La fantasia de tornar a començar

Si poguéssiu, si fos possible fer-ho sense danys cerebrals, quin record us esborraríeu del cervell?

Us imagineu poder esborrar els records com qui esborra arxius del disc dur, enviant-los a la paperera de l'ordinador, que deu ser com el purgatori, esperant clemència o desapareixent per sempre.

La cançó "Ciència-ficció" d'Els Amics de les Arts parla d'una empresa japonesa que "té un prototip de màquina capaç d’esborrar-te els records." Parlem, naturalment, d'esborrar records de forma voluntària, que altra cosa és quan involuntàriament, i de forma dramàtica i trista, la memòria es dissol i s'esmicola...

Esborrant els records, segueix la cançó, "pelis, discos, llibres, llocs... Què donarien molts per tornar a viure’ls com el primer dia?”. És clar que el veritable pretext del protagonista de la cançó és esborrar els records per perdonar; la cançó amaga la fantasia de tornar a començar esborrant els records per a crear-ne de nous, però sobretot per eliminar els dolorosos: "he entès que demà serà una altra vida, que viuré feliç una mentida. Però per perdonar-te calia arribar aquí?"

Quelcom semblant canta Deluxe (Xoel López) a "Ningún nombre, ningún lugar", una cançó que també parla de tornar a començar: "Podría pasar, perderlo todo y volver a empezar, y no estaría mal". Aquesta frase és molt potent i reconec que en algunes coses de la meva vida em costaria molt acceptar-la. Feu la prova: podria passar, podria perdre ...(penseu el que vulgueu que podríeu perdre) i tornar a començar, i no estaria malament...

Tornar a començar; en certa manera qui més qui menys ho hem fet, això. I potser és millor fer-ho mantenint els records, sense necessitat d'esborrar-los, per dolorosos i molestos que puguin ser; sense ells potser cometríem els mateixos errors o, si més no, no ens deslliuraríem de cometre'ls.

En tot cas mentre no puguem eliminar-los, ens hem de resignar a aprendre a conviure-hi, fer-hi les paus, que en el fons és fer les paus amb nosaltres mateixos, que els records que voldríem eliminar també som nosaltres.

I és que si tornéssim a començar sense algun dels nostres records no seriem nosaltres tal i com avui som, que també som fills, fruit i conseqüència dels records que ens voldríem extirpar.

"L'home que va matar Liberty Valance". Minuts Musicals amb nom propi

Diuen que "L'home que va matar Liberty Valance", dirigida per John Ford i protagonitzada, entre d'altres, per John Wayne, James Stewart, Vera Miles i Lee Marvin, és el primer western crepuscular; no seré jo qui ho desmenteixi... 

Del que ningú dubta és que aquesta pel·lícula, estrenada l'any 1962, és un dels millors westerns i, alhora, una de les millors pel·lícules de la història del cinema. I com tota gran obra, són moltes més les obres que se'n deriven: articles periodístics, cinematogràfics, assajos, documentals...

La pel·lícula de John Ford, basada en un llibre de Dorothy M. Johnson, ha fet córrer molta tinta, també per a que, manllevant-ne el títol, Els Amics de les Arts ens fessin pensar en aquest misteriós home que va matar Liberty Valance i que tenim ben a prop nostre i que, qui sap si fins i tot, podem ser nosaltres mateixos...

Minuts Musicals de desamor amb "Les meves ex i tu"

Abans el drama era que et deixessin per telèfon, o per missatge quan va arribar la telefonia mòbil! Ara per analogia el drama és que et deixin per WhatsApp amb un missatge o, encara pitjor, amb una emoticona!

No sé si és més elegant que et deixin amb una cançó; potser és igual de trist i fotut, però com a mínim és més elaborat que un simple missatge!

Aquesta cançó de desamor d'avui, la darrera, té prou elements per sospitar que s'adverteix un comiat; d'entrada al principi apareix la temible frase "hem de parlar", frase que gairebé mai inspira bons auguris...

I després, per si quedava algun dubte, o algun bri d'esperança, un estudi americà és el pretext perfecte per donar força als arguments que "l’amor només dura un temps" i que "s’acaba evaporant un 100%"!

La cançó no estalvia el mal moment de tota ruptura, tampoc el recurs (hipòcrita?) de "ho faig per tu", ni l'esperança que, superades les inevitables turbulències, "segur que no ens pot anar tan malament"...

En tot cas quan et canten, no crec que a cau d'orella, que "Les meves ex i tu
teniu tant en comú" és fàcil endevinar que el comú és i serà, precisament, la condició d'ex!





En fi si hi ha cançons d'amor bé n'hi ha d'haver també de desamor; si n'hi ha per enamorar, s'agraeix que n'hi hagi, també, per a trencar el que ja no és amor!

Fins aquí els minuts musicals de desamor... La setmana vinent, l'any vinent, els minuts musicals seran de pel·lícula!

Tornar a la feina

Canten Els Amics de les Arts que tornar "sempre és la millor part de l'aventura", no sé si per tothom la tornada a la feina és la millor part de (l'aventura de) les vacances; em temo que per a la majoria no!

La síndrome post vacacional sobrevola aquest dies, com voltors en cercles sobre l'animal moribund, quasi carronya, sobre nosaltres amb aires amenaçadors, tot i que moltes vegades aquesta síndrome moderna la mencionem més, la majoria de nosaltres, a mode de broma a l'hora de l'esmorzar que no patim realment.

Amb o sense síndrome post vacacional la tornada a la feina sempre té quelcom de feixuc, ni que sigui per l'inevitable canvi de rutina, que es notarà especialment, pel qui encara tenim mainada que estudien, a partir de l'inici del curs escolar.

De fet aquesta és una de les avantatges que té el retorn a la feina, a banda de retrobar-nos amb els companys i companyes, naturalment!: la feina (la nostra, la de les nostres parelles, els estudis i les activitats extraescolars de la mainada..) també ens ajuda a organitzar-nos la vida, cert que a risc de complicar-nos-la i morir en l'intent de quadrar horaris, agendes, transports i pressupostos!

Jo avui, com sospito alguns de vosaltres, torno a la feina després de les necessàries vacances; em farà il·lusió retrobar-me amb els companys i companyes i envejaré, sempre sanament, els qui encara les gaudeixen o, encara millor, les gaudeixen a partir d'avui! No els envejaré, però, quan tornin de vacances, ja que mentre la meva (i si és el cas vostra) tornada coincideix amb l'arrencada del curs quan ells tornin nosaltres ja anirem a velocitat de creuer!

Deia que tornar no és, possiblement, la millor part de l'aventura, però sí que és una part inevitable de les vacances pel que, com amb altres coses de la vida, val més mentalitzar-se però, sobretot, que una vegada acabades les vacances tinguem el convenciment que realment les hem gaudit!

Minuts Musicals de desamor amb "El matrimoni Arnolfini"

"Compendi dels valors més alts de la pintura primitiva flamenca. Realisme, minuciositat, delicadesa, tot presidit per un penetrant esperit d'observació."

Aquestes són les paraules que acompanyen, a mode de peu de foto, la imatge a pàgina sencera de l'obra "Matrimoni Arnolfini" de Jan van Eyck que presideix l'inici del tema 12 del llibre de text d'Història de l'Art que vaig tenir a COU, dels pocs que encara conservo, sinó l'únic (?)...

El quadre tornaria segles més tard en forma de cançó de la mà d'Els Amics de les Arts, tot i que, al contrari del protagonista de la cançó (de l'institut se'm va quedar / només el matrimoni Arnolfini), a mi sobretot se'm va quedar el tríptic d'un altre pintor primitiu flamenc, "El Jardí de les delícies" d'el Bosch, part del qual es reprodueix en la portada del tercer disc del mític grup de música Deep Purple!

Però tornant al famós matrimoni pictòric que dóna títol a la cançó d'Els Amics de les Arts, el quadre ha generat molta controvèrsia entre historiadors, entre d'altres si la dona que apareix al quadre era la primera, o la segona, del ric mercader italià, Giovanni Arnolfini...

És clar que per controvèrsia la que es respira a la cançó d'Els Amics de les Arts, ja des de bon principi: "Per tu l'Índia van ser tres mesos vitals, / Per mi van ser noranta dies a l'exili"...

De la cançó, que amb realisme, minuciositat i delicadesa descriu certa tensió matrimonial (no com el quadre...), jo em quedo sobretot amb aquesta estrofa:

"Un marajà va perdre la dona
i aquest palau li va fer construir,
Si ens passés això a nosaltres, que faries tu per mi?
I no vaig saber que dir..."

Em quedo amb aquesta estrofa sobretot perquè davant algunes preguntes el que realment espanten, el que realment temem, són les possibles respostes, pel que sí, a vegades (per evitar mals majors...) és millor no saber què dir, de fet a vegades millor no dir res!





I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor? Doncs no, els minuts musicals es prenen unes setmanes de vacances i no tornaran fins el proper dissabte 8 de setembre!

Minuts Musicals de desamor amb "Reykjavík"

Reykjavík («Badia del fum» en islandès) és la capital i major ciutat d'Islàndia i és la capital d'estat més septentrional del món.

Que no ho dic jo sinó, literalment, la Viquipèdia i allà dalt, a les quimbambes, hi va anar ella amb aquell jardinet de sobretaula, la màquina del cafè perfecte i els discos d'en Lou Reed...

Que no ho dic jo sinó, literalment, Els Amics de les Arts en la cançó que duu per títol aquesta gèlida capital que retrata una separació quasi modèlica ("i que en trobis un de ben plantat"), que esdevé sobre el pentagrama les clàusules d'un divorci aparentment amistós ("tan tu com jo en trobarem un altre i tot es posarà al seu lloc"), una relació congelada tan a poc a poc que semblaria quasi indolora si no fos pels dos retrets, sibil·lins, que la cançó deixa anar: "i tornar a conèixer als meus amics, (...) i no mirar pelis d'en Hugh Grant"...

Una melancòlica cançó que també, ni que sigui per trencar el gel, té un punt roent quan parla del sexe post trencament: "Durant aquest temps sense parella follarem pels descosits. / Que et dic que sí, que sempre passa, ens seguirem trobant al llit"... Sexe post trencament?, la setmana vinent hi aprofundirem!

I jo que em pregunto sempre que escolto la cançó (i això sí ho dic jo), tan lluny cal anar per girar full? Tan lluny, possiblement, com sigui necessari refredar la relació...






I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!

Minuts Musicals de desamor amb "El mite de Prometeu"

Em temo que no serà aquesta l'única cançó de desamor dels Amics de les Arts que engreixarà aquests minuts musicals de cors esquinçats, com tampoc serà l'única de Led Zeppelin la de la setmana passada...

En les seves històries sobre la vida i les relacions aquesta vessa ressentiment però no ho fa de cop ni des del principi, sinó a partir de la meitat de la cançó, després d'una primera part aparentment ben intencionada, penetrant lentament com un amarg verí a partir de "que et diguis “sóc feliç” i llavors que ho perdis tot", just abans de la primera tornada: "Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?"

Ressentiment i sobretot esperit de venjança, l'esperança que a ella sense ell li vagi tot molt bé al principi només perquè quan les coses es torcin el contrast sigui major, la patacada, més sonora: desamor en estat pur!





I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!

El vídeo de la setmana: #minutsmusicals amb "Ja no ens passa", nou videoclip d'Els Amics de les Arts!

“Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure” és el títol del nou i darrer disc d'Els Amics de les Arts, del que aquesta setmana van presentar la portada, les cançons i el videoclip del primer senzill, "Ja no ens passa":



El disc, per cert, es posarà a la venda el proper 8 d'abril i aviat començaran a rodar!

Bon divendres!

#MinutsMusicals amb Louisiana o els camps de cotó d'Els Amics de les Arts

Louisiana o els camps de cotó

Diu que ha anat fent al seu aire,
que ha fet vida a mil ciutats,
que ha dormit en llocs que feien feredat
i que tu, mare, mai haguessis aprovat.
Que està content, que tot va bé.
Diu que està content, que tot va bé.

Hi ha com unes coordenades,
diu que us ho ensenyi, que us ho posi al Google Maps.
I diu que un dia, de passada,
va fer nit en un poble i que s’hi va acabar quedant.
Que és des d’aquí, des d’on escriu.

Diu que té una casa lluny de tot i un quatre per quatre.
I quan baixa al poble a omplir el rebost, sabeu què li passa?
Que el despatxa un avi que li fa pensar en algú.
Que li fa pensar en algú…

Ha estimat noies i dones.
Diu que més d’una li va fer perdre el nord.
Però diu que amb aquestes coses, ja se sap,
quan menys t’ho esperes és quan tens un cop de sort.
I que estan bé, que els hi va bé.

Diu que té una filla de tres anys amb els teus ulls, pare.
Que ell sempre li parla en català i fot molta gràcia
perquè quan la posa al llit, hi ha dies que confon
bona nit i pantalons.

Diu que vist amb perspectiva
té molt clar que aquí no hagués estat feliç.
Però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil, sense avisar-nos,
és marxar amb molt poc estil.
I que amb el temps, que ho cura tot,
tot s’anirà posant a lloc.

Diu que des del porxo veu un cel que no te l’acabes.
Que a la nit sempre surt a fumar i pensa en nosaltres.
I que, per molt lluny que estigui, no hem de tenir por,
quan s’hi hagi de ser, hi serà.

Diu que un dia hi hem d’anar, que l’avisem amb temps, però que té llits de sobres.

Els amics de les Arts

Aquesta és, sens dubte, de les millors lletres d'Els Amics de les Arts! Va rebre el premi com a tal (millor cançó) als Premis Enderrock 2013.

La merda se'ns menja!

Imatge: Malagón. El Confidencial.

L'operació Mercuri, el cas Palau, el cas Clotilde, el cas Bárcenas, el cas Urdangarín, el cas Malaya, el cas Gürtel, el cas Palma Arena, el cas ITV, el cas Pretòria...

Aquests són només alguns, que no tots, dels més sonats casos de corrupció, o presumpta si s'escau, política a Catalunya i Espanya. Al cistell de la política hi ha molt més que una poma podrida!

És cert que són més, molts més, els polítics íntegres, però clama al cel que dia sí, dia també, anem descobrint les vergonyes dels interessos econòmics i personals que podreixen, ja no només la política, sinó que podreixen i empobreixen democràticament la nostra societat.

La democràcia, l'assoliment de la democràcia al nostre país ens ha fet avançar moltíssim a molts, i importants, nivells, però la corrupció sembla que no només s'ha adaptat perfectament a la democràcia i ha sobreviscut, sinó que ha sabut créixer i reproduir-se, com ho feia també, i tan bé, durant la Dictadura...

És per això que aquests dies, especialment amb les envestides mediàtiques i polítiques dels casos Bárcenas i Clotilde, no puc treure'm del cap la tornada d'una cançó d'Els Amics de les Arts que, encara que a la cançó el context és diferent, en aquest també s'hi escau!

I és que aquí 
la merda se'ns menja. 
I és que aquí 
ja no s'hi pot estar.

Serà qüestió de començar a passar la Roomba, l'escombra o el què calgui per fer net! Aquest és un dels temes pendents de resoldre de la transició...

#ElsAmicsdelesArts a #Girona o guanyar sense baixar del Calypso!

El primer aplaudiment de l'entregat públic que el passat divendres, 4 de maig de 2012, omplíem l'Auditori de Girona el vam fer amb l'apagada de llums prèvia a l'inici del concert, quan els músics ni tan sols havien sortit a l'escenari! Hi havia ganes, moltes ganes d'Amics de les Arts!

L'"amical" tripulació musical ens va permetre endinsar-nos i explorar les seves profunditats musicals en directe durant quasi 2 hores de música i, com és habitual en ells, de molt més que música!

Música que ens va fer vibrar i, per moments, llevar àncores (aixecar el cul de la butaca...) i xalar tot ballant els temes més moguts! Temes nous, temes vells i nous temes vells que van fer-nos gaudir i assaborir la seva música, les seves veus, els seus vents... les seves històries!

I molt més que música, doncs són els Amics els que més saben, a casa nostra, trencar la imaginària barrera que a vegades hi ha entre el públic i l'escenari; amb la justa mesura, sense abusar-ne, rient-se d'ells mateixos i connectant amb el públic, els Amics de les Arts van fer gala del seu humor fresc, intel·ligent, que no intel·lectual, i proper.

A Girona hi havia moltes ganes d'Amics de les Arts... ells també tenien moltes ganes de Girona! Tenen, ben segur, ganes de Girona i d'arreu!

Parafrasejant Helenio Herrera, a Girona Els Amics de les Arts van guanyar sense baixar del Calypso!

"Només crec en el que veig jo i només us veig a vós" #MinutsMusicals amb #ElsAmicsdelesArts

L'affaire Sofia

Una parella lingüística,
una oportunitat
d'enterrar l'affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t'ensenyo, tu m'ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d'Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me'ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d'impressionar-la
fent un Google d'amagat:
"Llull, Pujols, Ramon Sibiuda".
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l'erotisme
potencial del català,
va dir: "Joan, vull que m'ensenyis
a millorar el pronunciar".

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit "Despertaferro!" l'almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t'hi trobes no t'ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s'empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

"Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós".
(Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós).

Va dir: "La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar".
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l'ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d'Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l'escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa't portar".

I vaig dir: "Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard".

I per un cop les paraules, l'exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l'etern retorn.

Els Amics de les Arts

#MinutsMusicals #MonsieurCousteau, el nou amic d' #elsamicsdelesarts

Monsieur Cousteau

Parli'm d'aquells móns llunyans,
de les espècies per catalogar
que ningú mai ha vist abans.

Porti'm a aquells mars remots,
on els indicadors de profunditat
diuen que és de valents baixar.

Un viatge fragmentat. Un fascicle setmanal.
Sóc l'home que busca.
Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació.
Perquè no hi ha color si em fa dir què vull ser de gran: Jo, Jacques Cousteau.

Mil balenes a tocar.
Sentir l'electrostàtica i el mar.
Calypso ve, Calypso va.

Ser-hi sense haver-hi estat.
Veure els colors dels esculls de corall.
Vostè escafandre, jo xandall
confiï amb mi, anem més avall!

Que amb aquest comandament puc eternitzar el moment
o puc tornar enrere.
Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació.
Que jo amb vostè vull anar tan lluny, tan lluny que no hi arribi la ficció.

Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació.
Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador.

Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por?
Monsieur Cousteau, a mi no em cal l'Alta Definició.
Monsieur Cousteau, com més avall te'n vas, hi ha més pressió.
Monsieur Cousteau, creuant l'oceà des d'una habitació.
Monsieur Cousteau, la mare em crida des del menjador.

Els Amics de les Arts

Per Sant Valentí es va posar a la venda i per Sant Valentí el vaig comprar i regalar!

I perquè no? Pel #cagaTio, la Fàbrica de somnis de @paisdecoto!

Portada del disc "La Fàbrica de somnis". Imatge: País de Cotó

El grup d'animació País de Cotó acaba d'enllestir el seu darrer disc, "La Fàbrica de somnis", un disc ple de bones i animades cançons i farcit de grans col·laboracions!:

• La Tresca i la Verdesca
• Joan Enric Barceló (Els Amics de les Arts)
• Tortell Poltrona
• Cris Juanico (Ja t'ho diré)
• De Calaix
• Jordi Tonietti
• Jordi Patxeco
• Oriol Canals
• Àngel Daban
• Albert Fort (Orquestra Di-Versiones)
• Ivette Nadal
• Agnès Fusté (Aquitamxé)
• Carles Cors (Le Croupier)

... entre molts altres bons amics, com per exemple la Sira Canyigueral....


La Fàbrica de somnis és un excel·lent regal que pot "cagar" el nostrat Tió! 


I aquí teniu una mostra de la fàbrica de "La Fàbrica de somnis" de País de Cotó!

I a la ciutat la gent s'estima de forma intermitent... #MinutsMusicals amb els @amicsdelesarts

L'home que va matar Liberty Valance

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que tothom estima, però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà, i ara tothom vol felicitar.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que t'estimes però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà i ara no saps com li pots explicar.

I quan per un no en dónes un duro,
t'acaba sorprenent.
I quan fa una bona nevada,
els nens estan contents.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que cada dia se't fa més estrany,
que et fa el sopar, que viu amb tu,
que és sempre allà, però que ara no fa riure com abans.

I aquí el més burro fa rellotges
i espera el seu moment.
I a la ciutat la gent s'estima
de forma intermitent.

I quan la gent mira Perdidos
no pot pensar en res més.
I quan fa vent tots els paraigües
queden a l'inrevés... a l'inrevés.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que sempre se'ns mor la bona gent;
com que totes les guapes són cambreres
o algun dia ho vau ser.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que totes les guapes són cambreres
o ho acabareu sent.

Els Amics de les Arts

#MinutsMusicals: La Jet Melòdica dels @amicsdelesarts

Experimenten Els Amics de les Arts com també ho fan Pulpopop (culleres quin pop!), que seran teloners seus, us recordo, el proper 7 de febrer al segon concert dels Amics de les Arts al Palau de la Música Catalana.



El concert del dia 7 de febrer promet!

El camí d'@ElsPulpoPop per trobar-se amb els @amicsdelesarts

La cita és el proper 7 de febrer al Palau de la Música Catalana... però ja fa dies que Pulpopop està escalfant motors per trobar-se i compartir escenari els amics, els Amics de les Arts!





De fet Pulpopop ja fan cua per entrar al Palau...







Per cert, aquestes i moltes altres fantàstiques fotos són del fotògraf Marçal Morell Torras (Flickr)

De "la feina ben feta" al bó i millor #quetenim

Si l'any passat ens parlaven de "la feina ben feta" d'un equip de futbol que "va ser el centre del món"...



... enguany l'aliança entre el FC Barcelona i Estrella Damm ens expliquen, a partir del valor afegit que representen els jugadors del Barça "fets a casa", el bó i millor que tenim a Catalunya...



Ens agraden més els productes quan aquests ens expliquen històries, o, com amb el "t'agrada conduïr?", ens transmeten sensacions i emocions... I en aquest cas, també ens injecten una bona dosi d'autoestima! I si tot plegat ho amaneixen Els Amics de les Arts i l'actor Quim Gutiérrez, el resultat no només és bó, sinó que l'invent funciona!

I perquè tot plegat acabi de funcionar encara millor, sobretot a la xarxa, adaptant-se als temps moderns, als temps que corren, aquesta nova campanya té també el seu propi hashtag: #quetenim. No hi ha esdeveniment que no tingui el seu hashtag... si és que vol ser mínimanent rellevant a Twitter.

Aquesta és la gràcia de la publicitat dels nostres dies: en aquest apunt ja m'han colat dos anuncis d'una coneguda marca de cervesa "gratis total"!

@ElsPulpoPop a Girona després del Sona 9!

Ho confesso: em declaro incompetent per seguir tota l'activitat i, sobretot, tota l'actualitat de Pulpopop! Algun dia hauran de parar a descansar, doncs porten uns mesos de molta activitat, incrementada després de la seva exitosa participació al darrer Sona 9 2010. ja no són només els concerts, també són entrevistes i la preparació del nou material que estan preparant per aquest 2011: un EP i un LP!

Foto: Twitpic Roger Casero

El de la inauguració del Mostrar't 2011 a l'Estació Espai Jove de Girona va ser el primer concert de Pulpopop a Girona després del Sona 9, encara que no el primer amb tota la banda! Sense deixar la seva característica estètica Pulpopop ha renovat el seu vestuari, potser més sobri, però segueixen omplint, fins i tot com a duet, l'escenari!

Pulpopop estan en un gran moment creatiu, no només per les noves cançons, també pel treball que estan fent, "entre bambalines", polint les seves cançons per gravar-les quan, més aviat del què ens pensem, trepitgin l'estudi de gravació!

La bona proposta musical i el bon moment de Pulpopop no ha passat desapercebut per Els Amics de les Arts, que els han convidat en el segon concert que faran al Palau de la Música el proper 7 de febrer.

Bona feina Pulpos!

@ElsPulpoPop fan Amics, @amicsdelesarts

Avui el titol d'aquest apunt podria ser: a Pulpopop els ha tocat la grossa!

Però no, no és aquesta sort la que tenen Pulpopop; no és per obra i gràcia de la deesa de la Fortuna que Pulpopop seran teloners d'Els Amics de les Arts al concert del proper 7 de febrer al Palau de la Música Catalana... Ho anunciàven ahir Els Amics de les Arts al seu bloc: Nois, acabem de veure el nou videoclip de Jean-Luc i avui desvetllem qui serà el teloner del segon Palau:

"I com que ahir vam desvetllar el teloner del Palau del diumenge 6 de febrer. Avui desvetllarem el teloner del dilluns 7 de febrer (repic de tambors): Pulpopop, coneguts per ser els finalistes del sona 9 d’aquest any. Són gironins, molt bona gent i venen de la Cellera de Ter i de Sarrià de Ter, i tiro porqué me toca."

No és una qüestió de sort, és una  combinació de talent, feina, compromís, constància, suport, qualitat... Al cap i a la fi és qüestió de creure-s'ho i de treballar-hi, i Pulpopop fa ambdues coses, sobretot la segona!

Pulpopop fan amics, no només al Facebook (i seguidors al Twitter), que també, sinó i sobretot entre els músics, en el m´ñon de la música (productors, programadors, etc) i entre el públic!

I els darrers amics són Els Amics de les Arts...

Enhorabona Pulpos!

-------------------------------

pd: si aquesta és la bona notícia, la dolenta és que les entrades pel concert ja fa dies que estan esgotades! :(