Dóna'm un piano i, com a molt, et tocaré les primeres notes de "Para Elisa" de Beethoven, sí les que es sap tothom, o les notes d'una cançó senzilla, i sense acords, si fa o no fa les mateixes que podria tocar amb la flauta dolça.
De petit vaig ser un pèssim estudiant de música, al conservatori no vaig passar del solfeig i de jove al Cau cap guitarra va passar per les meves mans. Quan canto rarament afino: a l'escola vaig durar poc a la coral, fins i tot se'm resistia el "Jingle Bells" i lleuger com un trineu vaig acabar deixant-la per tornar al pati...
És clar que mai és tard, diuen, i tampoc per la música! Anys més tard van fer un intent, fallit, perquè toqués la gralla, però ni així... No tothom serveix per tot! Tampoc sé dibuixar i, com amb la música, si hi dediqués temps i esforços segur que n'aprendria, que en sabria més del que en sé ara, tot i que tampoc seria garantia que ho fes be: ni pintar ni tocar la flauta!
La meva negació per la música, però, un dia es va veure compensada, no sé si pel karma o la divina providència, o per allò que en la parella cerquem, més que un igual algú complementari, i va aparèixer ella, esvelta com una flauta i amb el cabell llarg com una simfonia, musical des del moll de l'os fins l'os de la música, música celestial per a mi!
Avui, dia de la música, és el seu dia, també el de les nostres filles, musicals elles com la seva mare! I fins i tot és el meu, també, de dia! Sí, el dia de la música també és pels qui l'escoltem, com el dia del llibre és també pels lectors!
Així que avui, com (quasi) cada dia, escoltaré música! De petit vaig ser un pèssim estudiant de música (si Beethoven m'escoltés!) però la música ha estat, és i serà una part important en la meva vida, si fa o no fa, possiblement, com de la teva! No cal viure una vida de pel·lícula per tenir banda sonora!
Visca la música!
