Josep Campmajó guanyador, Anna Carreras finalista del XXIX Premi Casero

De XXIX Premi Novel·la Curta Just M. Casero

De fet Josep Campmajó és el guanyador del XXIX Premi de Novel·la Curta Just M. Casero (convocat per la Llibreria 22) amb "Olor de violetes".

De fet Anna Carreras n'és la finalista amb "Unes ales cap a on".

De fet Campmajó ha causat sorpresa en propis, sobretot, i extranys, per tenir tan oculta la seva faceta literària...

De fet la pròpia alcaldessa Anna Pagans, com els regidors Joan Pluma i Isabel Salamaña, es mostrava agradablement sorpresa per descobrir en qui coneixia per altres afers, un nou escriptor gironí...

De fet Campmajó, que no havia publicat mai, s'assegura la publicació de la seva obra i qui ja havia publicat, la finalista Anna Carreras, haurà d'esperar la decisió de l'editorial, o bé d'una altra, perquè la seva obra es publiqui.

De fet em jugaria un pèsol (Puyal, tot un mestre) que l'obra finalista finalment, i feliçment, es publicarà.

De fet Imma Merino va insistir demanant també la publicació de la tercera obra en discòrdia ("Reformes", presentada amb el pseudònim Ernest Lassale) valorada positivament pel jurat...

De fet l'acte d'ahir va ser tot rodó, amb l'espectacular actuació d'Ursula i Dimitri, de Los Galindos i la lectura de textos de Boris Vian en el 50è aniversari de la seva mort.

De fet Guillem Terribas és l'ànima del Casero... De fet és dels pocs que pot seguir dient el què pensa, pesi a qui pesi, i a sobre arrencar-nos un somriure...

De fet sembla que la collita del Casero d'aquest any promet...

De fet són dos autors que caldrà seguir seguint, ella, i descobrir, ell...

De fet ella, Anna Carreras, va il·luminar la Sala Planeta amb la seva bellesa, però ens encongirà el cor i l'estòmac amb la seva novel·la...

De fet Josep Campmajó es va autodefinir com el boig de la ciutat dels Sopa de Cabra...

De fet, tal i com he escrit al meu Twitter, Josep Campmajó, proclamat ahir guanyador del XXIX Premi Casero, feinejava aquest matí a la Fira de Mostres de Girona, com cada dia...

[de fet] és, val a dir, el bloc de Josep Campmajó, un bloc on descobrireu quasi tot (o no?) d'aquest nou escriptor que entra en l'escena gironina i catalana!

---------------------------------

pd: clica l'enllaç per veure les entrades d'aquest bloc sota l'etiqueta premi just m casero

Qui guanyarà el XXIX Premi Casero?

Josep Ma Fonalleras, un dels membres del jurat, en l'edició de fa dos anys.

Avui, divendres 30 d'octubre a partir de les 8 del vespre a la sala La Planeta, es coneixeran els noms, d'entre les 24 obres presentades, de les obres guanyadora i finalista de la XXIX edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22. Els noms dels autors de les obres guanyadores s'afegiran a aquesta llarga llista que, malgrat els deserts de finals dels '80 i principis dels '90, el cert és que fa molt goig!.

Obres i autors premiats al Casero:

2008 Guanyador: Joan Marés amb A la roda de fira

Finalista: Esteve Miralles amb Set mesos

2007 Guanyador: Pau Planas, amb L'apèndix.

Finalista: Núria Martí amb Sense espina ni os

2006 Guanyador: Joan Mañas, amb Arqueologia de l’amor (Ed. Empúries).

Finalista: Ricard Biel, amb Llit d’espines

2005 Guanyador: Mònica Batet, amb El ventre de la balena. Editada per

l’editorial Empúries amb el títol de L’habitació grisa.

Finalista: Josep Buldó, amb Marioneta o l’amiga de Rosseau.

2004 Guanyador: Joan Negre, amb La funesta ideologia. (Ed. Empúries).

Finalista: Daniel O’Hara, amb La balada de l’astronauta. Editada per l’editorial

Empúries amb el títol de El dia del client.

2003 Guanyador: Joan-Daniel Bezsonoff, amb La guerra dels cornuts.

(Ed. Empúries).

Finalista: Pep Prieto, amb La disfressa de l’indigent (CCG Edicions).

2002 Guanyador: Josep Pastells, amb Pell de cilici. (Ed. Empúries).

Finalista: Martí Batlle, amb La cicatriu.

2001 Guanyador: Oriol Ràfols, amb Uu Aa. (Ed. Empúries).

Finalista: Joan-Daniel Beszonoff, amb L’Atlàntida dels quatre Cavalls.

Editada per l’editorial Empúries amb el títol de La presonera de l’Alger.

2000 Guanyador: Àngel de Vega, amb Rocs. (Ed. Empúries).

Finalista: Josep Pastells, amb Witxi. (Ed. Llibres de l’Índex).

1999 Guanyador: Lluís Vilarrasa, amb L’home de Dover. (Ed. Empúries).

Finalista: Joan Suqué, amb La lluna, la pruna.

1998 Guanyador: Ivan Alonso, amb Abecedari de la decepció. (Ed.

Empúries).

Finalista: Miguel Aguirre, amb Point Blank.

1997 Guanyador: Albert Figueras, amb Les hores fosques. (Ed. Empúries).

Finalista: Blai Gasull, amb Lisboa.

1996 Guanyador: Pep Bertran amb Amanida muscaria. Editada per

l’editorial Empúries amb el nom de La Ribera.

Finalista: Miguel Aguirre amb Ombres paral•leles.

1995 Desert.

1994 Guanyadora: Bel Bosck, amb Trucant a les portes del cel. (Ed.

Empúries).

Finalista: Santiago Cocurella, amb Dietari de Silencis. (Ed. Columna).

1993 Desert.

1992 Guanyador: Marc Aguilar, amb El carnisser inepte (Ed. Empúries).

Finalista: Bel Bosck, amb Des-concert.

1991 Desert.

1990 Guanyadora: Astrid Magrans, amb Breu. (Ed. Empúries).

Finalista: Martí Masferrer, amb Fred Negre. (Ed. Empúries).

1989 Desert.

1988 Guanyador: Lluís Muntada, amb Espirals. (Ed. Pont de Pedra / Empúries).

(Exhaurit).

Finalista: Josep Càndid Miró, amb Mai més Maig.

1987 Guanyadora: Sílvia Manzana, amb Tendra és la nit. (Ed. Columna).

Finalista: Lluís Muntada, amb Lineal. (Ed. Pont de Pedra / Empúries, dins el llibre

Espirals). (Exhaurit)

1986 Guanyador: Josep Pujol, amb Cal•ligrafia. (publicada a “Tres triptics”

Ed. Empúries).

Finalista: Eva Vàzquez, amb Rumb cap al silenci.

1985 Guanyadora: Dolors Garcia i Cornellà, amb Albert. (Ed. Columna).

Finalista: Ramon Farnés i Punti, amb Emma, jota, cu, pe i efa.

1984 Guanyador: Josep Valls, amb El cap sota l’ala, editat amb el títol L’àngel

atònit. (Ed. Pont de Pedra). (Exhaurit).

Finalista: M. Mercè Roca, amb Vestit de verd i blanc. Publicada dins Ben estret.

(Ed. El llamp). (Exhaurit).

1983 Guanyador: Josep M. Fonalleras, amb El rei del Mambo. (Ed. del Pèl,

exhaurit).

Finalista: Josep Gregori, amb Tirar les cartes. (Edicions Bromera). (Exhaurit).

Accèssit: Anna Dodas, amb Esbossos per a un rèquiem.

1982 Guanyador: Miquel Fañanàs, amb Heu vist Tana?, publicada dins el llibre

Susqueda i altres narracions. (Ed. del Pèl). (Exhaurit).

Finalista: Josep M. Fonalleras, amb Conxa Piquer a Nova York, publicada dins

el llibre Mixtura. (Exhaurit).

Accèssit: Miquel Pairolí, amb El carrer de la Llebre, publicada dins el llibre Mixtura.

(Exhaurit).

1981 Guanyadors: Rafael Vallbona i Pep Bras, amb l’obra Amfetamínic,

publicada dins el llibre Mixtura. (Exhaurit).

Finalista: M. Àngels Gardella, amb Concert per a una pantomima, publicada dins

el llibre Mixtura. (Exhaurit).

Accèssit: Miquel Fañanàs, amb Susqueda. (Ed. Columna).

O el premi Casero enguany quedarà desert?... Aquest vespre sortirem de dubtes...

----------------------------------

pd1: El jurat del Casero'09 està format per Margarida Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas,que actua de secretari sense vot.

pd2: clica l'enllaç per veure les entrades d'aquest bloc sota l'etiqueta premi just m casero

Sant Narcís Generalíssim

Avui, festivitat de Sant Narcís, patró de Girona, la meva ciutat natal, he trobar oportú, donat que encara som dins el bicentenari de la Guerra del Francés, reproduïr aquest text del capítol Els setges de Girona (pdf) escrit per Lluís Ma de Puig dins el llibre Girona i la Guerra del Francès (1808-1814), editat per l'Ajuntament de Girona, que recull les conferències que l'any 2008 es van fer des de l'Arxiu Municipal per commemmorar el bicentenari de la Guerra del Francés a Girona. D'entre els mites que s'expliquen de la Guerra del Francés, trobo especialment escaient reflexionar, avui, sobre el de Sant Narcís!

Sant Narcís Generalíssim

La retirada dels francesos el dia 21, va suposar un gran respir per als gironins i una profunda sensació de victòria. Malgrat que la resistència fou obra de les actuacions ordenades i valeroses dels defensors i particularment dels soldats de la guarnició, l’alegria general donà pas a una eufòria de caire transcendent, alimentada per elements del clergat, establiment que tendia a considerar que els gironins tots sols no haurien pogut mai repel·lir els atacs dels francesos sense la protecció directe de sant Narcís amb què van poder comptar. Es veu que el sant donà senyals aparentment inequívoques, i segons testimonis, des del seu propi sepulcre, ens diuen els cronistes, “amb un extraordinari resplendor que en la memorable nit en la qual corregué la Plaça tant de perill, que observaren amb admiració, en la capella del sant tota la comunitat de monges caputxines, que viuen al costat i que ignoraven la causa”. Amb aquestes evidències i d’altres més que van ser aportades (va aixecar el braç, per exemple), que l’historiador no té cap possibilitat de considerar com a certes, ans al contrari, va prosperar la convicció de l’ajut sobrenatural del patró de la ciutat.

La qüestió és que, es nomenà sant Narcís Generalíssim i en una cerimònia de gran solemnitat celebrada el 3 de juliol a l’església de Sant Feliu, on suposadament hi reposaven les restes del patró de la ciutat, amb tota la magnificència possible en aquella hora, es dipositaren les insígnies i emblemes del comandament suprem (espasa, bastó i faixa) al sepulcre del sant. Una mena d’acte militar i religiós que era l’expressió de l’advocació de la ciutat al seu patró. Josep Clara ha explicat recentment el cas històric de la llegenda de Sant Narcís, que amb mosques o sense ha aparegut en moments crucials de la història de Girona per exercir el miracle corresponent. Però com que els prodigis celestials pertanyen al món de la taumatúrgia i no pas de la història, ho deixarem estar. En tot cas, l’estat emocional dels gironins aquell 1808, sotmès a la tensió extrema del moment, devia fer plausible que certs elements miraculosos molt propers a l’espiritualitat primària i simple del poble fossin més acceptables que en una altra circumstància més serena i racional.

Els més interessats en donar aquest caire transcendental a la lluita eren els membres del clergat regular. Napoleó havia posat fi als ordes religiosos i els havia confiscat el patrimoni. Als frares els hi anava tot.

En tot cas, els gironins van posar-se a treballar frenèticament per millorar les condicions militars de la ciutat.

Incorpora Girona a la Fira de Mostres'09

Foto publicada al meu Twitxr

Aquest és l'espai Incorpora, més concretament d'Incorpora Girona, a la 48a Fira de Mostres que organitza Fira Girona. Aquest any el programa Incorpora és dins l'estand de "la Caixa", que enguany fa difusió de l'activtat de l'Obra Social Fundació "la Caixa" a les comarques de Girona...

Aquí, doncs, podreu trobar-me, com a coordinador d'Incorpora Girona, alguns d'aquests dies de la Fira...

----------------------------------------

pd: si voleu veure més imatges de la Fira de Mostres podeu fer-ho en aquest àlbum (Fira Mostres Girona 2009) del meu Facebook

Sobre la declaració del PSC - Actuacions judicials Ajuntament Santa Coloma

M'agrada que surtin a la llum casos de pressumpta corrupció, que s'investiguin i que si hi ha culpables, que en rebin les conseqüències; m'agrada que la merda suri i aparegui, encara que naturalment, entendreu, que la merda, amb perdó, no m'agrada... No m'agrada que al darrere d'aquest pressumptes casos de corrupció hi hagi militants i càrrecs electes del PSC, més aviat, salvant la pressumpció d'inocència, em repugna, tan o més que la merda... M'ha agradat, però, la ràpida, contundent i clara resposta que, en forma de declaració, ha fet el PSC per boca del secretari d'organització, José Zaragoza, en una defensa de les institucions i la transparència i activant tots els mecanismes interns del partit per a prendre, si s'escau, decisions polítiques i d'organització dins la federació i agrupació del PSC afectades i respecte als pressumptes responsables d'irregularitats.

Declaració PSC - Actuacions judicials Ajuntament Santa Coloma

Davant les informacions que es deriven de la investigació de l’Audiència Nacional d’un presumpte cas de corrupció que afectaria l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i que ha comportat el registre de diverses dependències municipals, i el fet que hagin estat cridats a declarar l’Alcalde i un Tinent d’Alcalde i d’altres persones, algunes d’elles tècnics municipals, i des del màxim respecte a la presumpció d’innocència i a les actuacions judicials, el Partit dels Socialistes de Catalunya vol fer la següent Declaració:

La preservació de la dignitat, la transparència i la imatge d’honestedat de les institucions és pels Socialistes de Catalunya una prioritat absoluta, recollida en els nostres Estatuts i en el nostre Codi Ètic.

Per tant, i sense prejutjar en absolut quines responsabilitats personals i penals puguin derivar-se, si l’autoritat judicial prengués mesures que afectessin els càrrecs electes que han estat cridats a declarar, prendrem les següents decisions:

1. Demanar la renúncia com a regidors i suspendre de militància els càrrecs electes objectes de l’actuació judicial.

2. Proposar al Ple de l’Ajuntament l’elecció immediata d’un nou Alcalde.

3. La Comissió Executiva del PSC es proposa d’anomenar sengles Comissions Gestores a l’Agrupació de Santa Coloma de Gramenet i a la Federació del Barcelonès Nord. Mentre no s’hagin constituït aquests organismes, les actuals funcions de les Comissions Executives de l’Agrupació i la Federació abans esmentades, queden suspeses i seran temporalment exercides per la Secretaria d’Organització del PSC.

4. Demanar a tots els càrrecs electes socialistes i a tots els militants la màxima col•laboració amb la Justícia en la seva tasca per esclarir uns fets que, de confirmar-se, serien d’una gravetat extrema i manifestament incompatibles amb la pertinença al PSC.

Girona a la tardor

Imatge publicada al meu Flickr

Girona a la tardor

Sota del pont camina l'aigua trista

és l'aigua de la pluja de Tots Sants;

el cel és malva i rosa i ametista,

hi ha un or de fulles pels camins forans.

La Seu dreça la pàl·lida harmonia

de pedra grisa vers el cel llunyà,

i l'àngel guaita la caputxa pia

de Sant Feliu una miqueta enllà.

Sota les Voltes, la ciutat encesa,

és estrident de riures i fanals,

i cenyida de fosca, la Devesa

dreça milers de branques immortals.

Fa una boira que sembla un vel de fada,

sonen el clarinet i el tamborí...

I el cor, com una nit molt estrellada

espera l'hora d'estimar i llanguir.

Un any, per Fires de Girona, a l'escola ens van fer memoritzar aquest bonic poema de Josep Ma. de Segarra, que se seguida em va captivar i no em va costar gens memoritzar... Un poema que s'escau, precisament, en un dia com el d'avui, un dia emboirat de tardor en plenes Fires...

Gat, primer vídeoclip del primer disc de Maria Coma

Aquest és el primer vídeoclip del nou disc de Maria Coma, Linòleum, que avui es posa a la venda i que dijous de la setmana passada va presentar al programa "Cabaret Elèctric" d'Icat Fm (Entrevistem a Maria Coma qui ens parlarà del seu disc en solitari "Linòleum").

-----------------------------------

pd: també et pot interessar Linòleum, de Maria Coma (u_mä), aviat a les botigues, del dimarts 20 d'octubre de 2009

L'hora del pati, al pati dels petits (sobre el darrer ple del CCGi)

Les administracions locals (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) som com els petits de la política; això d'entrada no té res de despectiu: ens ocupem sobretot de la política de proximitat, de la que els ciutadans poden tocar, percebre, de la política a peu del carrer... Les qüestions d'estat i/o de país no és que no ens preocupin, però s'allunyen moltes vegades del nostre dia a dia, tot i que hi influeixen, per bé o per mal, d'una manera directe.

L'ordre del dia del darrer ple del Consell Comarcal del Gironès estava plena de temes que, com sempre, afecten amb noms i congons serveis de pobles de la comarca: serveis socials, deixalleries, convenis... Però el punt 17 de l'ordre del dia, el de dictàmens i mocions d'urgència, esdevindria finalment el punt amb major intervencions i debat entre els grups... aribant a un punt de frivolitat que em va fer pensar passat el ple, que en aquell punt semblava ben bé que estavem a l'hora del pati...

El dia abans del ple ERC, al govern amb CiU i, ara, amb la presidència de l'ens comarcal, presentava una moció sobre el dret a decidir que CiU també signaria com a grup que la presentava. ERC complia amb la prerrogativa de presentar aquesta moció allà on és present i, sobretot, allà on governa i CiU, que no impulsa però dóna suport, s'hi sumava. Posats a tirar de manual, el PSC vam presentar, el mateix dia del ple al matí, una moció de suport a l'Estatut.

Ambdues mocions van superar, previ pacte a la junta de portaveus. el tràmit d'urgència i ambdues van tenir, si fa o no fa, el resultat esperat: la moció sobre el dret a decidir es va aprovar per majoria amb els vots a favor de CiU i d'ERC i un vot no adscrit, l'abstenció d'ICV i els vots en contra del PP i el PSC. La moció de suport a l'Estatut va ser aprovada per majoria amb els vots de tots els grups excepte el del PP, que va votar-hi en contra.

Essent crític, essent autocrític, la moció del PSC sobre la defensa de l'Estatut desprenia una bilis contra el PP que, en el marc del Consell Comarcal del Gironès i sobretot tenint present qui el representa (la Consepció Veray), era forassenyada:

Aquest Estatut ha estat recorregut pel Partit Popular. Aquells que ara el donen per mort, acabat o obsolet, fan el joc als que han fet de Catalunya el seu camp de batalla política, els adversaris de l’autogovern i els que atien l’odi amb Catalunya.

La darrera part del paràgraf es va eliminar, després de la queixa del grup Popular. És el problema dels argumentaris o del què surt de les seus dels partits... Sempre cal passar-ho pel sedàs del territori, per la realitat social i política, doncs per més que el PP hagi pogut fomentar, en ocasions, l'odi contra Catalunya, no trobo de rebut que això li diem d'aquesta manera tant literal a la Concepció Veray...

Però sobretot va ser CiU qui va voler "magrejar" aquesta moció. Ja en junta de portaveus es va acordar afegir El Defensor del Pueblo entre els qui han recorregut l'Estatut de Catalunya i al ple es va demanar que s'hi afegís el Govern d'Aragó (governat per socialistes)... Però al ple van insistir en afegir que va arribar un moment en quèEl seu interès era que s'afegís a la part dipositiva que INSTEM (al PSOE) al ple desplegament de l’Estatut en tant que llei vigent, però naturalment allà on diu PSOE s'hi va posar (encara que finalment no n'estic segur) al Govern de l'Estat. També es va acordar fer arribar l'acord a tothom qui sortia citat, d'una o altre manera... El que CiU volia era que ni nosaltres mateixos acabésim reconeixent la moció que haviem presentat... Just abans de la moció, després de certa confusió sobre els canvis que s'hi havien fet, ens deien, tot amb un ambient molt distès, si encara hi votariem a favor... I com ells (i ERC i ICV) vam fer-ho...

També va ser en el debat d'aquesta moció que entre CiU i ERC es van retreure respectivament, l'acord per l'Estatut (ERC a CiU) i l'acord pel finançament (CiU a ERC); però el millor va ser escoltar dirigents locals de CiU criticar la retallada de l'Estatut (la foto de ZP i Mas), com si aquella foto no anés amb ells... O bé defensant les consultes quan, des del seu partit, tal i com va expressar també CiU a Sarrià de Ter, no les impulsaran... També per emmarcar la frase del portaveu d'ERC quan va dir que als socialistes ens havia agafat un "atac" (potser la paraula no era exactament aquesta) de catalanisme presentant aquesta moció... Tot plegat, com bé va dir el portaveu d'ICV, fer bullir l'olla...

Pel que fa a la moció sobre el dret a decidir, comparteixo el què va dir la portaveu del P respecte a aquest paràgraf:

Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per al dret a decidir.

Va dir que no es pot exigir al govern espanyol que respecti un dret que, a dia d'avui, els municipis no tenen. Potser hauria estat més adient escriure instar al govern espanyol (o encara millor, al Congrés de Diputats) a fer els canvis legislatius necessaris per dotar els municipis del dret a celebrar consultes per al dret a decidir... Però és clar, la frase no resulta tant contundent...

Tot plegat un remenat d'argumentaris i alguns posicionaments que qüestionaven els propis i el convenciment que sort que els plens hi asisteixen només un o cap mitjà de comunicació... Ja podia jo fer esforços, després del punt de les mocions, a fer un prec per demanar, la que a criteri nostre hauria de ser, la justa representació del grup comarcal del PSC al Consorci de Benestar Social Gironès Salt...

Acabat el ple vaig marxar amb la sensació que finalment l'hora del pati s'havia acabat... i amb la percepció que el més divertit (d'altres direin trist, vist l'espectacle que a voltes oferim) és quan els petits juguem, o fem veure que juguem, al pati dels grans...

La diplomàcia de les ciutats davant el conflicte al Pròxim Orient. Xerrada el dimarts 27 al PSC de Girona

Des de la Secretaria de Polítiques Socials i la sectorial de Cooperació i Solidaritat de la Federació del PSC de les comarques gironines hem organitzat, pel proper dia 27 d’octubre a 2/4 de 7 de la tarda al PSC, carrer La Salle, 30 de Girona, aquesta xerrada:

Resolució de conflictes:

La diplomàcia de les ciutats davant el conflicte al Pròxim Orient

a càrrec de JULIO CLAVIJO

Us agrairíem confirméssiu la vostra assistència a comarquesgironines@socialistes.cat  o bé al 972212608 /699975480

Julio Clavijo, qui ha estat regidor d'Olot, també ha format part de la Junta Executiva del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Avui, 23 d'octubre, comencen les Fires de Girona, com l'any 1992

http://www.girona.cat/fires_sant_narcis/cat/index.php

El divendres 23 d'octubre de 1992 van començar, com aquest any, les Fires de Girona, com també van començar un divendres 23 d'octubre l'any 1998... I perquè destaco l'any 1992?. Si recordo especialment aquesta data és per una petita anècdota personal que ja vaig explicar a l'entrada Estreno moto! (del 6 d'abril de 2008):

(...)

Amb els 18 anys fets a principis d'estiu, vaig dedicar-me a estudiar la teoria i a seguir fent pràctiques; em vaig treure el carnet per lliure, a finals d'octubre. La teoria la vaig passar més bé del què em pensava, el dimecres 21 d'octubre de 1992; em van donar els papers i em van dir que al cap d'una setmana hi anés a fer l'examen de pràctiques. No estava apuntat a cap autoescola, tenia els papers, tenia la moto i sabia que els divendres també examinaven; a més el divendres començaven les Fires de Girona... El divendres 23 d'octubre vaig pujar a Montjuïch, pel camí de darrera, el que surt del Pont Major, amb la meva Vespa 200; em vaig posar rere una cua de vespes d'autoescoles, papers en mà, i vaig fer l'examen pràctic, aprovant-lo sense massa problemes. Aquella mateixa nit, amb els parers provisionals, ja vaig anar a Barraques amb la Vespa!.

Bé, capricis del calendari, que ja sabem que de tant en tant es repeteix pel que fa a la combinació dels dies de la setmana i els dies del mes...

 

Avui comencen les Fires de Girona'09, amb un munt d'activitats (i en pdf) per fer i gaudir de dia i de nit fins el proper diumenge 1 de novembre.

 

Bones Fires!

Els actes del Premi Casero'09

---------------------

pd1: aquí podeu descarregar-vos el cartell dels actes del XXIX Premi de novel·le curta Just M. Casero

pd2: aquí podeu trobar, per si són del vostre interès, totes les entrades al bloc sota l'etiqueta premi just m casero.

Un reportatge sobre la inserció laboral, récord d'audiència a Telemadrid

Aquest reportatge del programa Madrid Directo sobre la Unitat Mòvil de COCEMFE  (Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica) en el marc del programa Incorpora de l'Obra Social Fundació "la Caixa" va obtenir ahir a la tarda el récord d'audiència del programa de tarda de Telemadrid.

Tal i com explica COCEMFE, El programa “Madrid Directo” de Telemadrid, que incluyó un reportaje sobre la nueva Unidad Móvil de COCEMFE, logró ayer alcanzar record de audiencia de la temporada con un 12,7% de share.

Sé de la dificultat que sovint hi ha, des de les entitats socials, per treure el cap als grans mitjans de comunicació, sobretot a les primeres cadenes i en horaris mínimament decents... Notícies com aquestes són bones i positives, sobretot si atrauen l'interès de la gent...

Comunicat del PSC de Sarrià de Ter sobre la tala innecessària d'arbres

Comunicat del PSC de Sarrià de Ter

El PSC lamenta novament una tala d’arbres a Sarrià de Ter després d’haver-ne demanat el seu trasplantament al darrer ple municipal

El grup socialista va demanar, al ple de setembre, que els arbres afectats per la construcció de la nova rotonda de la Via Agusta es trasplantessin. A finals del 2007 el PSC ja va denunciar una altra innecessària tala d’arbres al Passeig Mn. Cinto Verdaguer

El PSC de Sarrià de Ter lamenta la tala d’arbres que aquest passat cap de setmana s’ha fet al sector del carrer Firal i la Via Augusta per al construcció de la nova rotonda, finançada pel FEIL. Pel PSC la tala és totalment innecessària i, tal i com van proposar al ple del mes de setembre, els arbres s’haurien d’haver arrancat preveient-ne el seu transplantament.

Segons Roger Casero, regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l’ajuntament de Sarrià de Ter “al darrer ple, a finals de setembre, el nostre grup va fer un prec per evitar la tala d’aquests arbres, fins i tot la regidora Assumpció Vila va donar recomanacions detallades del període òptim per al trasplantament dels arbres, essent viable degut a l’endarreriment de l’inici de les obres, proposant fins i tot la possibilitat de donar-los o regalar-los”.

Per Roger Casero “la resposta que l’alcalde va donar al propi ple no va ser massa esperançadora, excusant-se en el fet que el trasplantament dels arbres no estava previst dins el projecte de la rotonda, pel què no talar-los i trasplantar-los suposaria una despesa extraordinària”. Des del PSC de Sarrià de Ter es considera que de la mateixa manera que el projecte de construcció s’ha anat modificant amb posterioritat a l’adjudicació de la plica, també es podria haver modificat evitant novament una tala innecessària. Casero qüestiona la poca sensibilitat del govern municipal considerant que aquests arbres ja estaven amortitzats i no valorant-ne el seu valor natural i mediambiental.

El PSC ja va denunciar a finals de l’any 2007, la innecessària tala d’arbres per la remodelació del Passeig Mn. Cinto Vergdaguer.

----------------------------------

pd1: El PSC lamenta novament una tala d’arbres a Sarrià de Ter després d’haver-ne demanat el seu trasplantament al darrer ple municipal. Titular de Ràdio Sarrià, on podeu escoltar declaracions meves sobre el tema:

pd2: també us pot interessar Nova tala innecessària d'arbres a Sarrià de Ter, del diumenge 18 d'octubre de 2009

Linòleum, de Maria Coma (u_mä), aviat a les botigues

Maria Coma, component d'u_mä (autodefinició: Per a nosaltres [Pau vallvé i Maria Coma] u_mä és una mescla de nostàlgia, natura i “fet a casa”. És també el resultat del que som com a parella) és a punt de treure al mercat el seu primer disc en solitari, Linòleum, algunes cançons del qual es poden escoltar al seu MySpace i del qual, a pocs dies del seu llançament, ha fet aquest original vídeo/pre-escoltes promocional de presentació.

Maria Coma, de la mateixa manera que u_mä, té una gran presència a les xarxes socials:

Facebook de Maria Coma

MySpace de Maria Coma

Twitter de Maria Coma

Youtube de Maria Coma

Fotolog de Maria Coma

Per cert, a les comarques gironines el primer concert previst de Maria Coma, a data d'avui, serà a l'Ateneu de Banyoles el dia 20 de gener de 2010; està aunciat com a gratuït.

I aquestes són algunes composicions de Maria Coma a peu del piano i amb els peus descalços...

I perquè no, per acabar, un vídeo d'u_mä?...

Qui mana a CDC? (vídeo del PSC)

D'entre els múltiples i diversos blocs que segueixo, amb més o menys freqüència i atenció, hi ha el del Diputat portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya Joan Ferran, conegut per molts com "el de la crosta"... Joan Ferran té un estil directe i sovint provocador que, precisament per això, sol generar urticària entre els qui no són partidaris seus ni del seu partit, que també és el meu... Darrerament el seu bloc versa al voltant d'un sol tema, del TEMA!: la vinculació entre el cas Millet i la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC. Aquests són els titulars de les seves darreres entrades:

EL CASO MILLET Y EL CINISMO DE FELIP PUIG

LA DESFACHATEZ DE ORIOL PUJOL FERRUSOLA

ALICIA NO FUGIS D'ESTUDI.....PUIG NO CENTRIFUGUIS

CARTA A ARTUR MAS.. DE BON ROTLLO

COLOMINES Y CiU PIERDEN EL NORTE

XAVIER TRIAS HA DE TORNAR ELS DINERS

COLOMINES I LA MANTA ITALIANA

I ARTUR MAS CALLA...I CDC NO SAP QUE DIR...

ARTUR MAS SENSE CORATGE PER DONAR LA CARA

SOSPITOSOS SILENCIS D'EN TRIAS I MAS

Amb aquest panorama té la seva lògica que, no només Joan Ferran, sinó el propi PSC, es pregunti, tal i com fa al vídeo, qui mana a CDC?

Nova tala innecessària d'arbres a Sarrià de Ter

El passat dimarts 29 de setembre el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, en una intervenció de la regidora Assumpció Vila al punt de precs i preguntes del ple municipal, vam fer un prec demanant que els arbres afectats per la construcció de la nova rotonda entre els carrers Via Augusta, Firal i Lloses no es taléssin; vam proposar altres alternatives, com trasplantar-los en algun altre indret de Sarrià de Ter o, perquè no, vendre'ls, permutar-los o donar-los també amb la finalitat d'ésser trasplantats. L'Assumpció a més va recomanar-ne el trasplantament a partir de mitjans d'octubre, entenent que a partir de la citada data, és a dir a l'hivern, el trasplantament dels arbres pot reeixir satisfactòriament.

La resposta de l'alcalde va ser, lamentablement, del tot premonitòria: la possibilitat de trasplantar-los no es preveu en el projecte i seria un sobrecost (la construcció de la rotonda es financia a través del FEIL) que ningú podria assumir.

Aquest cap de setmana, dies després d'iniciar-se els treballs de construcció de la rotonda, els arbres afectats (catalpa) han estat talats, impedint d'aquesta manera el seu trasplantament... És que ja estaven amortitzats aquesta arbres?. És que no en valoren el seu valor natural i mediambiental?.

I jo em pregunto (bé, de fet ja vam preguntar-nos-ho després del ple de finals de setembre): No podien haver previst no talar els arbres alhora de fer el projecte?. O com a mínim, tractant-se d'un projecte que, a nivell de definició del dibuix final de la rotonda i vialitat, s'ha anat fent fins i tot després d'adjudicar l'obra, no es podia haver contemplat posteriorment?... Tal i fa, deu pensar el govern, talem i avall que fa baixada!

Però el més trist és que no és la primera vegada que ens trobem amb aquesta situació. A principis de desembre de l'any 2007 des del PSC de Sarrià de Ter ja ens vam lamentar la tala d'uns altres arbres a Sarrià de Ter, fet a partir del qual vam emetre aquest comunicat de premsa:

El PSC de Sarrià de Ter denuncia la tala innecessària d'una vintena d'arbres en la reforma del Passeig Verdaguer

El portaveu del PSC de Sarrià de Ter, Roger Casero, considera que les obres de reforma del Passeig Mn. Cinto Verdaguer ha començat amb mal peu després de veure la tala d'una vintena de plàtans.

Roger Casero ha manifestat que “no ens esperàvem que quan el govern parlava de canviar els arbres del passeig els talés; nosaltres vam confiar en què serien trasplantats”. Per Casero “els arbres es podrien haver trasplantat en altres zones, en especial en zones verdes o en espais d'equipaments lliures, fins i tot vendre'ls o donar-los, però en cap cas, si no estaven malalts, esperàvem que el govern els talés”.

El PSC no qüestiona la decisió de canviar l'arbrat del passeig, coincidint amb la reforma, sinó la decisió presa pel govern de talar-los.

El projecte de reforma del Passeig Mn. Cinto Verdaguer va ser impulsat pel govern del PSC durant l'anterior mandat. Quan va començar a executar-lo el PSC va aturar les obres després del descobriment de la necròpolis visigòtica. A partir de les excavacions Assumpció Vila, aleshores tinent d'alcalde de Cultura, va proposar tornar a definir el projecte de reforma del passeig amb la museització de espai al voltant de les tombes.

En aquests sentit al darrer Ple Roger Casero va recordar la necessitat de posar en valor, en la museització de l'espai, no només la necròpolis visigòtica sinó també la Vil·la Romana de Sarrià de Ter.

Com diu la dita i saviesa popular, l'home (l'espècie humana, s'entén) és l'únic animal que s'entrebanca dos cops amb la mateixa pedra...

Sí a l'avortament, sí a la vida

Avui molta gent s'ha manifestat contra l'avortament i a favor de la vida.. Els respecto, però comparteixo el lema No a l'avortament, sí a la vida... Per això jo dic: sí a l'avortament, sí a la vida!.

La triple efemèride del 16 d'octubre (entre elles els 2 anys d'aquest bloc!)

16 octubre 1971: casament dels meus pares (Just i Ma Mercè)

16 octubre 1999: bateig de la Clàudia (la meva filla gran, ara de 10 anys)

16 octubre de 2007: Sigues lliure, 1a entrada a Petites gotes fredes tremolant, aquest bloc

---------------------------------------

pd1: aquesta és l'entrada 676 del bloc (44 al 2007, 335 al 2008 i, amb aquesta, 297 al 2009)

pd2: també et pot interessar Primer any del "Petites gotes fredes tremolant", del dijous 16 d'octubre de 2008

Blog Action Day'09: la modesta aportació de Plataforma Educativa

Tríptic Bones Pràctiques Mediambientals a l'oficina - FPE

Serveixi aquesta entrada de contribució, encara que modesta, al Blog Action Day d’enguany, sobre el canvi climàtic.

Un naturalment no pot passar per allò que no és… amb tota franquesa reconec que no són especialitzats en aquest tema… però això no m’exonera, tampoc a vosaltres (i sé que no ho feu), de no preocupar-nos pel canvi climàtic, pels seus efectes i, especialment, per les seves causes. Naturalment cada un ha d’actuar en el grau i mesura que li correspon, a nivell personal, governamental o empresarial, però sense cap mena de dubte el canvi climàtic, les causes i els seus efectes, ens interpel•len també a tots aquests nivells.

És en aquest sentit que m’agradaria ressaltar la petita contribució que en aquest sentit està fent l’entitat de la qual formo part i treballo, Plataforma Educativa. Amb molts deures encara per fer d’un temps ençà des de l’entitat s’ha posat especial atenció en la presa de mesures que fomentin la sostenibilitat. Tenint clara la nostra missió, “Dissenyar, crear i desenvolupar programes i serveis, que millorin la qualitat de vida de la persona i de col•lectius en situació d’exclusió social i /o en risc de patir-ne”, expressem de forma explícita, en les postres memòries (2007, darrera publicada) el nostre COMPROMÍS. Volem ser una entitat ètica, professional i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Aquest comprimís es concreta en fets, en accions que ja s’han iniciat i algunes desenvolupat, i d’altres que s’estan planificant. Una de les accions que s’està fent és una formació a les persones treballadores del grup d’entitats en matèria de medi ambient. En aquest sentit, i coincidint amb el trasllat de totes les oficines de les entitats del grup en un sol espai, s’ha creat un document de bones pràctiques mediambientals a l’oficina que fa referència a l’estalvi en el consum d’aigua, l’eficiència energètica i la minimització i gestió dels residus, fent especial referència a l’estalvi del paper. En la mateixa línia també s’ha editat un tríptic pel foment de la conducció ecològica, tenint present, més enllà del nivell d’usuari, que molts serveis i centres de les entitats del grup disposen de vehicle propi.

Les noves oficines, ubicades en un espai ja existent que s’ha remodelat, s’han fet també tenint criteris mediambientals i de sostenibilitat, com la recuperació de les aigües grises per a l’ús de les cisetrnes o l’ús de materials que permetin la seva reutilització i/o reciclatge per un futur desmantellament de l’oficina, espero que d’aquí molts anys.

Modestament, aquesta és part de la nostra contribució, aquest és el nostre compromís. És cert que l’impacte que podem fer és relatiu (unes 400 persones treballadores dins el grup d’entitats amb un impacte sobre més de 600 persones ateses als diferents programes i serveis de les entitats del grup a l'any 2008), però precisament pensant amb el personal i persones usuàries la nostra responsabilitat també és fomentar, a través dels nostres programes i serveis, el respecte i bones pràctiques mediambientals per tal de minimitzar l’impacte negatiu del canvi climàtic.

---------------------

pd: també et pot interessar Blog Action Day: si la merda fos or, els pobres naixerien sense cul, publicat el dimecres 15 d'octubre de 2008

I finalment Gènova li talla el cap

Parlava ahir de l'habilitat del fins avui Secretari General del PP de València, Ricardo Costa, fintant la direcció nacional del seu partit amb la complicitat, segons ell, de Camps... Hores després la seva habilitat ha esdevingut temeritat... o potser éren els darrers intents de sobreviure, conscient que, com un peix fora de l'aigua, no hi ha manera de respirar...

El PP, Gènova, ha actuat, avui sí amb fermesa, fulminant Ricardo Costa, deixant el paper de la trista figura a un Camps que cada dia es troba més fora de lloc... i fent-nos evidents que fins i tot dels ulls de Costa poden caure llàgrimes, de cocodril o no, galtes avall...

I com si d'un avançament del proper episodi es tractés, avui també s'ha vist, en imatges d'arxiu, a Jaume Matas sobre una bicicleta dins un velòdrom... com diuen en castellà "suma i sigue"

Si voleu el meu cap, veniu a tallar-me'l. Costa no dimiteix

"... por eso le pido a la Dirección nacional que si tiene la más mínima duda, la más mínima duda, sobre mi gestión, mi honradez, que abra una investigación interna sobre mi persona..."

Ha estat hàbil Ricardo Costa no dimitint, bé, ha estat hàbil plantejant i argumentant la seva no dimissió o, si voleu, la seva dimissió temporal condicionada a l'obertura d'una investigació interna dictada des de Génova... Defensa la seva honradesa i tira pilotes fora, les tira, les dispara contra la direcció nacional del seu partit, generant titulars com els del diari El País: Costa gana y Camps engaña a Rajoy i Guerra de comunicados en el PP tras la negativa de Costa a dimitir També en política, a vegades la millor defensa és un bon atac, i en aquest sentit al pobre Rajoy ja no li deu quedar teulat per acollir tantes pilotes...

Que el PP i el PSOE són el mateix és una afirmació que sempre he trobat gratuïta i forasenyada; una de les múltiples diferències és que punts foscos i escàndols com aquests al PSOE, quan n'hi ha hagut, sempre els passa factura... no així, sembla i els resultats electorals ho avalen, al PP...

Ja ho diem a Catalunya: Embolica que fa fort!

Anna Roig guanya el premi Cerverí de lletra de cançó per "Corro sota la pluja"

Es mostrava agradablement sorpresa Anna Roig pel premi Cerverí a la millor lletra de cançó de l'any 2009 dels Premis Literaris de Girona. Si la nominació ja l'havia sorprès, imagineu-vos obtenir el premi!. La lletra guanyadora és la de la cançó Corro sota la pluja:

Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant,

corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,

corro per l'aventura de córrer darrere algú,

corro per l'energia que em fa venir cap a tu.

Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç

que potser encara guardes en algun racó del cor.

Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,

al final pensaré que és millor deixar-te'l endur.

Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,

i una, que no t'escoltes, que et diu vés a poc a poc,

algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar

però, potser, si s'escapa, és perquè jo el pugui atrapar.

Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç

que potser encara guardes en algun racó del cor.

Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,

al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.

Corro perquè ja arribi el lloc on hem d'arribar

i veure en els teus ulls si el record segueix allà.

Corro perquè ja arribi el moment de descansar

i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.

Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç

que potser encara guardes en algun racó del cor.

Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,

al final pensaré que és millor deixar-te marxar.

Anna Roig i L'ombre de mon chien és una fresca proposta musical amb clares infuències de la cançó francesa (el nom ja és tota una declaració d'intencions).

Per conèixer un xic més Anna Roig i L'ombre de mon chien, res millor que veure aquesta presentació de VilawebTV

O bé podeu veure'ls en acció en aquest videoclip de la cançó Je t'aime

Sense cap mena de dubte el premi Cerverí dels Premis Literaris de Girona fomentaran l'interès per l'Anna Roig i L'ombre de mon chien, una proposta musical que properament es sumarà a la meva particular discoteca... (o cedeteca?)

--------------------------

pd: per segon any, no consecutiu, vaig assistir a l'acte de lliurement dels Premis Literaris de Girona; sobre aquest esdeveniment m'ha agradat llegir la crònica (o contra-crònica?) Nit de Bertrana de Carles Ribera al diari El Punt.

Units en matrimoni

L'A i en P es van casar aquest dissabte al migdia; va ser una cerimònia breu, poc més que un tràmit administratiu. A l'A i en P els acompanyava la mare d'ell i la germana d'ella, actuant com a testimonis del casament. A la sala de plens de l'ajuntament de Sarrià de Ter també hi havia un treballador de l'ajuntament, amb funcions de secretari d'aquest acte administratiu, i jo, que en tan que regidor, a petició de l'A i en P, els casava.

No és el primer casament que oficio ni serà el darrer; com amb tots dies abans de la cerimònia faig una visita als nuvis per a preparar la seva cerimònia. Jo els ofereixo una mena de “casament a la carta”. A partir d'una mínima, i imprescindible estructura i formalitats, la cerimònia de casament civil per met afegir tants accessoris com els nuvis i l'oficiant vulguin: cançons, lectures...

El casament de l'A i en P va ser, a petició seva, res més que un tràmit; l'embaràs d'ella està ja en un estat molt avançat i volien tenir resolta aquesta qüestió abans de la bona nova... Fins es plantejaven si calien, per aquest dis, els anells... Finalment la germana d'ells els va dur i amb els habituals nervis se'ls van posar...

Voldran fer, més endavant, el corresponent convit, amb les respectives famílies en ple, les amistats... Llavors, com també he fet amb altres parelles, si ho desitgen també podré oficiar una cerimònia de casament que, aquell dia, no tindrà més validesa que la simbòlica, doncs la legal ja la vam resoldre aquest dissabte.

Malgrat ser la cerimònia de casament més curta, la més plantejada com un tràmit administratiu, no vaig poder sentir el pes legal, però sobretot el simbòlic i emocional del matrimoni, quan mirant-los als ulls els vaig dir: així doncs, en vista de la manifestació lliure i espontània que heu fet i en virtut de les facultats que em confereix la llei, us declaro units en matrimoni, us declaro marit i muller.

Plataforma Educativa al diari El Punt: 15 anys creant xarxa social

Amb aquest títol, Quinze anys creant xarxa social, el diari El Punt publica avui un reportatge de Núria Astorch sobre Plataforma Educativa i les entitats que formen part del grup: Fundació Plataforma Educativa, Fundació Resilis, Fundació Astres, Fundació Infància i Família, Fundació Gentis, Fundació Utopia, Eina Activa i Acciona't.

Extretes de la memòria de l'entitat de l'any 2008 el diari també destaca aquestes dades:

Plataforma Educativa

Servei d'inserció laboral.

Persones ateses: 190.

Contractes: 62.

Empreses en conveni amb Incorpora: 14.

Serveis a la tercera edat: 24 places.

Places de llars d'infants: 71.

Astres

Centre ocupacional: 53 usuaris.

Suport a l'autonomia: 72 usuaris.

Pisos pont: 10 usuaris.

Residència Sant Ponç: 16 usuaris.

Servei de suport a les famílies: 20 famílies.

Centre especial de treball: 38 usuaris.

Resilis

Total casos atesos: 583.

Ocupació residencial: 224 usuaris.

Places residencials: 153.

Gentis

Espai d'atenció familiar: 125 usuaris.

Suport i atenció psicològica: 9 usuaris.

Punt de trobada: 125.

Places de llars d'infants: 81 usuaris.

Infància i família

Borsa de famílies col·laboradores: 7.

Famílies actives: 3.

Servei d'acolliment familiar.

Demandes d'informació: 187.

Entrevistes: 128.

Processos iniciats: 65.

Utopia

Joves formats: 45.

I Fòrum Centre-americà de la Joventut: 300 usuaris.

Incuba Guatemala: 15 empreses.

Eina Activa

Treballadors: 17.

Acciona't

Voluntaris en actiu: 7.

Efectivament, tal i com explica el reportatge, a finals de l'any 1994, curiosament el 28 de desembre (i us asseguro que no va ser cap innocentada!), un conjunt d'educadors socials que treballàvem en tres centres de menors (CRAE) vam fundar l'Associació Plataforma Educativa 3 Esses... Aquesta, però, és una història que ja explicaré un altre dia... Avui us convido a llegir amb deteniment el reportatge del diari El Punt.

Els 10 anys de Drissa, a propòsit del dia mundial de la salut mental

Aquesta setmana no he pogut evitar rellegir alguns atricles que el meu pare, Just M. Casero, va escriure a la columna diària que al tomb entre els anys '70 i '80 tenia al Punt Diari (ara El Punt) sota el títol de Quiosc; especialment alguns que fan referència a la psiquiatria i la salut mental, escrits a partir del seu coneixement i responsabilitat en tant que President de la Comissió de Sanitat i Serveis Socials de la Diputació de Girona.

A "L'escàndol", de l'11 de maig del 1980, escrivia:

Una trucada a primera hora m'amunica que s'ha produït un escàndol. iutadans de pro han fet saber als conductes reglamentaris que sí, qe està bé que els bojos ocupin el (Teatre) Municipal, que és convenient que aquests pobrets tinguin alguna manera de divertir-se; però que això de passejar-los per la Rambla...
S'han escandalitzat en veure els bojos al carrer. Una cercavila d'aquests homes amb la mirada perduda, amb el somriure lliure, amb històries difícils, ha escandalitzat els pobres ciutadans d'esplèndits currículums. La rambla ha tremolat. Qui sap si algú, des de la finestra, des de la terrassa d'un bas, des de l'aparador d'una botiga, ha identificat el germà, el pare, l'amic, després de tants anys allà dintre.

Una Rambla és un bon lloc per a tractants de fusta, per a nenes maques al matí, per a galants de vermut al migdia, per a suaus caigudes de la tarda. mai per a malalts del cap,, per a oligofrènics, per a neuròtics, per a alcohòlics, per a velles emboirades, per a homes folls.

Aquesta gent ja té el manicomi; allà hi estan millor, ben atesos, ben alimentats. No hi heu estat mai al manicomi?. Una delícia. espais verds, arbres, bones ombres, racons assolellats, cant dels ocells, les ones de la mar bella, muntanyes del Canigó, la vall del riu vermell. Però silenci, univers petit, l'antic diàleg dels uns amb els altres sense esperança, el llit idèntic de cada nit a la mateixa hora, el pati passejat per ombres, la tanca larga que defineix el territori autonòmic dels bojos.

Per què no ho feu d'agafar els vostres fills i passejar una estona per l'hospital de Salt?. No passa res. Gent de pau, com no en trobareu enlloc, ja hi podeu pujar de peus. Se us acostaran, potser, i us demanaran una cigarrets, un duro, unes paraules. Potser us diran mots que no entendreu. Però hi trobareu un absolut respecte per al vostra presència. Mai ningú us preguntarà què hi feu, ni us farà fora de la casa, ni s'escandalitzarà perquè un pressumpre sa envaeixi la seva rambla, el seu dormitori, el seu menjador.

Potser aquesta és la diferència. Els bojos han après a conviure i a acceptar. Nosaltres encara ens mantenim zelosament arrapats al poder i a la possessió. Ells, pobres en tot, fins al menyspreu. Nosaltres, en canvi... Ah, nosaltres, que en som de bells i ben parits...!!

Rellegint aquest i altres escrits del Quiosc i del llibre Memòria de Just (Jaume Guillamet, Edicions 62, 1999), biografia del meu pare, hom s'adona que, malgrat l'estigma negatiu vers les persones amb malaltia mental segueix pesant sobre ells com una pesada i feixuga llosa, els avenços en atenció, dignificació i qualitat de vida de les persones amb malaltia mental són, encara que insuficients, evidents.

En aquest sentit treballa, des de la 10 anys, la Fundació Drissa, que aquest passat dimarts, dia 6 d'octubre, va celebrar el seu desè aniversari amb un emotiu acte al Saló de Descans del teatre Municipal de Girona. Tinc l'enorme satisfacció de conèixer de primera mà la tasca que la Fundaciío Drissa fa, sobretot la que es refereix a la inserció laboral de persones amb malaltia mental a l'empresa ordinària i les activitats productives del seu Centre Especial de Treball, del què destacaria l'aposta que han fet d'un temps ençà per l'horticultura ecològica.

Amb humilitat, amb modèstia, sense fer masa soroll, amb treball de formigueta la Fundació Drissa ha contribuït i contribueix, com tantes altres entitats, i com ells mateixos descriuen al seu web, a la millora de la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals a través, principalment, del treball, tot i que també pot actuar, d’acord amb els seus estatuts, en altres àmbits, com ara l’habitatge, la sensibilització social sobre la salut mental i, la investigació i ciències de la salut.

Per molts anys i felicitats per la feina feta... i gràcies per endavant per la seguireu fent els propers anys...

-----------------------------------------

pd: avui és el Dia Mundial de la Salut Mental

pd2: la imatge que obre aquesta entrada al bloc és el manat de porros amb què la Fundació Drissa ens va obsequiar als qui vam assistir a la celebració del seu 10è aniversari.