Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blog action day. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blog action day. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’octubre del 2015

El vídeo de la setmana: l'Agenda Llatinoamericana #RaiseYourVoice, #BAD15


L'Agenda Llatinoamericana és una arma de construcció massiva!

Publicada des de l'any 1992 l'Agenda Llatinoamericana està al servei de les grans causes, de la democràcia i la seva qualitat, de l'economia justa, sostenible i solidària, de la denúncia i la lluita contra la pobresa, i contra la riquesa extrema, a favor del diàleg i la cultura de Pau...

La Llatinoamericana és molt més que una agenda a l'ús, que una simple agenda: és un llibre carregat d'idees, reflexions, denúncia i, sobretot, esperança!

El 2016 l'Agenda Llatinoamericana es dedica a la relació entre pobresa i propietat: “Les tendències de la renda i la riquesa deixen quelcom molt clar: la distància entre rics i pobres és avui més gran que no ho ha estat mai abans, i continua augmentat, mentre que el poder està, cada vegada més, en mans d’una petita elit” (Oxfam-Intermón, "Iguals")

L'Agenda Llatinoamericana, doncs, contribueix també a donar veu a qui se'ls nega, de fet és una gran eina per alçar la veu, lema i tema del Blog Action Day 2015 que precisament avui celebrem!

El Blog Action Day és un esdeveniment anual d'abast mundial que des de l'any 2007 promou la publicació de continguts de milers de blocs sobre un tema concret: medi ambient (2007), pobresa (2008), canvi climàtic (2009), aigua (2010), alimentació (2011), "el poder de nosaltres" (2012),  els drets humans (2013) i les desigualtats (2014).

Hi participo també aquest any amb aquest article i aquest vídeo de la presentació de l'Agenda Llatinoamericana 2016. Alcem la veu, la nostra i la dels qui els hi és privada, i sobretot escoltem-los!

Presentació campanya Agenda Llatinoamericana 2016 ver. català from lacucebe on Vimeo.

Bon divendres!

dijous, 16 d’octubre del 2014

Cant a la diferència, combat a les desigualtats!

Mapa de la Vergonya 2008
Tu i jo, estimat lector, som diferents. Afortunadament som diferents!

Entre tots nosaltres hi ha diferències però les diferències, que haurien de ser i són un valor positiu i enriquidor esdevenen, alhora, la llavor d'una xacra que, per més que combatem de fa anys, tal vegada segles, no aconseguim eradicar: la desigualtat.

L'any 1963 Martin Luther King va tenir un somni:

"Tinc el somni que els meus quatre fills un dia viuran en una nació en què no seran jutjats pel color de la seva pell sinó per la naturalesa del  seu caràcter.
(...)
Tinc el somni que un dia l’estat d’Alabama, que ara té un governador que deixa caure dels seus llavis paraules d’interposició i d’invalidació, es transformarà en una situació en què els nens negres i les nenes negres podran agafar-se  les mans amb nens blancs i nenes blanques i caminar junts com a germanes i germans."

I el somni de Martin Luther King en part es va acomplir, però com el somnis de tants altres somiadors, només en part.

Anys més tard John Lennon ens va fer cantar, i ens fa canta encara, i imaginar que un altre món, més just i lliure de desigualtats, és possible, encara és possible.

Nelson Mandela, la Mare Teresa de Calcuta, Vicenç Ferrer i tants altres homes i dones han fet de la lluita contra les desigualtats, en les seves múltiples manifestacions, part troncal de la seva vida.

Dies enrere Malala Yousafzai va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2014 per la seva lluita pel dret de les nenes a l'educació; el que motiva la seva lluita és precisament una desigualtat més!

La desigualtat té moltes cares, moltes formes i manifestacions (gènere, ètnia, religió...) i lluny de minimitzar-se les desigualtats semblen incrementar-se encara més. El mapa de les desigualtats mundials segueix essent avui, al segle XXI, un drama, una vergonya!

Però malgrat això, precisament per això, no deixarem de somiar i de cantar que un món millor, menys desigual, més igualitari, és possible, encara és possible.

Tu i jo, estimat lector, som diferents, però entre tu i jo les desigualtats haurien de ser tan mínimes que no haurien de ser, ni tan sols, perceptibles... 

Seguirem atrapant el somni!

------

Aquest article forma part de la iniciativa del Blog Action Day, que aquest 2014 tracta el tema de la desigualtat.

El Blog Action Day és un esdeveniment anual d'abast mundial que des de l'any 2007 promou la publicació de continguts de milers de blocs sobre un tema concret: medi ambient (2007), pobresa (2008), canvi climàtic (2009), aigua (2010), alimentació (2011), "el poder de nosaltres" (2012) i els drets humans (2013).

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Malala Yousafzai: un infant, un mestre, un llapis i un llibre poden canviar el món! #BAD13


Llegint el discurs que Malala Yousafzai va fer a les Nacions Unides no puc evitar pensar en el pedagog Paulo Freire i la seva pedagogia de l'alliberament, que actualitzada al segle XXI bé es podria condensar en aquesta frase: un infant, un mestre, un llapis i un llibre poden canviar el món!

L'educació és el principal motor de canvi i transformació social de la societat, i això ho saben, com diu Malala, els qui només volen que la societat canviï en favor dels seus interessos i beneficis particulars.

L'article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans comença amb aquesta sentència: Tota persona té dret a l'educació.

Malala lluita per a l'accés a l'educació de tothom, però especialment per l'accés a l'educació de les dones, de les nenes, doncs la seva lluita és també una lluita feminista, una lluita per assolir, arreu, la igualtat!

El dret a l'educació és un dels drets fonamentals que, com amb el dret a la vida, dóna la mesura de la qualitat i maduresa democràtica d'una societat en funció del seu nivell de desenvolupament.

I és que no només es tracta de garantir aquest dret, com defensa encertadament Malala, sinó també de valorar la qualitat educatival'educació no és neutral, podem educar per a la guerra i podem educar per a la pau... Deia Freire que "l'alfabetització va més enllà del ba, be, bi, bo, bu... perquè implica una comprensió crítica de la realitat social, política i econòmica".

Va ser precisament aquesta comprensió crítica de Malala el que la va fer blanc dels talibans... No van poder amb ella, no podran amb el poder de l'educació, doncs com diu Malala un infant, un mestre, un llapis i un llibre són armes més poderoses, més transformadores, que una bala!




Article publicat en motiu del Blog Action Day 2013 dedicat als Drets Humans.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Drets Humans pel Blog Action Day 2013! #BAD13


El proper 16 d'octubre de 2013 milers de blocs d'arreu del món publicaran articles sobre els Drets Humans, tema escollit per a la 7a edició del Blog Action Day.

El Blog Action Day és un esdeveniment anual d'abast mundial que des de l'any 2007 promou la publicació de continguts de milers de blocs sobre un tema concret: medi ambient (2007), pobresa (2008), canvi climàtic (2009), aigua (2010), alimentació (2011), "el poder de nosaltres" (2012).

El tema per a l'edició d'enguany és el Drets Humans, uns drets que malauradament no es respecten arreu del món! Són molts els angles i perspectives des d'on podem observar cada un dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, molts els temes que podem abordar en les nostres publicacions...

Si vosaltres també voleu participar en aquest esdeveniment d'abast mundial, podeu fer-ho registrant el vostre bloc a la iniciativa i preparant una entrada al vostre bloc per a publicar el proper 16 d'octubre!

De moment ja hi ha més de 1.200 blocs registrats de 107 països, en 26 idiomes, el català entre ells, encara que amb una presència molt minsa.

Encara sou a temps a registrar el vostre bloc... Us hi animeu?

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Plantant cara al #FocEmpordà! #powerofwe #bad12


Aquest article és un dels molts, moltíssims, que forma part, avui, del Blog Action Day!

Davant les adversitats, també les injustícies, les persones tenim la capacitat de sumar esforços per fer que un trosset de nosaltres contribueixi a millorar el nostre entorn.

Aquest estiu el foc Empordà va cremar més de 13.000 hectàrees, deixant en cendra tot el què trobava per davant, però apagades les flames el foc Empordà va encendre, també, una guspira de solidaritat i compromís en moltes persones!

Iniciatives com Foc al Cor, 1 català 1 arbre o la cursa solidària Ànims Empordà que es va fer a Cantallops són tres exemples de la força que tenim, les persones, per comprometre'ns i millorar, canviar el nostre entorn, canviar i transformar el món!

Més que del "nostre poder", del "poder de nosaltres" per plantar cara al foc Emnpordà!



dimecres, 10 d’octubre del 2012

"El poder de nosaltres" al Blog Action Day 2012


Un any més, i ja és el quart, participaré al Blog Action Day, una iniciativa de caràcter mundial que convida a blocaires d'arreu del món a publicar continguts, el 15 d'octubre, sobre un tema concret d'interès mundial.

Així doncs el proper dilluns 15 d'octubre de 2012 milers de blocaires d'arreu del món publicarem en diferents idiomes articles sobre "el poder de nosaltres", sobre la nostra capacitat per organitzar-nos i canviar les coses, de transformar el nostre entorn, el nostre planeta, de la força que tenim les persones per fer front a les dificultats, a les injustícies...

Així doncs, després d'haver participat en les 4 de les 5 edicions del Blog Action Day, després d'haver publicat apunts sobre pobresa (2008), canvi climàtic (2009), aigua (2010) i alimentació (2011), el dilluns vinent publicaré un apunt sobre iniciatives que poden en valor el sumar esforços per millorar el nostre entorn!

La participació al Blog Action Day és lliure i per formar-ne part només cal registrar-se!

Us hi animeu?





dimarts, 18 d’octubre del 2011

Si compres, pensa en local. I si t'ho explica un nen d'11 anys? #comerçjust #comerciojusto #BAD11



Buscant informació per a piular en motiu del Blog Action Day vaig ensopegar amb aquest vídeo a través de l'apunt "Activistas de 11 años" del bloc "Ideas (irreverentes) contra la pobreza" (ara "3.500 millones de ideas irreverentes contra la pobreza").

Aquest nen d'11 anys, Birke Baehr, futur agricultor orgànic, s'explica de meravella i amb poc més de cinc minuts traça un discurs ric en arguments, valors i actituds.

A casa l'hem visionat en família... us convido a veure'l.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

La #metamorfosi d' #ElBulli a #ElBulliFoundation #BAD11


El porqué de la transformación_elBulli Foundation from Visual13 on Vimeo.

"elBullirestaurant ha tancat definitivament les seves portes i s’ha convertit en elBullifoundation."

Així se simple. Amb aquestes escasses paraules s'informa a la pàgina web d'El Bulli que l'activitat del restaurant ha plegat veles i que, per tant, ja no s'accepten més resrerves...

I ara El Bulli, amb Ferran Adrià al capdavant, està en plena metamorfosi per esdevenir El Bulli Foundation.

El Bulli ha estat el millor restaurant del món i Ferran Adrià el millor cuiner; la seva cuina ha traspassat les fronteres del seu sector i s'ha endinsat en les de l'art, l'economia, la gestió, la cultura... Què més fer quan s'és a dalt de tot? Què fer quan sembla no haver-hi més fites a assolir? Com superar-se un mateix?

Reinventar-se.

Durant l'emissió del documental de Sense Ficció "El Bulli, l'últim vals" més d'un es preguntava si era, si és ètica l'alta cuina amb la crisi i la gana que hi ha a casa nostra i pel món.

És evident que al documental s'hi veia gent adinerada, que El Bulli, i d'altres restaurants, no estan a l'abast de les butxaques de la majoria, però jo al documental no hi veia només clients amb vestits cars, sobretot hi veia cuiners i, més que un restaurant, El Bulli també ha estat, com molts altres, una escola de formació de cuiners. Em preguntava jo mateix si algú ha estudiat l'impacte de l'explosió de la gastronomia encapçalada per El Bulli en l'ocupació al sector de la restauració...

I allà on alguns ulls hi veuen una cuina esnob, jo hi veig una cuina que investiga, que proposa, que arrisca...

No crec que hagi estat mai la missió de cap restaurant, tampoc la d'El Bulli, acabar amb la fam al món, que hi és i que són moltes les necessitats alimentàries bàsiques que té molta de la població del nostre món; tampoc és El Bulli, ni el bar d'esmorzars de forquilla que hi ha davant de casa meva, qui té la responsabilitat de resoldre aquesta qüestió, en tot cas no més que tu i jo... La pregunta no és inoportuna, però possiblement està mal formulada...

Avui és el Dia Mundial de l'Alimentació i és per aquest motiu que el  Blog Action Day es dedica enguany a l'alimentació. Seran molts els qui avui, encertadament, escriuran als seus blocs sobre la fam al món, també sobre la indústria alimentària, sobre els transgènics, sobre el comerç just dels aliments i les matèries primeres... 

Precisament avui, Dia Mundial de l'Alimentació, jo he cregut que és un bon dia per parlar d'El Bulli, per valorar la seva contribució tangible i intangible al món de la gastronomia, i més enllà... i sobretot avui és un dia molt indicat per aplaudir la valentia de tancar "la gallina dels ous d'or" per construir un gran espai de creació, per valorar el pas del restaurant El Bulli a El Bulli Foundation.


¿Cómo se divulgará la creatividad en elBullifoundation? from Visual13 on Vimeo.


Crear és la síntesi de la missió d'El Bulli Foundation: "Existen ya grandes escuelas de cocina y de restauración, por lo que nuestra aportación no debería entenderse desde la perspectiva de la docencia. A lo que podemos aspirar es a enseñar a pensar, a ayudar a pensar, puesto que la actitud y la mentalidad adecuada son las que permiten crear de manera positiva y provechosa."

El Bulli ha fet feliç a molta gent, gent afortunada que n'ha estat client o que hi ha treballat... amb El Bulli Foundation Ferran Adrià i el seu equip no només volen seguir essent feliços, sinó que volen compatrir àmpliament, més que mai, la seva felicitat...

Moltes gràcies Ferran, moltes gràcies Bulli, i fins ben aviat... al 2014!


Para seguir siendo felices_elBulli Foundation from Visual13 on Vimeo.

dijous, 13 d’octubre del 2011

A 3 dies pel Blog Action Day. Uneix-te al #BAD11, encara hi ets a temps!


El proper dissabte 16 d'octubre la xarxa bullirà! Bé, la xarxa bull cada dia però aquest dia la xarxa en general i la "bloquesfera" en particular bullirà pel Blog Action Day!

El Blog Action Day és una iniciativa que des del 2007 proposa a la comunitat blocaire mundial dedicar un dia a escriure sobre un tema concret, un tema d'interès i preocupació mundial.

Aquest any el tema és l'alimentació i el dia de publicació massiva d'apunts a blocs sobre aquest tema serà el proper dissabte 16 d'octubre, coincidint amb el Dia Mundial de l'Alimentació.

En anteriors edicions els temes han estat la pobresa (2008), el canvi climàtic (2009) i l'aigua (2010).

Qualsevol bloc, personal o corporatiu, gran o petit, pot participar-hi aportant un escrit relacionat amb aquest tema, i si aquesta és la vostra voluntat la recomanació és que registreu el vostre bloc al web de Blog Action Day. De moment ja hi ha prop de 1.500 blocs registrats de 80 països diferents... però en falten molts més, encara hi falta el vostre! Encara hi sou a temps!

El proper dia 16 d'octubre, uneix-te a la conversa global, parlem de l'alimentació!

divendres, 15 d’octubre del 2010

Aigua per sortir del pou! Amics de Boulimbou #BAD2010

Si podem veure una gota, podem estalviar-la! Foto: Twitxr Roger Casero

Aigua! Avui, el tema és l'aigua, en motiu del Blog Action Day 2010.

Em sembla oportú, avui, parlar-vos d'una entitat de codesenvolupament sene-saltenca que vaig conèixer fa un parell d'anys: Amics de Boulimbou.

Tal i com ells mateixos d'autodefineixen, Amics de Boulimbou "és una associació no governamental, sense ànim de lucre, fundada al gener de l'any 2007, amb l'objectiu de recolzar al poble senegalès de Boulimbou en la creació d'una cooperativa agrícola que impulsi el seu desenvolupament socioeconòmic. Des d'aquest blog s'anirà informant de les actuacions realitzades i es procurarà realitzar una tasca de sensibilització envers els valors de la cultura africana."

Indubtablement un element clau del seu desenvolupament és l'aigua, com a element bàsic ja no només per a la cooperativa agrícola, sinó també per a la pròpia subsistència: al mes de febrer publicaven al seu bloc:
"Sembla que els resultats són sorprenents! i es pot quasi afirmar que a partir del Juliol d’aquest any 2010, els habitants de Boulimbou ja podran disposar d’aigua canalitzada i no s’hauran de desplaçar i fer grans esforços per aconseguir-la."

I en aquest sentit les notícies del mes de juliol d'enguany van ser molt positives, van ser unes autèntiques ALEGRIES!:

"Aquests darrers dies, hem rebut algunes fotografies de Boulembou que ens han omplert de joia. Són aquestes que adjuntem i comentem. La primera és la del dipòsit acabat i funcionant. L’empresa l’ha acabat en el temps previst, abans de l’arribada de l’estació de les pluges i l’han decorat amb aquests colors tan alegres que fan que sigui, a més de molt útil el dipòsit mes glamurós de l’Africa occidental. Aquesta imatge és la constatació d’haver arribat al final de la 2a. Fase del projecte hídric. Ara ja comencem a treballar per preparar la tercera fase, la darrera del projecte, on, com a objectiu principal la construcció de les infraestructures per fer possible l’establiment d’horts familiars i comunitaris amb l’objecte d’augmentar les collites de cacahuet i hortalisses i, de retruc, les rendes familiars. El que s’ha aconseguit fins ara es molt i si poguéssim fer la última part, ja seria fantàstic."

Com podem veure l'aigua és un element imprescindible en el desenvolupament econòmic d'aquest poble... ho és de fet en qualsevol poble... Penso en el meu poble, Sarrià de Ter: li devem molt a l'aigua; el riu que travessa el nostre poble no només ens aporta part del nom (Ter), ens ha aportat i aporta desenvolupament econòmic, industrial, cultural, patrimonial, històric, social...

Aigua pels Amics de Boulimbou, aigua per Boulimbou per, a través del curs de l'aigua, desenvolupar el projecte d'horta, apropar l'aigua per al consum domèstic, generar activitat econòmica...

En definitiva, aigua per sortir del pou!

Bons feina, Amics de Boulimbou!


Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.
Aigua! Tanta que n'hi ha i, com d'altres béns, que mal repartida!

dijous, 15 d’octubre del 2009

Blog Action Day'09: la modesta aportació de Plataforma Educativa

Tríptic Bones Pràctiques Mediambientals a l'oficina - FPE

Serveixi aquesta entrada de contribució, encara que modesta, al Blog Action Day d’enguany, sobre el canvi climàtic.

Un naturalment no pot passar per allò que no és… amb tota franquesa reconec que no són especialitzats en aquest tema… però això no m’exonera, tampoc a vosaltres (i sé que no ho feu), de no preocupar-nos pel canvi climàtic, pels seus efectes i, especialment, per les seves causes. Naturalment cada un ha d’actuar en el grau i mesura que li correspon, a nivell personal, governamental o empresarial, però sense cap mena de dubte el canvi climàtic, les causes i els seus efectes, ens interpel•len també a tots aquests nivells.

És en aquest sentit que m’agradaria ressaltar la petita contribució que en aquest sentit està fent l’entitat de la qual formo part i treballo, Plataforma Educativa. Amb molts deures encara per fer d’un temps ençà des de l’entitat s’ha posat especial atenció en la presa de mesures que fomentin la sostenibilitat. Tenint clara la nostra missió, “Dissenyar, crear i desenvolupar programes i serveis, que millorin la qualitat de vida de la persona i de col•lectius en situació d’exclusió social i /o en risc de patir-ne”, expressem de forma explícita, en les postres memòries (2007, darrera publicada) el nostre COMPROMÍS. Volem ser una entitat ètica, professional i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Aquest comprimís es concreta en fets, en accions que ja s’han iniciat i algunes desenvolupat, i d’altres que s’estan planificant. Una de les accions que s’està fent és una formació a les persones treballadores del grup d’entitats en matèria de medi ambient. En aquest sentit, i coincidint amb el trasllat de totes les oficines de les entitats del grup en un sol espai, s’ha creat un document de bones pràctiques mediambientals a l’oficina que fa referència a l’estalvi en el consum d’aigua, l’eficiència energètica i la minimització i gestió dels residus, fent especial referència a l’estalvi del paper. En la mateixa línia també s’ha editat un tríptic pel foment de la conducció ecològica, tenint present, més enllà del nivell d’usuari, que molts serveis i centres de les entitats del grup disposen de vehicle propi.

Les noves oficines, ubicades en un espai ja existent que s’ha remodelat, s’han fet també tenint criteris mediambientals i de sostenibilitat, com la recuperació de les aigües grises per a l’ús de les cisetrnes o l’ús de materials que permetin la seva reutilització i/o reciclatge per un futur desmantellament de l’oficina, espero que d’aquí molts anys.

Modestament, aquesta és part de la nostra contribució, aquest és el nostre compromís. És cert que l’impacte que podem fer és relatiu (unes 400 persones treballadores dins el grup d’entitats amb un impacte sobre més de 600 persones ateses als diferents programes i serveis de les entitats del grup a l'any 2008), però precisament pensant amb el personal i persones usuàries la nostra responsabilitat també és fomentar, a través dels nostres programes i serveis, el respecte i bones pràctiques mediambientals per tal de minimitzar l’impacte negatiu del canvi climàtic.



---------------------

pd: també et pot interessar Blog Action Day: si la merda fos or, els pobres naixerien sense cul, publicat el dimecres 15 d'octubre de 2008

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Blog Action Day: si la merda fos or, els pobres naixerien sense cul


Avui, 15 d'octubre, és el dia que el Blog Action Day ha destinat dedicar a un tema, en aquest cas a la pobresa. Fa dies que em vaig assabentar de la iniciativa i vaig registrar el meu bloc a la campanya. Avui, doncs, seran molts els blocs d'arreu del món que parlaran de la pobresa, de la seva cara, dels seus ulls, del seu canvi, de la seva realitat... també aquest, el petites gotes fredes tremolant...

Diuen els estudis dels darrers anys que la pobresa s'està transformant, que està canviant el perfil de la persona pobre, que el llindar de la pobresa és diferent perquè hi ha, en definitiva, altres maneres de definir-la. De fet la definició del diccionari de l'Enciclopèdia ens diu, primer, que la pobresa és la "mancança o gran escassetat del necessari per a viure", i explica després que és la "condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la malaltia"; també la defineix, entre d'altres maneres, com la "situació relativa de determinades zones o països, respecte a d'altres de considerats com a rics, que incideix fonamentalment en un repartiment desigual de la renda".

Els darrers anys la pobresa s'ha feminitzat i s'ha rejovenit, afectant a més al contingent de persones immigrades d'altres països, especialment del continent africà. Ser pobre no és cap delicte, naturalment, però la pobresa, el fet que hi hagi persones que amb prou feines poden subsistir amb el què tenen, hauria de ser eradicable. I per mi no és qüestió que tots anem donant almoina a qui ens en demana pel carrer... penso que és més aviat una qüestió de voluntat política, a tots els nivells, de repartiment de béns, de redistribució de recursos... De pobres n'hi ha hagut sempre i, penso que malauradament, n'hi seguirà havent...

Molt sovint quan penso en els pobres, em ve al cap aquesta cançó d'en Quico Pi de la Serra: la frase que diu a la tornada, que dóna nom a la cançó (si la merda fos or els pobre naixerien sense cul), és d'una eloqüència i contundència bestials, pròpia d'en Pi de la Serra (d'ell també és la cançó que diu que "si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol"...). Bé, us deixo amb la lletra de la cançó...

Si la merda fos or els pobres naixerien sense cul

Aquí un negre fins fa poc no passava de ser una cosa
exòtica, fora de lloc, nota de color que no fa nosa.
Però ara resulta que n'hi ha bastants
i diuen que es queden a viure entre els blancs...
i els fets han despertat una vella broca llastimosa.

Diga'm, amor, què passaria si jo fos negre de Luanda
i et digués "m'agrades molt, desitjo la teva vianda"
Potser acceptaries o potser tindries por
de que els fills sortissin d'un altre color:
negres i blancs com una vaca suïssa o un ós panda!

Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres naixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.

Déu nos en guard Rosor! Un negre a la família, ni en pintura.
Abans que això m'estimo més que et facis monja de clausura.
Un negre és que és negre des del naixement
i de nit no es veuen i fan por a la gent.
Però això si, sòn soferts tenen bona musculatura.

A Cuba vaig sentir una expressió que de tan bona no s'oblida,
me la va dir un negre, un tal Pujol. Diu així, és molt antiga:
"Ay, quien fuera blanco ¡aunque fuera catalán!"
I si algú li pica, que es vagi gratant.
Fora de casa, sovint, a justos per pecadors es castiga.

Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres naixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.

El negre és el color del dol, de la culpa i de la tenebra,
però els nens tenen clar que el seu rei preferit és el rei negre.
També "etiqueta negra" és sinònim de bo,
així com "cinturó negre" pel qui sigui el millor...
i la verge de Montserrat, no pas la verge del pessebre.

El món que trepitgem s'anirà omplint més que una boca de golafre
i les races es mesclaran desprès d'haver passa pel catre.
Els racistes de merda s'hauran de tancar
en una reserva o fer-s'ho mirar...
i lo de la puresa de la raça serà tema de psiquiatre.

Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres naixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.

Francesc Pi de la Serra


En fi, la qüestió no és canviar-li la cara a la pobresa, sinó procurar que algun dia, deixi de mirar-nos als ulls...