L'home discriminat

Pau Riba ens cantava i descrivia, fa una colla d'anys, l'home estàtic, el que la tristesa tenia corprès, al que les orenetes niaven als seus cabells, el que la tristesa finalment va matar i amb la seva mort, les orenetes van emigrar...

L'home estàtic tenia els ulls absents, tristos, verds i oberts; com té els ulls l'home discriminat? Amb quina mirada recelosa i desconfiada, a vegades fins i tot amenaçant, es mira el feminisme? Hi ha un home que, sembla, cada vegada es fa més present: l'home discriminat.

Entenc que l'home discriminat ha perdut el seu domini, el seu poder i els seus privilegis; potser no ho ha perdut tot, però sí una bona part, i en part per tot el que han guanyat les dones en la seva lluita per la igualtat. Perquè sí, això de la igualtat va de vasos comunicants: si la dona ocupa espais de productivitat, deixa espais de cura, i aquests espais de cura els ha d'ocupar, en correspondència, l'home.

L'home discriminat és el que sent que la igualtat el perjudica, el que pensa, fins i tot, que la igualtat ha arribat massa lluny, s'ha decantat en excés en favor de les dones. L'home dominant no ha perdut el seu poder, la seva posició de privilegi, no se sent discriminat; l'home igualitari tampoc se sent discriminat, accepta que l'equilibri de rols, tasques i responsabilitats és el camí, a vegades amb algunes resistències, és cert, però hi contribueix en gran manera.

L'home discriminat, en canvi, porta malament això de la igualtat, i alerta que no són pocs: segons una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la percepció de les polítiques d'igualtat i els estereotips de gènere, el 44,1% dels homes d'Espanya se senten discriminats i consideren que la igualtat ha arribat massa lluny.

És clar que també són preocupants les percepcions de les dones: el 32,5% de les dones també considera que el feminisme perjudica els homes. Una diferència substancial es produeix entre els joves: la meitat dels nois joves consideren que el feminisme els discrimina, per "només" el 28% de les noies joves.

Amb aquestes alforges és difícil que la igualtat avanci, que faci camí; és més, amb les resistències de l'home discriminat, especialment dels homes joves, fins i tot és més probable que la igualtat retrocedeixi, que pateixi una preocupant involució.

Ni les orenetes, voldran tornar...