|  | 
| Representants de les entitats del Tercer Sector celebrant els 10 anys de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya al IV Congrés del Tercer Sector. Foto: Roger Casero | 
Després d'assistir al 
IV Congrés el Tercer Sector i veure un xic què s'hi va coure, m'atreveixo a destil·lar els que són, per mi, els 
5 reptes del tercer sector social:
1.- Incidència política
El 
tercer sector hem de tenir una major influència política; sense desmerèixer el camí recorregut fins ara, és molt el que encara ens resta fer en aquest sentit.
Diferents ponents del 
IV Congrés van referir-s'hi, des de 
Josep Ramoneda a la ponència inaugural, 
Saül Gordillo i 
Oriol Amat a la cloenda.
És el sector 
econòmic i financer qui 
dicta i marca el pas de la política actual; els ponents van insistir en la necessitat que el 
tercer sector pugui contribuir al 
canvi de prioritats, a 
influir més en 
l'agenda política.
La 
incidència política ha de servir també per a 
contrarestar , com 
va dir Josep Ramoneda, el risc de la creixent 
deriva populista i autoritària de la política que generen 
crisis com la que estem patint, polítiques que 
afavoreixen sempre als qui més tenen....
Necessitem 
la política, necessitem 
conquerir la política!
2.- Creixement econòmic, en una economia diferent
Hem de canviar el model econòmic que ens ha dut a la situació de crisi que avui estem patint; és cert que vam viure uns anys aparentment molt bé, però vam viure, sense saber-ho aleshores, en una bombolla que finalment va esclatar!
Cal un 
canvi de model econòmic i en aquest canvi el tercer sector hi té un paper molt important! D'entrada prenent consciència de la pròpia força que actualment té 
l'economia social (
Oriol Amat va situar en tercer sector com el 
4rt sector econòmic de Catalunya).
El 
tercer sector no és només un sector assistencial, de beneficència, és també un 
motor de l'economia, un sector productiu més. Deia 
Josep Ramoneda que calia 
recuperar l'economia industrial i productiva (versus l'especulativa que ha regnat aquests anys) i en aquesta recuperació l'economia social que genera el tercer sector ha de tenir-hi un paper clau!
En una economia que inclou en el seu balanç molt més que només els beneficis econòmics, 
l'economia del tercer sector social hi té molt a dir, doncs 
és un model que posa a l'economia al servei de les persones, i no al revés, les persones al servei de l'economia.
El
 tercer sector social no només 
genera ocupació, també una pila de 
productes i serveis a través de 
Centres Especials de Treball i 
Empreses d'Inserció.
Si el 
model i creixement econòmic actual han 
generat tantes 
desigualtats, per 
combatre-les caldrà 
transformar el model!
3.- TIC i xarxes socials
Des del 
tercer sector ens mirem les 
TIC i les xarxes socials amb certa 
ambivalència, com 
qui vol i dol!
Josep Ramoneda afirmava que tot 
canvi tecnològic (i ara n'estem vivint un de gran magnitud) provoca un gran sotrac; també alertava del 
risc de les 
noves tecnologies de 
despersonalitzar les relacions (al capdavall, sempre acabem necessitant tocar pell!).
La meva percepció, a peu d'entitat, és que en general 
el tercer sector no està especialment digitalitzat, com sí ho estan d'altres sectors i moviments de la nostra societat. És cert que 
treballem amb i per a les persones, pel què en el nostre dia a dia, en l'atenció a les persones, moltes vegades 
les xarxes socials i les noves tecnologies no hi tenen cabuda.
Però tan cert és això com que, gràcies a les
 noves tecnologies, 
moviments socials com el dels indignats 
han passat avançat a les 
entitats socials en 
notorietat social i influència política, com va afirmar 
Saül Gordillo.
Per 
Saül Gordillo les entitats hem de comunicar diferent, hem de fer servir la nostra comunicació per a tenir més incidència política, per, com va dir 
Òscar Velasco, c
aptar, fidelitzar, mobilitzar i sensibilitzar per implicar a les persones. Insistirem en aquesta qüestió al punt 4, quan parlem de l'empatia.
Lluny, però, de llençar-nos  cegues al món 2.0, les entitats socials hem d'entrar-hi amb el coneixement dels riscos i perills que hi trobarem; 
Francesc Grau en va citar alguns, a mode d'
avís per a navegants, com el fet que 
en el món 2.0 tot és a un clic de ser públic (el problema de la privacitat) o que 
res és gratuït a internet.
Però les 
xarxes socials, les TIC i les noves tecnologies no només han d'estar al servei de la comunicació externa, de la capacitat de sensibilització i mobilització, sinó que també han de ses, com va afirmar 
Òscar Velasco, una 
eina de gestió interna de les entitats.
És aquest un 
altre repte del tercer sector en la millora de la gestió i funcionament intern de les entitats, cercant l'eficiència en la gestió i els processos interns.
En aquesta línia us interessarà llegir aquest 
article de xarxanet.org.
4.- Empatia
Josep Ramoneda va mencionar vàries vegades l'
empatia com un 
motor de canvi per 
combatre les desigualtats en la seva 
conferència inaugural del 
IV Congrés. 
Sense empatia no hi ha moral, va 
sentenciar!
L'empatia és un concepte que ens és 
molt proper a les entitats socials (la sentim, i exercim, i molt, amb les persones que atenem) i a més, com va 
recordar-nos Ramoneda, les entitats socials 
veiem les desigualtats amb molta 
proximitat. És 
funció nostra seguir mostrant, 
denunciant les 
desigualtats, però sobretot fent que la societat, que el poder, 
senti empatia amb qui les pateix.
Cal d'entrada, doncs, el 
reconeixement de les 
desigualtats per a promoure, després, un 
canvi de prioritats, en la línia del segon punt, per a 
combatre-les, fomentant la 
igualtat d'oportunitats per a tothom.
Si les entitats socials som la veu dels qui no en tenen, hem de 
fer-la sentir. Hem de seguir contribuint a 
evitar la invisibilitat dels exclosos, a posar-hi cares, noms i cognoms. I fer-ho no només mostrant els 
símptomes més evidents (desnonaments, bancs d'aliments, atur...) sinó sobretot 
mostrant-ne les causes (desigualtat i retallada de drets).
L'empatia, a més, és un gran 
antídot contra l'
individualisme, creixent i de moda en els nostres dies.
5.- Avançar en igualtat i drets socials
Aquest és el 
veritable repte del tercer sector, repte que 
no pot ser exclusiu, però, només del 
nostre sector!
Tots els 
altres reptes (la incidència política, el creixement econòmic, les noves tecnologies i l'empatia) han d'estar 
al servei de la 
igualtat i els drets socials, al servei d'aquest 
horitzó que volem i 
dibuixem les entitats socials i que vam 
condensar en el 
manifest del IV Congrés del Tercer Sector,
La pròpia 
Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya resumia el manifest en 
tres punts: recuperar la 
inversió en polítiques socials (1), garantir els 
drets socials bàsics (2) i enfortir el
 teixit d'entitats socials del país (3).
Vivim en 
època de canvis, immersos en una 
profunda crisi de la que, com deia 
Oriol Amat, en sortirem 
lentament; deia 
Oriol Amat, a la seva 
ponència de clausura del 
IV Congrés, que el
 tercer sector és 
clau per la transformació que necessita 
Catalunya.
El 
tercer sector seguirem 
treballant, com ho portem fent de fa 
dècades, per la
 inclusió i la cohesió social, donant 
oportunitats a qui no en té, combatent 
l'exclusió social i essent la 
veu dels qui no en tenen.
Però sobretot 
seguirem treballant per a 
transformar aquest 
present, avançant, fent avançar la 
societat, el 
nostre país, en 
igualtat i 
drets socials.