hi havia una cosa que
m'agradava especialment era
treure els fems de la cort de vaques i escampar-hi la
palla neta.
Forca amunt, forca avall anava
omplint el femer!
Algunes vegades també
acompanyava el meu oncle, especialment si el trajecte es feia amb el
tractor i el remolc, bé a les
vinyes, abans que les arrenquéssim per convertir-les en més olivars, bé als
olivars, bé a recollir les
bales de palla.
A
pagès, però, sobretot hi vaig
aprendre dues coses: a
anar amb moto i que
definitivament les
escopetes, ni que fossin de balins,
no estaven, ni estan, fetes per mi!
Ja
fa molts anys que no hi ha porcs, ni
conills, ni
vaques, ni
vedells, ni
mula ni ase ni bèstia! Ni tan sols un
gos. Sí algunes
gallines, algun
gall i alguna
perdiu... Alguns dies
collim olives, i poca cosa més...
La vida urbana s'ha acabat imposant, aquí i arreu, i la
imatge de la vida a pagès massa sovint es dibuixa
bucòlica i paisatgística, quan segueix essent
dura, intensa i no sempre
prou agraïda ni, segur,
reconeguda.
És la
diferència entre
anar a pagès i
viure a pagès, i sobretot
viure de pagès!
Tinc la
sospita, o no sé si el
temor, que la
benintencionada iniciativa
Benvinguts a pagès, que ja fa alguns anys que es fa,
inesperadament contribueix a perpetuar aquesta
imatge bucòlica i paisatgística de la
vida a pagès, presentada quasi com una
peça de museu... tan de bo
m'equivoqui!
Al capdavall
de petit jo anava a pagès, ara simplement
vaig a Cantallops, on encara hi ha
vida de pagès però de la que, fins i tot jo,
cada vegada en participo menys...
