Minuts Musicals localitzats a Rússia

"A Rússia hi viu sa gent amb zero graus, se congelen i s'aguanten", cantaven Antònia Font... O hem de dir canten?, ara que han tornat als escenaris...

A Rússia aquests dies hi passen moltes coses i, amb zero graus o no, molts ja no s'aguanten, sinó que més aviat fugen per evitar ser cridats a files a engreixar les tropes per lluitar contra Ucraïna, que sembla que guanya terreny...

Ignoro quants dels que fugen fins ara aplaudien la guerra, però és clar, una cosa és que et facin la guerra, l'altra és fer-la en primera persona, anar al front! Entenc la fugida, jo tampoc voldria anar al front, que no tothom ho faríem, no ho donaríem tot per la pàtria, fos quina fos la pàtria...

I és que això d'anar a la guerra és com jugar a la ruleta russa... I ja sabem que quan en una novel·la, obra de teatre o pel·lícula entra en escena una arma, tard o d'hora s'acaba disparant...

Minuts Musicals localitzats a Calgary

Tu em dius Calgary '88 i jo et dic Alberto Tomba!
És evident que els Jocs Olímpics de Calgary 1988 van donar per a molt més, però Alberto Tomba va ser, per mi i sembla que per moltes persones, el referent d'aquells jocs, com Carl Lewis amb Los Angeles 1984...

I no va ser, en el meu cas, fins al 2011 quan, gràcies als Antònia Font, Calgary '88 va tornar a la meva vida en forma d'una meravellosa cançó en la que és impossible no pensar en la història d'amor de dos patinadors russos, que no representaven Espanya, i que com Alberto Tomba també es van fer amb l'or olímpic!

És la història d'Ekaterina (Katia) Gordeeva i de Sergei Grinkov que als 10 i 14 anys, respectivament, van començar a patinar junts, que van guanyar campionats del món i jocs olímpics i que l'any 1991 es van casar! A finals de 1995, en ple entrenament, ell es va desplomar i va morir sobre el gel. Sí, una història d'amor tràgica...

Sobre Calgary també ha cantat el grup Bon Iver...

Minuts Musicals localitzats a Tòquio

Al contrari que els Antònia Font a mi Tòquio no m'és igual!
A Tòquio hi tinc un amic que hi viu i treballa des de fa un temps; aquest amic meu és tot un rodamón i, després d'haver viscut i treballat a Ginebra, Belfast. Reikiavik, Brussel·les, Okinawa i Seattle ha tornat a Tòquio per tercera vegada!

Quan ens trobem, quan ve per veure la família, sempre penso que jo el màxim lluny que m'he mogut, des de Girona, per a viure i treballar ha estat a Sarrià de Ter!

No sé si hi aniré mai, a Tòquio, però ara que els Antònia Font tornen tindrem de nou l'oportunitat de veure'ls i escoltar-los de nou, d'escoltar les cançons noves i les d'abans com "Tokio m'és igual", i la de la setmana vinent, també dels Antònia Font, una cançó molt olímpica!

Sobre Tòquio també han cantat, entre d'altres, Lori Meyers, Els Catarres i Alaska y Dinarama.

Minuts Musicals instrumentals amb "Minutos Musicales"

Hi ha grups que quan pleguen saps que els trobaràs a faltar i és curiós que aquesta enyorança jo la senti especialment per dos grups de les Illes Balears: Ja t'ho Diré i Antònia Font.

Els primers, de Menorca, van ser una agradable companyia en la meva adolescència i joventut i d'ells he manllevat l'estat permanent del meu WhatsApp: suspès en l'aire...

Els segons, de Mallorca, em van fer xalar anys més tard espacialment a partir de la seva "Alegria"...

El curiós d'aquesta enyorança és que no espero, ni desitjo, que hi tornin, com han fet tants i tants grups anunciant retrobades després de (en alguns casos calculades) ruptures; no, el que m'hagués agradat és que no s’haguessin dissolt...

Afortunadament ens queden les seves cançons, que en ambdós casos em poden transportar als concerts viscuts, compartits i gaudits!

Avui és un bon moment per escoltar aquests "Minutos Musicales", per a més informació instrumentals, d'Antònia Font...

Minuts Musicals retrobats amb Antònia Font i "En s'estiu"

Amb la mateixa puntualitat que El Corte Inglés ens anuncia, setmanes abans, l'arribada de la primavera i de la tardor, el mediterrani anunci amb famosos i cançoneta ens anuncia l'imminent i inevitable arribada de l'estiu i el bon temps, si és que encara són sinònims, com si ja haguéssim oblidat el senyal, entre d'altres del bon temps, de les orenetes...

Però ara ja no hi ha senyals que valguin, doncs ja som plenament a l'estiu, amb la mainada en plenes vacances escolars i amb els que treballem amb ganes d'uns dies o setmanes de vacances per fer alguna de les coses que es fan a l'estiu!

Algunes d'aquestes coses les cantaven Antònia Font a "En s'estiu", animada cançó que malgrat el títol diria que mai va ser la cançó d'aital estació, ni possiblement falta que li feia, falta que li fa...

Com diu la cançó:
"És que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil."

Que l'estiu us sigui favorable!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

i es dies s'acaben... Alegria! #MinutsMusicals amb Antònia Font

Imatge promocional del disc Lamparetes. Foto: Antònia Font

Antònia Font es dissolen! Ho fan amb alegria, amb un somriure a la cara...

"Es dies s'acaben" i no sé si "ses velles se xapen de riure"...
"Es dies s'acaben"... i sí, sé que Antònia Font "deixen un crater per sempre dins sa meva vida"!

Així que sí, alegria!



Alegria

Cau es sol de s'horabaixa
dins s'horitzó,
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.

Cau es sol de s'horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.

Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.

I alegria.

Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
i es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria...

Antònia Font

Wert m'és igual!

Wert vol espanyolitzar-nos! Vés quina novetat!

Aquesta és la seva medicina per curar Catalunya de l'independentisme, malaltia crònica que, als seus ulls, no para d'empitjorar!

I per Wert, ministre ell,  el seu xarop de bastó és la llei! I la recepta bàsica del seu xarop és minimitzar el català i maximitzar el castellà, alhora que debilitar l'ensenyament públic en favor del privat i concertat. Vés quina sorpresa!

A mi cada dia Wert m'indigna menys, fins al punt que, de la mateixa manera que els Antònia Font cantaven "Tokio m'és igual" jo dic "Wert m'és igual!".

Al cap i a la fi, com també cantaven els grans Pink Floyd, Wert no és més que una altra pedra del mur!

I aquest no és ni el primer ni el darrer mur que el català ha hagut de saltar, i saltarà!

Mentre jo parli, pensi i estimi en català, mentre tu parlis, pensis i estimis en català, la nostra llengua serà...

#VostèÉsAquí, menú degustació o menú de tapes?

Una bicicleta va presidir l'escenari al concert d'Antònia Font a Girona. Foto: Roger Casero

Cap de les 40 cançons del darrer disc d'Antònia Font, Vostè és aquí, arriba als 3 minuts. Poques cançons dels seus altres treballs tenia menys de 3 minuts...

He de reconèixer que el concert de l'altre dia d'Antònia Font a l'Auditori de Girona se'm va fer estrany; el disc ja l'havia escoltat i ni les cançons ni el seu metratge m'eren estranys, però sí van ser-ho les sensacions: no vaig fruir com ho havia fet en d'altres concerts.

Potser va ser per la disposició dels músics, dalt d'un pedestal, i sobretot la d'en Pau Debon, si bé a la part central de l'escenari, situat al fons, deixant l'espai més proper al públic de l'escenari per a una bicicleta que va presidir tot el concert i que fins al bis (Per jo i tots els ciclistes) no va rodar. No en va l'ovació més sonora no va ser per a la millor cançó que van interpretar, sinó quan Pau Debon va cantar a capel·la "Cartes a Ramiro" palplantat sol al davant de l'escenari, a tocar del públic.

Potser va ser per la durada de les cançons, que de tan curtes quan vols assaborir-ne de nou la tonada la cançó ja ha finit. Les noves cançons d'Antònia Font mantenen viu el seu estil, són molt bones i m'encanten, però són breus. Sí, ja sé allò de "lo bueno, si breve, dos veces bueno", però escoltades a casa, o al cotxe, i en un concert es viuen diferent.

Hi ha cançons d'Antònia Font que en concert generen un "crescendo" que fan vibrar i saltar el públic... al concert de l'altre dia vaig trobar a faltar aquest moment d'exaltació, d'arrencar el cul de la butaca i saltar, de "desmelenar-me" per impossible que sigui!

Ni tan sols amb "Clint Eastwood" el bis "extra", fora del guió,  reclamat fins a l'extenuació, vaig vibrar com esperava fer-ho...

Al final del concert amb la Sira el debat era si el concert de presentació de "Vostè és aquí" havia estat més un menú degustació o un menú de tapes?

Foto: Roger Casero

#MinutsMusicals "Per jo i tots els ciclistes" d'Antònia Font

Per jo i tots els ciclistes

Som jo amb sa bicicleta que faig rodar es planeta
Som jo com una fletxa si veus passar una estela
Sa calma de novembre, la mar una bassa d’oli
Només veig ties bones i morques de petroli
Vaig esquivant pedretes, sotracs i clavegueres
Com una formigueta empenc sa geosfera
Una hora dins Angola, mitja hora Filipines
M’odien es taxistes, ses velles peatones
Per jo i tots es ciclistes
que amb una bicicleta fan circular ses coses,
aquesta melodia, aquestes quatre notes.

Antònia Font
Font de la lletra: viasona)

Ja descompto els dies per veure'ls i escoltar, de nou i amb el més nou, en directe a Girona!

#MinutsMusicals recordant l'estiu amb Antònia Font

Avui que ja no és estiu, avui que ja és tardor... en s'estiu!

 

En s'estiu

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penya-segat de pedra roja
m'admira i me fa por,
he vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa Terra.

Es sol d'agost m'esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
què som de dolent!

Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret.
Res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
crec que m'he adormit,
el volantí tremola a estones.
Això és un paradís
de silenci que m'envolta,
botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins.

Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest,
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix.
No puc demanar res més,
he resolt tots els problemes
dient tanmateix.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Antònia Font

#MinutsMusicals amb Calgary 88 d' #AntoniaFont

Calgary 88

Classificats per a sa final de patinatge artístic,
no tot era físic ni mental, també era sentimental,
tu i jo festejàvem i representàvem Espanya
a s'olimpíada d'hivern del Canadà.
Abans de sortir tu vares dir
-Te casaries amb jo?- I vaig contestar
-Avui, mos casam, si guanyam sa medalla d'or.

En sincronia i a mȧxima velocitat,
te vas a l'aire amb una força increïble
i, a punt de caure, t'agaf,
te fas sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta,
agaf energia i t'aixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
sona un redoble de bateria i feim com que discutir,
en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
feim una hechura d'estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

Es locutors repassen que Rússia va treure un 9'5,
es favorits eren suecs i tenien just un 9'75,
aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu,
li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna'm sa mȧ,
senten pes micros així com mos casen
i dins sa tele tu i jo mos besam.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

Antònia Font

(lletra: viasona)

Me sobren paraules! #sialanostrallengua

El Partit Popular no només té algun problema, en general, amb allò que sona a català, també en té un, en particular, amb el propi català, amb la llengua catalana.

"Allò que es féu a la "Comunitat Valenciana", que es faci arreu dels territoris en parla catalana on governem!", deu dir la màxima; i la màxima vol dir minimitzar i arraconar el català com vol fer-ho ara a les Illes Balears el govern de Bauzà!

Li sobren paraules al PP de les Balears! Totes les de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears o de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, per citar només dos textos legislatius, a priori, prou importants...

Però no els hi falten paraules als qui, des de les Balears, defensen la llengua catalana manifestant-se, també al carrer!

Són moltes ja les mostres del PP en contra del català, però seran moltes més les mostres de suport que farem els qui l'estimem i l'utilitzem amb normalitat, i orgull, a la nostra llengua! I amb veu alta, clara i catalana direm, diem: Sí a la llengua!

Manifest "Sí a la nostra llengua"

"L'arribada de José Ramón Bauzá a la presidència del Govern ha significat la major retallada de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears des del final de la dictadura franquista.

Avui ens hem manifestat per denunciar que aquesta política del Govern Bauzá:

- És contrària a la legalitat vigent, al procés de recuperació de la nostra llengua i al sentit comú.
- Perjudica la ciutadania de les Illes Balears, perquè retalla els seus drets civils i perquè crea un ambient de crispació que dificulta encara més la lluita contra la crisi econòmica.
- Romp el consens polític i social que ha estat el marc de convivència dels darrers 30 anys.
- Posa en perill la cohesió social i va encaminada a crear conflictes on fins ara no n'hi havia hagut.
- Lamina el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers a expressar-se, sempre que ho vulguin, en la seva llengua pròpia.
- Elimina el dret dels no catalanoparlants a aprendre la llengua pròpia de les Balears.
- Acaba amb el dret a la lliure elecció de llengua als mitjans de comunicació, amb el tancament de TVM i Ona Mallorca i l'eliminació de l'opció de triar català a les pel·lícules d'IB3.
- Arracona el català a l'Administració Pública.
- I vol acabar amb el model de cohesió social i d'accés a la nostra llengua que funciona avui a les escoles i instituts de les Illes Balears.
Avui som aquí per exigir al Govern que:
- Retorni al consens en matèria de llengua.
- Compleixi amb la seva obligació estatutària de treballar a favor de la plena normalització de la llengua catalana a tots els àmbits socials.
- No provoqui més crispació ni més conflictes.
- Retiri el projecte de reforma de la Llei de funció pública, que lesiona greument els drets civils dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.
- Compleixi amb la seva obligació legal de promoure mitjans de comunicació en la nostra llengua.
- I promogui l'ensenyament en català per tal de garantir un futur de convivència en pau.
I també som aquí per expressar la nostra solidaritat amb Jaume Bonet que fa 25 dies que és en vaga de fam.
I som aquí també per fer una crida a tota la ciutadania de les Illes Balears perquè:
- Continuem exercint els nostres drets lingüístics sense por ni complexos.
- Apostem per l'ensenyament en català com la millor base per a un futur de pau i cohesió social per a la nostra terra.
- Donem suport als mitjans de comunicació en català.
- Facilitem l'accés a la nostra llengua als que encara no la coneixen.
- Ens continuem mobilitzant fins a aconseguir un marc lingüístic basat en la justícia, el respecte i l'aposta de la llengua pròpia de les Illes Balears com a la llengua de cohesió de tots els ciutadans."

El què us deia, com diuen  Antònia Font, "me sobren paraules"!

#MinutsMusicals amb nova versió d' @ElsPulpopop de "Tots els motors d' #AntoniaFont

PulpoPop participa al disc de tribut a Antònia Font, "Versions halògenes", amb aquesta versió de la cançó  "Tots els motors"



Enhorabona per la versió Pulpos!




D'aquesta versió ja en van oferir una primera mostra al programa Catsons de ComRàdio:



...
Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.

T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.
...

Genials els Antònia Font, genoials els PulpoPop!

#MinutsMusicals amb la versió d' @ElsPulpoPop de "Tots els motors" d' #AntoniaFont

Trepitjaven PulpoPop dies enrere els estudis de ComRàdio i al programa Catsons entre d'altres peces van interpretar aquesta versió de la cançó "Tots els motors" del grup mallorquí Antònia Font.

Sempre he pensat que és un bon símptoma, un gran símptoma, per un grup que s'atreveixi a fer versions, i aquesta no és la primera dels PulpoPop...



Serà interessant escoltar aquesta versió de "Tots els motors" amb la banda al complet!

De moment, us deixem amb la cançó i la lletra originals de "Tots els motors"...



Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.

T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.

Necessit un centre de gravetat,
necessit un atles d'espirals
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca d'auriculars.

I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.

T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.

Que s'encenguin es aspersors,
que mos reguin tots es codonys,
que no sé si s'han de regar,
perquè jo som més de la mar.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

#MinutsMusicals amb #LaBienQuerida versionant "Productes de neteja" d'#AntoniaFont

"Productes de neteja" - La Bien Querida from enderrocktv on Vimeo.

Productes de neteja

Productes de neteja de químiques estranyes,
es sol per sa finestra de ple dins s'escurada.
Renou de cafeteres, tambors de rentadora,
tassons i papallones degoten massa lentes.
Imants a ses geleres de cuines solitàries,
ses màquines de sempre, no passa una gota d'aire.
Vaixelles optimistes naveguen oceanes,
productes de neteja, que pengin ses lianes!

Aquesta bonica versió de La Bien Querida és un dels temes que formarà part del disc "Alegria revisitat" en què diferents grups versionen les cançons d'aquest disc d'Antònia Font, i que ofereix la revista Enderrock al seu número de juliol.

#MinutsMusicals amb Clint Eastwood d'#AntoniaFont #Lamparetes

Clint Eastwood

Qui dubta d'en Clint Eastwood
mirant el Grand Canyon del Colorado,
niguls allargassats i vermellosos
i el cel se penja una estrella i se fa de nit.
I en Clint només il·luminat per sa foganya
s'encen es puret i guarda un secret,
i guisa un conillet a la llauna.
S'adorm, somia trens i mercaderia, en indis Cheyennes damunt una colina a sa llum de sa lluna.
Se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son
i pensa... va quedar de western, cabrons, ja voreu quan s'inventin es cinema! És pura peresa
i tira per sa carretera cap a Denver.

I un home tot sol no sempre se basta
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood
I un home tot sol se tuda i se cansa
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood

Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen.
Volen saber on és en Morgan Freeman
que és es negre de Million Dollar Baby
Do you know? Maybe.
Dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp i els liquida.
Escup i se caga en sa seva vida.
Sempre en es punt de mira d'es sèptim de cavalleria,o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino,
i Clint, què vols? encara ets al segle dinou.
Fa un any que no te dutxes, i això només són quatre casutxes, de mort!.

I un home tot sol no sempre se basta
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood
I un home tot sol se tuda i se cansa
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood

I un home tot sol s'avesa i se cuida
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood
I un home tot sol sopant a sa cuina
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood

Antònia Font

Els millors professors europeus, de Manel

Els millors professors europeus, de Manel (My Space), és dels millors regals que he tingut aquest passat Nadal.



El millor de Manel és com sonen, és la seva música i les seves lletres, fins i tot diria la seva actitud. El seu primer disc, Els millors professors europeus, és una delícia que a casa, amb la Sira, fins i tot amb les nenes, no ens cansem d'escoltar.



Hi ha qui els defineix (Enderrock) com a folkies del pop, i possiblement tenen raó; la seva música no és només pop, però tampoc folk... Són Manel i, més que per etiquetes, per la seva música, per la seva textura, els reconeixeràs...

Manel "Dona estrangera"


Manel "En la que el Bernat se't troba"


Manel - Assaig "Un Camell d'Orient"


Manel "Al mar!" en directe


Manel "Ai, Dolors" en directe


Manel és una de les grans alegries del panorama musical català o en llengua catalana. Fa mesos en vaig començar a sentir parlar (i llegir, sobretot a l'Enderrock), n'havia sentit algunes cançons i ara escoltar el disc és una autèntica meravella.

Descobrint Manel he reviscut les agradables sensacions que d'altres grups i cantants m'han despertat en altres moments: Quimi Portet, Antònia Font i Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Facto Delafé y las Flores Azules, Marc Parrot, Guillamino, Sanjosex, Le Croupier... Cada un d'aquests grups i solistes tenen quelcom especial, tots ells tenen un intangible, sensorial, emotiu, que fa que s'allunyin dels llocs comuns, dels estàndards, posen en crisi certes etiquetes i aporten una grans dosis de riquesa i creativitat musical.

Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i cantussejar... "al mar, al mar!"

------------------------

pd: Lletra de Dona estrangera

El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?

Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera

Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m’espanta el teu passat víking.

Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.

Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.

I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.