Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de desembre del 2023

Escola d'educació especial o escola ordinària?


Entenc el dilema que les famílies amb fills i filles amb discapacitat puguin tenir a l'hora d'escolaritzar-los: escola d'educació especial o escola ordinària?

Naturalment, el tipus i grau de discapacitat poden fer decantar la balança, però la realitat és que l'escola inclusiva encara és lluny de la que es descriu al decret de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

Segons dades de la Fundació Aspasim, el 2021 només el 15% dels alumnes a qui donen suport a l'escola especial van anar a l'escola ordinària. D'altra banda, aquell mateix any, el Diari de l'Educació posava en relleu aquestes dades del mateix Departament d'Educació: "Segons les dades facilitades pel Departament d’Educació, el curs 2020/21 els 103 centres especials que hi ha a Catalunya acollien un total de 7.818 alumnes, 362 més que el curs anterior, 731 més que dos cursos enrere i 979 més que el curs 2017/18, al principi del qual es va aprovar el famós decret d’escola inclusiva. La previsió d’aquest any del Departament és que aquests centres tindran 7.600 alumnes, però la previsió de l’any passat era que en serien 7.200, i no s’ha complert".

Aquestes dades evidencien les dificultats de promoure la inclusió a l'escola, que no és inclusiva com tampoc ho és, en general, la societat; podem fer un paral·lelisme semblant amb altres àmbits com l'esport i lleure, en l'oci, l'habitatge, el món laboral, etc.

La inclusió requereix recursos (econòmics i humans) i la impressió és que l'escola ordinària prou fa per atendre a l'alumnat ordinari, i pateix molt quan ha d'atendre a l'alumnat amb necessitats educatives especials. Esdevé quasi missió impossible quan, a més, ha d'atendre a l'alumnat amb discapacitat.

El Departament d'Educació té una infografia, derivada del decret de l'escola inclusiva, que diu "una escola per a tothom, un projecte per a cadascú". Lamentablement, la nostra escola encara no és per a tothom, precisament perquè no té un projecte per a cadascú...

Escola d'educació especial o escola ordinària? Si jo m'hi trobés, si hagués de decidir, segurament tindria molts dubtes...

divendres, 7 de juliol del 2023

Vint-i-dos coma un, la xifra de la setmana


El personal docent de les escoles i instituts del nostre país aquests dies estan finalitzant el curs, començant a preparar el següent i s'estan formant, abans d'enfilar les seves vacances d'estiu.

Les vacances d'estiu de mestres i professorat solen ser l'enveja (sana i insana) de la resta de persones treballadores, però no tinc clar que hi envegem gaires coses més, al personal docent. La seva és una feina sempre qüestionada, que massa sovint han de fer amb pocs recursos (o si més no, sense els necessaris) i afrontant, des de fa uns quants anys, la complexitat d'un alumnat cada vegada més divers amb i amb necessitats educatives (també socials i emocionals) a les que el sistema educatiu no pot atendre de forma suficient.

Aquest curs el sindicat UGT ha fet pública una enquesta que conclou, entre altres qüestions, que el 22,1 % del personal docent de primària i secundària han patit, com a mínim una vegada al llarg de la seva carrera docent, una agressió física per part de l'alumnat o de les seves famílies. El percentatge puja considerablement més, fins al 53,9 %, en el cas d'agressions verbals, insults o amenaces.

És evident que no cal retornar a l'antiga autoritat del mestre o professor, aquella que quan el pare s'assabentava que el mestre havia castigat el seu fill, el castigava encara més; però tampoc cal despullar del tot l'autoritat del personal docent, i encara menys el respecte per la seva feina, quan en la mateixa situació ara el pare, o la família, qüestiona el seu criteri moltes vegades sense entrar en raó.

Que gairebé un de cada quatre docents hagi patit alguna agressió física i més de la meitat hagin patit agressions verbals són dades que ens haurien d'alarmar en l'àmbit educatiu, també socialment.

A risc d'equivocar-me, ben segur que una millor atenció a la diversitat i a la complexitat de l'alumnat ajudaria a minimitzar aquestes dades, també una millor atenció social i educativa a les famílies de l'alumnat en clau comunitària.

En qüestió de dies el personal docent iniciarà les seves vacances, per a mi més que merescudes vacances!

dijous, 1 de juny del 2023

Incomprensió lectora


Una altra dada, coneguda aquests dies, ha deixat de nou en evidència les costures del nostre sistema educatiu: l'informe PIRLS.

Aquest informe és l'Estudi Internacional del Progrés en Comprensió Lectora i en la darrera edició hi han participat més 400.000 alumnes de 57 països. D'Espanya hi han participat més de 500 escoles de 9 de les 17 comunitats autònomes, més les 2 ciutats autònomes. L'estudi avalua i compara la comprensió lectora de l'alumnat de 4t de primària.

Les dades d'aquest estudi situen a Catalunya a la cua d'Espanya, en una "brillant" tercera posició (naturalment per la cua), superant només, precisament, les dues ciutats autònomes. Tercera per la cua i catorze punts per sota de la mitjana espanyola, vint-i-un punts per sota de la mitjana de la Unió Europea i vint-i-sis per sota de la de l'OCDE.

Aquest resultat inevitablement interpel·la al Departament d'Educació, que ja ha sortit al pas amb un pla per a les biblioteques escolars; no sé si serà suficient... En el meu imaginari, no sé si també en el col·lectiu, sempre he pensat que el sistema educatiu català era molt potent, innovador i capdavanter; però la realitat, si més no la de les dades comparatives, sembla que és una altra.

Ignoro quins són els factors que influeixen directament en aquests baixos resultats de l'alumnat de Catalunya i potser no tots els factors són atribuïbles al Departament d'Educació; potser les famílies també hi tenim quelcom a dir, quelcom a fer; però les dades són un "necessita millorar" en tota la cara, una plantofada al nostre sistema educatiu. I més quan aquest resultat és pitjor que el de fa cinc anys.

No sé, potser desvariejo o, encara pitjor, repapiejo, però a vegades tinc la impressió que en matèria d'Educació dediquem molts esforços i recursos a la innovació constant i a les competències toves (sens dubte necessàries, no diré que no), enlluernats per les eines tecnològiques i, ara a més a més per a la intel·ligència artificial, i (potser) ens oblidem dels aprenentatges bàsics i clàssics, entre els quals hi ha llegir i escriure, elements indispensables per a potenciar la comprensió lectora.

En fi, parafrasejant el president Laporta, "al loro, que SÍ que estamos tan mal""

----

Imatge de Victoria_Regen a Pixabay.

dilluns, 5 de setembre del 2022

Rentrée


Avui és el dia en què, per fi, tot torna a posar-se a lloc, o si més no comença a posar-s'hi. L'inici del curs escolar s'esdevé enguany deu dies més tard dels de la meva època, quan la data clàssica d'inici de curs era el 15 de setembre.

La data d'inici de curs marca el calendari de la resta d'activitats, també de l'inici del final de la temporada turística, que perd uns dies que, si bé no són de temporada alta, eren molt valorats per allò de fer i gaudir de les vacances al setembre, encara amb bon temps, a un millor preu i quan el gruix de la població ja n'ha tornat...

Si fins ara la Diada definia la frontera entre el final de les vacances i la tornada a la normalitat sembla que d'ara endavant serà el setembre, que en la seva majoria de dies esdevindrà període lectiu. Els temps estan canviant...

Aquest curs, sens dubte, qui més qui menys en pagarà la quintada, sobretot per la ferma decisió (precipitació?, obstinació?) d'avançar-lo sí o sí. Mestres i professorat han fet, aquests dies, una autèntica contra rellotge per tenir-ho tot a punt, tot i la manca de temps, tot i la manca de recursos, tot i la manca d'algun nomenament i del monitoratge...

A vegades tinc la impressió que ens és més fàcil criticar amb enveja insana les vacances del personal docent i en canvi ens costa més valorar la seva vocació, professionalitat i compromís, bo i acceptant que, com arreu, n'hi ha (pocs) que tenen més cara que esquena...

En fi, mestres i professorat, un curs més us desitjo sort i encerts, i us dono les gràcies per avançat, per més avançat si cal, que enguany tot s'avança.

Quan era petit, i no tan petit, a aquestes alçades de setembre encara descomptava quants dies em quedaven de vacances d'estiu; avui ja descompto quants me'n queden per a les properes i són tants que ja m'he descomptat!

dijous, 12 de maig del 2022

Revolta Escolar


La contaminació afecta, naturalment en negatiu, al rendiment escolar. L'any 2015 un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental de Barcelona va avaluar si l'exposició als contaminants atmosfèrics vinculats amb el tràfic prop de les escoles afectava el desenvolupament cognitiu dels infants.

L'estudi concloïa, entre d'altres aspectes, que funcions cognitives com la memòria de treball progressaven més lentament entre els infants exposats a la contaminació de l’aire.

Un dels investigadors exposava que “hem trobat que els nens de les escoles altament contaminades tenien un menor creixement en el desenvolupament cognitiu que els nens de les escoles poc contaminades. En aquest sentit, els nens que assisteixen a escoles amb nivells alts de contaminació, tant a la classe com al pati, van experimentar un menor creixement de les funcions cognitives essencials per a l’aprenentatge, del 7% anual en contra del 11%, respecte a les escoles menys contaminades. Aquests resultats es van confirmar emprant mesures directes sobre el trànsit relacionat amb els contaminants a l’escola. Això pot tenir conseqüències en el rendiment escolar i el comportament.”

Aquest és només un dels motius que impulsen el moviment de la Revolta Escolar, que aquest curs s'ha fet especialment present i viu a Girona amb talls de carrers, rutes de "bicibús" i, aquesta setmana, la presentació d'una moció al ple municipal de Girona, aprovada finalment (i feliçment) per majoria.

Les AFA i AMPA de Girona volem uns entorns escolars més segurs i també més lliures de fum, sorolls i contaminació; ho volem per a no afectar negativament el rendiment escolar i sobretot per la millora de la qualitat de vida i la sostenibilitat.

Les AFA i AMPA de Girona tenim propostes de mesures i accions concretes a fer i ens agradaria poder-les debatre i acordar amb l'ajuntament i amb entitats veïnals, cíviques, socials, etc.; són mesures de present i futur que requereixen consens, planificació, pressupost i execució i seria una llàstima que, ara que l'Ajuntament s'ha compromès amb la Revolta Escolar aprovant per majoria la moció, tot plegat restés al fons d'un calaix...

Les AFA i AMPA de Girona seguirem treballant i insistint per fer dels entorns de les escoles i instituts espais més segurs i saludables, més lliures de vehicles i de contaminació. I naturalment seguirem treballant per a fer els deures que, en aquesta qüestió, ens pertoca fer a les famílies.

dimarts, 9 de novembre del 2021

La involució del català


Amb les dades a la mà, les darreres publicades pel Departament d'Educació, i també de fa temps per la Plataforma per la Llengua, l'ús del català recula. La percepció general també ho corrobora, tot i que aquí la cosa pot anar per barris, per ciutats, per pobles...

El debat sobre la llengua ha aflorat de nou, i és objecte de negociació als pressupostos de l'Estat en relació als continguts en català, i en les altres llengües cooficials, a les plataformes digitals, Netflix per entendre'ns.

Les dades sobre l'ús del català en l'àmbit educatiu, dins i fora de les aules, planteja fer canvis en el model d'immersió lingüística, que durant molts anys s'ha definit d'èxit, i fins i tot hi ha qui planteja reproduir el model basc i implementar les dues línies, escola en català i escola en castellà.

No sé quina podria ser la millor solució per a preservar el català, per aturar aquest retrocés en l'ús social. És evident que l'escola hi té un paper important, també les plataformes digitals (Netflix, per entendre'ns) i l'oci en general, però em temo que el català necessita quelcom més que un % de presència a les plataformes digitals (i al cinema) i una sacsejada al model d'immersió.

Per a molta gent la no elecció del català és una qüestió purament política, de posicionament ideològic, deixant de ser funcional, i el que amb Ciutadans ja vam veure fa uns anys al Parlament, ara passa, en part, també al carrer.

Però tot i que tot és política, la davallada de l'ús social del català no és només per motius ideològics, també apunten alguns experts motius demogràfics per l'arribada de persones immigrades: el 28% de la població estrangera a Catalunya l'1 de gener d'enguany provenia d'Amèrica (del nord i central el 8,8%,del sud el 19,3%).

La Norma ens deia que el català és cosa de tots (de tothom, diria ara, o de totes i tots...), i si bé és cert que la realitat social, política, demogràfica i lingüística de fa 40 anys és molt diferent a la d'ara, el català només sobreviurà si fem cas a l'esperit de la Norma: el català és cosa de tots (pensis com pensis, parlis el que parlis) i sobretot ha de ser útil per a tot.

I si, segons el proverbi, un infant necessita una tribu per educar-se, el català també necessita una tribu per salvar-se, i la tribu som totes i tots, administració (estatal i catalana), empreses, entitats i organitzacions, i naturalment la ciutadania.

La responsabilitat del català també pesa sobre nosaltres (no només sobre l'escola i la televisió o el cinema), i com tota llengua viva el català necessita ser parlat i escrit, escoltat i llegit. Així de senzill, així de complicat alhora...

dimarts, 14 de setembre del 2021

Pels pèls, vaig salvar el meu pitjor inici de curs


El de 1988 va ser un estiu de canvis, de transició; a principis d'estiu vaig acabar 8è d'EGB i a finals vaig començar 1r de BUP. També aquell estiu, amb catorze anys, vaig fer els darrers campaments de Rangers i noies Guies al Cau, i vaig descobrir Sopa de Cabra i la seva maqueta!

Passar de l'escola a l'institut representava, també aleshores, fer un salt i créixer, volguessis o no. Dies abans de l'inici de curs vaig anar-me a tallar els cabells, per allò de començar mínimament polit. Aleshores anava a la perruqueria John Mary de la Rambla de Girona.

No sé si parlant del canvi que faria, em vaig deixar aconsellar per la perruquera: "com que tens el cabell una mica llarg, ara et podem fer un pentinat molt de moda, tipus casquet". Dit i fet!

Reconec que, presumit com era, em costava veure-m'hi, amb aquell cabell que de cop quedava tallat i mostrava la meva nuca rapada, tipus "Calimero"... I de modern ho era, bé l'havia vist, també, a les revistes i a la televisió.

La setmana abans de començar les classes vaig anar a l'institut a recollir els llibres i material amb un amic de l'escola, i després vaig anar a casa seva. No recordo que em comentés especialment res del pentinat, però el cas és que, sortint de l'institut amb els llibres, vaig tenir un primer moment de dubte: realment volia anar d'aquella manera, amb aquell pentinat, el primer dia de classe, el primer d'institut?

Em sembla que aquell dia em vaig mirar i remirar al mirall més que mai, del dret i del revés d'un perfil i de l'altre, mirant i dubtant, cada vegada més, del pentinat de casquet que duia. No m'hi acabava de veure i temia que aquell pentinat, per a mi massa atrevit, m'arruinés el primer dia d'institut, i qui sap si tot el curs!

L'endemà seia de nou a la cadira de can John Mary; vaig demanar a la perruquera si me'l podia desfer, aquell casquet, i dit i fet, amb quatre cops de tisora em va treure un pes de sobre!

Potser sí que en vaig fer un gra massa, i segurament la bola es va fer grossa només dins el meu cap; el cas és que vaig tenir una sensació d'alleujament, d'haver salvat, pels pèls, el que podria haver estat el meu pitjor inici de curs.

dilluns, 6 de setembre del 2021

Nou (no) inici de curs


El món es divideix amb dues classes de persones: les que tenen agendes per curs escolar, i les que tenen agendes per any natural. Sí, ja sé que fa anys que les agendes en paper van a menys, en favor dels calendaris en línia, però ja m'enteneu... Jo sóc dels segons!

La meva dona, mestra de música de professió i per vocació, és d'agenda per curs i, per tant, l'u de setembre (si fa o no fa) és la data que en marca l'inici del seu curs, com a la meva l'u de gener (si fa o no fa) marca l'inici d'un nou any, és a dir, un nou exercici...

Per als i les mestres i professorat el curs comença abans que arribi la mainada, com també s'acaba després que, al juny, la mainada comenci les vacances, i aquests són dies d'acabar de preparar el curs, de cohesionar els equips docents (que poc o molt cada curs hi ha canvis), tota una feina no sempre visible i, encara menys, valorada, però del tot necessària per a que el claustre de mestres i professorat funcioni com un equip al llarg de tot el curs.

La Sira el coneix molt bé, aquest treball, ja que el duu fent des de l'any 1999 com a mestra, i també l'ha fet, alguns anys, com a Secretària i com a Cap d'Estudis; és un compte enrere de tasques administratives, docents, pedagògiques i de treball d'equip, amb massa documents per escriure, i possiblement també massa reunions, que s'afronta amb les piles renovades i amb la il·lusió d'estrenar un nou curs, com qui estrena sabates noves!

Aquest nou inici de curs, però, la Sira se'l torna a mirar, de moment, de cua d'ull, des de la barrera i no des de l'arena, per la seva baixa laboral pel maleït Covid Persistent. Tot el curs passat se'l va passar de baixa, i de baixa també comença aquest...

Aquesta pandèmia ha trastocat moltes vides, naturalment més enllà de les que malauradament ha llevat, i com la Sira són moltes les persones que el Covid ha apartat de les seves feines, o encara pitjor, els hi ha fet tornar sense estar, encara, ni amb prou forces, ni energies, per poder-les fer. A vegades alguns criteris semblen arbitraris, i és material sensible el que està en joc.

Mentre a nivell mèdic es segueix investigant el Covid Persistent, i a nivell assistencial i terapèutic es segueix donant suport a les persones que el pateixen, caldria articular un pla a nivell laboral que contemplés adaptacions d'horaris i de tasques, i suports, alhora que caldria valorar molt bé com aterren aquestes afectacions al complex món de les incapacitats laborals. Hi ha qui no pot evitar tenir la sensació que entra en una tómbola!

Comença un nou curs escolar, i tenim un munt de deures pendents... És hora de treure-li punta al llapis!

dilluns, 30 de novembre del 2020

Sobre la zonificació escolar de Girona


Fa un any i mig que formo part, representant als pares i mares membres de consells escolars de centres d’educació secundària, del Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona. Des que en formo part són molts els temes que tractem i debatem, i un dels recurrents és el de la planificació escolar.

De fet el propi CEM té una comissió que aborda aquesta qüestió, naturalment entre moltes altres: la Comissió de Planificació Escolar i Equipaments.

Al CEM en general, i en aquesta comissió en particular, hem parlat sovint de la zonificació escolar de Girona, i de la possibilitat d'introduir-hi canvis, fins i tot de replantejar-la de dalt a baix. En aquest sentit és molt valuós un estudi que la Universitat de Girona va fer, per encàrrec de l'Ajuntament (Zones escolars a Girona. Un debat sobre proximitat, capacitat d'elecció i segregació social. Brugué, Q. Martí, S. Pueyo, J. UdG), en el que, a banda d'una anàlisi de dades demogràfiques, es valoraven quatre possibles escenaris de zonificació, cada un d'ells amb els seus pros i contres.

I és que una de les qüestions que el propi estudi posa de manifest és que no hi ha una proposta de zonificació ideal, ni que la zonificació, sigui quina sigui, resoldrà per si sola els diferents reptes que té la ciutat per combatre la segregació escolar, i per oferir una oferta educativa més equitativa.

L'estudi de la UdG afirma que "la zonificació escolar –junt amb d’altres mesures de política educativa- podria ser un important àmbit d’actuació", referint-se al combat contra la segregació, i algunes de les altres mesures poden ser, per exemple, el Pacte de Ciutat per combatre la Segregació Escolar que recentment ha aprovat, per unanimitat, el ple municipal, i del que s'han d'emprendre noves mesures, els plans comunitaris que es desenvolupen en diferents sectors, i naturalment altres elements com, pel que fa a la secundària, la revisió de les adscripcions...

En aquest context de reflexió i anàlisi, la Comissió de Planificació Escolar del CEM, possiblement cansada d'anar massa sovint a remolc de les decisions del Departament d'Educació, va manifestar, en una resolució aprovada pel plenari del CEM el passat 30 de gener de 2020, la seva "incomoditat per esdevenir, any rere any, un ens amb caràcter reactiu davant d’aquestes decisions", i es comprometia a "enfortir el caràcter pro-actiu de la Comissió presentant les seves pròpies orientacions envers el conjunt de l’escolarització de la ciutat, i especialment pel que fa a la previsió de línies de P3 i 1r d’ESO de cada curs."

La comissió ha treballat aquests darrers mesos amb la voluntat de donar resposta a aquesta voluntat pro-activa, i la valoració i eventual proposta de la zonificació escolar ha estat una línia de treball

Pel que fa a la zonificació escolar l'estudi de la UdG analitzava quatre possibles escenaris:
Escenari 1. Les 3 zones actuals
Escenari 2. Mantenir 3 zones, canviant les fronteres
Escenari 3. Zona única
Escenari 4. Càlculs a partir lloc de residència

D'aquests quatre escenaris d'entrada em vam descartar dos, el manteniment de les zones actuals i la zona única, i vam sol·licitar a la UMAT (Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial) de l'Ajuntament de Girona que ens ajudés a projectar l'escenari per càlculs a partir del lloc de residència. Davant una primera proposta de projecció de la matrícula a P3 d'alguns centres escolars, vam demanar que també es tinguessin presents criteris de caràcter socioeconòmic.

El treball de la comissió es va veure afectat, també per la situació de la pandèmia, i tot i això vam poder reprendre el treball i el debat els mesos de maig i juny, i posteriorment a l'octubre. Aquest principi de curs el treball de la comissió s'ha centrar en la possibilitat de concretar tres propostes d'acord que intervenen de forma directa en el procés de preinscripció, matrícula i assignació post matrícula de l'alumnat de cares al curs vinent: una en relació a la zonificació escolar, una altra en relació a les ràtios a P3 i una darrera en relació als criteris d'assignació de la Comissió de Garantia d’Admissió.

Pel que fa a la primera qüestió, que és la que ara interessa, aquest mes de novembre s'ha intensificat el treball de la Comissió de Planificació Escolar, amb la voluntat de concretar una proposta de canvi de zones escolars a partir del segon escenari i, tal i com el propi estudi el defineix, "sense modificar la idea de tres grans zones, es podrien modificar els actuals límits per tal de potenciar tant l’heterogeneïtat com la proximitat."

Després d'una reunió de la comissió el 12 de novembre, l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament de Girona va concretar un esborrany de proposta de zonificació que es va presentar en una sessió de treball extraordinària de la comissió el passat 17 de novembre i que es va presentar de nou en comissió el 26 de novembre amb la voluntat de ser aprovada pel plenari del CEM abans de les vacances de Nadal, i per tant que pugui ser d'aplicació al proper procés de preinscripció.

La proposta ha estat presentada i debatuda també en reunions específiques amb les direccions dels centres escolars, també a nivell de les AFA i AMPA de la ciutat.

La Comissió de Planificació Escolar, que presideixo des del curs passat, ha mantingut, de forma majoritària, la voluntat de ser pro-activa i presentar una proposta de zonificació escolar diferent de l'actual, entenent que, tal i com diu el propi estudi, "no ens estalviarà la necessitat d’adoptar decisions que, en qualsevol cas, tindran aspectes positius i aspectes negatius, partidaris i detractors. Aquest és el trist destí de les polítiques públiques: prendre decisions i executar-les, tot sabent que sempre seran respostes de compromís, equilibris entre objectius contradictoris, opcions que sempre seran objecte de crítica i revisió."

La nova proposta de zonificació, com ja he comentat abans, no és la ideal (de fet no existeix) ni resoldrà per si sola tots els reptes que Girona té a nivell educatiu; d'entrada la seva presentació no ha generat un rebuig frontal i hi ha qui hi veu, en la nova proposta de zones, una major heterogeneïtat dins de cada zona, i per tant un major equilibri entre elles respecte a les zones actuals.

I si bé és cert que en la proposta no s'aborden, paral·lelament, altres debats com les adscripcions a secundària (debat no obstant urgent des del meu punt de vista), posposar la proposta esperant a tancar aquest debat, o d'altres igualment necessaris, representaria prorrogar de nou la presa de decisions i posposar-la com a mínim un curs més. Arribats a aquest punt, caldria calibrar si és millor perpetuar un curs més l'actual mapa de zones escolars, o bé, assumint el risc, plantejar-ne un de nou que, d'entrada, pot dibuixar un major equilibri.

Tal i com diu l'estudi de la UdG, "i, tanmateix, tornant al cas de l’educació a Girona, necessitem prendre decisions de política educativa", i la Comissió de Planificació Escolar es va comprometre a prendre partit, a fer propostes, prendre decisions, naturalment cercant sempre el màxim consens possible.  

Aquests darrers mesos estem dibuixant un nou escenari educatiu a la ciutat de Girona; si mesos enrere es va treballar en el Pacte de Ciutat per combatre la Segregació Escolar, ara estem dibuixant el mapa de les zones escolars... 

I com tot, i com sempre, serà el finalment el plenari del CEM de Girona a qui haurà d'aprovar-lo, o no...

dimecres, 11 de novembre del 2020

Presencial o telemàtic... Aquesta és la qüestió?


Aquesta setmana, just abans d'un Consell Escolar de l'institut on estudia la meva filla petita, discutíem amablement a la Junta de l'AMPA sobre els pros i contres que la mainada confinada es passi, cada dia, totes les hores lectives davant la pantalla. Ja us avanço que no ens vam posar d'acord, tot i que tampoc ho preteníem...

La setmana passada la meva filla petita va estar confinada i per tant, com els seves germanes més grans, ja universitàries, va haver de fer classe des de casa. Pel que vaig veure, ja que jo també teletreballo, no va estar totes les hores connectada davant la pantalla, i en part ho vaig agrair, tot i que no sé si d'una o altra manera els seus aprenentatges, i qui sap si el seu rendiment acadèmic, se'n ressentirà. És evident que no per una setmana de confinament...

A l'AMPA hi ha qui es posa les mans al cap davant la possibilitat que l'alumnat en confinament es passi les sis hores lectives davant la pantalla, i hi ha qui valora que l'alternativa és pitjor, i no garanteix la qualitat de l'educació...

Minuts després d'aquesta amable discussió que teníem en el sí de la Junta de l'AMPA, el debat sobre la presencialitat es va traslladar al Consell Escolar extraordinari i convocat d'urgència de l'institut, en el que el tema central va ser precisament les mesures i restriccions de presencialitat que afecten als estudis postobligatoris.

Sense entrar a fons en el debat, d'entrada val a dir que la manca de determinació d'Educació en fixar criteris per un costat no ajuda a prendre decisions, i alhora permet que cada institut pugui fer la seva, a risc que es produeixin greuges comparatius.

I el greuge es produeix, entre d'altres coses, per la certesa, fins ara penso que en general poc rebatible, que la no presencialitat afecta a la motivació (més baixa), al compromís (més baix), a l'assistència (més baixa) i al rendiment econòmic (més baix), i això és especialment rellevant en els estudis postobligatoris en general, i en els cursos de batxillerat i cicles formatius que graduen en particular.

El nostre sistema educatiu està pensat i preparat per ser essencialment presencial, i la no presencialitat, tot i estar farcida de bons recursos i molt bona voluntat, només hauria de ser esporàdica per a casos inevitables, i naturalment temporal. I sí, ser un espai d'aprenentatge per a créixer i millorar-lo!

I quan parlo del sistema educatiu em refereixo a tots els elements que en formen part: professorat, alumnat i famílies, i també a les infraestructures (també tecnològiques) i als recursos, en molts casos molt precaris que ofereixen només uns solució de mínims: seguir en una pantalla el que l'alumne veuria a la classe. Això no és educació a distància!

De la mateixa manera que amb una pissarra digital no podem fer, només, el mateix que fèiem amb la pissarra de guixos, amb l'educació a distància no podem fer, només, el que fem presencialment fent-ne una transmissió en una pantalla. L'educació a distància, en línia,l és molt més i inclou, en el procés educatiu i d'aprenentatge, sincronia i asincronia, i sobretot metodologies i recursos participatius diferents.

Presencial o telemàtic? Potser aquesta no és la qüestió, mentre no tinguem una opció telemàtica que no potenciï la segregació (alumnat no connectat, famílies sense recursos) i que ofereixi processos d'aprenentatge i resultats acadèmics equiparables a la presencialitat.

El debat segueix obert, i no el podem defugir! I de moment, sembla, seguirem improvisant sobre la marxa...

divendres, 18 de setembre del 2020

El refrany de la setmana, sobre els i les mestres


 Ara que els i les mestres tornen a situar-se, amb l'inici de curs, a l'ull de l'huracà, recorro al refranyer català per donar-los ànims i, aprofitant l'avinentesa, fer-los un modest homenatge.

I és que si "els testos s'assemblen a les olles", per bé i per mal, també podem afirmar que "a tal mestre, tal deixeble"; d'aquí la responsabilitat que els i les mestres, com també els pares i mares, tenen en l'educació i la formació dels infants i joves...

És evident que "ningú surt ensenyat del ventre de sa mare", tampoc els i les mestres, i que "ningú pot ensenyar el que no sap", pel que els i les mestres, i tothom en general, bé poden aplicar-se la màxima d'"abans d'ensenyar, aprèn".

I sí, "l’experiència fa el mestre", sobretot quan l'actitud del o la mestra té en el seu frontispici el refrany que diu que "poc sabem, però ensenyant aprenem". Aquests mesos els i les mestres han après molt, i molt més tenen per aprendre!

En fi, que "el bon mestre fa bon vailet", tot i que els escèptics amb el mestratge dels i les mestres sempre defensaran, arreu, que "el millor mestre és el temps, i la millor ciència la paciència!"

Paciència mestres, molta paciència!

dilluns, 14 de setembre del 2020

L'inici de curs, en la nova normalitat...


Fa anys, quan anava a l'escola i, sobretot, a l'institut en més d'una ocasió m'hauria anat de conya un confinament per una pandèmia!

Qui de vosaltres en algun moment no havia desitjat que, sense que ningú prengués mal, un fet inesperat i extraordinari impedís fer aquell terrible examen, o posposés sine die la data de lliurament d'aquell feixuc treball!

Ara que ens hi hem trobat de veritat agraeixo no estar en edat escolar, i admiro encara més a les meves filles, que com tot l'alumnat, han hagut de fer front als seus estudis en un context d'incertesa i fins i tot por, d'improvisació i adaptació sobre la marxa...

I si bé és cert que jo, com tantes altres persones, m'he hagut de readaptar en relació a la meva feina, reconec que la meva ha estat de les d'adaptació fàcil.

Avui comença un nou curs escolar per a la mainada i us asseguro que agraeixo molt tenir quaranta-sis anys i no haver d'anar a classe, tampoc com a mestre o professor. El sistema educatiu ja es va estressar a finals del curs passat, i aquest curs de nou es posa a prova la seva resistència, en la que inevitablement suraran alhora les seves fortaleses i les seves debilitats...

El món no es pot parar, ja ho hem vist en viu i en directe aquesta primavera, i ho hem patit i patirem (en forma de nova i profunda crisi social, econòmica i sanitària) els propers mesos, diuen que fins i tot anys.

Tampoc es poden aturar ni tancar els centres educatius, i amb ràtios més altes de les previstes, i menys professorat del desitjat, la mainada tornarà emmascarada a les aules amb la inquietud, qui sap si també l'angoixa, de témer que tard o d'hora hi haurà algun positiu, i la corresponent quarantena. La sensació és la de tirar una moneda a l'aire i, espero que més tard que d'hora, perdre la juguesca!

És aquesta, la nova normalitat...

dijous, 3 de setembre del 2020

No serà depressió post vacacional...


Aquesta setmana mestres i professorat han tornat a les escoles i instituts per a ultimar els preparatius del curs vinent, que començarà el proper dilluns 14 de setembre, després d'un estiu en el que, em temo, no han acabat de gaudir de les seves vacances.

El final del segon trimestre i el tercer del curs passat van ser estressants per a tothom i especialment per a mestres i professorat, havent-se d'adaptar, sí o sí, a l'educació a distància sense tenir, ni elles ni ells, ni l'alumnat ni les famílies, la preparació, ni els recursos, ni possiblement les competències i habilitats suficients per fer-ho. Va ser un final de curs certament estressant per a tothom!

Les vacances escolars d'estiu potser han permès respirar a l'alumnat i (no sé si també) a les famílies, però no a tot el professorat, que d'una manera o altra, per un motiu o altre, no ha acabat de desconnectar.

D'entrada per la necessitat de tancar un curs atípic havent de resoldre moltes gestions ben entrat el mes de juliol i fins i tot agost, arribant al punt d'haver de respondre a requeriments de documentació que el propi Departament d'Educació ha fet als equips directius quan se suposava que aquests estaven, ja i finalment, de vacances!

I tampoc han pogut desconnectar del tot pels canvis en els criteris i les mesures que el Departament ha anat informant, i variant al llarg de l'estiu, sobre l'inici de curs, orientacions i recomanacions que afecten naturalment a les programacions que els centres educatius han de fer i enllestir aquests dies.

No crec que el professorat d'educació infantil, primària i secundària vulguin que els aplaudim als vespres sortint als balcons, però potser sí els podríem reconèixer més la seva tasca educativa i l'important paper que juguen en el desenvolupament i creixement dels nostres infants i joves.

Hem de ser conscients que el professorat va acabar esgotat el curs passat, que possiblement no ha descansat prou en les seves vacances d'estiu i que ara han d'afrontar, amb responsabilitat augmentada, un curs escolar farcit d'incerteses i de risc de contagis

És indubtable que la pressió social que sostenen ara vinculada injustament a la necessitat de conciliació familiar, quan aquesta és una qüestió que hauria de dependre més de les empreses on treballen els pares i mares, que no de les escoles on van els seus fills i filles.

Si la pateixen, no serà la depressió post vacacional el que tindrà el professorat, ja que per més (o menys) que n'hagin tingut, de vacances, possiblement no les hauran pogut fer com caldria...

dimecres, 1 de juliol del 2020

Nou curs, les ràtios de sempre...


Poc a poc anem descobrint, que no definint, com serà el proper curs escolar i, lluny de generar el consens necessari entre la comunitat educativa, el Departament d'Educació tira milles fent ús de les seves competències, sense posar-se d'acord, sembla, ni tan sols govern endins.

La presentació del vicepresident del govern (ERC), el conseller d'Educació (ERC) i la consellera de Salut (ERC) del nou curs escolar en el marc, encara, de la pandèmia, va ser matisada (per dir-ho suau) pel propi president Torra, que va donar unes altres dades d'inversió i de contractació de professorat.

De tot plegat, aquest nou episodi de travetes entre socis de govern potser és el menys preocupant; d'una o altra manera ja s'ho faran! Més em preocupen alguna de les orientacions que es van donar sobre l'inici del curs vinent... 

Em preocupa, per exemple, que amb aquesta qüestió dels grups estables de convivència es descarti quasi "de facto" la possibilitat (oportunitat?) de baixar ràtios

S'incrementarà el pressupost, també sembla que s'incrementaran les plantilles (menys del que sembla per la dada global, menys segurament del que caldria), i sembla que les ràtios seran, si fa o no fa, les de sempre.

També em preocupa que el Departament d'Educació fes una presentació a la premsa del seu pla sense haver-lo compartit amb la resta de la comunitat educativa, i que després de la presentació no enviés cap comunicat, ni instrucció ni documentació a les direccions dels centres educatius.

Una vegada més, i em temo que no serà la darrera, el Departament d'Educació necessita millorar! 

dilluns, 1 de juny del 2020

Quaranta... veuran el senyal?


Dijous de la setmana passada, al vespre, a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona vam fer un Consell Escolar i, de tot el que vam parlar, compartir i debatre, avui voldria destacar aquesta xifra: quaranta!

Quaranta és sinònim de decepció i, lamentablement, de confirmació dels pitjors auguris! 
Quaranta és una molt mala notícia i aquest número hauria de servir com a senyal d'alarma, com un símptoma més, clar i visible, de la mala planificació escolar que pateix Girona.

Quaranta és el nombre de preinscripcions a 1r d'ESO per al curs vinent i aquesta xifra, que portes endins genera un aiguabarreig de preocupació i d'indignació, hauria de ser motiu d'autocrítica com a mínim, per al Departament d'Educació, i també per l'Ajuntament de Girona.

L'oferta de places per al curs vinent a 1r d'ESO era de vuitanta-tres, amb una previsió de tres línies. Finalitzat el període de preinscripció només s'han sol·licitat quaranta places, i tot i que encara resta esperar la possibilitat de gratar segones opcions, la xifra fa preveure que, com aquest curs, el curs vinent a 1r d'ESO al Xifra només hi haurà dos grups. La dotació de professorat serà també per dos grups?

El curs passat les dues línies van tenir una dotació de professorat de tres, fet que va permetre fer tres grups i atendre millor l'alumnat; el curs vinent a 2n d'ESO hi haurà dues línies amb dotació de professorat de dues línies (reducció) i amb la perspectiva del 1r d'ESO amb dues línies (sobre les tres previstes) el temor és que el Departament d'Educació reajusti a la baixa la plantilla, amb tot el que això suposa, i més davant un curs escolar tan exigent i incert com el que es planteja.

Fa dos cursos, quan es va anunciar l'obertura de l'Institut de Sarrià de Ter, el Departament d'Educació va fer tres coses:
  1. Menystenir el crit d'auxili de la comunitat educativa del Xifra, menyspreant fins i tot, públicament, els riscos anunciats per l'equip docent. Tots els advertiments anunciats aleshores s'han acabat confirmant.
  2. Ampliar el nombre d'escoles de Girona adscrites al Xifra, però sense reduir-ne les adscripcions a altres instituts. Aquesta mesura, presa de mutu acord amb l'Ajuntament de Girona, ha resultat ser del tot estèril.
  3. Anunciar el futur desembarcament massiu de l'alumnat de l'Escola Balandrau de Girona al Xifra, amb la primera promoció sortint de l'escola gironina. Aquesta era una previsió irreal aleshores, com ja vam advertir professorat i famílies del Xifra aleshores, i les dades de preinscripció d'enguany no fan més que corroborar-ho.
Amb la pèrdua de l'alumnat provinent de les escoles Montserrat de Sarrià de Ter i Castellum de Sant Julià de Ramis, l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona es nodreix a 1r d'ESO amb l'alumnat de les escoles Carme Auguet i FEDAC Pont Major, i de l'Escola Montjuïc, adscrita (condemnada) únicament al Xifra. Des de fa dos cursos que advertim que aquesta situació ha reduït la diversitat de l'alumnat del Xifra, i que de perpetuar-se augmenta el risc de segregació escolar.

El Departament d'Educació i l'Ajuntament de Girona tenen a les seves mans, per acció o omissió decidir què volen que sigui, d'ara endavant, l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà: un institut de ciutat?, un institut de barri?, un institut de post obligatoris?...

Si el futur del Xifra passa, a nivell d'ESO, per ser un institut de ciutat les mesures a prendre són d'entrada dues:
  1. Repensar les adscripcions de les escoles (Mapa de zones escolars) fent que el Xifra sigui un dels dos, màxim tres instituts de referència per més escoles del centre de Girona.
  2. Millorar la mobilitat del barri del Pont Major (on està ubicat el Xifra) amb el centre de Girona en general (augment de freqüències de la línia 6),i amb el barri de Montjuïc en particular (extensió de la línia 1).
Les quaranta preinscripcions van deixar-nos glaçats al Consell Escolar del Xifra, glaçats i indignats. Les quaranta preinscripcions haurien d'interpel·lar al Departament d'Educació i a l'Ajuntament de Girona a revisar les decisions preses fins ara en relació al Xifra, i sobretot a pensar molt bé les que vulguin prendre a partir d'ara.

Quaranta és un senyal... el veuran el Departament d'Educació i l'Ajuntament de Girona, o en faran (novament) cas omís?

divendres, 22 de maig del 2020

El refrany de la setmana, sobre els i les mestres


"No s'ix ensenyat del ventre d'una mare", diu encertadament el refrany, i si per educar un infant cal tota la tribu, és indiscutible que l'escola, i els i les mestres, també en formen part, per més que insistim que "ensenya més la necessitat que la universitat"...

"Cada mestre té el seu llibre" i aquests dies s'ha fet molt evident, obligats a improvisar sobre la marxa, fent de la necessitat virtut.

La fam dels mestres d'escola no és, afortunadament avui, com la del refrany d'antany, sinó que avui, a banda d'atabalats (i aquests dies al centre de la polèmica per la reobertura de les escoles a partir de l'u de juny), tenen fam i ganes d'acabar el curs i, com les famílies i l'alumnat, saber com faran el curs vinent.

Per a elles i ells, com per a tothom, "el millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència". Potser val més que, aquest sí, ens l'apliquem!

dijous, 14 de maig del 2020

L'inici de curs


El curs 2020/21 ha començat aquesta setmana amb l'inici del període de preinscripció, enguany més tardà que mai per raons òbvies.

Acabarem com puguem aquest curs escolar, ja quasi amortitzat, amb un final de segon trimestre accidentat i improvisat, i un tercer trimestre de circumstàncies a distància i en línia.

Com serà el curs vinent? Aquest és un dels grans interrogants que la comunitat educativa inevitablement es planteja, i que exigeix que hi donem respostes.

L'educació també s'ha hagut d'adaptar per força al confinament improvisant sobre la marxa, i seria desitjable que el proper curs la planificació guanyés a la improvisació.

Com a mínim al mes de setembre tothom (administració, professorat, alumnat i famílies) estarà més preparat del que ho estàvem a mitjans de març, quan sobtadament es van tancar els centres educatius i l'educació es va confinar, i aquesta experiència acumulada d'intents fallits i reeixits (assaig i error) ens hauria d'ajudar a resoldre els interrogants que ara ens inquieten.

Em costa molt imaginar-me un inici de curs sense l'alumnat i el professorat als centres escolars. És possible que tinguem l'educació presencial sobrevalorada, com ho està, a nivell laboral, el "presentisme", i és ben cert que aquestes setmanes hem pogut donar un major valor a l'educació a distància i en línia, com n'hem donat també al teletreball, però l'educació, com la vida, requereix compartir físicament espais (en aquest cas d'aprenentatges), experiències i vivències. L'educació en línia, si ha vingut per quedar-se, ha de ser només el complement, no la base.

És evident que tornar a omplir les aules representa un risc per a l'alumnat, el professorat i les famílies, també per al personal d'administració i serveis dels centres educatius, pel que ara més que mai la infraestructura, el continent, esdevé un element vital en la recuperació de l'educació. La manca d'inversió en alguns centres escolars dificultarà la tornada a les aules...

Sembla força clar que per motius sanitaris i de salut, ara sí, les ràtios de les escoles i instituts s'hauran de reduir, i per tant caldrà reforçar i ampliar les plantilles dels equips docents, a banda de gestionar la mobilitat interna dels centres educatius pel que fa a les entrades i sortides, i de l'ús dels espais comuns (passadissos, lavabos, patis...).

L'escola i l'institut com a continent, i sobretot com a contingut amb tot el que ofereixen són un actiu per combatre les desigualtats i la segregació ja que (a priori) igualen el que, fora de l'escola i l'institut, és desigual i genera desigualtats.

L'educació a distància, des de casa i en línia, accentua les desigualtats perquè precisament aquest factor d'igualtat es dilueix i pesen molt més les motxilles i càrregues familiars, socials i comunitàries.

Acabem com puguem aquest curs, i enfoquem l'inici de curs com una oportunitat per millorar la qualitat educativa del nostre sistema; si durant anys repensar l'educació era una assignatura voluntària, ara és obligatòria!

dimecres, 8 d’abril del 2020

Fi de curs?


La crisi pel coronavirus no és la fi del món, però (per moments) ho sembla!

Potser no és la fi del món, afortunadament no és la fi del món!, però sí pot representar la fi de moltes coses, algunes de les quals generen grans debats, com al finalització de les competicions esportives que estaven en dansa, i sí, la finalització, o no, del curs escolar!

L’administració educativa ja ha dit que, tot i el confinament, el curs seguirà endavant, amb un tercer trimestre, a distància i en línia, avaluable. Aquesta situació, sens dubte inèdita, sense precedents, genera molts dubtes i hi ha qui fins i tot qüestiona la decisió i defensa que caldria donar el curs, acadèmicament, per acabat.

Els dubtes són més que evidents i raonables, sobretot perquè ara ens hem vist i veiem en l’obligació, no sé si fent de la necessitat virtut, d’articular una modalitat d’ensenyament i aprenentatge en línia i a distància sense estar suficientment preparats; no estem preparats ni l’administració, ni el professorat, ni l’alumnat, ni les famílies. Per tant afrontem aquest majúscul repte partint d’algunes bones experiències, és cert, però sobretot amb grans dosis d'improvisació i d'assaig i error, tot plegat amanit amb una barreja de il•lusionant creativitat i resignada realitat...

També afrontem aquest majúscul repte sense els recursos materials ni pedagògics necessaris, tot i que amb la bona voluntat de tothom, que no sé si és i serà suficient. I sí, es vetllarà perquè tothom, tot l’alumnat d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat i de cicles formatius disposin de l’equipament mínim necessari per a mantenir el contacte amb el professorat i perquè pugui realitzar les seves tasques escolars, és a dir, connexió a internet i algun dispositiu mòbil. Aquesta qüestió possiblement és la més fàcil...

Un altre dubte, una altra qüestió, és com es concretarà la necessària nova definició que el professorat haurà de fer dels criteris d’avaluació, especialment en relació al tercer trimestre. És evident que allò que es preveia, a nivell de continguts i d’aprenentatges, a principis de curs en gran mesura ha quedat obsolet i caldrà adaptar-ho a les circumstàncies del confinament; no sé si es pot fer aquesta adaptació en qüestió de dies, durant aquests dies de (vacances de) Setmana Santa, i encara menys en les circumstàncies actuals de migradesa de recursos, i energia.

Que el tercer trimestre, d’entrada en confinament, sigui igualment avaluable possiblement estressa excessivament a la comunitat educativa, pel que representa de pressió per al professorat, l’alumnat i les famílies. És possible que el pes de l’avaluació final sigui sobretot la valoració i l’avaluació del període presencial, és a dir, dels dos primers trimestres, i que el tercer trimestre serveixi per acabar de matisar i decantar la nota final. De ser aquest el plantejament general, potser ens podríem relaxar una mica i treure’ns pressió, i afrontar aquest tercer trimestre no com un trimestre avaluable, sinó com un trimestre d’aprenentatge sense focalitzar-nos en la nota, sinó en aprendre a aprendre d’aquesta forma diferent!

Davant aquest proper trimestre, però, a mi (i veig que també a molta altra gent) el que em preocupa més és que amb aquesta modalitat en línia i a distància, des de casa, les desigualtats s’accentuïn encara més, ja que l’entorn educatiu (escola) es perd, i amb aquest entorn moltes altres coses (socialització, etc). I sobretot, el que preocupa és el pes que guanya l’espai de casa i familiar, on és evident que hi ha moltes diferències, entre les famílies, pel que fa a recursos, estratègies, competències i habilitats personals i educatives, i no cal pensar només amb l’alumnat amb necessitats educatives especials... A qui deixarem enrere aquest tercer trimestre?

I és que en educació, com en el periodisme, també són clau les 5W,
Who? (Qui?)
What? (Què?)
Where? (On?)
When? (Quan?)
Why? (Per què?)
i per més il·lusió i ganes que hi posem (que n'hi posem), no sé si estem en condicions de donar una resposta òptima als reptes que cada una d'aquestes qüestioins ens planteja davant el fet educatiu i el procés d'aprenentatge en confinament.

A vegades penso que sí, que potser valdria més donar acadèmicament el curs per acabat, potser excepte en els cursos que graduen, i sobretopt dedicar aquest tercer trimestre a experimentar i aprendre, des de casa, en línia i a distància, sense pensar en notes...

dimecres, 19 de febrer del 2020

Doncs sí, el P3 es toca!


Diumenge a mig matí tres marxes populars van fer camí des de les escoles Marta Mata, Montfalgars i Balandrau de Girona fins a la delegació de la Generalitat.; allà s'hi va sumar també la comunitat educativa de l'Escola Malagrida d'Olot. L'ambient era festiu i, naturalment, reivindicatiu; famílies i professorat van nodrir les tres marxes i omplir l'espai de davant de seu de la Generalitat a Girona. Un dels lemes, compartit per les escoles, era clar: el P3 no es toca!

Setmanes enrere, a finals de gener, el plenari del Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona aprovava un acord a proposta de la Comissió de Planificació Escolar i Equipaments que, entre d'altres qüestions, instava a "mantenir, en l'oferta per a la preinscripció del curs 2020/2021, els grups i les línies de P3 de totes les escoles públiques de Girona", és a dir, en altres paraules, el P3 no es toca.

Dies enrere la Junta del Col·lectiu d'Ensenyants de la Garrotxa emetia un comunicat davant la proposta de tancament d'una línia de P3 a Olot; en aquest comunicat manifestaven que decisions com aquestes no haurien de respondre només a criteris econòmics i que si hi havia una davallada de demanda es podria invertir l'increment de ràtios que algunes escoles han hagut d'assumir. El comunicat no ho expressa explícitament, però fent-ne una lectura completa respira i ressona, també a el P3 no es toca...

D'altra banda l’AMPA de l’Escola Malagrida d'Olot presentarà una moció a l'Ajuntament d'Olot en defensa dels grups de P3 públics que el Departament d’Educació té previst suprimir per al proper curs, és a dir, que el P3 no es toca.

Precisament fa pocs dies el plenari de l'Ajuntament de Girona aprovava per unanimitat una moció en defensa de les línies de P3 a la ciutat, venint a dir, efectivament, que el P3 no es toca.

El P3 no es toca, reivindiquem les famílies de les escoles, el P3 no es toca, manifesten els i les professionals de l'educació, el P3 no es toca, aproven el Consell Municipal d'Educació i el Ple de l'Ajuntament de Girona, el P3 No es toca, reclamen els sindicats i gran part de la comunitat educativa!

Però resulta que sí, que el Departament d'Educació tocarà el P3, com va fer-ho el curs passat, i fa dos cursos, i en fa tres...

El P3 es toca i ja ens podem queixar, i la llàstima és haver de gastar, curs rere curs, més energies i esforços a protestar que no a compartir de veritat la planificació escolar.

Al capdavall sembla que el Departament d'Educació es trobi més còmode entomant la queixa de decisions preses a curt termini, que no compartint la planificació a anys vista, confrontant visions, polítiques, valorant pros i contres i analitzant conseqüències i efectes col·laterals de les decisions a prendre...

Després, és clar, parlaran meravelles de la comunitat educativa, i nosaltres encara, ni que sigui per cortesia, els aplaudirem!

dimarts, 4 de febrer del 2020

Malastruc

Imatge de Ryan McGuire a Pixabay
Les ciències mai han estat el meu fort, que jo vaig fer lletres pures, però de física m'ha quedat que l'energia no es perd, sinó que es transforma...

Deu ser per això que al mateix temps que jo he anat deixant la política (o més aviat la política m'ha anat deixant a mi), m'he anat involucrant en altres qüestions, i val a dir, amb energies renovades!

Primer va ser l'AMPA de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, al setembre de 2018, i com que una cosa porta a l'altra, també al Consell Municipal d'Educació de Girona, al juny de 2019.

Després, a la primavera de 2019, a l'AAVV del Pont Major de Girona, on ara fa dos anys vaig tornar a viure, i de retruc també a la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona...

I finalment, al setembre de 2019, vaig tornar a col·laborar a Ràdio Sarrià, amb un programa sobre inserció laboral...

I deu ser que algun dia deuria trepitjar merda, o quelcom semblant, perquè resulta que, al contrari que la popular cervesa, que allà on va triomfa, en aquests àmbits darrerament hi ha hagut alguna crisi... M'explico.

Poc després d'entrar a la Junta de l'AMPA ens va esclatar la crisi derivada de l'anunci del nou institut de Sarrià de Ter. D'aquesta crisi encara no ens n'hem sortit...

I aquest curs, ja com a president de la Comissió de Planificació Escolar i Equipaments del Consell Municipal d'Educació de Girona, he viscut més de prop l'enèsima del P3 a la ciutat de Girona.

Pel que fa al tema veïnal, a l'AAVV del Pont Major no hem tingut cap crisi però sí a la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona, una crisi profunda que quasi liquida l'entitat, i que de moment encara no s'ha superat, ni molt menys, tot i que m'agradaria pensar que estem en el camí de resoldre-la...

I la tercera crisi és la que, des de finals de novembre de l'any passat, arrossega Ràdio Sarrià, una crisi encara oberta i que espero que es tanqui satisfactòriament més aviat que tard.

Més d'una vegada, aquestes darreres setmanes, he pensat que tinc quelcom de malastruc, i que no sé si sóc jo que persegueixo les crisis, o són les crisis que em persegueixen a mi...

Fins i tot l'altre dia hi havia qui, sentint els meus laments per tanta malastrugança, m'intentava consolar afirmant que potser més que perseguir-me les crisis em cridaven (senyal que hi has de ser), i jo aleshores, inevitablement, encara em vaig preocupar més! 

No patiu, ara per ara no tinc previst involucrar-me en res més!