Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris excursionisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris excursionisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 de juliol del 2013

Declaració de suport del Ple de Sarrià de Ter a la família de l'alpinista Xevi Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià

Xevi Gómez a la seu del Grup de Muntanya Sarrià. Imatge: GMS
Declaració, aprovada per tots els grups municipals, del Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de suport a la família de l'alpinista Xavier Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià.

La muntanya representa l'expressió més genuïna de la naturalesa. La seva simple presència remet simbòlicament a la contundència dels elements. La seva bellesa és alhora la demostració del seu poder. Paisatge vertical que és barreja de força i delicadesa, de perill i amabilitat. I és probablement aquesta conjunció d'extrems el que ha atret als homes, que s'hi han relacionat, de sempre, amb la voluntat d'arribar a connectar-se més directament amb l'entorn, la naturalesa, el Món.

L'home s'ha mirat sempre la muntanya amb fascinació. La respecta i la tem, la gaudeix i la venera. La contempla i la trepitja. La viu. L'estima.

I és aquest amor per la muntanya el que ha mogut als homes a voler-s'hi lligar espiritualment. I això ha suposat la creació de nombrosos grups excursionistes i muntanyencs del nostre país. L'amor per la muntanya és el que va moure al Grup de Muntanya Sarrià  a començar a fer excursions i sortides. És, de ben segur, el que va empènyer en Xevi Gómez a començar a pujar. I pujar magnetitza, enganxa, sedueix. I després d'una muntanya en ve una altra, després d'un metre, el següent. I com que les muntanyes no entenen de fronteres, el camp d'actuació d'un alpinista acaba essent el Món.

Fins que s'arriba als 8.000 metres. I es fa cim. En Xevi, conjuntament amb els altres companys, Álvaro i Abel, van aconseguir culminar els 8.068 metres del Hidden Peak, al Pakistan. Com diu el propi Grup de Muntanya Sarrià , la fita més important feta per un membre del club. Cosa que demostra la fortalesa d'esperit, el dinamisme i l'amor per la muntanya d'en Xevi. Fer un 8.000 no és senzill ni tothom hi arriba. És un gran mèrit esportiu, és evident. I només per això, en Xevi, serà recordat a Sarrià de Ter.

Però la muntanya no són números. No són xifres ni èxits personals. La muntanya, que sempre transita entre la duresa i la amabilitat, genera altres fonaments. Els de la solidaritat, la companyia, la disciplina i el respecte. I tots els que han conegut (poc o molt) en Xevi Gómez saben i corroboren que ell també desprenia aquests valors. Potser per això la muntanya el va acollir i potser per això l'ha volgut per ella.

Com a representants del poble de Sarrià de Ter, municipi d'acollida d'en Xevi Gómez, volem manifestar la nostra solidaritat, estima i suport als seus familiars en aquests moments tan durs. Volem transmetre totes les paraules d'escalf que siguem capaços de dir a la família directa i a la família de la muntanya.

Sarrià de Ter, 30 de juliol de 2013.

Sobre aquest luctuós fet també podeu llegir els apunts "Xevi Gómez: mana la muntanya" i "Quan se'm quedi la muntanya".

dilluns, 29 de juliol del 2013

Quan se'm quedi la muntanya

Finalment, i és trist, també, que així sigui, a l'alpinista Xevi Gómez i als seus companys d'expedició, Abel Alonso i Álvaro Paredes, se'ls ha quedat la muntanya.

Se'ls ha quedat el Gasherbrum 1 (anomenat també Hidden Peak) després de conquerir-lo, se'ls ha fet tan seus que ni tan sols, possiblement, deixarà que tornin i trobaran allà el repòs etern.

Per ells la mort ha pres forma de muntanya però ella, sempre hàbil, muta, dia sí, dia també, de mil i una formes! Al capdavall, però, a tots nosaltres també se'ns quedarà una muntanya: una malaltia, un inesperat accident, una prematura fallida del nostre caduc cos, la vellesa...

És aquesta darrera la muntanya que sempre i per sempre se'ns hauria de quedar, la que després d'una llarga vida, després d'haver fet el cim, poguéssim baixar lentament i deixar que la nostra vida s'hi fongués...

Però per més que l'esquivem, per més que la vulguem esquivar, la mort és sempre aquí, present en la nostra vida i tan imprevisible com ellaLa mort és sempre aquí, gran com una muntanya, però oculta, amagada, en la nostra vida.

A la paret exterior del cementiri d'un poble del Gironès hi ha escrit el darrer vers del  poema "Cant Espiritual" de Joan Maragall: "Sia'm la mort una major naixença",

Més enllà de fer-nos  pensar en la (suposada) vida eterna després de la mort, el que m'agrada del vers és que, efectivament, després de la mort d'un ésser estimat hi ha vida, una nova vida sense ell, que neix de nou en el nostre record, que viu una nova vida sense viure-la...

Quan se'm quedi la muntanya, sia'm la mort una major naixença!



El meu condol per la família d'en Xevi Gómez i del Grup de Muntanya Sarrià.

dijous, 25 de juliol del 2013

Xevi Gómez: mana la muntanya!

Xevi Gómex, envoltat de nens, a Skardo (Baltistan - Pakistan), camí del Hidden Paek . Imatge: expedició Hidden Peak 2013
Hores incertes a Pontevedra, Valladolid i Girona, també a Sarrià de Ter, hores que vivim amb la preocupació de no saber res, ni de bó ni de dolent, dels alpinistes Abel Alonso, Álvaro Paredes i Xevi Gómez, desapareguts (?) al Gasherbrum 1 després de coronar el cim!

Els alpinistes, els excursionistes de debó saben que, per més preparats que vagin, per més que estiguin en forma, coneguin el terreny, controlin les previsions del temps i es programin una expedició, la darrera paraula sempre la té la muntanya i, per extensió parlant en general, la natura.

Però a la muntanya, com a la vida en general, davant les dificultats els esforços es multipliquen per mil i no són pocs els qui es dediquen al seu rescat!

Ho deia a finals de maig a Televisió de Girona el propi Xevi Gómez en l'entrevista que li van fer, en motiu de l'expedició Hidden Peak del Grup Muntanya Sarrià: mana la muntanya!


(l'entrevista la trobareu a partir del minut 4:40)

Ahir a la tarda el Grup de Muntanya Sarrià va fer una roda de premsa per informar sobre la situació dels alpinistes. En aquest Storify podeu veure el seguiment que en vaig fer a Twitter:





dilluns, 18 de gener del 2010

Hem fet el cim, per primer cop tots 5!


Tots cinc dalt del Pic de la Calma. Foto publicada al meu Twitxr

Hem pujat més amunt i fins potser hem caminat més d'altres vegades, però des que a la nostra família som cinc mai havíem arribat, caminant i tots junts, tan amunt!. Un mèrit sobretot per les nenes, la Clàudia (10 anys), la Irina (7 anys) i sobretot l'Abril (3 anys)!

Ahir diumenge vam ser una de les famílies i membres del Grup de Muntanya Sarrià (organitzador de l'excursió) que sortint de Monteia i passant per Sant Miquel de Monteia i el Pla de la Calma, vam enfilar-nos fins al capdamunt del Pic de la Calma, de 1.050 m i amb una privilegiada vista quasi circular, destacant la del Bassegoda al nord i les planes del Fluvià cap al sud-est.

Trepitjar el País, descobrir-lo, conèixer-lo, gaudir-ne... Estimar-lo...

dilluns, 9 de novembre del 2009

El GMS ressegueix "Els camins de l'exili"


Clicant aquí podràs veure el cartell "Els camins de l'exili" del GMS publicat al meu Twitxr

El Grup Muntanya Sarrià (GMS) ressenguirà aquesta propera setmana "Els camins de l'exili" amb la conferència que farà aquest dilluns 9 de novembre a les 19:15h al Coro Salomó Marquès i Sureda, Doctor en teoria i història de l'educació de la UdG i la sortida que el propi Salomó Marquès guiarà el proper diumenge 15 de novembre i que recorrerà el camí de l'exili passant per La Vajol, Can Barris, el Coll de Lli, Les Illes i el Coll de la Manrella.

Ambdues activitats són obertes a tothom, tot i que per la sortida és preferible informar de la voluntat de participar-hi enviant un correu al GMS: grupmuntanyasarria@yahoo.es