Le llei del més ric

Pensàvem que la que imperava a la natura era la llei del més fort, però no sempre és així; a vegades guanya el més llest, el més hàbil... A la nostra societat impera, des de fa massa temps, la llei del més ric.

Oxfam ha presentat aquests dies un informe sobre la situació de la pobresa i la riquesa al món, "La llei del més ric", en el que demanen "gravar la riquesa extrema per posar fi a la desigualtat".

L'informe aporta dades i arguments suficients, entre els quals destaquen aquests:

• Des del 2020, l'1% més ric ha acaparat gairebé dues terceres parts de la nova riquesa generada al món, gairebé el doble que el 99% restant.
• La fortuna dels milmilionaris augmenta en 2700 milions de dòlars cada dia, mentre que els salaris d'almenys 1700 milions de treballadores i treballadors, més que la població de l'Índia, creixen per sota del que puja la inflació.
• El 2022, les empreses energètiques i d'alimentació van duplicar amb escreix els beneficis, distribuint 257.000 milions de dòlars en dividends als seus rics accionistes; tot això mentre més de 800 milions de persones se n'anaven al llit amb gana cada nit.
• Per cada dòlar recaptat en impostos a escala global, tan sols 4 centaus es recapten sobre la riquesa, i la meitat dels milmilionaris del món viu en països on no s'aplica cap impost successions a la riquesa que hereten els seus descendents.
• Si s'apliqués un impost a la riquesa de fins al 5 % als multimilionaris i milmilionaris podrien recaptar 1,7 bilions de dòlars anualment, cosa que permetria a 2000 milions de persones sortir de la pobresa, a més de finançar un pla mundial per acabar amb la gana.

La llei del més ric s'imposa i fins i tot els rics, i poderosos, troben arguments per mantenir la seva posició de privilegi. Aquests dies m'estic llegint un còmic (El dia de les oques. Seguint els passos de Santi Brouard) en què l'acció passa a principis dels anys vuitanta del segle passat i en una escena s'atribueix a Margaret Thatcher aquesta sentència: "si els rics fossin més pobres, els pobres encara serien més pobres...".

Fins ara hem vist que mentre els rics són menys en nombre i més rics, els pobres són més en nombre i més pobres; potser, contradient Margaret Thatcher, podríem veure què passa si els rics són menys rics (o més pobres, com deia ella), a veure què passa amb els pobres...