Deixeu-me començar amb una 
confessió: fins ara m'havia 
endinsat amb més o menys 
atreviment, amb més o menys 
fortuna, a les diferents
 xarxes socials que han anat sortint; amb 
Twitch m'he quedat, literalment, 
a les portes. Potser és una qüestió 
personal, o potser 
generacional, però el cas és que, pel motiu que sigui, 
Twitch no forma part de la meva vida digital.
La meva 
singladura en aquest món de les 
xarxes socials va començar l'any 
2007 registrant-me i entrant a
 Facebook; després van venir 
Twitter, a principis de 
2008, i més endavant 
YouTube, 
Linkedin, 
Instagram o 
Periscope. 
Facebook és la
 xarxa social per 
definició, i tot i que ja 
no és atractiva per al jovent, continua essent la 
xarxa social de referència; a 
Twitter hi domina la 
paraula i és sempre de 
rabiosa, i caduca,
 actualitat; 
YouTube és el gran repositori de 
vídeos, amb més hores de vídeo de les que ens queden de vida, independentment de l'edat que tinguem; 
Linkedin és la principal 
xarxa social de caràcter 
professional, 
Instagram és on les 
imatges valen més que mil paraules i 
Periscope, que ja és
 història, havia de ser la gran plataforma 
d'emissió en directe (“streaming”) que finalment, sembla, és i serà 
Twitch.
Twitch s'ha 
popularitzat molt darrerament, però la seva 
història és llarga, amb un recorregut de més de 
10 anys, i si per a la majoria de nosaltres (i aquí m'hi incloc) fins fa poc era totalment 
desconeguda, no ha estat així per a 
milions d'aficionats als videojocs; potser això explicaria part de les meves 
resistències a 
Twitch: no m'agraden els videojocs!
La 
història de Twitch comença quan, a principis de 
2007, 
Justin Kan, 
Emmett Shear, 
Michael Seibel i 
Kyle Vogt creen 
Justin.tv, una plataforma que permet 
l'emissió de vídeos en directe; el canat inicialment retransmetia la 
vida d'un dels seus fundadors, 
Justin Kan, a través d'una
 petita càmera que duia ajustada a la seva
 gorra de beisbol. Poc després la plataforma es va obrir a 
nous usuaris permetent que 
qualsevol persona pogués fer retransmissions en directe. Poc a poc 
Justin.tv va anar creixent, especialment en la categoria de 
retransmissió de videojocs. Entre els anys 
2008 i
 2009 Justin.tv triplica el seu 
trànsit, amb més de
 20 milions d'usuaris únics mensuals.
Aquest fenomen, 
l'especialització, és una 
arma de doble fil, ja que per una banda et permet un gran 
creixement dins un col·lectiu específic, però per l'altra la mateixa especialització pot portar-te a un 
carreró sense sortida. Un exemple seria 
MySpace, xarxa social amb 
vocació generalista que al seu dia es va 
especialitzar molt en el sector de la 
música, i aquesta 
especialització va ser una de les
 causes del seu 
declivi. Per contra, 
Instagram al seu dia era una 
aplicació de filtres molt focalitzada als amants de la 
fotografia, i avui el 
seu ús és generalitzat, i ja és igual si t'agrada o no la fotografia. 
L'any 
2011 els propietaris de 
Justin.tv llancen un
 nou canal enfocat a un dels fenòmens creixents dins el món dels
 jocs electrònics, els 
esports electrònics (“e-esports”).
 Twitch ràpidament esdevé 
el portal de referència de retransmissió dels “e-esports” (tot un fenomen també digne d'estudi), i el seu creixement exponencial de transmissions i usuaris el fa
 referència especialitzada inevitable per a jugadors de videojocs (“
gamers”) en general. 
Al 
2014 Twitch ja és una de les principals 
fonts de trànsit a internet als 
Estats Units, rere 
Netflix, 
Google i 
Apple, amb més de 45
 milions de visitants que hi dediquen una mitjana d'
una hora i mitja al dia. És evident que aquestes dades no passen desapercebudes i aquest any passen dues coses significatives: es 
tanca el canal Justin.tv, que fins aleshores havia 
coexistit amb Twitch, i entra en escena el gegant 
Amazon, que adquireix 
Twitch per 
970 milions de dòlars.
Twitch, nascuda com a derivada (“spin-off”) de 
Justin.tv, se la menja i acaba en 
mans d'una de les grans 
corporacions tecnològiques; i avui, tot i que segueix altament 
especialitzada en videojocs i esports electrònics, és una 
referència inevitable de la retransmissió en directe (“srtreaming”) en general.
I és aquí on habiten molts retransmissors en línia (“
streamers”), com per exemple el popularíssim
 Ibai Llanos. Ara l'
actualitat ja no només es cou als
 mitjans tradicionals, que encara resisteixen, o a les xarxes socials com 
Facebook, 
Instagram o 
Twitter, ara l'actualitat també es cou a 
Twitch. 
L'auge de Twitch i les seves
 retransmissions en directe han fet aparèixer aquesta nova categoria, el 
retransmissor en línia (“streamer”), que no són ben bé com els que ja havíem assimilat des de fa uns anys, els 
retransmissors de YouTube (“YouTubers”). 
Els “
YouTubers” publiquen els seus vídeos i continguts, prèviament
 enregistrats i generalment 
editats, a 
YouTube, mentre que els “
streamers” generen el seu contingut 
en viu i en directe, amb una alta 
interacció amb el 
públic que els segueix, també en viu i en directe, una interacció que no es produeix, en general, a 
YouTube. I tot i que 
YouTube, com altres eines socials, permeten la retransmissió en directe, 
Twitch va 
guanyant la partida. De fet, el que molts “
streamers” de 
Twitch fan és, una vegada feta la retransmissió en directe, 
editar-la i publicar-la a YouTube.
Al principi he comentat que amb 
Twitch m'he quedat 
a les portes; a nivell 
personal perquè a mi els 
videojocs mai m'han despertat interès ni curiositat, i 
Twitch prové del món dels videojocs, tot i que estan creixent molt els continguts relacionats amb la 
cultura, i especialment la 
música i les 
arts escèniques. També especulava amb factors 
generacionals; segons 
Twitch el 
70% dels seus
 espectadors tenen entre 
16 i 34 anys, i hi passen una mitjana de 
més d'una hora i mitja al dia.
Actualment 
Twitch té més de 
140 milions d'usuaris actius al mes i més de 
30 milions de visites al dia. És clar que no tot és 
seure i mirar: segons 
Twitch els seus usuaris no només veuen contingut, sinó que (naturalment) també el 
creen; el 
2020 més de 
13 milions de persones van decidir 
transmetre per 
primera vegada a Twitch. De moment 
no és el meu cas!Article publicat al número 110 de la revista Parlem de Sarrià.