Així comença... "Tàmiris i els jacints"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre que, en el meu particular, entra a la categoria de "llibre de Sant Jordi", ja que és el que a casa m'han regalat o, més ben dit, he triat perquè em regalessin!

"Tàmiris i els jacints" (Cap de brot edicions, 2025), de Lluís Lucero Comas, té les dues condicions que enguany em vaig autoimposar per triar el llibre de Sant Jordi: (1) un llibre d'un autor català, (2) i escrit en català. El llibre, a més, té una tercera condició que el fa diferencial dels meus darrers llibres de Sant Jordi: és un llibre de poesia. I si a més, el poeta és gironí... què més podem demanar?

"Tàmiris i els jacints" és un llibre que comença així:

Comença el dia
i es força a escriure
quatre o cinc versos.
Duran enlloc?
O bé un bon foc
és llur planeta?

Les (meves) noves tradicions de Sant Jordi

La de Sant Jordi és una de les grans diades de Catalunya, un gran dia de festa i celebració (de l'amor, dels llibres, de la llengua, de la primavera) cívica i ciutadana sense necessitat que sigui festiu. Un dia en què la tradició convida a regalar i regalar-nos roses (vermelles a ser possible) i llibres (en català i d'autors catalans preferentment). 

La tradició també mana, si el temps acompanya, a sortir i passejar pel carrer, per aquells carrers, places i rambles dels pobles, viles i ciutats  on s'instal·len parades de llibres i de roses i s'hi fan moltes altres activitats relacionades amb el Sant Jordi.

Des de fa uns anys, però, el meu Sant Jordi ha incorporat noves tradicions, actes socials, cívics i culturals que se sumen a aquesta celebració col·lectiva i que, a la seva manera, també l'enriqueixen.

Una d'aquestes noves tradicions del meu Sant Jordi ja no és tan nova: des de l'any 2013 a Plataforma Educativa celebrem, i lliurem, els Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, un reconeixement a la innovació i a l'emprenedoria socials, també a la corresponsabilitat ciutadana; una festa en la qual, més enllà dels premis i reconeixements, també presentem un llibre. L'acte de lliurament de la 13a edició dels Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras enguany es farà, a partir de les 12 h, des d'un nou emplaçament, des del Hub Girona (la Farinera Teixidor), i tot el que passi (premis, reconeixements, llibre i humor) també es podrà seguir en línia.

Una altra d'aquestes noves tradicions del meu particular Sant Jordi és radiofònica: la programació especial de Sant Jordi de Ràdio Sarrià, que per segon any consecutiu, des de la municipalització de la gestió de la ràdio, torna a sortir al carrer per viure de prop, i fer arribar a tothom, la celebració del Sant Jordi a Sarrià de Ter. Tal com ja vam fer l'any passat, Ràdio Sarrià serà a peu de plaça, de la Plaça Catalunya, just davant de la Biblioteca Emília Xargay, centre neuràlgic de la celebració de Sant Jordi a Sarrià de Ter, amb una programació especial en què hi haurà molta música, la retransmissió dels premis de Sant Jordi que lliurarà l'Ajuntament i entrevistes als protagonistes del Sant Jordi sarrianenc.

És clar que el meu Sant Jordi, com segurament el vostre, donarà per molt més.
Bon Sant Jordi i que aquesta diada sigui generosa en roses i llibres!

Un nou Sant Jordi a Girona

La pandèmia de la Covid-19 ha estat la frontissa que separa com fèiem les coses abans, i com les fem ara, després d'haver-les fet diferent, precisament, durant la pandèmia.

Ens ha passat amb les reunions de treball. Abans les fèiem (gairebé) sempre presencials i durant la pandèmia vam haver d'aprendre, a marxes forçades, a fer-les en línia. I potser en algun moment ens vam pensar que les reunions en línia havien vingut, com tantes altres coses que van venir per la pandèmia, per quedar-se, però tampoc amb les reunions ha estat ben bé així.

Certament, les reunions en línia s'han quedat, després de la pandèmia, però no per a substituir les presencials, que hem recuperat, sinó per complementar-les i fins i tot per hibridar-s'hi. És a dir, després de la pandèmia hem recuperat part del que fèiem abans, però ho fem una mica diferent, recollint alguns aprenentatges de la pandèmia.

Quelcom semblant a les reunions ha passat amb la celebració del Sant Jordi a Girona. Abans de la pandèmia la diada de Sant Jordi omplia la Rambla de la Llibertat de Girona de les parades de llibreries i floristeries, i la plaça de Catalunya, la pujada del Pont de Pedra i el mateix Pont de Pedra de parades d'entitats i col·lectius varis. La pandèmia va traslladar tota aquesta activitat a la zona de La Copa, al costat de la Devesa, en un espai més ampli i diàfan, més "oxigenat" (per allò de la distància de seguretat), i potser en algun moment semblava que aquest nou emplaçament podria haver vingut per a quedar-se, però enguany el centre neuràlgic de la diada de Sant Jordi a Girona ha tornat a ser el Barri Vell.

I com les reunions amb la recuperació de la presencialitat, el retorn de la celebració la diada de Sant Jordi al Barri Vell de Girona no s'ha fet exactament com es feia abans, i allà on hi havia les entitats (placa Catalunya) enguany hi vam trobar les llibreries i floristeries, i viceversa. El canvi, certament, ha funcionat i ha resultat un èxit, possibilitant esponjar més tota l'activitat sense renunciar a l'emplaçament del Barri Vell.

Aquest nou Sant Jordi a Girona, tornant al barri vell, però de manera diferent, ha agradat molt a tothom i de moment, sembla, ha vingut per quedar-se...

Sant Jordi, llibres i ràdio

A Sarrià de Ter no hi ha cap llibreria, des que va tancar la llibreria i papereria "Paper Viu", ja fa alguns anys. Això no vol dir que no es puguin comprar llibres al municipi, en alguns establiments, com en un supermercat o un estanc, se'n venen, però ja sabem que no és exactament el mateix: una llibreria és quelcom més que un punt de venda.

A Sarrià de Ter no hi ha cap llibreria, però avui, diada de Sant Jordi, podreu comprar-hi llibres, llibres per a regalar o per a regalar-vos, i els podreu comprar a la parada de llibres de l'Associació Cultural Ona Sarrià, en col·laboració amb les llibreries Cal Mot i Llibreria 22, que podreu trobar a la plaça Catalunya de Sarrià de Ter, davant de la Biblioteca Emília Xargay.

Avui la Biblioteca Emília Xargay i la plaça Catalunya seran el centre neuràlgic de la celebració de la diada de Sant Jordi a Sarrià de Ter; a banda de la parada de llibres nous d'Ona Sarrià, també ni podreu trobar una parada de llibres de segona mà en benefici de la Fundació Els Joncs, venda de roses, una parada de la Fira del Conte de Medinyà i fins i tot un taller de roses comestibles.

I a la tarda, moltes més activitats (recomanacions literàries, signatura de llibres, l'hora del conte, lliurament de premis literaris, xocolatada, sardanes...) i també un programa especial de Ràdio Sarrià, amb entrevistes, llegendes, dites catalanes, recomanacions de llibres de les persones col·laboradores i fins i tot música en directe!

I és que Ràdio Sarrià, la nostra renovada i coral emissora municipal, aquest Sant Jordi surt al carrer per escoltar-te, per ser de nou la teva veu!

Per Sant Jordi, tres premis i un llibre

Dos anys després Sant Jordi torna a caure entre setmana, que és com més ens agrada als catalans celebrar aquesta diada tan nostrada.

Això vol dir, entre moltes altres coses, que a Plataforma Educativa podrem tornar a celebrar l'acte de lliurament dels Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras el mateix dia de Sant Jordi, fent-los de nou al barri vell de Girona, quatre anys després.

L'any passat, després de tres anys fent-los només en format telemàtic, vam recuperar el format presencial (bé, de fet format híbrid) i vam fer l'acte de lliurament al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, i enguany, quatre anys després, tornem al rovell de l'ou de Girona, en un nou emplaçament: El Centre d'El Foment de Girona.

Des de la sortida de la pandèmia, ja des de l'any passat, els fem en format híbrid i potenciem, sobretot, que els Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras es puguin seguir telemàticament en línia, a través de la retransmissió que fem per YouTube.

El lliurament dels Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras té dues parts, per una banda, el mateix lliurament dels premis, dels tres premis que donem, i, per una altra banda, com és tradicional en aquesta festa i per aquesta data, la presentació d'un llibre, "L'acolliment que volem", que seguirà alimentant la nodrida col·lecció de publicacions de l'entitat.

Pel que fa als premis, lliurarem el d'Innovació Social i el d'Emprenedoria Social a projectes que promouen la innovació i l'emprenedoria social, i també lliurarem el premi a la Corresponsabilitat Ciutadana, en reconeixement de la trajectòria i contribució d'una persona en la lluita i defensa dels drets de les persones amb discapacitat.

Tres premis i un llibre, i a l'acte de lliurament també hi haurà, roses a banda, alguna sorpresa més, i per això us animo a seguir-lo a través de la retransmissió que farem per YouTube.

Impulsar la innovació i l’emprenedoria socials

Impulsar la innovació i l’emprenedoria socials són dos dels tres objectius dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras de Plataforma Educativa. D’aquí que dos dels tres premis siguin el d’Innovació Social, el reconeixement a una iniciativa social innovadora que aporti solucions o propostes noves per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania a Catalunya, i el d’Emprenedoria Social, el reconeixement d’una acció o iniciativa que s’hagi desenvolupat i mantingut en el temps.

Aquests reconeixements venen acompanyats d’una petita aportació econòmica, ja que entenem que no n’hi ha prou amb premiar bones idees, fer simplement un copet a l’esquena, també cal contribuir que aquestes iniciatives puguin executar-se i, en cas que ja ho estiguin, sostenir-se en el temps per tal de tenir impacte.

Som molt conscients que la innovació i l’emprenedoria socials necessiten finançament i la nostra modesta aportació hauria de permetre que els projectes premiats d’enguany tinguin, a banda d’un estímul anímic per reconeixement social del premi, un impuls econòmic.

“Víctimas con Voz”, premi d’Innovació Social, és una plataforma virtual on les víctimes de maltractaments i d’assetjament escolar, així com les seves famílies o professionals que les atenen, poden accedir a recursos preventius, de suport i terapèutics gratuïts.

D’altra banda, "Cooperativa Terram. Aprenentatge, oportunitats i agricultura", premi d’Emprenedoria Social, promou activitats vinculades amb l’agricultura i el medi natural adreçades a persones en risc d’exclusió per afrontar la manca de relleu generacional als camps agraris, generant un espai de confiança i terapèutic, promovent oportunitats laborals i reactivant l’activitat agrària.

El tercer objectiu dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras pren cos i forma amb la categoria de Corresponsabilitat Ciutadana, un reconeixement que enguany ha estat per a l'equip impulsor de l'Escola d'Educadores i Educadors Especialitzats de Girona, per la seva la contribució en la professionalització de la figura l’educador i educadora social abans de la creació dels estudis universitaris del grau d'educació social, reconeixent també com una de les principals impulsores i en representació d'aquest equip a l’educadora social Teresa Castanys.

En l’acte de lliurament dels premis es va destacar el paper de formigueta que la Teresa Castanys va fer a l'Escola d'Educadores i Educadors Especialitzats de Girona, un treball no sempre prou visible ni reconegut; aquest mateix paper volen tenir aquests premis, que ja tenen una trajectòria de més de 10 anys i que, des de la modèstia, també contribueixen a la innovació i a l’emprenedoria socials del nostre país.

Article publicat al web de Plataforma Educativa.

Gràcies Anna, gràcies presidenta!

El divendres de la setmana passada, dia 21 d'abril, vaig participar per primera vegada, com a president de la Fundació Resilis, als Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras. Fins ara sempre havia presidit l'acte l'Anna Sunyer, presidenta de l'entitat des de l'inici, fa quasi trenta anys, i naturalment les meves primeres paraules les hi havia de dedicar:

Anna se'm fa estrany pensar en Plataforma Educativa i que tu no en siguis la presidenta. Ha estat així tota la vida, tota la vida de l'entitat des del principi com a Associació Plataforma Educativa 3 Esses, després com a Fundació Plataforma Educativa i ara com a Fundació Resilis i, per extensió, Plataforma Educativa.

Si hagués de definir amb dues paraules la teva presidència serien la discreció i el rigor. Són dues paraules que parlen de tu com a presidenta perquè també parlen de tu com a persona. I d'alguna manera aquestes paraules també han impregnat el caràcter de la nostra entitat: discreció i rigor.

Ara em passes el relleu i no puc evitar sentir un cert vertigen. Per compartit i col·lectiu que sigui el govern de Plataforma Educativa hi ha càrrecs que fan respecte per la seva responsabilitat inherent, i la presidència sens dubte n'és un. Potser és per això que em costa tant donar-te les gràcies per tot perquè em sembla que precisament ara jo necessito més que mai l'Anna presidenta, el teu mestratge, suport i guia.

Els presidents de la Generalitat ho són de per vida, encara que el seu mandat s'hagi acabat. Per mi tu seràs sempre presidenta de Plataforma Educativa, per més que ara el càrrec respongui a un altre nom.

Moltes gràcies per la teva dedicació i responsabilitat, i per endavant també te les dono per tot el que de la teva experiència i expertesa pugui necessitar.

Sant Jordi: a La Copa o a la Rambla?

Aquest any sí, el bon temps ha permès a La Copa de Girona lluir per Sant Jordi esdevenint el centre neuràlgic de la celebració, plena de gent, plena de llibres, plena de roses i de molta altra activitat.

L'espai, més ampli i diàfan que el més cèntric de la Rambla, permet esponjar millor el formigueig de gent que volta per les parades de roses i llibres, també la de les entitats ubicades abans a la pujada del Pont de Pedra i a plaça de Catalunya i ara a l'avinguda Ramon Folch, la plaça Jaume Vicens Vives i davant el rellotge de la Devesa.

Aquest nou emplaçament potser és menys comercial, però és més lúdic amb el parc de la Devesa a tocar, permetent una major dispersió de la gent evitant les aglomeracions de la Rambla i alguns carrers del barri vell. Em sembla que les famílies amb mainada petita agraeixen que l'activitat es concentri al voltant de la Devesa.

Amb un Sant Jordi en diumenge l'emplaçament de La Copa és tot un encert, però no sé si amb un Sant Jordi entre setmana pot funcionar igualment bé. Tot i que la Devesa és a prop del centre (del centre comercial i gastronòmic), no sé si amb un Sant Jordi feiner La Copa pot mantenir la pulsió que la Rambla mantenia, bullint d'activitat durant tot el dia, anys enrere.

No sé si el debat està servit; la impressió és que l'emplaçament de La Copa és més còmode per a tothom, llibreries, entitats i públic en general, fins i tot per les escoles que els dies entre setmana s'hi desplacen (l'entorn de la Devesa aquí guanya molts punts); però el cèntric i tradicional de la Rambla és més clàssic i nostàlgic i, em sembla, genera més activitat comercial i permet fer millor allò d'escapar-se un moment de la feina per anar-hi a fer un cop d'ull...

De cara a l'any vinent potser caldria donar-li un vot de confiança a La Copa, veure què passa amb un Sant Jordi feiner; aquesta serà una decisió que el nou govern municipal, sigui del color (o colors) que sigui, haurà de prendre, entenc que de forma compartida amb llibreters i comerciants.

Potser el millor d'aquesta decisió és que amb els pros i contres de cadascuna, no hi ha cap opció dolenta, ambdues poden ser bones.

Un Sant Jordi Diferent. Minuts Musicals històrics

El 14 de març de 2020 es va decretar l’estat d’alarma i es va iniciar el confinament total de la població, un fet inaudit per a molts i moltes de nosaltres, cosa que havíem vist en algunes pel·lícules o que ens remetia a situacions de guerra o conflictes bèl·lics.

Recordo que dos dies abans jo havia suspès de forma preventiva una reunió presencial (fins aleshores la immensa majoria ho eren, de presencials...), coincidint amb el tancament dels centres educatius de Catalunya i després que l’OMS declarés la situació de pandèmia; l'increment exponencial de positius per Covid-19 començava a espantar de debò.

Allò va ser una frenada en sec i tot a partir d'aquell moment va ser diferent, molt diferent, també la celebració de la diada de Sant Jordi, una diada que sobretot es viu al carrer.

Aquell confinament també va ser, malgrat totes les desgràcies que el van acompanyar, una font de creativitat i imaginació i entre les moltes cançons que van sorgir hi ha aquesta col·lectiva que avui, només tres anys després, ens sembla d'una altra vida, d'un altre món...

Tres premis, un llibre i infinites roses!

Per Sant Jordi a Plataforma Educativa ens vestim de gala!
Celebrem aquesta diada tan nostrada lliurant tres premis, els Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, presentant un llibre i, naturalment, regalant roses!

Els premis, que ja tenen més de 10 anys de vida, són un homenatge en vida a la Maria Figueras i la Mercè Bañeras, dues de les fundadores de l'entitat, dues amigues a qui estimem i a qui agraïm tot el que ens han aportat i aporten encara.

Els premis tenen tres categories, la d'innovació social, la d'emprenedoria social i la de corresponsabilitat ciutadana. El veredicte del jurat, que es va reunir la setmana passada, es farà públic aquest divendres 21 d'abril a partir de les 12  h a l'auditori Manel Xifra Boada de l'Edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Aquest any recuperem la gala en format presencial, després de les obligades telemàtiques de les darreres tres edicions, tot i que també es podrà seguir en línia, per qui no es pugui desplaçar a Girona.

Però en aquest esdeveniment no només lliurem tres premis, també hi presentem un llibre i ja són una colla els que hem anat publicant. El títol del llibre d'enguany, "Protopies. Futurs que toquen de peus a terra", em té ben encuriosit!

Tres premis, un llibre (amb el seu punt) i, no en dubteu, en aquesta festa tampoc hi falten les roses! Ens agradarà molt regalar-vos-en una, ens agradarà molt que ens pugueu acompanyar!

Després de Sant Jordi

Cinc roses i quatre llibres. Aquest és el meu particular balanç de Sant Jordi, quantitativament parlant. Les roses, totes d'allà mateix, una botiga del barri. Els llibres, de la llibreria de capçalera de la família, La 22, uns comprats la vigília a la mateixa llibreria, altres a l'improvisat i salvador Palau Firal de Girona.

Tard o d'hora m'acabaré llegint els llibres, alguns aquest mateix any, d'altres molt més endavant, en un temps indeterminat que no sóc capaç de definir, que en són d'altres, i no pocs, els que resten a la llista d'espera dels llibres per llegir. Els de Sant Jordi d'altres anys? No només, hi compto els de les presentacions d'aquests darrers mesos, que també s'acumulen, i d'altres que fa anys que esperen pacientment el seu moment. Els llibres pendents de llegir sempre destaquen més a la llibreria de casa, i per més que vulguem esquivar-los la mirada, tard o d'hora acaben interpel·lant-nos...

Que jo recordi sempre he tingut llibres pendents de llegir. Que jo recordi sempre he estat un lector més aviat xic mandrós. No sóc un lector constant, de lectura diària. Vaig més a batzegades, i això sí, quan agafo un llibre no el deixo anar fins que l'acabo. A vegades en faig córrer dos, de llibres, però mai dues novel·les; han de ser, per exemple, una novel·la i un assaig, o un llibre d'alguna altra temàtica...

És evident que a banda de la venda de llibres, Sant Jordi també estimula la lectura, les ganes de llegir. Hi ha qui per Sant Jordi compra el llibre que es llegirà a l'estiu, per vacances. I sí, d'acord que per Sant Jordi possiblement comprem llibres per sobre de la nostra voluntat (més que capacitat) lectora, però l'oportunitat i l'ocasió hi són, i paga la pena aprofitar-la.

Després de Sant Jordi, doncs hi ha el risc que a la motivació per llegir l'hi passi com a les roses, que en qüestió de dies es marceixen. Per això el més recomanable és fer com la meva mare, que hores després de comprar-lo ja feia "Un cafè a Roma" i és possible que abans de la Mare de Déu de Montserrat ja el tingui coll avall.

Comprar un llibre és tota una declaració d'intencions, ara només cal afegir-hi, per qui les pugui necessitar, una mica de motivació i constància, i si el llibre t'enganxa mínimament la resta ve rodada.

"Escriure..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster

Els escriptors aquests dies afilen el llapis no per escriure llibres, sinó per signar-los i dedicar-los, alguns de forma compulsiva, als lectors fidels, ocasionals o accidentals.

Afilen el llapis i el magí, per tenir a la recambra més d'un model de dedicatòria, per allò d'anar variant i fer-nos creure que la nostra és personal i intransferible. No descarto que algun lector l'únic que llegeixi del llibre que compri per Sant Jordi sigui precisament la dedicatòria!

Per Sant Jordi, fins i tot els dies previs, és clàssica la imatge dels escriptors signant i dedicant el seu llibre i enguany seria curiosa, i morbosa, la imatge dels escriptors Adrià Pujol i Borja Bagunyà dedicant-se recíprocament els seus llibres, "I si. Especulacions sobre llenguatge i literatura" (Arcàdia, 2022) el de Begur,  "Els angles morts" (Edicions del Periscopi, 2021) el de Barcelona.

Sense estampar-les en cap llibre, sinó en alguna entrevista i a Twitter, aquests dos escriptors ja se n'han fet, de dedicatòries, animant i escalfant el Sant Jordi a cop de piulada.

No sé si els seus propers llibres beuran d'aquest aforisme de Joan Fuster:

"Escriure -fer literatura- és tot això que vostès diuen, i a més a més, una forma de venjança."

De moment van afilant el llapis...

Bona diada de Sant Jordi!

Sant Jordi gloriós!

Aquest Sant Jordi potser encara no hem matat el drac, però per moments el divendres passat el vam deixar mig estabornit!

Tinc la sensació que aquesta diada de Sant Jordi hem fet una catarsi col·lectiva, que d'alguna manera ens hem retrobat i reconciliat amb nosaltres mateixos, ens hem tornat a sentir comunitat.

El bon temps va acompanyar, i la possibilitat de poder celebrar Sant Jordi on toca, al carrer, tot i la mascareta i les restriccions d'aforament dels espais habilitats amb parades de llibres i roses, va ser tota una injecció de moral,  d'optimisme i d'autoestima.

A Girona vam canviar la Rambla de la Llibertat per la zona de La Copa de la Devesa, i caldrà valorar si aquest nou emplaçament haurà vingut per quedar-se, o si l'any vinent, o l'altre, tornarem a rovell de l'ou... Potser el més important és celebrar Sant Jordi al carrer, amb independència de quin carrer sigui!

Ja sabem que una flor no fa estiu, i ja hem viscut, aquest darrer any, moments de major obertura i permissivitat, i moments de més restriccions i reclusió; una flor no fa estiu, però que bonica aquesta flor, quin Sant Jordi més gloriós!

I sí, per Sant Jordi tan sols vam lliurar, i guanyar, una batalla, però la guerra, seguint amb el símil bel·licista, encara no l'hem guanyada. Tan de bo l'any vinent puguem dir, a pulmó obert i sense mascareta, el poema de Sant Jordi: Sant Jordi va matar el drac amb unes vacunes de veritat!

Les cites dels llibres. "La mala filla", de Carla Cerati

No recordo perquè vaig triar aquest llibre, entre tots els possibles, per regalar-li a la Sira en el nostre primer Sant Jordi, avui fa vint-i-set anys...

El deuria remenar i llegir-ne la contraportada i les solapes interiors, i és evident que, per més que remenés altres llibres, l'elecció final va ser aquesta! Sense desmerèixer el llibre, potser no va ser la millor elecció, i menys per un primer llibre de Sant Jordi!

A la Sira, d'entrada, no li va entusiasmar, suposo que pel títol, i el cert és que no és dels llibres que més li ha agradat llegir... Potser aleshores era massa jove (en tenia 16) per identificar-se amb la filla de la novel·la: a les portes de la maduresa, amb una mare de vuitanta anys. Potser una nova lectura li oferiria, ara, una segona oportunitat...

Què podria dir, en defensa pròpia? Que no feia ni un any que festejàvem? Que era un pallús de 19 anys?... A vegades no hi ha defensa possible.; no sé, el llibre em va fer bona pinta, i el cert és que és una novel·la reconeguda d'una escriptora italiana també reconeguda; potser no era el moment...

Possiblement el que més li va agradar d'aquest llibre, més enllà del gest de regalar-li, és la dedicatòria que li vaig escriure, tota una declaració d'intencions!

Avui, però, no la reproduiré, que del que es tracta és de citar les cites, no les dedicatòries, i la cita de "La mala filla" (Muchnik Editores, 1993) és aquesta, certament pertorbadora:

"És molt dolorós divulgar la vida d'una mare.
I revelar-ne els errors és pervers.
Per què ho faig, doncs?"
Edward Dahlberg

Malgrat el llibre aquí segueixo, vint-i-set anys després, assumint cada Sant Jordi (i de fet cada dia) el risc d'equivocar-me de llibre; aquest any, però, jugo segur, si més no amb el títol del llibre (que no desvetllaré, però fàcilment podeu deduir, entre costures), per recomanació d'en Martí Gironell!

Bon Sant Jordi!

Sant Jordi: llibres, roses i premis d'acció social!

Aquest any sí, aquest any celebrarem Sant Jordi per Sant Jordi!

Ho farem d'aquella manera, com ho fem ara quasi tot: amb la cara emmascarada, les mans xopes de gel hidroalcohòlic, i amb la distància i aforament reglamentaris! Millor això que res!

Res és el que vam tenir l'any passat, amb un Sant Jordi suspès i prorrogat a l'estiu; i tot i que és cert que no serà un Sant Jordi com els d'abans, amb els centres de les ciutats plens a vessar, com a mínim podrem sortir al carrer i comprar i regalar llibres i roses!

Recuperem la tradició, i la tradició diu que, també per Sant Jordi, a Plataforma Educativa celebrem els Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras! Els d'enguany tampoc podran ser presencials i, com els de l'any passat, els podreu veure  a través de YouTube.

El canvi de format, de presencial a telemàtic, però, no ha transformat l'esperit dels premis: celebrar i fer un reconeixement a l'acció social, i premiar la innovació social, l'emprenedoria social i la coresponsabilitat ciutadana.

Premis i reconeixements a banda, l'acte també ens servirà per a presentar un nou llibre de la col·lecció de Plataforma Educativa, i tot plegat ho amanirem amb un toc de màgia i un glop de música!

Ens hi acompanyeu!

Si avui és 23 de juliol, avui no és Sant Jordi!

Ja em perdonareu, gent del gremi del llibre, si us confesso que ni aquests darrers dies, ni especialment avui, us tinc massa presents. Ei, consti que de llegir ja ho faig, no és aquesta, avui, la qüestió...

No, avui no és, ni semblarà Sant Jordi, i no només per la calor, sobretot perquè, com al 23 d'abril, l'atenció i la tensió és encara domini del Covid-19 i els seus rebrots! Sí, aquest coi de pandèmia domina l'agenda i els altera els plans, quan no la vida, que per moments també occeix...

Entenc els esforços per recuperar una diada perduda, el dia gran del vostre apreciat gremi, però per més que ens hi esforcem, és difícil, per no dir impossible, celebrar Nadal al febrer.

La cultura ha estat una de les grans per judicades d'aquesta crisi, i tot i les bones paraules i millors intencions d'alguns polítics i polítiques, les decisions que han pres no sempre han estat encertades, ni equànimes vers la cultura.

Fa tres mesos, qui més qui menys, comptàvem o confiàvem que a dia d'avui la situació seria millor, que la calor hauria atordit el virus i que els rebrots, a tot estirar, no arribarien fins a la tardor; però no, avui tenim un nou confinament recomanat i la percepció que tota aglomeració és perill...

I sí, ja he vist que a la televisió es publiciten llibres, i que algun bus urbà ens recorda el posposat Dia del Llibre, però tot plegat se'm fa estrany, ho trobo desnaturalitzat...

Avui és Santa Brígida; Sant Jordi, ja ho entenc, no hi és però se l'espera! Encara se l'espera...

El refrany de la setmana, sobre Sant Jordi

El refranyer català està farcit d'ordi, als refranys que versen sobre Sant Jordi: que si ordi per aquí ("per Sant Jordi, garbes d'ordi"), que si ordi per allà ("per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, vés-te'n a casa, que prou ordi hi haurà")... Potser és per això que s'agraeix trobar-ne un de simple i diferent, fins i tot un punt lacònic: "per Sant Jordi, carabasses."

Però després ensopegues amb els refranys que parlen del temps, i de nou et trobes ordi fins i tot a la sopa: "si no plou per Sant Jordi, tururut ordi", "si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi" o "si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi"...

Hi ha refranys que són molt precisos, tot i que no breus, com per exemple aquest: "Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat". En canvi d'altres, no sé si per economia, o si per deixar-ho a la lliure interpretació, es beneficien de les vaguetats.

Per exemple el refrany "bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu" no sabem si per bo es refereix a reeixit (gai, alegre, festiu...), o simplement al bon temps; i per més que, en aquest cas, només ens hi juguem el vi, bé caldria saber-ho doncs la Santa Creu, que a Figueres que és festa grossa, també s'ha suspès com el Sant Jordi, i ara no sé si arreu haurem de patir pel bon vi!

Si som a 23 d’abril, avui és Santa Brígida!

Els enamorats no podran passejar per les tumultuoses rambles embadalits pel vermell d’una rosa, o de tot un ram!, els lletraferits no podran ficar el nas a les parades de llibres i els autors no es lamentaran per la tendinitis al canell, després de tanta dedicatòria i rúbrica repartida!

Els enamorats que conviuen junts s’hauran de conformar en ramblejar passadís amunt, passadís avall, i els lletraferits podran consolar-se ficant el nas a la seva basta biblioteca, i flairar els llibres;  els autors la tendinitis ja fa dies que la deuen tenir als dits, de tant teclejar les innumerables lletres que teixeixen els seus nous relats, amarats de confinament i d’estat d’alarma... Ens els engaltaran pel proper Sant Jordi?

Avui, d’una o altra manera, no renunciarem del tot a celebrar Sant Jordi, i roses i llibres es faran presents al llarg del dia, que Sant Jordi és avui, i no el 23 de juliol.

No entenc massa què preveiem fer aquell dia, si un simulacre de Sant Jordi, o un succedani.

No sé si el dia convidarà més a passejar pel carrer, o a refrescar-se a la platja; i no sé si haurem de sortir per torns, per franges d’edat, de número de casa o d’estat civil per evitar les arriscades aglomeracions de gent!

No sé si podem celebrar Sant Jordi el 23 de juliol, i en cas de (gosar) fer-ho, potser caldria fer justícia a Santa Brígida i celebrar-la avui!

Si som a 23 d’abril, avui és Santa Brígida!

I malgrat tot, farem Sant Jordi!

Alguns anys hem lamentat que Sant Jordi caigués en dissabte o, encara pitjor, diumenge, per aquella cosa que, majoritàriament, preferim celebrar la diada de Sant Jordi en dia feiner.

El que lamentem enguany ni ens ho hauríem imaginat fa escassament dos mesos, i el confinament marca i marcarà, inevitablement, aquest Sant Jordi.

Ni els llibres, ni les roses, ni nosaltres omplirem enguany els carrers, les places i les rambles d'arreu del país, i caldrà veure si sabrem i podrem reviure'n l'esperit el proper 23 de juliol...

Però aquest Sant Jordi no tot està perdut!
Aquest Sant Jordi, com és tradició des de fa uns quant anys, a Plataforma Educativa lliurarem els Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, i presentarem un nou llibre de l'entitat, enguany dedicat als projectes de mentoria social.

I com habitualment, ho farem el 23 d'abril a les 12h., però en comptes de fer-ho, com hem fet darrerament, al CaixaForum Girona, a la Fontana d'Or, ho farem a distància i en línia, i tot plegat es podrà veure i seguir en directe a través del canal de YouTube de l'entitat.

Aquest Sant Jordi serà diferent, i espero que únic per irrepetible! I en aquest intent col·lectiu de mirar de salvar els mobles, de procurar que quelcom romangui dempeus, els Premis d'Acció Social, que hem mantingut i adaptat a les circumstàncies del moment, potser també ens ajudaran a reconciliar-nos amb aquest present, i a no perdre l'esperança per al futur que ara ja estem esbossant!

Un convido a assistir-hi, podreu fer-ho a cop de clic!

Sant Jordi no va matar el drac!

La llegenda de Sant Jordi no sé si és més nociva per masclista i heteropatriarcal, o per classista!

Masclista i heteropatriarcal per ser l'enèsima en la que el valent cavaller, Sant Jordi, ha de salvar a la vulnerable i bella donzella, i després de salvar-la (i precisament per això) la pren com a esposa, hem de suposar que com a recompensa per aital gesta!

Classista per, vés quina casualitat, el valent cavaller apareix precisament quan qui s'hi juga la pell és la vulnerable i bella donzella, filla del rei per a més referències, no una dona qualsevol, deixant entendre que unes vides es mereixen salvar, d'altres no...

Així és com hem crescut generacions i generacions d'infants, idolatrant Sant Jordi i la seva valentia, petrificant a cada conte contat la societat masclista, heteropatriarcal i classista.

És clar que no tot està perdut, i que són moltes més les variants que ara ofereixen aquesta llegenda, com altres variants tenen també altres llegendes i contes clàssics, variants sobretot en clau de gènere en les que les donzelles no són ni necessàriament vulnerables ni necessàriament belles, ni tan sols necessàriament donzelles o princeses, i que són elles mateixes qui es treuen les castanyes del foc, qui, sense la gesta del valent cavaller, vencen el drac!

Sant Jordi, militar romà d'origen grec, no va matar el drac! De fet, sembla ser, si va ser màrtir, i per tant Sant, va ser per no abjurar del cristianisme al que s'havia convertit, i sobretot per morir decapitat!

La llegenda de Sant Jordi té, és evident, molt més de fantasia (de llegenda) que de realitat, i és així, masclista, heteropatriarcal i classista, com ha arribat als nostres dies per, qui sap, transformar-se i esdevenir una nova llegenda...