Hi ha 
moments i situacions en el que resulta
 inevitable no sentir la conversa d'algú altre, fins i tot no 
escoltar-la, encara que 
no vulguis. Un d'aquests moments i situacions és, per exemple, un 
trajecte en avió.
Assegut al 
seient del mig, al del meu costat, al 
passadís i al de l'altra banda del passadís de la mateixa fila, hi seien 
dues noies, que primer em va semblar que eren 
amigues, i després vaig deduir que eren 
parella.
Aixecat el vol una d'elles va treure el 
portàtil i van començar a 
veure, juntes, una 
pel·lícula, tot un clàssic modern nadalenc, la comèdia romàntica "
Love Actually". Aquesta és una de les poques pel·lícules que ha dirigit el premiat guionista
 Richard Curtis, autor dels guions de pel·lícules d'èxit com Quatre bodes i un funeral, 
Notting Hill, 
El diari de Bridget Jones o 
Cavall de guerra, guionista i cocreador, també, de les mítiques sèries 
L'Escurçó Negre i 
Mr. Bean.
Precisament 
aquests dies estic
 tornant a veure L'Escurçó Negre, i després també recuperaré 
Els Joves, sèries que inevitablement em 
transporten a la meva 
adolescència, i que ara miro amb uns 
altres ulls.
En fi, 
tornem a l'avió. Acabat el visionament de la 
pel·lícula, la parella va intentar 
veure algun altre 
programa, no sé si un capítol d'alguna sèrie, però
 no van poder i, després de diversos intents infructuosos, van endreçar l'ordinador portàtil i els auriculars sense fils, i van 
començar a xerrar entre elles.
Inevitable no sentir, impossible no escoltar. En la resta de trajecte vaig 
saber que, a banda de 
parella, ambdues eren 
mestres de primària i que 
ambdues tenien gos, vaig deduir que cadascuna d'elles el seu. Una va 
confessar donar més prioritat al seu gos que a les reunions del consell escolar; bé, no a totes les reunions del consell escolar, però sí algunes (que total, són un tràmit i per estar mirant el mòbil prefereixo estar a casa amb el gos), per
 no deixar el seu gos sol a casa tantes hores. L'altra no sé 
quin problema va tenir amb el seu 
gos, els seus 
pares i la seva 
parella, justament la noia que seia al meu costat, però devia ser un problema prou 
greu perquè van començar-se a 
discutir que si la teva 
família, que si vas prioritzar el 
gos (a ella, vaig entendre), tota una
 lletania de retrets creuats amunt i avall.
Val a dir a favor d'elles que
 no van fer cap escàndol, la discussió no va sortir de mare i va ser prou civilitzada, sense alçar el to de veu ni sense fer 
escena, ja m'enteneu. Però és evident que
 en aquella parella hi havia conflictes no resolts, o no prou afrontats, entre 
elles i la 
família d'una d'elles, i els 
gossos...Jo, per intentar-me 
abstreure de la conversa, a banda de remenar el telèfon mòbil, vaig pensar, i 
taral·lejar internament, en aquella
 cançó d'Els Pets que diu que "
com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos", però després vaig pensar que d'
aquesta relació potser no se'n 
salven ni els 
gossos!