Els primers catalans de l'any

A Catalunya s'està consolidant una nova tradició de Cap d'Any, al costat dels salts d’esquí de Garmisch-Partenkirchen, del concert de valsos de la Filharmònica de Viena i de la primera capbussada de l'any: criticar els noms i l'origen dels primers catalans de l'any.

Ja fa anys que de Joans, Joseps i ases no n'hi ha a totes les cases, que en la mesura com s'ha diversificat la societat catalana, també ho han fet els noms dels nadons catalans, que són, ni més ni menys, els que neixen i viuen a Catalunya, més enllà de l'origen ètnic, cultural, religiós o nacional de la seva família.

En Jacob, en Matteo Alexander, en Víctor i l'Ayah són els primers nadons catalans d'aquest 2024 i en tot cas haurien de ser ells qui, ja grans i amb prou maduresa, decideixin si a banda de ser catalans (pel fet d'haver nascut a Catalunya), també se'n senten.

Fa un any van ser en Yousaf, l'Alex Adrián, l'Abdul Jabbar, la Dayla Mia, en Pau i la Yasmin, i els anys anteriors els primers catalans van ser l'Alexa el 2022, la Yinara el 2021, l'Àlex el 2020, l'Emma el 2019, la Raisa el 2018, la Lara el 2017, l'Erik el 2016, la Noèlia el 2015, en Tanai el 2014, en Gerard el 2013...

Convindria recordar una dada que vaig compartir dies enrere, parlant del repte de la diversitat: el 1987 la població de nacionalitat estrangera representava l'1,1% de la població catalana, el 2023 el 16,3%. Els anys vinents és possible que aquest percentatge creixi, en previsió de l'increment de població que anem consolidant, combinat amb la baixa natalitat; ja sabem que l'increment de població es produeix més pel factor migratori que per la natalitat...

Convindria que aquesta tradició no arrelés; aquesta crítica conté importants traces de racisme i xenofòbia, alimenta l'odi i no contribueix a la convivència. Quedem-nos amb els salts d'esquí, els valsos de Viena i la primera capbussada!