La trampa del temps de qualitat

El temps de qualitat és el millor aliat pels pares poc conciliadors, i la pitjor trampa per a les seves dones, i mares dels seus fills!

En els més de quinze anys que fa que sóc pare són moltes les vegades que he escoltat, i llegit, que és més important la qualitat que la quantitat del temps que passem amb els nostres fills i filles. És indiscutible que els infants i pares i mares han de compartir temps de qualitat, temps que també s'ha de compartir amb un mateix, amb la parella, amb la família, amb els amics... Però no tot el temps necessari és temps de qualitat!

Focalitzem un xic el tema, doncs aquesta sentència (és més important la qualitat que la quantitat del temps que passem amb els nostres fills i filles) té conseqüències, i no poc importants!

La percepció és que, en general, les dones destinen molt més temps a la cura dels infants (també d'altres persones dependents) que els homes, i la realitat i els estudis també ho demostren.

El darrer Informe INSOCAT 5, monogràfic "Crisi, gènere i pobresa" (pdf) presentat recentment per ECAS aporta dades sobre les tasques domèstiques i de cura: les dones hi dediquen 4 hores i 14 minuts de mitjana, els homes 2 hores 25 minuts.

Altres dades les he sentit de la veu, i les presentacions, de Marc Grau, investigador de l'ICWF de l'IESE que estudia i difon el concepte de Responsabilitat Familar Corporativa. Explica Marc Grau, basant-se en un estudi, que pares i mares dediquem el mateix temps de qualitat als nostres infants (23 minuts al dia) però pel que fa al temps bàsic (cura, supervisió, transport) els pares hi dediquen encara no una hora (56 minuts) mentre les mares hi dediquen més de 2 hores (2 hores 21 minuts).

És evident que només amb les hores de qualitat dels pares la supervivència dels infants no estaria, ni molt menys, garantida!

L'estudi d'ECAS vincula aquest diferencial directament amb la bretxa salarial, doncs la poca conciliació dels homes representa una major càrrega per les dones i un impacte directe a les seves vides laborals (major temporalitat, més jornades parcials, menys oportunitats de promoció...) i fins i tot a la seva salut física i mental. I naturalment amb la pobresa, que també és femenina!

És molt important destinar temps de qualitat als nostres infants, però aquest ha de ser només una part més del temps que els infants necessiten que els hi dediquem.

O dit d'una altra manera, el temps de qualitat ha de sumar, no restar!

L’agredolç sabor de les dades de l’atur

Vinyeta: Jordi Canyissà

L’agredolç és un sabor tan contradictori com la vida mateixa, un sabor especial que, en cas de degustar-lo culinàriament, no sempre és del gust de tothom!

Quelcom semblant passa darrerament amb les dades de l’atur. La darrera enquesta de població activa (EPA) d’aquest segon trimestre de 2014, publicada dies enrere, deixa titulars prou esperançadors com aquest: “La població ocupada augmenta en 79.300 persones que provenen de la població inactiva (9.500 actius més) i la desocupació (69.800 4 aturats menys)”.

Més enllà dels factors conjunturals el dolç sabor d’aquestes dades de sobre l’atur serveixen per argumentar que ara ja es crea ocupació, que encara que poc a poc ens anem recuperant i que no som dins un pou, sinó dins un túnel, doncs podem albirar un punt de llum, per minúscul que sigui, just al final!

Però ja sabem que tot titular té lletra petita i aquesta, per més que vulguem evitar-la, també l’hem de llegir. I aquesta lletra petita ens diu, també en forma de titular, que segons l’informe d’Indicadors Socials a Catalunya INSOCAT núm. 4 publicat recentment per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social): "Creixen l’atur de llarga durada, les llars sense ocupació i la precarietat laboral".

En efecte aquest informe aporta dades preocupants, com el fet que el 60% de les persones que cerquen fa més d’un any que no en tenen, que la taxa d’atur de llarga durada és del 12,2%, més del doble que a la UE i que més del 13% de la població adulta i del 15% dels infants viuen en llars on ningú treballa.

Aquest és l’agredolç sabor de les dades de l’atur, dades que ens indiquen no només quin és el nostre present, sinó quin és el nostre possible futur: podem recuperar-nos de la crisi, però no deslliurar-nos de la precarietat.

Amb paraules menys agres ho expressem quan diem que ja res serà com abans, que no esperem que el nostre futur sigui un retorn al passat.

Als qui ens agrada la sala agredolça sabem que el secret és que per degustar-la i gaudir-ne no podem separar-ne el dolç de l’agre ni viceversa; defineix el sabor agredolç el diccionari com “una dolçor aparent o fingida que deixa endevinar l'agror”; potser és amb aquesta mateixa definició que hem de fer la lectura de les dades de l’atur, sobretot per no caure ni l’arrauxada eufòria ni en l’excessiva desesperació.

#Llibres, #roses i #solidaritat pel #SantJordi 2012!

Sense voluntat de prendre protagonisme al llibre i a la rosa, ans al contrari, la diada de Sant Jordi d'enguany pot ser, també, una diada solidària!

Recomanacions de llibres, activitats d'entitats socials en favor de múltiples causes, venda de roses... Aquestes són algunes propostes que entitats socials i del tercer sector fan per a tenyir de solidaritat la diada i setmana de Sant Jordi!

Sota el lema "Alter Sant Jordi" la Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona recull una sèrie de lectures compromeses i accions solidàries.

Qui també fa propostes de lectures, en aquesta ocasió lectures per la Pau, és l'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

D'altra banda Xarxanet.org té al seu web també un espai especial de Sant Jordi amb més d'una vintena de recomanacions i activitats d'entitats socials de Catalunya per Sant Jordi. I ECAS també fa recull de les activitats que faran algunes de les entitats que en formen part.

A Plataforma Educativa aquest Sant Jordi tenim llibre i roses!

Del llibre ja us en vaig parlar dies enrere...Les roses, enguany de bijuteria i fetes per a l'ocasió per la Fundació Astres, les podreu trobar el dilluns 23 d'abril de 2012, diada de Sant Jordi, a les paradetes que tindran alguns serveis de l'entitat a Girona i a Santa Coloma de Farners!

Llibres, roses, presentacions, xerrades, activitats... i també molta solidaritat per Sant Jordi!

#FemEquip, quan #empreses i #tercersector treballen per a la #inserció laboral

Taula inaugural de la jornada Fem Equip! d'ECAS. Foto: Plataforma Educativa

Quan empresa i entitats del tercer sector col·laboren en matèria de recursos humans per a la inserció laboral els resultats solen ser, en general, molt positius.

Posar en valor aquesta col·laboració era un dels objectius de la jornada "Fem Equip! Recursos humans per al foment de l’empresa inclusiva" que ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) va celebrar el passat divendres 25 de novembre de 2011 a l'Hotel Arts de Barcelona. Vaig assistir-hi juntament amb altres companyes i companys de Plataforma Educativa.

La inserció laboral, com bé va apuntar Javier Ibars, de Foment del Treball, sempre ha tingut dificultats, també en època de bonança econòmica, pel què ara, en plena crisi econòmica, les persones en situació de risc d'exclusió, les persones que tenen una major dificultat d'entrar al mercat laboral són encara més vulnerables i es situen en una situació de major exclusió social. Una de les vies, no l'única però sí una de les més importants, per al foment de la inclusió social, és la inserció laboral.

Amb la inserció laboral no només fem que persones puguin tenir ingressos, també fem que les persones s'integrin a la societat, passant de ser subjectes passius receptors de prestacions a subjectes actius que, com a tals, contribueixen a generar riquesa.

Ricard Servalós, vicedegà d’Innovació Pedagògica i Qualitat Acadèmica d’ESADE, va donar algunes dades molt interessants, però entre elles en destacaria una que diu molt de la generació d'ocupació segons el tipus d'empresa: el 74% de l'ocupació la generen empreses de menys de 50 treballadors. És en la petita empresa on es genera la major part de l'ocupació, i és en aquesta petits empresa on les entitats socials podem tenir i, de fet, tenim una major penetració i majors possibilitats de col·laboració. El territori, el factor local, esdevé aquí clau: entitats i empreses arrelades al territori.

Que les empreses, grans, mitjanes o petites l'oportunitat que una persona amb una major vulnerabilitat pugui treballar és l'objectiu de les entitats que ens dediquem a la inserció laboral. I Ricard Servalós insistia en dos conceptes més: la inserció laboral de persones en situació de risc no és un risc, és una inversió, i que les relacions entre les entitats socials i l'empresa han de ser d'igual a igual.

I sobre aquest darrer punt és important destacar un canvi de paradigma que entitats i empreses hem de fer, estem fent: les entitats socials no esperem que les empreses ens facin cap favor amb la inserció de persones amb una major vulnerabilitat, sinó que els què els hi oferim és un servei. Em va agradar com des de l'empresa Desigual definia l'entitat social amb qui col·labora, la Fundació Èxit, com un soci de negoci. Genial!

D'una altra semblant ho expressava Vicenç Ibàñez, responsable de comunicació de Correus, quan afirmava que no volia que les entitats socials li venguéssim Responsabilitat Social Empresarial, sinó un servei. I el servei, el nostre producte, el tenim molt clar i definit:

• formació
• assessorament
• preselecció de persones candidates
• seguiment post-contractació

Com a coordinador del programa Incorpora de "la Caixa" a Girona aquests darrers he anat veient com cada vegada més les entitats socials potenciàvem la figura del prospector d'empreses com una figura més "comercial":  em va agradar el terme de "comercial social" que Ibáñez va fer servir per a definir-los. Al cap i a la fi el què volem és que les empreses "comprin" el nostre servei d'inserció laboral, en cara que sigui gratuït. I nosaltres els hi oferim un servei de qualitat.

Un altre dels temes, també recurrents dins el sector, que va aflorar, és la necessitat que les entitats socials millorem la nostra informació i comunicació: centrats, com no pot ser d'altra manera, en el nostre objecte d'intervenció, ens els usuaris, les programacions, etc., les entitats socials no sempre hem mostrat prou atenció a la comunicació. I les entitats, amb més o menys recursos, ens hi anem posant, gràcies també a les moltes formacions que d'un temps ençà s'ofereixen, també des d'ECAS.

I bona prova d'una bona estratègia comunicativa és aquest vídeo del Casal dels Infants:



La jornada Fem Equip! ha generat molt de material, que podeu consultar i descarregar, com les presentacions de les ponències i les conclusions (pdf) de la jornada. També és d'especial interès el Directori d'Entitats d'Inserció Laboral (pdf).

La jornada va ser comentada i compartida a Twitter a través de l'etiqueta #femequip. Dies després de la jornada vaig recollir en aquest document, a través de TweetDoc, les piulades que es van fer

Open publication - Free publishing - More rrhh

Com a conclusió final el propi titular d'ECAS de la jornada: Les empreses reconeixen la tasca d’inserció que fan les entitats socials com un servei beneficiós

Som-hi doncs, fem equip!

Obrint portes a la reinserció en l'àmbit penitenciari

Cartell de la jornada "Obrint portes". Imatge: ECAS

Aquests darrers mesos, gràcies al programa Reincorpora de "la Caixa", m'he apropat un xic més a la realitat de les persones que es troben privades de llibertat, en especial a les que es troben en plena fase de reinserció social. Precisament Reincorpora és un suport més en el seu procés de reinserció social a través de la inserció laboral, a partir de la realització d'un itinerari d'inserció sòciolaboral que inclou un període formatiu, un servei i un acompanyament individualitzat en el procés d'inserció.

És fruit d'aquesta aproximació a la realitat de persones privades de llibertat que m'he interessat per la jornada "Obrint portes" que avui, dimarts 27 de setembre, organitza ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social).

Al llarg del dia d'avui reflexionarem (programa, en pdf) al voltant de la situació de l'àmbit penitenciari, però sobretot al voltant dels factors claus per a la reinserció i rehabilitació de les persones privades de llibertat. Penso que serà d'especial interès la taula rodona "Societat relacional: Administració, tercer sector i empresa" doncs la reinserció social i laboral de les persones privades de llibertat és una responsabilitat de tothom: administració i entitats socials, però també de l'empresa, qui té un paper clau en la inserció laboral.

Suposo que una de les qüestions que apareixeran al llarg de la jornada és la necessitat de superar i vèncer l'estigma que representa haver estat ala presó, haver comès un delicte i haver acabat a la presó. Precisament en la meva poca i curta experiència una de les recomanacions que feia als tècnics d'inserció laboral que intervenien al programa Reincorpora a Girona era que veiessin els beneficiaris com a persones en procés de recerca de feina... De fet tots ells estaven a la part final del compliment de la seva condemna, pel què el delicte, el motiu del seu ingrés a la presó, era el menys important, quedava molt enrere... El més important, per a nosaltres, era i és sobretot la seva motivació i disponibilitat per a treballar, el seu compromís vers el seu nou futur!

Obrim portes, obrint portes!

Nous sentits i noves formes de treballar, un document d'ECAS

A mitjans del mes de juliol de l'any passat es va celebrar, a Barcelona, el Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social).

Mesos després ECAS ha publicat el primer dels tres Quaderns Treball i Ciutadania que dónen continuïtat a la temàtica del congrés.

El primer quadern, Nous sentits i noves formes de treballar (pdf, 27 pàg. 1,22 MB) inclou, tal i com destaca ECAS, "textos del sociòleg Robert Castel, de la Directora General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel, i de diversos participants en les jornades del 2009".

Els altres dos quaderns, Treballador i ciutadà: els vincles actuals i Reptes de futur: responsabilitats compartides es preveu que siguin publicats a l'octubre i al desembre de 2010 respectivament.

La publicació d'aquests documents esdevé una valuosa eina de reflexió i anàlisi, mesos després de la celebració del congrés, sobre l'economia i l'ocupació, i la seva relació amb la ciutadania, en la complexa i complicada situació de crisi econòmica que estem vivint i patint, reflexió que es fa des de les entitats socials.

ECAS amb aquestes tres publicacions culmina un treball de participació i reflexió, dels diferents agents implicats (entitats, empreses, administracions) al voltant de la inserció sòciolaboral dels col·lectius en situació de risc d'exclusió en moments de crisi.

Enhorabona per la feina i gràcies per aquesta publicació.

-----------------------------
pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V), del dimecres 22 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: algunes reflexions (IV de V), del dijous 23 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: documents (V de V), del divendres 24 de juliol de 2009

Congrés Treball i Ciutadania: documents (V de V)

Amb aquesta entrada al bloc tanco la sèrie d'aquesta setmana dedicada al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) els passats 14 i 15 de juliol. Al llarg d'aquesta setmana he transcrit els meus apunts de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), i he apuntat unes breus reflexions (IV) personals sobre el congrés. Però per tancar la sèrie em semblava que el millor era convidar-vos a la lectura dels documents que han emanat del propi congrés.

Naturalment l'important dels congressos són les conferències, debats i taules de treball que es puguin produir, i en aquest sentit totes les intervencions del Congrés Treball i Ciutadania les podeu escoltar a través de l'espai de Podcast del web del congrés, on hi trobareu tot el material audible:

1 Benvinguda al congrés, Teresa Roigé

2 Intervenció de Sara Berbel, Directora de d'igualtat d'Oportunitats en el Treball

3 Plenari Eix 1: Robert Castel, Director d'estudis EHESS

4 Taula Exposicions i Debat - Moderador Xavier Orteu (ECAS)

5 Inauguració institucional

6 Plenari Eix 2: Saul Karsz, Sociòleg i filòsof

7 Taula Exposicions i Debat - Moderadora Sonia Fuertes (ECAS)

8 Plenari Eix 3: Joan Majó, Vicepresident de la Fundació Jaume Bofill i Ex-Ministre d'Industria i Energia

9 Taula Exposicions i Debat - Moderadora Montse Tohà (ECAS)

10 Conclusions i agraiments de la presidenta d'ECAS

11 Lectura per part de Maite Mauricio del Document de Compromís comú del Comitè Assessor

12 Lectura de Manifest ECAS per part de Daniel Juan i Vivian Cano

13 Clausura per part de la consellera Mar Serna

Però, com vam poder veure., viure i escoltar a la part final del Congrés Treball i Ciutadania, els congressos també són importants per les conclusions, compromisos i acords que puguin aportar-nos, ja no només als i les participants, també al sector professional i a la societat en general.

En aquest sentit són especialment rellevants dos documents: el Compromís comú del Comitè Assessor i el Manifest ECAS del Congrés.

Us convido a la lectura d'ambdós documents, el primer més breu, el segon, per ser un manifest, potser excessivament llarg, però tots dos igualment interessants.

Compromís comú del Comitè Assessor

Aquest Document de Compromís Comú neix en el marc del 1er Congrés de Treball i Ciutadania organitzat per ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social. La voluntat del mateix és fer una aposta explícita i decidida per part de les diferents organitzacions i administracions implicades en superar la crisi social que està suposant l’actual destrucció de llocs de treball en relació als col·lectius en risc d’exclusió social. Entenem que:

. El dret al treball és un element clau per assegurar la cohesió social i l’accés a la ciutadania tal i com s’expressa i està reconegut en el marc de la Constitució.

. La crisi econòmica actual ha tingut importants conseqüències a nivell de destrucció d’ocupació. Que aquest fet ha deixat en situació de màxima vulnerabilitat econòmica a un volum important de persones.

. En aquestes condicions es produeixen efectes de fractura social, i queda compromès l’accés a una ciutadania plena. Aquella on les persones poden compartir un espai de seguretat i un projecte social comú.

. Entenem que és una qüestió de responsabilitat i una qüestió de justícia social generar les condicions necessàries per a que tots els ciutadans puguin assegurar el seu accés al treball.

. Ens uneix l’ interès i la preocupació per aportar elements de reflexió, debat i propostes al voltant de les polítiques i les actuacions per a crear ocupació i capacitar professionals, en especial per aquells col·lectius que pateixen més dificultats per a integrar-se al mercat laboral.

En conseqüència, les organitzacions i administracions sota signants, es comprometen a desenvolupar propostes que facin compatible la millora de l’ocupació, la productivitat i la cohesió social. Per a fer-ho acorden dotar, per part de cada institució, dels esforços necessaris per a desenvolupar accions en aquesta direcció.

Manifest ECAS del Congrés
Donada l'extensió del manifest, apunto aquí, a títol de resum, els títols dels 9 punts en què està dividit:

1) Atur. Cap aturat sense ocupació
2) La major vulnerabilitat dels immigrants ens porta a què els que ahir eren productius avui seran il·legals
3) Invertim en els joves per a la millora de la societat futura
4) Per un capitalisme ètic: Prou del principi "ho vull, ho tinc"
5) La primera urgència social: La prevenció
6) Tots i totes per a l’ Eficiència – Eficàcia – Agilitat contra la pobresa
7) Volem una societat més igualitària
8) 2010, quelcom més que una data en el calendari
9) L’interès general és patrimoni de la ciutadania

Us convido, doncs, a llegir i escoltar el Congrés Treball i Ciutadania... encara queda estiu per, amb tranquil·litat, reviure el congrés o escoltar, si no hi vau assistir, interessants intervencions...

-------------------------------

pd1: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V), del dimecres 22 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: algunes reflexions (IV de V), del dijous 23 de juliol de 2009.

Congrés Treball i Ciutadania: algunes reflexions (IV de V)

Després de transcriure els meus apunts de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), i abans de convidar-vos, demà, a la lectura d'alguns documents del Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) celebrat els passats 14 i 15 de juliol, voldria fer algunes breus reflexions sobre el congrés.

D'entrada voldria felicitar els organitzadors per la convocatòria del congrés, doncs aquest espai de reflexió, anàlisi, diàleg i acord al voltant dels conceptes treball i ciutadania, amb una forta implicació del tercer sector, obert al coneixement i a la participació del món empresarial és, no només necessari, és imprescindible.

Valoro molt positivament que el congrés, més enllà de la seva dimensió presencial, es reforcés gràcies a les TIC amb una dimensió i Participació virtual amb presència al Facebook, Twitter, perfil al Delicious, permetent la sindicació de continguts a través de l'rss i amb fotogaleria al Flikr. A la galeria de fotos del Flikr, però, no hi han volcat les fotos del congrés, que sí que es poden descarregar entrant a l'apartat Material complementari, encara que a nivell d'imatge són, a criteri meu, excessivament restrictius. On sí que han publicat fotos del congrés és al Facebook (fotos congrés). És especialment interessant, però, l'espai de Podcast, on es poden escoltar les intervencions i taules del congrés.

Bé, més enllà de l'organització, que en general va ser excel·lent, sí que voldria fer una breu reflexió al voltant de la inauguració institucional i del parlament que es va fer al dinar d'entitats. Pel que fa a la inauguració institucional, la sensació general és que va ser, amb el màxim respecte per les persones que van parlar i, sobretot, les institucions que representen, excessivament llarga i, per molts, soporífera. No discuteixo en absolut que les institucions que sónen suport, és a dir, diners, per organitzar un esdeveniment tinguin el seu espai, com tampoc discuteixo la pròpia existència d'aquest espai institucional, però, sobretot tenint present que van ser fins a sis parlaments, aquests haurien de ser més breus, més concisos i més allunyats dels tòpics i llocs comuns.

Pel que fa al discurs del Conseller de Governació, l'Honorable Jordi Ausàs, sense discutir i jutjar la seva presència institucional, molts vam tenir la sensació que el discurs que va fer no s'ajustava a l'audiència que tenia, doncs va parlar i aportar dades bàsicament sobre el voluntariat... semblava un discurs per un altre auditori...

Sobre el contingut del congrés, després dels apunts i, sobretot, tenint la possibilitat d'escoltar les intervencions i debats, poques coses més podria dir... tan sols algunes a mode de titulars:

. No hem d'idealitzar el passat i demonitzar el present, malgrat el present sigui complex, també complicat, i el passat ens sembli més dolç i amable.

. El llenguatge i el seu ús és sempre important: treball=ocupació?

. La flexiseguretat serà el futur?... La precarització del treball és una taca que inevitablement s'anirà escampant?...

. Hem d'evitar caure en el catastrofisme. Malgrat aquesta va ser una dels conceptes més repetits, el manifest ECAS del congrés transpira, en molts dels seus passatges, catastrofisme...



Demà més...

------------------------------------

pd:La nova exclusió social


pd1: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V), del dimecres 22 de juliol de 2009.

Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V)

Aquesta setmana dedico les entrades al bloc al recent Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) els dies 14 i 15 de juliol; la voluntat és abocar els apunts de, penso jo, les tres intervencions més rellevants, les de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), fer algunes breus reflexions (IV) i convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).

Avui, doncs, us reprodueixo els meus apunts de la intervenció de

Joan Majó, Vicepresident de la Funcdació Jaume Bofill i Ex-Ministre d'Industria i Energia

Els propers anys NO seran els de la post crisi, sinó [encara!] els de la crisi.

La crisi tindrà una sortida complicada i lenta.

Quan s'acabarà la crisi? Quan m'ho pregunten jo els contesto: de quina crisi parlem?

La crisi financera internacional, en un any o un any i mig s'haurà acabat. Als països sense més problemes afegits, la solució de la crisi financera internacional permetrà que es refacin de la recessió econòmica, com Alemanya.

El dia que la crisi financera internacional s'acabi, la crisi econòmica espanyola seguirà sense resoldre's. A l'estat espanyol la crisi financera internacional va trencar el procés de creixement exagerat dels darrers anys construit sobre 2 errors: inflant d'ua manera desmesurada els sectors de la construcció i l'immobiliari, fent que arribé a representar el 18% del PIB i generant una demanda d'habitatge fictícia.

Aquest creixement desmesurat de la construcció fa que tenint present l'stock d'habitatge no caldria construïr més habitatges per donar cobertura a la demanda real durant els propers 4 anys.

La crisi de la construcció a l'estat espanyol s'ha fet evident quan el sector financer no ha pogut trobar diner als mercats financers internacionals, degut a la crisi financera internacional... tancant d'aquesta manera la seva capacitat de donar crèdit a inversors i particulars.

Aquesta crisi ha generat a l'estat espanyol 2 milions més d'aturals, arribant als 4 milions, i generarà, si no ja ara, una crisi interna al sector financer per la no capacitat / possibilitat de retorn de crèdits.

No sortirem de la crisi fins que hagim inventat la manera de crear entre 1 i 2 milions de llocs de treball nous.

La sortida de la crisi espanyola no requereix una reactivació econòmica (generació de consum), sinó una reconversió.

D'on sortiran aquests nous llocs de treball?. Hauran de ser per gent que farà altres coses i d'una manera diferent; no podem tornar a crear els mateixos llocs de treball que s'han destruit [llegeixi's construcció]. La formació i el reciclatge prenen un paper rellevant.

Hi ha 4 grans sectors que poden donar resposta a la necessitat de creació d'aquests nous llocs de treball:

1.- les tecnologies de la informació i comunicació, les (mal) anomenades noves tecnologies. Ja no són tan noves, aquestes tecnologies, malgrat les anomenem encara aixó; la nova tecnologia és la biotecnologia.

2.- reconversió del sector i del model energètic, en el camí cap a les renovables.

3.- reconversió del sector de l'automòbil: el cotxe de d'aquí a deu anys no s'ha de semblar en res a l'actual pel que fa al motor (alimentat amb altres fonts energètiques), els materials (més lleugers, encara que igualment resistents i forts), l'electrònica (no per escoltar música, sinó per millorar la conducció i la seguretat)...

4.- serveis d'atenció a les persones, dependència i cura; tot allò que fins ara es feia des de la família (amb càrrega a les dones) ho oferirà el mercat i, en els casos de major necessitat, l'estat. Cal, però, una professionalització i regulació del sector.

Caldrà treballar també d'una manera diferent, superant el treball industrial (concepte de fàbrica: tots treballem allà mateix i a la mateixa hora) passant al treball post-industrial (no lloc de treball, no horaris pre-fixats; treball sobre demanda del client).

El contracte laboral és en essència un contracte de lloguer del temps: entra a treballar a tal hora i surt a tal altra... i durant aquesta estona ja veurem / et direm què fas.

El treballador post-industrial no ven el seu temps, es ven a ell mateix perquè ell és el producte: s'estableix un contracte de venda, de prestació del servei, no per hores, sinó pel valor, el preu, que té el producte, el servei (proper al concepte d'autònom, però sense necessitat que alhora sigui empresari).

Caldrà deixar de parlar d'assalariats i parlar de treballadors. Jo no sóc assalariat però em sento treballador. Un estudiant, també pot ser un treballador.

Un dels reptes de futur és la formació, però no tan pels coneixements que es puguin adquirir, sinó sobretot per les aptituds i habilitats que es puguin desenvolupar.

El millor mecanisme d'inclusió social és el mercat de treball. Caldria ampliar el concepte de mercat de treball.

M'oposo bastant a que hi hagi una part de la població que visqui sense treballar.

Hi ha 3 àrees en les que hi haurà importants problemes d'exclusió per la inaccessibilitat al mercat de treball:

1.- persones entre 15 i 25 anys que no estudien i no poden (volen) treballar.
2.- persones adultes que han vingut a treballar sense formació i s'han quedat a l'atur i no poden accedir a nous llocs de treball; aquest, però, poden tenir capacitat de formació i reciclatge.
3.-persones en dat de jubilñar.se que no voldran fer-ho.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).



----------------------------------

pd: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.

Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V)

(en absència de fotos seves, il·lustrem aquesta entrada al bloc amb la portada d'un dels seus llibres...)

Seguint amb la sèrie d'entrades al bloc sobre el Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i celebrat els passats 14 i 15 de juliol a Barcelona, reprodueixo ara els apunts de la intervenció de

Saul Karsz, Sociòleg i folòsof

Pensar és acceptar la contradicció.

La situació actual de crisi ens fa idealitzar el passat; cal desconfiar de la nostàlgia i pensar que ára som a l'infern i abans érem al paradís.

El neoliberalisme no és només un concepte econòmic, és una manera de viure, de pensar, de casar-se i separar-se... Podem parlar de la Revolució Neoliberal.

Amb el neoliberalisme s'hi pot estar d'acord, que no és el meu cas, o s'hi pot estar en contra, com suposo ho esteu la gran majoria dels qui sou aquí [al Congrés Ciutadania i Treball].

No hi ha crisi sense beneficiària de la crisi; la crisi no afecta a tothom ni de la mateixa manera.

El fantasma de la crisi: l'interès realment és del què NO es parla quan es parla de la crisi.

Els treballadors del món social estem de dol del què el treball havia de ser i representar.

Confonem treball i ocupació (treball assalariat)? L'ocupació no és un valor universal, el treball possiblement sí.

Què s'ha trencat entre ciutadania i treball?. La centralitat del treball (el seu lloc i paper central a la societat com a element vertebrador, de dinamisme econòmic i d'inclusió), la qual cosa significa que el treball era central, o pensavem que ho era... Que el treball era la porta a la inserció a la societat, permetia trobar i guanyar-se un lloc a la societat.

L'individualisme és un valor col·lectiu, és una ideologia social... i el què dic no és un joc de paraules.

Què podem fer de positiu davant la crisi? La crisi ens demostra que el treball social no pot, no ha de poder, amb tot; pot ajudar, acompanyar a la gent, però no salvar-la, i no és, no ha de ser impotència, és principi de realitat.

La crisi ha fet resorgir de nou la política; res és neutre. el treball social tampoc.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).




------------------------------

pd: també et pot interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.

Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V)

Vaig assistir, els passats dies 14 i 15 de juliol, al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social). No voldria fer, ara i aquí, una crònica extensa del congrés, les divereses intervencions i documents que es van aprovar... seria massa agosarat per part meva i probablement massa farregós per vosaltres... Em limitaré, els propers dies, aquesta setmana, a transcriure alguns apunts (apunts meus, no necessàriament cites literals) de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III) , a fer unes breus reflexions (IV) i a convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).

Comencem, avui, pels primers apunts de la intervenció de

Robert Castel, Director d'estudis EHESS

Hem passat d'un ordre estable del treball a un ordre d'incertesa, essent el treball, la crisi del món del treball, un dels nostres grans problemes, que ens conduiex a una crisi social.

Cal buscar alternatives al treball per assegurar la supervivència dels individus?

El treball, tradicionalment, ha estat vinculat a la indignitat social, a la servitud.

La Revolució Francesa fa del treball un contracte entre dos individus.

El treball sempre ha tingut una utilitat econòmica, però va adquirir (fruit de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa) també una utilitat social: drets laborals, protecció social, treballador com a ciutadà de ple dret...

A partir de la Segona Guerra Mundial el capitalisme industrial adquireix el compromís social.

Els darrers anys s'està produïnt una degradació del món del treball.

Per afrontar la situació de crisi actual cal evitar el catastrofisme.

La tendència dominant és ma mercantilització, precarització, del treball.

Actualment en termes d'stock hi ha prou treball estable (contractes indefinits, funcionaris) al mercat laboral, però en termes de flux, d'entrades, es tendeix a la temporalització.

La precarietat ja no és un estat provisional, sinó que pot esdevenir un estat permanent: l'infra-assalariat.

Les condicions de treball ja no vetllen, necessàriament, per la subsistència de la persona treballadora i la seva família.

Potser estem contribuïnt a fer una societat de plena activitat, que no vol dir que hagi de construïr-se necessàriament sobre una societat de plena ocupació.

L'ocupació, a diferència del treball, de l'activitat, genera despesa i implica drets socials. Si parlem d'activitat desvinculem l'activitat econòmica i el treball dels drets socials. L'objectiu és que tothom treballi, però de la manera menys costosa i més rendible...

El paper del Tercer Sector i les seves activitats productives poden contribuïr a trencar aquesta innèrcia del treball; cal reforçar el reconeixement institucional, peròp també tenir clar que no podem presentar-ho com una alternativa global, doncs aquestes activitats es desenvolupen als extrems, als marges, del mercat.

Una via per lluitar contra la precarització és reforçar la prestació social del treballador durant el període de NO ocupació.

Caldria domesticar els mercats a través d'uns límits marcats per la legislació, doncs els mercats tendeixen a desregularitzar-se.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).