Si William Shakespeare l'hagués d'escriure avui, potser en comptes de "Somni d'una nit d'estiu" titularia aquesta comèdia romàntica com a "Insomni d'una nit d'estiu", que és el que vivim, aquestes darreres nits, la majoria de nosaltres: un infern sense treva, un malson nocturn que no ens deixa dormir, ni somiar, plàcidament.
A moltes llars, aquestes nits, l'aire esdevé dens, enganxós i irrespirable, i obrir finestres no és suficient quan lluny d'anhelar les nits tropicals (quan la temperatura no baixa dels 20 graus), ens assoten amb nocturnitat les nits tòrrides (per sobre dels 25 graus) i fins i tot les nits roents (quan el mercuri no baixa dels 30 graus), convertint els nostres llits en autèntics inferns.
Entenc que, a banda de la qualitat de la son, aquestes calorades nocturnes tenen més conseqüències en la nostra salut física i mental, en la mesura que no ens permeten descansar com caldria, amb els nostres cossos amarats de suor girant-se resignadament sobre matalassos massa calents, buscant desesperadament un raconet del matalàs fresc i despertant-nos cada dos per tres.
Diuen els experts que aquest no és un fenomen puntual, sinó una tendència que s’intensificarà: les nits tòrrides han augmentat en freqüència i intensitat els darrers anys i ja no són una excepció sinó una realitat habitual dels estius mediterranis. I mentre hi ha qui segueix negant la crisi climàtica, ens caldrà adaptar els habitatges i la manera de climatitzar-los, conscients que el canvi climàtic no només ens escalfa els dies, també ens escalfa i ens roba el descans de les nits.
Aquest estiu l’infern el tenim a casa: és a les finestres obertes a la recerca d'una mica de corrent d'aire, a la suor que no s’eixuga, a la son que no es concilia... Mal negoci si canviem les nits de somni, per aquestes infernals.
