En defensa dels reis...

Segurament no eren reis, ni de tres colors diferents, ni estrictament mags ni devien desplaçar-se en camells, ni devien dir-se Melcior, Gaspar i Baltasar...

Tampoc és clar que fossin tres i, més que mags, devien ser savis, tot i que en aquell temps, la saviesa i la màgia devien ser dos conceptes més propers que avui dia. De savis en parlava Mateu al seu evangeli (Mateu 2:1-12) en la traducció interconfessional de la Bíblia catalana:

"Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, pregunta-ven: – On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo."

L'Evangeli de Mateu menciona savis (o mags, en altres traduccions) sense especificar que fossin tres, tot i que sí que menciona els tres presents:

"Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí."

És evident que al llarg dels segles aquest relat s'ha anat enriquint i modelant o, en altres paraules, ha anat evolucionant, atribuint noms i iconografies als reis:

• Melcior, representat com un home blanc, ancià i amb barba, que ofereix or, símbol de reialesa.
• Gaspar, sovint descrit (tot i que no sempre representat) com un home jove i ros, que ofereix encens, símbol de divinitat.
• Baltasar, representat com un home negre o de pell fosca, que ofereix mirra, símbol del patiment i la mortalitat.

Aquesta diversitat en els trets físics i la iconografia dels reis, dels mags o dels savis, segurament perseguia simbolitzar les diferents parts del món conegut en aquell temps (Europa, Àsia i Àfrica) i la universalitat del missatge cristià. Salvant les distàncies, si fa o no fa el que veiem des de fa anys a les sèries i pel·lícules americanes, amb la representació de diferents orígens dels personatges protagonistes... O com els anells olímpics.

En fi, tota aquesta lletania, densa com el massapà, em serveix per a defensar la figura del rei del tortell que avui coronarà tantes taules; en defensa de la figura del rei del tortell de Reis davant l'intent de substitució, més simbòlic que real, d'aquesta figura per la del caganer, en una manifestació de republicanisme que no acabo d'entendre, per més que en el màrqueting del tortell s'hi afegeixi allò de "sense rei ni corona".

Res té a veure, penso i sento jo, la devoció als Reis d'Orient, mags, savis o com en vulgueu dir, en la defensa de la monarquia d'avui en dia.

Defenso el rei del tortell de Reis com defenso el tió de Nadal davant l'imperi del Pare Noel o la proliferació dels amics invisibles, i per mi cap problema que al tortell s'hi afegeixi un caganer (figura que, d'altra banda, reivindico, també), sempre que no sigui a compte del rei, d'algun dels tres Reis d'Orient.

Coventry Carol. Minuts Musicals de Nadal

Avui, Dia dels Sants Innocents, és un dia de bromes i enganys, de llufes penjades a l'esquena i de notícies falses publicades als mitjans de comunicació. Bé, això de les notícies falses als mitjans, ja no és una exclusiva d'aquest dia, malauradament, però aquesta és una altra qüestió.

L'origen d'aquest dia, però, no és cap broma, ja que recorda la matança dels infants de Betlem ordenada pel rei Herodes, narrada a l'Evangeli de Mateu (2: 16-18):

Matança dels infants de Betlem

    16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis.  17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: 

    18 A Ramà se sent un crit,

plors i grans planys:

és Raquel que plora els seus fills, 

i no vol que la consolin, perquè ja no hi són.

"Coventry Carol", una cançó anglesa del segle XVI, és de les poques que parlen directament de la Matança dels Innocents, i la seva melodia i lletra reflecteixen el dolor de les mares que ploren pels infants assassinats per ordre d'Herodes.

D'entre les moltes versions i interpretacions que s'han fet d'aquesta cançó, m'agrada especialment aquesta de la cantant canadenca Loreena McKennitt.

Celebrar Nadal, sense que ho sembli gaire...

No sé si és només una impressió personal, o una sensació personal cada vegada més compartida, però darrerament sembla que celebrem les festes de Nadal com si no ho fossin; i no em refereixo (només) a l'imperi del consumisme que ja fa anys, dècades, que centra (en general) gran part de les nostres activitats de Nadal, em refereixo, ara especialment, a la seva simbologia, fins i tot a la seva estètica.

La impressió és que les festes de Nadal estan experimentant una transformació que fa que la seva simbologia més tradicional i clàssica es vagi diluint en favor d’una versió més neutra i menys identificada amb les figures claus d'aquesta celebració, que van perdent terreny en favor, per exemple, d'altres figures invasores (respecte de les nostres tradicions), com el Pare Noel. 

Cada vegada sembla més comú veure decoracions que prioritzen elements genèrics com estrelles, llums, regals empaquetats amb llaços o paisatges d’hivern, deixant en un segon pla les figures clàssiques com el pessebre, els Reis d’Orient, l'escena del naixement, els pastors o l'Estrella, que ja no gaudeixen de la presència omnipresent que tenien en altres temps.

Em pregunto si aquest fenomen, aquesta dissolució dels símbols més tradicionals del nostre Nadal, obeeix a la voluntat de projectar unes celebracions més inclusives, que no ofenguin ni excloguin les persones d’altres cultures i religions que conviuen amb nosaltres, o bé si és simplement que els signes del temps, amb una societat més laica, també més diversa, els han arraconat de forma natural en un segon pla.

Aquest fenomen, possiblement, no és exclusiu de les festes de Nadal, també passa amb les de Setmana Santa, que a la seva manera (penso jo que afortunadament) s'ha laïcitzat socialment, i és cadascú a títol personal, i no la societat, qui determina com vol viure aquestes festes, amb quin nivell de transcendència, de celebració i de compromís religiós.

En la pèrdua d'alguns símbols, però, hi veig el possible risc que acabem perdent el seu sentit i el seu origen, origen, en el cas de les festes de Nadal, fins i tot anterior a la mateixa celebració de Nadal, amb la celebració del solstici d'hivern.

Tornar a paganitzar Nadal potser tampoc estaria malament, potser ja és el que estem fent, celebrant Nadal, sense que ho sembli gaire...

Bones festes!

Totes les fotografies tenen la seva història, per curta i, si voleu, insignificant que sigui, i la de la felicitació de Nadal de la meva família, no n'és una excepció.

La història, com la mateixa fotografia, potser no té res d'extraordinària, més enllà del nostre àmbit personal i familiar, però sí que representa un moment en què, com en tantes altres fotografies, pensem en com ens volem mostrar, quina imatge volem donar i, conscientment o no, transmetre.

La fotografia escollida forma part d'una petita col·lecció en què, després de col·locar el trípode buscant un bon enquadrament, posem davant la càmera en diferents posicions i postures, algunes més formals, d'altres més divertides, ara amb les filles intercalades, ara amb les filles al mig...

A vegades apareixen nervis, o presses, sobretot si, com el dia que ens vam fer la fotografia, fa fred; però sobretot cal que aparegui un mínim consens per triar, primer la imatge, la fotografia escollida, i després el disseny, que com veieu és més aviat auster, sense massa filigranes.

La de la felicitació de Nadal és una de les moltes fotografies de família que ens fem al llarg de l'any, juntament amb les de cada celebració familiar (aniversaris, sants, etc.), i de totes les que ens fem és, possiblement, la que pensem més en vosaltres, les persones familiars, amigues, conegudes o saludades que, d'una manera o altra, la rebreu, la veureu. Perquè és amb aquesta fotografia que enguany us volem dir, simplement i alhora sincerament, 

Bones festes i feliç 2025!

Unes altres absències de Nadal...

Per Nadal, els i les absents, les persones difuntes de cada família que ens han deixat recentment, o ja fa temps, se'ns fan més presents i generen un buit, a vegades literalment físic, que amb prou feines omplim a base de records i, per moments, llàgrimes.

Mai s'omplen del tot, aquestes buidors, ja que res, cap record, cap abraçada compartida, cap mar de llàgrimes reemplaça per complet cap vida; això no obstant, cada record, cada abraçada compartida, cada llàgrima vessada reconforta i contribueix a fer menys dolorosa aquesta buidor, a fer-la més suportable, arrodonint-te les arestes amarant-les de malenconia.

És clar que no totes les buidors de Nadal són les de les persones absents, a vegades són altres circumstàncies les que fan que alguns familiars no siguin a taula el dia assenyalat, i avui penso especialment en la situació de les persones privades de llibertat.

Més enllà del motiu que els ha privat la llibertat, no només penso en elles, també en les seves famílies, i en la buidor que inevitablement es produeix amb l'encarcerament, i que s'intensifica, especialment, per aquestes festes de Nadal.

Probablement, en alguna mesura la reinserció exigeix acceptar i vèncer aquest dolor per part de la persona privada de llibertat, encaixar-lo resignadament i, alhora, no resignar-s'hi sinó voler tornar a omplir el buit inevitablement deixat.

I per la família, acceptar aquest dolor, aquesta buidor, és també una prova de resistència i de persistència, que la privació de llibertat fa que els dies tinguin més de 24 hores i les setmanes més de 7 dies, que la privació de llibertat fa que el temps passi més lentament i esdevingui com una massa espessa i feixuga que costa d'empassar.

Aquests dies de Nadal seguirem enyorant les absències, totes les absències, les que sabem que ja no tornaran mai i les que, tant de bo més aviat que tard, tornarem a tenir entre nosaltres compartint taula, omplint novament aquest buit temporal, tornant, amb l'esperança que sigui definitivament, al seu corral, que també és el nostre.

Nadal, entre la il·lusió i el compromís

Les festes de Nadal són un moment molt esperat per a moltes famílies, un moment de retrobaments, de regals i de tradicions que ens evoquen a la nostra infantesa, cadascú la seva, en un empatx de nostàlgia. No obstant això, aquestes trobades també poden suposar, per a moltes persones, en algunes situacions, tot un repte, especialment quan pesa més el compromís que el desig de participar-hi i de formar-ne part. L'obligació de mantenir tradicions i, sobretot, de satisfer les expectatives i compromisos familiars, també formen part de les festes de Nadal, de les trobades familiars.

Siguin com siguin, més multitudinàries o menys, les trobades familiars tenen un paper important en la construcció de la memòria col·lectiva d'una família, com passa també amb altres festes i celebracions assenyalades. Cada àpat compartit, cada sobretaula, cada moment especial es converteixen en les peces d'un mosaic que va donant forma al relat, més o menys consensuat i compartit, de cada família. És clar que a vegades conviuen diferents relats d'un mateix fet o circumstància, i és aleshores quan es poden generar tensions, discussions i desavinences.

Trobar l'equilibri entre la il·lusió i l'obligació és imprescindible per viure aquestes festes amb un mínim de pau i harmonia, per sobreviure, en definitiva, a les festes de Nadal. També comptar amb la flexibilitat de tothom per acceptar que no sempre es pot estar a tot arreu, per repartir les assistències als diferents àpats, els diferents dies, amb les diferents famílies.

L'equilibri entre la il·lusió i el compromís de les trobades nadalenques a vegades és molt fràgil, tant com fràgils són, a vegades, les mateixes relacions familiars, amb uns vincles tan profunds que qualsevol petita esquerda, desavinença, sembla que els pugui fer saltar pels aires...

A partir de demà comença el festival d'àpats i trobades familiars, de les trobades per compromís i de les trobades que fan il·lusió, de les que se'ns fan llargues i pesades i de les que no en voldríem marxar mai. Siguin com siguin, passi el que passi en cada trobada, totes contribuiran a construir el relat i la narrativa de cada família, totes ens deixaran una empremta individualment, i col·lectiva.

Bon Nadal? Sí, per descomptat, tant si és amb il·lusió, com per compromís, bon Nadal!

Pare Noel a la deriva. Minuts Musicals de Nadal

Hi ha la pasta i l'antipasta, la quina i l'antiquina i, naturalment, la nadala i l'antinadala!

Una antinadala és una cançó que qüestiona les tradicions nadalenques, sovint amb lletres iròniques o satíriques que critiquen el consumisme, la solitud o les desigualtats socials. 

Musicalment, les antinadales no sempre s'allunyen de les melodies càlides i ensucrades de les nadales clàssiques i tradicionals, però el to sol ser més disruptiu, buscant sorprendre'ns i fer-nos reflexionar.

Una bonica i divertida antinadala és "Pare Noel a la deriva", de Socunbohemio, una nadala que narra la mort sobtada del Pare Noel, amb un final tant inesperat com sospitós...

7 O'clock News / Silent Night. Minuts Musicals de Nadal

Simon and Garfunkel han compost grans cançons del seu puny i lletra i en la cançó d'avui, "7 O'clock News / Silent Night", la lletra de la cançó, és evident, no és seva, però la gràcia, i l'encert és versionar aquesta tradicional nadala afegint-hi, de fons, un noticiari fictici, tot i que versemblant, farcit de notícies (reals) tràgiques i d'esdeveniments negatius.

Perquè el veritable missatge de "7 O'clock News / Silent Night" no és la simple versió de la cançó, sinó precisament la juxtaposició del noticiari, generant un contrast entre la pau i l'esperança que transmet "Silent Night" i la dura realitat del moment que radia l'informatiu que se sent per sota la cançó, una crítica social i política d'aleshores, vigent encara avui, amb les guerres, els assassinats i la vulneració de drets dels nostres dies.

Ja No Neva Mai. Minuts Musicals de Nadal

En les nadales, generalment edulcorades i enlluernadores, també podem trobar-hi traces de crítica social, una mirada més terrenal i realista de la vida que s'allunya de la idíl·lica que tot sovint es canta entre campanetes i picarols; un bon exemple és "Ja No Neva Mai" de Gossos, publicada l'any 2005 al disc "Altres Cançons de Nadal 3".

Santa Claus Got Stuck In My Chimney. Minuts Musicals de Nadal

Algunes tradicions nadalenques requereixen una gran dosi de fe, que vestim per a la mainada, i per a nosaltres mateixos, amb allò de la màgia de Nadal. Un dels exemples més inversemblants és la tradició del nostrat Tió de Nadal, però també podríem parlar dels Reis d'Orient i, naturalment, del Pare Noel.

En el cas d'aquest darrer, la màgia no només es fa present en la seva habilitat de recórrer el cel damunt del seu trineu, estirat pels rens, la màgia sobretot obra quan ha de davallar per les xemeneies de tantes cases! 

En cas de venir a casa meva, ho tindria realment complicat i li passaria el que explica aquesta divertida cançó que va popularitzar Ella Fitzgerald: s'hi quedaria encallat!

Potser sí que, al capdavall, és més probable que el Tió cagui regals, que no pas que el Pare Noel baixi per la xemeneia; deu ser per això que a casa, no hi ha vingut mai...

Un nadal diferent. Minuts Musicals de Nadal

D'aquí a res, tot just un xic més d'un mes, ja hi serem de nou pel tros, celebrant Nadal, cada ovella al seu corral.

Ens asseurem al voltant de les taules, curulles de menjar, amb els menjadors i les sales d'estar engalanades, amb les estovalles, els plats i la coberteria de mudar...

No sé si enguany encara recordarem que no sempre ha estat així, que tampoc fa tant, tot just quatre anys, que vam viure, com cantaven Pepet i Marieta, un Nadal diferent...

La teva llum. Minuts Musicals de Nadal

Hi ha nadales en les quals les festes de Nadal són el tema principal, en d'altres, com "La teva llum" dels andorrans Madretomasa, les festes de Nadal, amb les "ciutats de llum / llum als carrers", són només l'escenari, el context per explicar una història. 

Una història, en aquest cas, que, al contrari de la neu, "això que tenim tan nostre /  no es fongui un altre cop", amb l'esperança de poder "sentir la teva llum al meu costat".

Christmas Dream. Minuts Musicals de Nadal

A vegades, ja ho sabem, l'arbre ens impedeix veure el bosc; això també ens passa amb la música i l'arbre podria ser, per exemple, la nadala de la setmana passada, la superpopular "All I Want For Christmas Is You" de Mariah Carey.

Amb un arbre que ens planten al davant, ens perdem tots els arbres que hi ha al darrere seu, aquells dibuixats com una massa uniforme, com a fons d'escena; si aconseguim veure el bosc, veurem que en realitat aquella massa uniforme dibuixada està formada per molts altres arbres, potser no tan majestuosos, però igualment importants i, alguns, de tanta o més bellesa que el que ens impedia veure'ls.

Un d'aquests arbres que formen l'immens bosc de nadales és "Christmas Dream", de la cantant estatunidenca Christina Perri, una petita i tendra cançó de Nadal que alhora podria ser, també, cançó de bressol...

All I Want for Christmas Is You. Minuts Musicals de Nadal

Li he preguntat al ChatGPT quines són les 10 cançons de Nadal més populars i la seva resposta ha confirmat el que sospitava i el que mostren diferents pàgines web fent una cerca preguntant la mateixa qüestió: en la primera posició hi apareix "All I Want for Christmas Is You", de Mariah Carey.

Aquesta setmana passada ha fet 30 anys que es va publicar aquesta cançó, concretament el 29 d'octubre de 1994, i des d'aleshores Mariah Carey marca, possiblement amb més èxit que Nicolás Maduro, el tret de sortida de les festes de Nadal, o més aviat de la campanya comercial de Nadal...

Fidel a la cita, Mariah Carey enguany també ha fet el seu tradicional tret de sortida, en el que no hi podien faltar algunes notes de la seva cançó més popular, possiblement, la cançó de Nadal més escoltada...

Christmas in San Francisco. Minuts Musicals de Nadal

Les festes de Nadal, inevitablement, les situem temporalment en uns mesos, a cavall de finals de desembre i principis de gener, i en el nostre imaginari també les situem en una localització geogràfica, generalment on les solem passar i celebrar amb la família.

És clar que Nadal és present a tants llocs on se celebra i el cinema, les modes o les tradicions l'han popularitzat en uns llocs més que en d'altres. Al capdavall, però, Nadal és allà on hi hagi qui el vulgui celebrar, també a San Francisco, la famosa ciutat californiana.

El bluesman estatunidenc Larry Johnson va descriure el seu particular Nadal a San Francisco en un disc dedicat a la ciutat de carrers costeruts, i escoltant la seva nadala,  "Christmas in San Francisco", no puc evitar imaginar-me un tramvia pujant i baixant pels mítics carrers d'aquesta ciutat californiana al ritme suau del blues de la seva guitarra.

Home To You (This Christmas). Minuts Musicals de Nadal

L'any 2019 es va estrenar la pel·lícula "The Aeronauts", protagonitzada per Felicity Jones i Eddie Redmayne, aquest darrer interpretant l'astrònom i meteoròleg James Glaisher, amb qui es basa la pel·lícula, per les seves peripècies i ascensions amb globus aerostàtics.

Formava part de la banda sonora de la pel·lícula la cançó "Home To You", de la cantant noruega Sigrid, una cançó que parla de la idea de tornar a casa, tant en un sentit literal i físic, com metafòric i emocional.

Un parell d'anys després la cantant la fer una adaptació musical de la cançó, mantenint la base melòdica i la lletra principal i afegint-hi tocs nadalencs, emfatitzant així aquesta idea de tornar a casa, un concepte, també, molt nadalenc.

I és que "Home To You", possiblement, ja era una nadala, però potser no ho sabia i només l'hi faltava alguns arranjaments nadalencs i afegir un parèntesi al títol: "Home To You (This Christmas)".

Per Nosaltres i els de Dalt. Minuts Musicals de Nadal

Si la setmana passada, amb Quimi Portet, teníem la cara "b" de les festes de Nadal o, si voleu, una versió més gamberra, avui recuperem la cara "a", més costumista, també més nostàlgica i fins i tot més ensucrada de la mà, i de la melangiosa veu, de Joan Dausà.

Ei, no em malinterpreteu, no és una crítica velada, ans al contrari, és un elogi, ja que està molt bé que la música catalana tingui cançons de Nadal de tots els pals, per a tots els gustos.

I si una virtut té Joan Dausà, com la té també Joan Manuel Serrat, és la de cantar la quotidianitat d'una forma emotiva, en Dausà fins i tot mística, fent-nos arrissar el borrissol del clatell...

I la nadala d'avui, "Per Nosaltres i els de Dalt", no n'és una excepció i a més ens serveix, també per Nadal, per a recordar-nos dels "de dalt"...

Bon Nadal. Minuts Musicals de Nadal

Quimi Portet és, sense cap mena de dubte, un dels millors músics del nostre país i després de forjar-se una carrera d'èxits amb Los Burros i, especialment, amb El Último de la Fila, també s'ha forjat una llarga, sòlida i solvent carrera d'èxits en solitari.

Les seves cançons són un retrat crític, amb bones dosis d'humor i ironia, de la nostra societat i de nosaltres mateixos, de les nostres pors i passions personals.

Quimi Portet és com el nostre Lou Reed, i si el músic novaiorquès va escriure Xmas in February, Quimi Portet va escriure el seu particular "Bon Nadal", mostrant-nos part de la seva cara B i desitjos amagats d'aquestes festes:

"Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar..."

A Winter's Tale. Minuts Musicals de Nadal

De contes de Nadal suposo que n'hi ha tants com hi ha contes, i hi ha Nadals!

El d'avui és el d'una cançó, "A Winter's Tale", que va publicar l'any 1982 el músic, cantant i actor britànic David Essex.

"A Winter's Tale", una balada nadalenca, evoca els sentiments d'enyorança i solitud propis de l'hivern i les festes de Nadal, especialment quan s'explica la tristesa i la melangia d'una persona que recorda un amor perdut, precisament durant l'hivern...

"A Winter's Tale" va tenir força èxit i ressò, tot i que l'any 2008 un article d'una agència de notícies de l'Índia va situar-la com la quarta pitjor cançó de Nadal, un càstig, penso jo, excessiu. Uns anys més tard, el 2014, el diari britànic The Independent la va situar en la 34a posició en una llista de les 50 millors cançons de Nadal...

Per gustos, colors, que també n'hi ha tants com de cançons, i de contes de Nadal...

Carol of the Bells. Minuts Musicals de Nadal

El 5 d'octubre de 1922 el Cor Nacional d'Ucraïna va oferir un concert al Carnegie Hall de Nova York. Les entrades estaven esgotades. 

Uns anys abans, el 1919, el Cor Nacional d'Ucraïna ja havia fet una gira europea, cantant cançons del folklore ucraïnès, entre les quals en destacava especialment una, "Shchedryk". 

Aquella nit al Carnegie Hall el públic novaiorquès va quedar encisat per la bellesa d'aquesta cançó, escrita pel compositor ucraïnès Mykola Leontovych el 1914 per encàrrec d'Oleksander Koshyts, el director de la Capella de la República d'Ucraïna.

La cançó, inspirada en cançons tradicionals ucraïneses, explicava la història d'una oreneta que volava cap a una llar per anunciar, coincidint amb la celebració del nou any, la benaurança que tindria la família. 

Va ser tal, l'èxit d'aquesta cançó, que anys més tard, el 1936, el compositor estatunidenc Peter Wilhousky va fer una adaptació de la lletra a l'anglès, en la que en comptes d'una oreneta, eren els esquellerincs el que anuncien la bona nova; d'aquí el títol: "Carol of the Bells"

Des d'aleshores "Carol of the Bells" és una de les cançons de Nadal més populars i versionades, i possiblement la recordareu, també, perquè va formar part de la banda sonora de la pel·lícula "Sol a casa"...

Com m'agradaria que aquest pròxim Nadal, més aviat que tard, un estol d'orenetes volés cap a totes i cadascuna de les llars d'Ucraïna com a senyal de benaurança, com explica la cançó  "Shchedryk", més coneguda per a nosaltres com a "Carol of the Bells"...