Girona, la Toledo catalana

Aquests dies que es vesteix i tenyeix de flors, Girona s'omple de visitants i de turistes que se la passegen, i per moments la col·lapsen. Aquests darrers anys la ciutat de Girona no ha necessitat, com a destí turístic, més promoció que mostrar-se a si mateixa, el seu patrimoni, la seva gastronomia i les seves comarques. Queden enrere les referències florentines, el complex d'inferioritat (com a pols d'atracció turística) vers la ciutat de Figueres o esdevenir el pla b dels turistes de la Costa Brava quan plou...

Fins i tot queda enrere, perduda i pretèrita en el temps, la referència de Girona com la Toledo catalana. L'any 1933, amb la finalitat de promoure la 2a Fira Comercial, es va editar una revista promocional de l'esdeveniment que duia per títol "Gerona, la Toledo catalana. Y su II feria comercial. Guia y visión espiritual de la inmortal Ciudad", en la que es destacava el patrimoni arquitectònic de la ciutat, especialment la Catedral, i el parc de la Devesa.

La setmana passada, caminant pel carrer dels Ciutadans de Girona, en ple Barri Vell, vaig topar amb un nombrós grup de turistes que ocupava pràcticament tota l'amplada del carrer, i que es va haver d'arraconar per deixar pas a un pilot de ciclistes que alhora intentava avançar un transportista; per moments i en qüestió de segons el carrer es va col·lapsar i va ser aleshores que jo, que era a la cua del grup de turistes, vaig sentir turista que, resignat, va exclamar: "¡Esto es peor que Toledo!"

Ignoro com ho porten, això del turisme, a la monumental capital manxega; aquí a Girona, més enllà d'aquesta anècdota i de les inevitables (?) aglomeracions del Temps de Flors, el turisme genera una dinàmica i tensions internes que la ciutat, la política i la cívica, potser haurien de debatre i d'afrontar, identificant oportunitats (que hi són i moltes) i riscos (que hi són i molts) per evitar que la ciutat mori d'èxit, i amb ella morim d'èxit (o d'inanició) els que (encara) hi vivim.

Temps de Flors i de campanya electoral

Aquests dies de Temps de Flors Girona llueix les millors gales. La ciutat és un esclat de flors i de colors i els espais i monuments que per si sols ja són majestuosos (la Catedral amb la seva llarga escalinata, els Banys Àrabs amb la seva misteriosa llum, el call jueu amb els seus sinuosos carrers i sorprenents patis, patis de cases particulars que excepcionalment s’obren) aquests dies, guarnits de flors, embadaleixen encara més propis i estranys.

Bé, el cert és que molts propis malden pel Temps de Flors, per les inevitables riuades dels estranys que col·lapsen la ciutat, especialment el barri vell; fins i tot alguns veïns i veïnes, si poden, fugen literalment de la ciutat durant aquests dies, en una mena d’exili floral forçat.

Tot i això, el que és indiscutible és que el Temps de Flors mostra, possiblement, la millor imatge de Girona, equiparable només a la de la tardor amb el seu cel malva i rosa i ametista i l’or de fulles pels camins forans, que versava Segarra.

Com Girona pel Temps de Flors, els partits polítics llueixen les seves millors gales en campanya electoral i a Girona cada quatre anys la de les eleccions municipals coincideix amb el certamen floral.

Els partits polítics, generalment hermètics i presoners dels seus propis argumentaris (ningú se surt del guió), abandonen la seva hibernació per apropar-se al poble, trepitjar els barris i mostrar la seva cara més amable. I al contrari que la resta de l’any, especialment quan governen, rarament hi ha un no per resposta: s’imposa el somriure, l’escolta activa, l’encaixada de mans i, si s’escau, la fugida d’estudi.

Com amb el Temps de Flors hi ha una certa impostura, un decorat floral que embelleix el partit convertint les bones i millors intencions en flors, flors que passada la campanya i iniciat el mandat es marciran. Potser no totes, sí un bon grapat.

Perquè a Girona el Temps de Flors no dura per sempre, com tampoc duren per sempre les promeses electorals. Quan marxen les flors els patis es tanquen i la ciutat ja no necessita mantenir forçadament el somriure. Quan passa la campanya electoral s’acaba la màgia i s’imposa la realitat: com les flors amb els insectes i en el cas de Girona amb els visitants, les bones intencions i les promeses electorals serveixen per atraure votants, i ja sabem que el que passi després no sempre concorda ni coincideix amb el que s’ha promès.

Sigui com sigui aquests dies a Girona és Temps de Flors i de campanya electoral, l’equip de bàsquet masculí ha salvat la categoria i el de futbol segueix somiant amb Europa. Gaudim de la festa i del moment mentre duri, com a mínim fins a l’escrutini final.

Article publicat a la Revista Mirall.

Minuts Musicals localitzats a Girona

Girona té dos grans moments; a la tardor, com va descriure-la tan bé Josep M. de Segarra, amb les Fires de Sant Narcís com a colofó, i a la primavera, amb el Temps de Flors com a moment de màxima explosió.

És especialment en aquest moment, en el Temps de Flors, quan més persones, vingudes d'arreu del món, fan bo el defenestrat lema "Girona m'enamora", que es manté viu gràcies a la sardana homònima, que desperta passió i orgull a parts iguals entre les gironines i gironins de pro, que segueixen amb sonores palmades el ritme compassat de la tornada...

Girona, però, no només és cantada pels gironins, també Joan Isaac li va dedicar una cançó, en la que diu que té un ulls verdíssims i una mirada prenyada de melangia...

És clar que no totes les mirades són tan complaents, o autocomplaents; per això sempre va bé posar-hi un contrapunt, una mirada més crítica que equilibri un xic la balança, una mirada que observa la Girona més enllà de la que enamora i emociona, més enllà de la postal, la institucional, de la marca.

Perquè sí, com diuen els sarrianencs Fi-Asko, "Girona es mira però no es toca"...

El meu primer Temps de Flors

Quan era petit recordo el Temps de Flors com l'activitat que ens permetia gaudir d'un dia fora de la classe, d'un dia per divertir-nos i jugar, a banda de veure flors, és clar!

Les flors, però, si més no en el meu cas, eren només el pretext, l'excusa per sortir d'excursió per Girona. Reconec que no hi posava massa interès, en les flors...

La memòria és capriciosa, en ocasions també tramposa i mentidera. L'altre dia mirava un programa a la televisió que explicava fins a quin punt podíem tenir records de coses que en realitat no van passar com les recordem, perquè la memòria és selectiva i no reté tot el que passa i a vegades els buits que resten els omplim amb impressions de records, o altres records semblants...

El cas és que, a risc que no fos exactament així, el record que tinc del meu primer Temps de Flors és de mitjans dels anys vuitanta a Sant Domènec i l'edifici del Seminari plens de motius i muntatges florals, però sobretot dels jocs i corredisses pels voltants, per fora muralla, jugant a atrapar i, sobretot, a "verdad, acción o beso!"

El Temps de Flors pot representar moltes coses segons com ens el mirem i com el sentim; pot ser un vestigi de la secció femenina de la Falange, pot ser una exposició floral efímera, pot ser un producte turístic, una molèstia veïnal o una oportunitat per fer l'agost...

Per mi també és un dolç record de la meva infància, que em transporta a l'escola i a un moment de felicitat, en el que les flors, simplement, feien de decorat. Aquest és el meu record destil·lat del Temps de Flors i poc m'importa què hi ha de cert, què d'imaginat... 

Temps de Flors (i virolles)

Aquest cap de setmana Girona ha estat un formigueig de visitants i turistes que han omplert a vessar els estrets carrers del barri vell atrets per les flors que aquests dies embelleixen façanes, patis i espais.

Més que de formigues podríem parlar d'abelles, que aquests dies també cerquen les flors per xuclar-ne el nèctar. Els visitants i turistes d'aquests dies (espero!) no xuclaran les flors, s'alimentaran, molts d'ells, en els restaurants i terrasses del centre de Girona, que pel Temps de Flors fan el seu particular agost.

Potser aquests dies els restaurants del centre de Girona perdran l'alè de tant treballar, però segur que recuperaran l'aire que els va mancar durant la pandèmia i especialment durant el confinament.

És Temps de Flors i més que de flors i violes, és temps de flors i virolles! 

Les cites dels llibres. "Autobiografia de Girona", de Joan Boadas i Raset i Anna Gironella i Delgà

Hi ha dos moments, cada any, en els que Girona llueix de forma especial: les Fires de Sant Narcís i el Temps de Flors. La tardor i la primavera li escauen especialment bé, i en aquests esdeveniments estacionals Girona llueix les seves millors gales.

Aquest any de moment hem recuperat el Temps de Flors, veurem si també recuperarem les Fires... És clar que Girona és molt més, i l'hivern i l'estiu tampoc la desmereixen!

Són molts els llibres que s'han publicat sobre Girona, de tota mena i estil, i alguns els tinc a casa... Fullejar i llegir un llibre sobre Girona és una manera de passejar-s'hi, i sobretot de descobrir-la, i no només la desapareguda!

Es darrer llibre de Girona que va arribar a casa és la seva autobiografia, un extraordinari llibre que en repassa el seu passat a través dels documents de l'Arxiu Municipal de Girona, un relat històric de la ciutat a càrrec dels arxivers Joan Boadas i Raset i Anna Gironella i Delgà.

El llibre s'obre amb aquesta cita del poeta gironí Narcís Comadira:

"La tardor és el temps de la memòria. Hi recordem els que ens han deixat i els que ens van deixant i accentuant la nostra solitud". Narcís Comadira.

Els llibres també són memòria, i els del futur potser també recolliran i recordaran tot el que aquesta primavera, en aquest temps de flors, estem vivint...

La frase cèlebre de la setmana, sobre les flors...

Ara que és temps de flors m'ha vingut al cap les flors d'un altre món que fa vint anys ens va portar, de la mà del cinema, Icíar Bollaín, una bona pel·lícula que sempre està bé recuperar...

D'un altre món, de molts altres mons venen aquests dies a Girona, ara que és Temps de Flors, un temps que ens altera com cap altre, fent-nos arribar a sentir fins i tot turistes, quan no forasters, a la nostra pròpia ciutat!

El del Temps de Flors és un bullici molt diferent del que viu la ciutat per les Fires de Sant Narcís, una aglomeració igualment soferta, tot i que segurament més agraïda pels propis gironins.

És clar que el Temps de Flors no només engalana places i carrers, també patis tafaners que resten closos, com hivernant per a la majoria de nosaltres, la resta de l'any...

Fa anys que patim per si morim d'èxit, nosaltres i el Temps de Flors, però de moment sembla que resistim, amb més o menys alegria, més o menys resignació la colonització floral i les riuades de gent que inunden el barri vell.

I al costat del qui gaudeix d'aital exaltació floral (i del qui hi fa calaix!) també hi ha qui se la mira amb desdeny, maldant per la ciutat robada i per l'artificiós i efímer jardí en que es converteix la immortal Girona!

Sigui com sigui farem bé els gironins prendre nota d'aquesta frase cèlebre de Jean de La Fontaine: "cap camí de flors condueix a la glòria"... possiblement tampoc el que es forma a Girona aquests dies, ara que és temps de flors...

Girona i la tardor

Diuen que aquesta estació que tot just hem encetat, encara que ens sembli que aquests dies reeditem l'estiu, és la que millor se li escau a Girona.

Alguna influència deu tenir-hi la postal, en forma de poema, que ens va dibuixar i immortalitzar Josep Maria de Segarra, un poema que ens descriu els colors i l'estat d'ànim d'una ciutat i la seva arquitectura en un dels seus punts àlgids, les Fires de Sant Narcís!

No li manca raó a Segarra, Girona a la tardor embelleix especialment, com ho fa a la seva manera un altre indret mitològic, la Garrotxa en general i la Fageda d'en Jordà en particular, dibuixada de poèticament de verd en aquest cas per Joan Maragall; Girona embelleix per l'ocre que venç a la Devesa i per la darrera alegria que en dóna Sant Narcís i les seves Fires, que ens permeten allargar el dia fins i tot quan, al contrari de l'estiu, ja s'ha fet de nit!

La tardor, però, també és una estació d'enyorança i aquesta es fa present, sobretot, quan el brogit de la ciutat pren aquella desesperant normalitat: cues a la frontissa del Güell, retencions a la carretera Barcelona, fosc a cap hora... l'enyorança d'una Girona d'estiu que, tot i que també farcida de turistes, esdevé menys estressant, més accessible i transitable.

I per turistes la primavera, i d'uns anys ençà el Temps de Flors, esdevenint que representa, possiblement, la major prova d'estrès i resistència que ha de suportar i superar la ciutat.

De totes les Girona la de la tardor també és la que més m'agrada; Girona a la tardor és quasi només pels gironins, i per Tots Sants també per la gent de comarques, gironins i gironines per extensió, per simpatia, per proximitat, per parentiu, per pertinença...

Girona i la tardor combinen molt bé, i entrar-hi des dels barris del Pont Major i Pedret, a qualsevol hora del dia, un autèntic regal!

Benvinguda sigui la tardor, especialment si arriba a Girona!

Paraula de Fabra: florejar

Jo florejo, tu floreges, Girona floreja... pel Temps de Flors!

Florejar és un verb molt de primavera i en el seu pic, al mes de maig, es fa especialment present a Girona, tot i que les veus més crítiques amb el Temps de Flors diuen que cada any hi ha més plantes i instal·lacions i menys flors, un comentari que de tan recurrent ja quasi esdevé estèril, com estèrils són els esforços de l'Ajuntament per certificar el tant per cent més de flors que en cada edició hi ha hagut de més respecte a l'anterior.

Al capdavall per molts, entre els que m'hi incloc, les flors, plantes i instal·lacions són només el pretext, l'excusa perfecta, per (re)descobrir el que la ciutat ens amaga la resta de l'any, en el meu cas ho reconec, per fer el tafaner sense necessitat de dissimular!

Sí, pel Temps de Flors Girona floreja, també si tenim present, a banda de la primera definició (florir) les segones definicions:ésser en flor, adornar, guarnir...

Florejar:

[1398; de flor]

[®envejar ] v 1 intr BOT 1 Florir.

2 Ésser en flor les plantes d'un indret.

2 tr 1 Adornar, guarnir, alguna cosa amb flors pintades, esculpides, etc.

2 fig MÚS Fer sonar les cordes de la guitarra amb tres dits de manera contínua, repetint una figura musical.

3 fig MÚS Adornar una melodia amb notes suplementàries.

3 tr Triar la flor, la part millor d'alguna cosa.

4 intr Ésser a flor de terra, d'aigua, etc.

5 intr ESPORT En l'esgrima, fer brandar la punta de l'espasa.

6 tr SUR Treure la pela del suro.

Aquests dies Girona floreja... i floreix?

Sí, naturalment pel Temps de Flors Girona floreix (del verb florir) tot i que espero que no en el sentit aplicat a la botànica (cobrir-se una cosa de floridura), i em temo que sí, en part, en el seu sentit figurat: neguitejar-se, consumir-se...

Pel Temps de Flors jo floreixo, tu floreixes, Girona floreix...

El vídeo de la setmana: l'orgasme floral (pel formigueig?) del Temps de plors

El d'avui no és un vídeo sinó tres, els tres guanyadors de la segona edició del Festival Just for Flowers, concurs de curtmetratges al voltant del Girona Temps de Flors.

Els curtmetratges han de tenir una durada màxima de 3 minuts i s'han d'enregistrar editar i presentar en 36 hores; a més han d'incorporar un objecte sorpresa que facilita la organització (aquest any una bombeta), i incloure una localització del Temps de Flors assignada per sorteig i una escena de càmera oculta.

Aquests han estat els tres curtmetratges vencedors:

Orgasme floral



Temps de plors



The day of the ant



Bon divendres!

El vídeo de la setmana: és temps de flors...

Fidels a la cita les flors tornen a irisar carrers, places, parcs i patis del barri vell de Girona i els visitants, turistes i autòctons, tornem a atapeir-los! De res ens servirà lamentar-nos de nou, els gironins en el fons en som tan o més culpables que els visitants forans de la massificació humana del Temps de Flors...

De tots els festivals que es fan i desfan a la ciutat dels quatre rius (i una séquia) el de les flors és, possiblement, el més conegut i reconegut internacionalment, motiu suficient per molts per visitar Girona, motiu suficient pels de Girona per fer el tafaner, per treure el nas als patis privats que la resta de l'any ni ensumem!

Ens sumem doncs a aquest florejat festival exhibint portes enfora l'orgull gironí i advertint, "sotto voce" i portes endins, que algun dia el Temps de Flors morirà d'èxit, algun dia el Temps de Flors no florirà o, pitjor encara, les flors se'ns pansiran de debò...

Fins que això no passi, uns i altres trobarem la millor manera de gaudir de Girona i el seu Temps de Flors; aprofiteu-lo, que el d'enguany aviat s'acaba!



Bon divendres!

El vídeo de la setmana: Tothom està infectat

Quan plou no sempre ho fa al gust de tothom, prou que ho sabem; és el que té el temps, també el de flors de Girona, que no sempre és del gust de tothom, ni tan sols de tots els gironins!

És clar que com amb altres dolences hi ha qui pateix el Temps de Flors en silenci, no fos cas que la seva animadversió pel certamen floral, que tants beneficis reporta a la ciutat, fos motiu d'ésser assenyalat com a mal gironí, com a rabiüt, torracollons o un inadaptat!

Però per sort hi ha l'humor, que ens permet riure'ns de tot i sobretot de nosaltres mateixos, i l'humor és precisament el que domina en aquest curtmetratge, el guanyador del concurs Just for Flowers 2016 del Temps de Flors... o potser millor, del Temps de Capullos! Sí, tothom està infectat!

Tothom està infectat from Julius Vag on Vimeo.

Bon divendres!

Flors de plàstic

Tot el que poden tenir de bellesa les flors de plàstic, ho perden en noblesa... Foto: Pixabay

Girona floreix per primavera, literalment aquests dies del Temps de Flors, i llangueix a la tardor al ritme que cauen les fulles que dauren els camins forans... També amb Girona la natura fa el seu curs i el seu cicle i allà on la natura no arriba hi arriba l'home, que també és natura encara que ja ni se'n recorda. A l'hivern Girona és 10 i a l'estiu cap cuca hi viu, que totes són, com a mínim, a la Costa Brava!

Girona floreix per primavera amb flors naturals, com la natural, l'englantina i la viola dels jocs florals, flors naturals que aquests dies resisteixen estoicament el pas dels dies i de les inclemències del temps, del temps cronològic i del meteorològic, sota la mirada atenta i la delicada mà de jardiners i artistes que les han instal·lat per al nostre gaudi.

Diferents són les flors de plàstic, que sobretot habiten als cementiris procurant emular l'eternitat de les ànimes que ornamenten, car els cossos, caducs com les flors naturals, esdevenen pols. Diferents perquè per més maques que puguin semblar les flors de plàstic no tenen noblesa.

De plàstic van ser precisament les flors que l'editor Quim Curbet va utilitzar per l'ofrena floral que va fer al monòlit dels Manaies el passat mes de març, just un any després de la seva inauguració, monòlit que per fortuna la mirada de l'escultura de Laureà Dalmau i Pla esquiva, i no sembla que vulgui mirar-la, ni de cua d'ull.

Hom podria considerar que en un altre temps, temps era temps, el que simbolitza el monòlit dels Manaies i el Temps de Flors són fruit de la mateixa llavor (del mal?), però mentre les flors naturals de l'exposició floral s'han anat renovant el monòlit dels Manaies ha merescut tan sols una ofrena de flors de plàstic feta més a contracor que a cor què vols!

A Girona és Temps de Flors, alguns dies també de plàstic, i quan convé, si convé fins i tot és temps de porexpan!

Olor de Girona

Quina olor fa Girona? Foto: Roger Casero

Anys enrere un anunci es preguntava, ens preguntava, quina olor feien els núvols. Totes les coses fan olor, fins i tot l'inodor en moltes ocasions, contradient-se així i vencent el sifó i el seu efecte inodor!

Fem olor nosaltres més enllà dels perfums que ens vaporitzem, l'olor corporal; fan fins i tot olor, la mateixa olor, famílies senceres, olor que es transmet de pares a fills, de generació en generació com un element característic i identificatiu, quasi un segell genètic!

Fan olor les cases, més enllà de guisats i lleixius, fins i tot els carrers, els barris, els pobles viles i ciutats... Fa olor Girona, aquests dies olor de Temps de Flors, però sota aquest perfum floral temporal s'amaga l'olor veritable de la ciutat, una olor que, com la corporal, no sempre és percebuda i reconeguda pel nostre conscient, però que l'inconscient capta i registra sense cap dubte!

Deurien ser quarts de dues de la nit i la passàvem fent-la petar a la Terrassa El Secret de l'hotel l'Ultònia de Girona, prorrogant una trobada, i retrobada, d'alumnes de l'escola i l'institut que hores abans havíem iniciat al restaurant Can Punxa. I va ser allà quan el més internacional de nosaltres va dir: ostres, sento l'olor de Girona!

Amb prou feines feia una setmana que havia arribat d'Okinawa i en qüestió de dies hi tornarà... Tòquio, Suïssa i Islàndia són tan sols alguns dels indrets on ha viscut... Sens dubte els seus registres olfactius són molt més rics que no pas els meus!

I no parlava només d'olor, sinó pràcticament de tots els sentits: parlava del tacte del Pacífic sobre la pell, no de l'aigua de l'oceà, sinó de l'aire que acarona la pell, diferent del mediterrani o de l'atlàntic, i que també deu ser diferent a Tòquio, diferent a Okinawa...

El seu "sento olor de Girona" va sonar reconfortant, tant com, espero, la companyia que tenia, amics d'infància i joventut que mantenim viva la flama de l'amistat recosint records de lluny i de prop, i cosint-ne de nous...

L'olor de Girona era una olor reconeguda, com el tacte del nostre llit quan hi tornem després d'uns dies de vacances, com l'olor de casa nostra quan hi entrem, com l'alegria de trobar-nos, i retrobar-nos, malgrat les circumstàncies no sempre són alegres...

Fan olor els núvols, fa olor Girona, fan olor els records i fins i tot aquest article!

El vídeo de la setmana: Girona Temps de Flors 2016

Una flor no fa estiu però a Girona les del Temps de Flors fan primavera!

Amb la mateixa indiscreció que s'obren les flors aquests dies s'obriran patis particulars que ens permetran, més als gironins que als visitants forans, fer el tafaner més enllà de les flors i les instal·lacions florals que els embelleixen encara més.

La ciutat closa s'obre com una flor i nosaltres hi voletegem com si fóssim abelles volant de flor en flor, transitant de pati en pati sortejant turistes despistats i assedegats instagramers cercant la flor que els donarà més "likes".

El Temps de Flors ha arribat a Girona...



Bon divendres!

L'ocupació temporal del Temps de Flors

Pel Temps de Flors no tot són flors i violes, malgrat ho sembli...

Del 7 al 15 de maig Girona s'inundarà de visitants que cercaran en cada flor, en cada pètal, en cada pati i instal·lació floral la confirmació de la bona decisió que han pres: visitar Girona pel Temps de Flors! Només així suportaran les molèsties de l'altre Temps de Flors: les aglomeracions, els nervis, les terrasses i restaurants plens, les inclemències del temps (tan si plou com si fa calor), la fatiga i el cansament dels gironins autòctons!

Durant aquests dies Girona floreix i es posa guapa, com anys enrere es promocionava Barcelona, i és literalment ocupada temporalment mentre uns gironins ho observen amb orgull i d'altres es pregunten, un any més, si no fa massa temps que el Temps de Flors ja no és ni d'ells ni per ells, si és que mai ho ha estat...

Al llarg d'aquests dies es compartiran milers, desenes de milers... un munt d'imatges a les xarxes socials (les mateixes flors, els mateixos angles, les mateixes perspectives) i els restaurants de la ciutat faran l'agost al maig, que al mes d'agost l'agost ja el fan els de la costa...

Temporal també és el contracte que la Rosa, que no es diu Rosa però així li direm pel Temps de Flors, ha signat per treballar aquests dies, un contracte tan efímer com les flors que tanta expectació aixequen i tant interès desperten, que tanta gent fa venir a la ciutat en un creixent peregrinatge; la Rosa pel Temps de Flors treballarà en un restaurant i seran molts els peregrins que tindrà com a clients!

Ni el contracte ni la feina li resoldran la seva situació, prou que ho sap ella, prou que ho sé jo: una flor no fa estiu, ni un contracte resol l'atur i la precarietat laboral!

Però aquest contracte laboral temporal la reactivarà laboralment (que no és poc) i li permetrà treballar a Girona, on ha arribat fa poc de les Terres de l'Ebre per motius personals que ara no venen al cas.

Aquesta feina temporal també li engreixarà un xic més el seu currículum, minimitzant així el període d'inactivitat laboral, ja se sap, aquells forats que, lluny d'apreciar-se com els de l'emmental (estimat Watson), fan que els responsables de recursos humans (quasi) sempre en preguntin el motiu, i que els candidats han de saber respondre amb més seguretat que sinceritat, sense dir cap mentida però tampoc tota la veritat!

Aquests dies la Rosa viurà i veurà per primer cop el Temps de Flors; tan de bo tingui un moment per perdre's pels patis i carrers per contemplar les flors que, com el seu contracte. donen vida efímera a una ciutat que no para de bategar a ritme de festivals, Joc de Flors i Temps de Trons!

I tan de bo després del Temps de Flors pugui seguir treballant, si pot ser amb un contracte més estable que li permeti establir-se a Girona i conèixer la ciutat (real) que s'amaga rere les flors i aquest temps...

Orgull gironí

Tantes vegades algú ha gosat enterrar el "Girona rai", tantes vegades aquest ha sobreviscut, mutant com el pitjor (o millor) dels virus, per aparèixer, com el diable, amb atributs nous!

Girona sempre ens ha donat, als gironins, motius per sentir-nos-en orgullosos: durant una sèrie d'estius consecutius voltava per Catalunya participant en estades esportives de bàsquet i handbol i recordo que quan tocava lluir origen i ciutat sempre recordava que la nau gòtica de la Catedral de Girona era (és) la més ampla del món!

Avui aquest argument no cal ni tan sols dur-lo a la recambra, doncs no són pocs els atributs que la ciutat ens ofereix als gironins per parlar-ne orgullosament: el Celler de Can Roca, el Temps de Flors, el Joc de Trons, el Temporada Alta... També per moments les gestes del Girona FC i rodatges mediàtics com el de la pel·lícula "8 apellidos catalanes".

Aquests dies l'orgull gironí s'ha engreixat un xic més amb la mutació de l'alcalde Carles Puigdemont en Molt Honorable President Puigdemont, ungit pel president Mas, a qui els gironins mai li estarem prou agraïts, o no!

Fora de les comarques, hòbbit jo, la meva condició de gironí també es veu sotmesa a l'inevitable comentari, que generalment circula de la satisfacció provinciana a l'orgull ciutadà, passant a un segon terme qualsevol altra consideració crítica sobre el fet, el llegat o la persona...

Amb la mesura justa, i sense més cotilles que la pròpia incomoditat i vergonya per no semblar pedant, jo també comparteixo i multiplico aquest orgull gironí, procurant que alimenti només la nostra autoestima, per si encara ens mancava, més que no la nostra vanitat!

Que difícil, a vegades, trobar la justa mesura, entre els perfils, articles i panegírics llegits aquests darrers dies!

El vídeo de la setmana: #GironaTempsdeFlors 2015

Girona grisa i negra, Girona immortal, Girona rai!, Girona m'enamora, Girona emociona... 

Girona ha estat i és moltes coses, i moltes més que en vol ser, com tots els pobles, viles i ciutats. Però aquests dies és i serà, sobretot, Girona Temps de Flors!

Girona es tenyirà aquests dies de flors i colors, sobretot, però no només, el barri vell, on de nou redescobrirem patis que al llarg de l'any guarden secrets que aquests dies amaguen les flors i els muntatges florals.

Amb el Temps de Flors la primavera esclata al cor de Girona i als gironins, i a la resta de visitants d'arreu, ens el fa bategar tot passejant amunt i avall resseguint el jardí urbà en què es transforma la ciutat aquests dies.

És Temps de Flors, temps de fotos compartides a Instagram, de menús florals, de concerts "a capella", d'activitats per la mainada, de gaudir d'una ciutat que és tan immortal com les seves flors...

És Girona Temps de Flors, diuen, un festival de sensacions!



Bon divendres!

Pel Temps de Flors Girona m'enamora

Agafant el ram del Temps de Flors 2014! Foto: Roger Casero

Dels diversos dies que he passejat pel Temps de Flors d'enguany n'hi va haver un que vaig anar-hi sol, tot sol.

A banda de passejar per carrers, patis i jardins fotografiant flors, muntatges i curiositats aquell dia també parava l'orella als comentaris dels visitants, d'aquí i forans, que com jo gaudien del Temps de Flors!

Em va sorprendre escoltar que per molta gent vinguda de lluny, sobretot d'arreu de Catalunya, però també de l'estat espanyol, aquesta no era la primera visita que feien a Girona pel Temps de Flors. Comentaris del tipus "aquest pati cada any queda preciós" o "el año pasado aquí habia unas enormes mariquitas" delataven visitants d'edicions antariors que acompanyaven, aquest any, a visitants novells.

Jo, com molts d'ells, sóc també un visitant reincident del Girona Temps de Flors!

D'entre els meus records d'infantesa hi ha les visites a l'exposició de flors, com l'anomenàvem aleshores, a Sant Domènech, on avui hi ha la Facultat de Lletres de la UdG, quan encara aquell espai no era universitat.

A mitjans dels anys '80 del segle passat, quan jo encara feia EGB, recordo que més que les flors, a les que aleshores sincerament feia poc cas, m'encantava descobrir espais i racons d'una ciutat que poc a poc anava coneixent i recorrent...

30 anys després el Temps de Flors em segueix seduint més per l'escenari que estrictament per les flors...

Penso de fet que aquest és un dels secrets de l'èxit del Temps de Flors:  com una flor Girona s'obre i esclata per primavera!

És aquesta obertura de patis i jardins un dels motius pels quals també els gironins ens enamorem, any rere any, de la nostra Girona, redescobrint carrers, patis i jardins que al llarg de l'any amb prou feines trepitgem ocasionalment.

I és que també pel Temps de Flors, Girona m'enamora, Girona ens enamora!

El vídeo de la setmana: és #TempsdeFlors a #Girona!

Del 10 al 18 de maig Girona és Temps de Flors!

El Temps de Flors, com tantes altres coses a la vida, es pot viure de dues maneres: o l'expliques o te l'expliquen!

En aquest vídeo t'expliquen el Temps de Flors de l'any passat...



Us perdreu el Temps de Flors d'aquest any?

No deixeu que us l'expliquin... Experimenteu vosaltres mateixos, en viu i en directe, el Girona Temps de Flors 2014!

Bon divendres i millor Temps de Flors!