Digues trenta-tres. Us l'han dit mai, aquesta expressió, quan us han fet una auscultació dels pulmons amb l'estetoscopi? Jo personalment no ho recordo, però potser és només una qüestió generacional. Generalment, quan m'ausculten, em demanen que respiri profundament i amb la boca oberta, però aquesta locució en concret, aquesta frase, no me l'han dit mai, tot i que segur que més d'un metge o metgessa la deuria dir dècades enrere, ja que ha quedat en l'imaginari col·lectiu.
Digues trenta-tres, doncs, és una expressió que serveix per analitzar i valorar la salut d'una persona, i penso que avui, 3 de juliol de 2026, algú ens la podria fer, a la Sira i a mi, en plural: Digueu trenta-tres!
Avui amb la Sira celebrem els trenta-tres anys que fa que estem junts, que som parella, trenta-tres anys de trajectòria vital, de projecte de família, trenta-tres anys de camí fet.
Fa trenta-tres anys érem, sempre més ella que jo, molt joves, es podria dir que adolescents, i avui, trenta-tres anys després, ja som avis, un fet que no només evidencia que ha passat el temps, sinó també, i sobretot, que hem compartit molta vida i experiències.
I si avui algú ens demanés, com a parella, que diguéssim trenta-tres, m'agradaria que el resultat de l'auscultació fos que la nostra relació gaudeix de bona salut, que el pas dels anys, lluny de desgastar-la, l'ha anat revitalitzant a base de compartir tristeses i alegries, bons moments, fins i tot grans moments, i mals moments, que de tot hi ha, i passa, a la vida de qualsevol parella.
Trenta-tres anys després els nostres cors encara bateguen amb força i energia per empènyer la nostra vida en parella endavant, naturalment amb la companyia i l'estima de la nostra família, i de les nostres famílies, i sobretot amb la ferma voluntat que així sigui mentre els nostres cors ens hi empenyin.
Avui diem trenta-tres; avui, sobretot, celebrem els trenta-tres!
