Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joves. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joves. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de desembre del 2023

Quaranta-set coma cinc, la xifra de la setmana


El quaranta-set coma cinc dels joves entre de 14 a 18 anys han tingut una intoxicació etílica alguna vegada en la seva vida; en altres paraules, quasi la meitat dels menors adolescents s'han emborratxat, almenys una vegada.

Aquesta setmana el Ministeri de Sanitat ha fet públiques unes dades sobre el consum d'alcohol i tabac dels joves menors d'edat, i són especialment preocupants les dades referides als nois i noies entre 12 i 13 anys.

El 34,6% dels joves de 12 i 13 anys reconeix haver consumit alcohol, com a mínim una vegada, el 25% haver fumat cigarretes electròniques i el 8% haver fumat tabac convencional. La prevalença en el consum d'alcohol disminueix lleugerament si només tenim en compte darrers dotze mesos, situant-se en el 30,6%, i els darrers 30 dies, situant-se en el 21,5%. Tot i això, que dos de cada deu joves entre 12 i 13 anys consumeixi alcohol ens hauria de preocupar.

Les borratxeres, en aquesta prematura edat, se situen al 7,2% alguna vegada a la vida, el 5,8% el darrer any i l'1,9% el darrer mes. Ja hem vist, però, com s'incrementa el percentatge en el grup d'edat posterior, entre els 14 i 18 anys.

El Ministeri de Sanitat assenyala una relació directa entre el consum d'alcohol dels menors d'edat i el consum d'alcohol dels pares i mares; en aquest sentit entre les dades destaca que en el 49,7% dels joves que han consumit alcohol, el pare abusa de l'alcohol, i la xifra augmenta al 62,2% quan qui abusa de l'alcohol és la mare.

En conclusió, ja podem maldar per les botellades, que sense ser-ne del tot conscients també les fomentem nosaltres, els pares i mares, en la mesura que els nostres fills i filles ens veuen beure alcohol a casa, en el dia a dia, quan estem de festa, en les celebracions... Si l'hàbit de llegir s'educa, el de beure i fumar també...

dijous, 14 de juliol del 2022

Ens envellim


Ens envellim; la nostra societat s'envelleix any rere any, sembla que inexorablement; no hi ha prec ni clam que valgui, que faci capgirar aquesta tendència demogràfica.

Per cada 100 persones joves de menys de 16 anys hi ha 133 persones grans majors de 64; les dades són de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i situen l'índex d'envelliment al 133,5%. Aquest creixement, amb alguna modulació, ha estat una constant els darrers 23 anys i ens hem de situar precisament a l'any 1999 per trobar un índex d'envelliment inferior, aleshores del 99,8%, quan encara hi havia, tot i que lleugerament, més població menor de 16 anys que major de 64.

Fa més de vint anys que ens envellim i aquest envelliment s'ha accelerat la darrera dècada: l'any 2012 l'índex d'envelliment era del 108,3%, el 2017 ja era del 118,3% i ara ja superem el 133%. I no sembla que tinguem indicis que la tendència canviï; la piràmide de població es va invertint, amb tot el que això suposa a nivell social, laboral i econòmic.

El decrement de la taxa de natalitat és un dels elements que explica aquest envelliment de la població; segons l'INE el 2021 a Espanya van néixer 338.532 infants mentre que l'any 2011 en van néixer 470.553, és a dir, un 39% menys d'infants. Amb aquestes dades l'índex de fecunditat es situa en 1,2 infants, molt inferior al 2,1 que es considera el nivell per al reemplaçament generacional.

Ara es tenen menys fills i els factors també són diversos; naturalment les successives crisis econòmiques hi han influït, així com l'atur juvenil i les dificultats per emancipar-se, que fa que l'edat per a la criança també sigui més tardana que dècades enrere. També influeixen factors més culturals, com la (afortunadament) cada vegada més acceptada i normalitzada opció de moltes dones de no voler ser mares.

És clar que tot això només explica una part de l'envelliment; l'altra és l'increment de l'esperança de vida, que es tradueix en que en general vivim més anys, i en general (malgrat tot) amb millor qualitat de vida.

L'esperança de vida, tot i haver patit un lleuger sotrac aquests darrers anys per la pandèmia, ha estat al 2021 de 83 anys mentre que l'any 2001 era de 79 anys i el 1991 de 77 anys.

És a dir, vivim més anys i amb major qualitat de vida, per tant més persones que cobren pensions durant més anys, i per contra ens trobem amb menys joves que alimenten el mercat laboral, que al seu torn ha d'alimentar el sistema de pensions... D'aquí, en part, plora la criatura; d'aquí que es vagi posposant l'edat de jubilació...

Ens envellim; la nostra societat s'envelleix any rere any i no tinc clar que, al mateix ritme, la nostra societat s'embelleixi...

divendres, 17 de juny del 2022

"La joventut..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster


Quan es deixa de ser jove? Quan vaig deixar de ser jove? Oficialment als trenta anys, se suposa, quan ja no valen ni carnets jove, ni targetes bancàries jove i on les ajudes per a la contractació de joves marquen una frontera infranquejable: si la persona a contractar té trenta anys o més, res d'ajuda!

És clar que una cosa és ser jove i l'altre sentir-se'n, suposo que com de català, espanyol, europeu o el que vulgueu... Perquè jo als trenta anys, a banda de sentir-me jove, encara me'n considerava, contradient l'oficialitat del terme i per més que algun marrec ja m'hagués tractat de senyor!

És aquesta, realment, la frontera de la joventut? Quan la resta de la gent, la resta del món, deixa de veure't jove? Per més que ens esforcem a remar contracorrent, per més que maldem per cercar l'elixir de la joventut eterna, no som joves tota la vida...

Suposo que és per això que, arribat a aquest punt, Joan Fuster va dir:
"La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades."
M'agrada com ho diu Joan Fuster; no diu no som sempre joves, sinó no som joves dues vegades; si ja he estat jove una vegada, senyal inequívoc que ja no ho sóc!

dijous, 6 de maig del 2021

15.151.351 euros


Quinze milions cent cinquanta-un mil tres-cents cinquanta-un euros!

La xifra és gran, llarga i, certament, costa tant de dir com d'escriure!

Aquests més de quinze milions d'euros són la dotació del programa d'ajudes Feina Jove, destinades al foment de la contractació de joves, ajudes cofinançades pel Fons Social Europeu i la Fundació ”la Caixa”.

Aquesta nova convocatòria, oberta des de finals de febrer d'enguany, s'emmarca en la Iniciativa d'Ocupació Juvenil del Consell Europeu, i a Espanya s'ha articulat a través del Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil i del Sistema Nacional de Garantia Juvenil. La convocatòria es va obrir amb una dotació inicial de poc més de 2,4 milions d'euros, i dies enrere es van ampliar els fons fins aquests més de 15 milions!

Les ajudes són per a les empreses que contractin joves de fins a 29 anys i tenen dues modalitats: contractació temporal de com a mínim sis mesos amb una ajuda de 4.200 € per contracte, i contractació indefinida de com a mínim dotze mesos, amb una ajuda de com a màxim 6.900 € per contracte.

Aquestes ajudes són, sens dubte, un important estímul a la contractació de joves, i haurien de contribuir a reduir l'elevada taxa d'ocupació juvenil.

De moment ja s'han concedit més de 120 ajudes per un import de quasi un milió d'euros, pel que encara en queden catorze per a repartir!

Aquesta és la tercera convocatòria del programa Feina Jove; en la primera, del 2017, es van concedir 1.277 ajudes per un import total de 8.830.800 € i en la segona convocatòria, de 2018, es van concedir un total de 1.958 ajudes per un import de 16.058.100 €.

Sumant les tres convocatòries, aquest programa d'ajudes haurà destinat, entre els anys 2017 i 2022, quan a mitjans de març finalitzarà la convocatòria vigent, més de quaranta milions d'euros a promoure l'ocupació juvenil.

Quinze milions cent cinquanta-un mil tres-cents cinquanta-un euros en ajudes directes a les empreses per a la contractació de joves potser no resoldran l'atur juvenil, però sens dubte contribuiran a millorar-ne l'ocupació, alhora que també poder ser un bon estímul per a la recuperació de moltes empreses, en la mesur que puguin recuperar la seva activitat.

Si jo tingués una empresa, que no és el cas, i necessités contractar personal, abans de fer el procés de selecció, sens dubte, faria un cop d'ull a les bases d'aquestes ajudes, no fos que alguna de les contractacions s'hi ajustés, o pogués ajustar-s'hi...

dijous, 5 de desembre del 2019

La Mentoria Social del programa Incorpora, al "Món laboral"

Imatge de John Hain a Pixabay
Diu el diccionari que un mentor, o mentora, és una "persona que fa de conseller o de guia d'algú".

De la definició m'agrada especialment el concepte de guia, de persona que acompanya, i que ho fa just al costat, ni un pas endavant, ni un pas enrere...

Al programa Incorpora estem cercant persones voluntàries que vulguin i puguin ser mentors o mentores, i en aquest cas l'"algú" són joves atesos pel programa Incorpora Jove, una línia específica que els ofereix suport i recursos en el procés d'emancipació dels joves, centrant-se en el retorn educatiu i la formació i inserció laboral.

Aquest projecte de Mentoria Social del programa Incorpora es troba actualment en la fase de captació i selecció de les persones voluntàries per a ser mentors i mentores, i es preveu que l'activitat s'iniciï a partir del mes de gener de 2020.

D'aquest projecte de Mentoria Social en vam parlar a l'espai  Món laboral de Ràdio Sarrià amb l'Anna Güell, gerent d'Ecosol, coordinadora de projectes del Clúster Èxit i responsable del Punt Incorpora Jove Girona.

En l'entrevista l'Anna Güell ens va explicar breument els objectius d'aquest projecte de Mentoria Social, el perfil de les persones voluntàries que s'estan cercant i seleccionant i les passes que han de fer les persones interessades per participar-hi!

Si hi teniu interès, escolteu l'entrevista i preneu nota! I escolteu-la també si només us mou la curiositat...


dilluns, 7 d’agost del 2017

Joves i TIC: entre l'oportunitat i l'abisme


Les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça, pels joves?
Aquest no és un debat nou, però sí és un debat que convé actualitzar tal i com ha fet recentment el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya amb la publicació de “TIC i Joves: reflexions i reptes per al treball educatiu” (Col·lecció Aportacions, número 54; octubre 2016).

La publicació fa un breu repàs d'algunes referències bibliogràfiques i entre elles destaca el que afirmaven l'any 1999 David Buckingham i Julian Sefton-Green en l'article "Children, Young People and Digital Technology": “hi ha les víctimes dels mitjans, els innocents corromputs pels videojocs o la pornografia, i els intel·ligents, els qui s’apoderen a través de les tecnologies per crear nous mons d’aprenentatge i comunicació”.

La tecnologia, doncs, també pels joves és una arma de doble fil! I si aleshores, als anys noranta, els adults es preocupaven pels joves enganxats a la televisió i als videojocs avui als adults ens preocupen els joves enganxats a les pantalles en general, doncs s'han multiplicat, i a la dels seus telèfons mòbils intel·ligents en particular, dispositiu que quasi ha esdevingut, de forma natural i sense adonar-nos, una extensió del braç, quasi un accessori del cos humà.

Els adults tenim la percepció general que els joves, als qui anomenem nadius digitals, estan hiperconnectats fins al punt d'establir una certa dependència emocional amb el dispositiu i tot el que, per ells, representa: la relació amb els seus iguals, la connexió amb el seu món, fins i tot amb el nostre...

Aquest procés, com d'altres (les relacions sexuals, el consum d'alcohol, tabac i drogues...) es produeix cada vegada en una edat més precoç, que podríem situar al voltant dels dotze anys, edat d'inici de l'educació secundària i per tant de l'entrada a l'institut i que pels joves representa l'obtenció de dos objectes que simbolitzen la seva nova (obligada en molts casos) autonomia: les claus de casa i el telèfon mòbil!

En realitat, però, aquest procés s'inicia abans ja que els infants en edats més primerenques ja tenen accés a múltiples pantalles: la televisió (ara també connectada), l'ordinador, la tauleta tàctil i, naturalment, els telèfons mòbils dels pares, mares o altres familiars.

Des de la perspectiva dels adults el telèfon mòbil dels infants ens dóna la seguretat que davant qualsevol incidència podran contactar amb nosaltres, tot i que des de la perspectiva dels infants i especialment els joves aquesta mena de “cordó umbilical” és tan sols la millor excusa per mantenir-se connectats amb el seu món.

En una classe de primer d'ESO de l'Institut Narcís Xifra de Girona (el que de moment tenim de referència a Sarrià de Ter) a principis de curs un professor va preguntar als alumnes quants no tenien telèfon mòbil: només, mig avergonyits, dos van aixecar la mà; després de les festes de Nadal els dos alumnes ja tenien mòbil després de demanar-lo insistentment als pares, qüestió de supervivència.

El temor a ser exclòs és un dels motius que argumenten els infants i joves en la seva exigent demanda de telèfon mòbil, de ser exclòs del seu grup d'iguals, és clar. L'auge dels serveis de missatgeria instantània (WhatsApp i Snapchat) han fet de la tecnologia mòbil un element més de socialització, doncs les relacions personals es prolonguen i s'expandeixen també digitalment, però a banda d'aquest element socialitzador que apunta al sentiment de pertinença de grup els dispositius mòbils, especialment el telèfon, també és el mitjà des del qual consumeixen els continguts audiovisuals a través d'eines socials com YouTube o Instagram.

A l'altra cara de la moneda del paper socialitzador hi ha el risc que les TIC aïllin els joves, el risc que les relacions digitals prevalguin sobre les analògiques o, encara pitjor, que prevalguin les relacions digitals amb els seus iguals per sobre de les analògiques i personals amb la resta de la seva família, amb el temor per part dels adults que es faci realitat la imatge del jove aïllat,  permanentment tancat a la seva habitació. En qualsevol cas caldria calibrar si els factors de l'aïllament són la tecnologia en sí i “per se” o aquesta és tan sols el mitjà, però no la causa.

El que ja és inevitable en els joves, també en els adults, és que la tecnologia intervé inevitablement en la construcció de la identitat, però així com els adults (immigrants digitals) hem diferenciat entre la nostra identitat analògica (l'existent abans de la revolució digital) i la digital (adquirida posteriorment) els joves no fan aquesta diferenciació doncs ambdues formen part indistinta, sense fronteres clares, d'una mateixa i única identitat: la seva!

La publicació “TIC i Joves: reflexions i reptes per al treball educatiu” parla de la doble vessant de les TIC en relació als joves, la positiva i la negativa.

Pel que fa a la positiva destaca la millora en les relacions socials dels joves, l'aportació de noves habilitats, la contribució a potenciar les capacitats creatives i de resolució de conflictes,  l'augment en la implicació dels joves en la millora de la societat i l'aparició del jove “produser” (consumidor i creador alhora, anomenat també “prosumidor”).

Pel que fa als efectes adversos, tot i que recorda que afecten a una part reduïda dels joves, l'estudi destaca l'aïllament físic, l'addicció a les TIC i la ludopatia, un excés de narcisisme, el ciberassetjament, el sexting (compartir contingut sexual o explícit, fotografies o vídeos, a les xarxes socials o serveis de missatgeria), la potenciació de la violència masclista entre parelles joves, la petjada digital i la pèrdua de privacitat, la bretxa digital, la sobredosis d'informació i les malalties derivades de l'ús addictiu, incloses els trastorns psicològics.

Lluny d'alarmar-nos innecessàriament per aquest darrer paràgraf el que convé és afrontar de manera conscient el procés d'accés dels joves a les TIC, tal i com recullen les orientacions de la publicació citada, fomentant l'ensenyament crític, acompanyant i assessorant als infants i joves, en resum fer allò que tan convé que fem els adults amb els nostres infants i joves: ser-hi, no dimitir de les nostres responsabilitats.

Així doncs, les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça?
Segurament aquesta mateixa pegunta ens la podríem fer els adults interpel·lant-nos a nosaltres mateixos i possiblement la resposta seria, si fa o no fa, la mateixa que podem oferir als joves: les noves tecnologies són ambdues coses, una oportunitat i una amenaça!

Però la pregunta, paradoxalment (o no?), ens inquieta més quan els adults la formulem pensant en els joves, els nostres joves; ens inquieta més quan pensem en ells però ens fa por si ens la fem a nosaltres mateixos: les noves tecnologies són una oportunitat o una amenaça, pels adults?

Article publicat al número 97 de la revista Parlem de Sarrià.

dijous, 1 de juny del 2017

Guanyen les empreses, guanyen els joves!


El segon dossier de l’Observatori Social de “la Caixa”, dedicat a l’atur juvenil i la pobresa, es pregunta si ambdues coses són un problema estructural; el cert és que, de perpetuar-se la situació actual, pot esdevenir-ho.

L’atur és un factor de pobresa en la població en general i és especialment preocupant en els joves, no només per l’elevat percentatge de l’atur juvenil, també perquè la manca d’oportunitats laborals representa un fre al seu procés d’emancipació i, sobretot, d’inclusió social, factors que agreugen les desigualtats socials.

Quasi la meitat dels joves espanyols menors de 25 anys (48,3%; Eurostat 2016) estaven a l’atur el 2015, xifra molt superior a la mitjana europea d’atur juvenil (20,3%) i a la d’atur de la població activa espanyola (21%; 9,1% a Europa).

Amb aquestes xifres es fa difícil que els joves, especialment els que per diversos motius abandonen prematurament els estudis, puguin afrontar amb optimisme i confiança el seu futur. La taxa d’abandonament prematur de l’educació i formació va ser del 20% al 2015; el 15,8% en el cas de les dones de 18 a 24 anys, el 24% en el cas dels homes de la mateixa edat.

Aquests darrers anys les polítiques actives d’ocupació han posat el focus especialment en els joves, enguany també s’hi suma la Fundació Bancària “la Caixa” a través del programa “la Caixa” Feina Jove, finançat pel Fons Social Europeu i cofinançat per la pròpia Fundació Bancària “la Caixa”, amb dotació de 21.765.154 euros.

“la Caixa” Feina Jove és un programa d’ajudes directes a les empreses per la contractació de joves i té per finalitat la generació d’ ocupació jove, estable i de qualitat i així contribuir a reduir la desocupació juvenil a Espanya.

Poden beneficiar-se d’aquest programa empreses, empresaris autònoms, associacions, fundacions i entitats sense ànim de lucre sempre que contractin joves (de 16 a 29 anys i inscrits en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil) per un període mínim de sis mesos en contractes a temps complert. Les ajudes poden arribar a cobrir el 80% dels costos salarials de la contractació.

El Programa “la Caixa” Feina Jove ofereix a les empreses dues modalitats d’ajudes: un ajut màxim de sis mesos de fins a 4.200€ per a la contractació temporal per un període mínim de sis mesos, i un ajut màxim de dotze mesos de fins 9.600€ per a la contractació indefinida.

La contractació ha de representar un increment de la plantilla de l’empresa, doncs el que també s’incentiva és la generació d’ocupació, i les ajudes es perceben als sis mesos posteriors a l’inici del contracte. Les empreses poden sol•licitar les ajudes a través del portal www.lacaixafeinajove.org

"Win-Win". Aquesta és una expressió que, penso, s’ajusta molt per definir programes com aquest, doncs hi guanyen les empreses, hi guanyen els joves.

Hi guanyen les empreses perquè reben una subvenció, un ajut, per la contractació de joves, però més enllà de l’aspecte econòmic guanyen perquè també els representa incorporar persones joves amb il·lusió i ganes d’aprendre i treballar, i naturalment també per la seva contribució a reduir l’atur juvenil.

Hi guanyen els joves perquè se’ls ofereix una oportunitat laboral, l’oportunitat d’accedir a un treball de més qualitat i estabilitat, l’oportunitat per començar, reactivar o millorar la seva carrera professional en empreses socialment compromeses.

Des del programa Incorpora de “la Caixa” assessorem i acompanyem a les empreses que volen participar d’aquesta iniciativa, que es volen beneficiar d’aquestes ajudes, alhora que els oferim també la possibilitat que des de la xarxa d’entitats Incorpora puguem fer-los la preselecció dels i les joves que necessiten.

La crisi econòmica ha tingut un fort impacte, negatiu, sobre la taxa d’ocupació en general i la juvenil en particular; hem d’esperar que la recuperació que ja s’albira tingui també un impacte positiu sobre l’atur juvenil, oferint més i millors oportunitats laborals als joves, contribuint a la seva inclusió laboral i social.

El Programa “la Caixa” Feina Jove ens dóna l’oportunitat de contribuir a l’ocupació juvenil; seria una llàstima desaprofitar aquesta gran oportunitat!

divendres, 13 de febrer del 2015

El vídeo de la setmana: dia mundial de la ràdio 2015



El d'avui no és un vídeo espectacular, no esdevindrà viral ni apareixerà al llistat dels més reproduïts!

Tant és, no són aquests els motius que fan aparèixer vídeos en aquesta secció del meu bloc! És un vídeo, però, que us animo a veure i, sobretot, a escoltar, doncs aquest vídeo, com la ràdio, s'escolta més que no es mira!

Avui és el dia mundial de la ràdio i la presidenta de la UNESCO, Irina Bokova, té aquest missatge per a nosaltres en general i per a vosaltres si sou joves en particular!



A banda del missatge del vídeo comparteixo també aquesta infografia sobre els joves i la ràdio!



Bon divendres!

dijous, 11 de desembre del 2014

Peces in The River, operació tornada!


Potser hauria de comprar-me unes "safari", aquelles sabates, generalment de color marró clar, tirant a beix (ara n'hi ha de tots colors) de pell girada i sola de goma; quan era jove, jove de debò, fastigosament jove (adolescent vaja!) les "safari" solien calçar els meus peus...

Per pantalons podria posar-me uns texans, que de jove solia dur apedaçats de l'entrecuix; no entenc com és que els gastava tant d'aquella zona, de jove, però la meva mare sempre trobava la manera d'allargar-los la vida amb retalls d'altres texans, pedaços que cosia amb la mateixa traça que ara encara em cus la vora de tots els meus pantalons. Els pantalons d'ara, però, ja no els porto apedaçats com els duia abans...

La samarreta podria ser una de negra amb la portada del disc de Joy Division "Unknown Pleasures", que reprodueix blanc sobre negre unes ones de ràdio... Tot i que per a l'ocasió potser seria més encertada la de The Clash, amb la portada del "London Calling" on apareix Paul Simonon a punt d'esclafar el seu baix... De tant posar-me-la, aquesta samarreta, era ja quasi transparent!

La jaqueta seria texana, una Levi's d'aquelles amb dues "butxaques de cul" al pit i, naturalment, curtes de tir; diria que encara és per casa, penjada dins algun armari, tot i que fa molts anys que no me la poso...

Si fa o no fa els mateixos anys que no escoltava "Peces in the River", grup format per companys d'institut que al seu dia van ser, per mi i per molts, tota uns institució! És clar que aleshores també escoltava MCD, La Polla Records o Eskorbuto.

Ara aquell mític grup gironí nascut als passadissos de l'aleshores institut "Girona III" /(actual IES Carles Rahola) es retroba en un concert que faran a La Mirona! Bé, més que als passadissos de l'institut el grup es deuria formar als bars del seu voltant...

Les safari no les conservo, dels texans apedaçats ni rastre, les samarretes deuen ser en algun calaix, o en alguna caixa i la jaqueta texana espera viure una segona joventut que difícilment tindrà. Però el que sí encara conservo, i he tornat a escoltat aquests dies, és la maqueta de "The Peces in the River", "Los lunes llueve", encara amb el full, doblegat al costat de la cinta de cassete, amb les lletres de les cançons!

Serà divertit tornar a veure i escoltar en directe "Peces in the River", serà com tornar a una festa d'institut o a un concert de barraques quan les barraques es feien a la Copa i tenien envelat!

Podria anar al concert disfressat de mi mateix, del meu jo adolescent, però no crec que això de "tornar" sigui això; d'aquell adolescent amb cabells llargs, com del jo infant, en queda el record i el punt just de pòsit del meu jo actual.

Tornen "Peces in the River", però hi ha quelcom de nosaltres mateixos que difícilment tornarà mai, tot i que amb la música mai se sap, com amb les olors la música té la capacitat de transportar-nos i, fins i tot per moments, transformar-nos!

Serà qüestió, doncs, d'encomanar-me a la "Virgen de Guadalupe"!

Una foto publicada por Roger Casero Gumbau (@rogercasero) el


dimarts, 18 de gener del 2011

Manual de bons usos digitals per a joves


La digitalització de les aules no és només un dels principals reptes de present i futur del Departament d'Ensenyament, també és una de les principals preocupacions...

Si bé és cert que amb el canvi de govern la digitalització de les aules, de l'ensenyament en general, pot alentir el seu procés d'implantació, una de les qüestions més complexes i complicades que cal abordar és el bon ús de les eines informàtiques. No es tracta només de conèixer com funciona la tecnologia, sinó sobretot de quina manera la fem servir.

I defineixo aquesta situació com a complexa perquè el món digital i de les noves tecnologies avança i evoluciona a un ritme molt accelerat... I complicada perquè es dóna la paradoxa que el professorat (immigrants digitals) possiblement té més coneixement però possiblement no té tans "hàbits relacionals digitals" com els alumnes (nadius digitals)...

Però centrant-nos en el tema dels bons usos digitals és molt brecomanable la darrera "Guia de recomanacions i hàbits saludables davant la tecnologia" (pdf. 17 pàg. 1410KB) que ha publicat recentment el Departament d'Ensenyament en col·laboració amb el Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). Aquesta guia està pensada especialment per a estudiants del Projecte eduCAT1x1 del Departament d'Ensenyament.

La guia, molt esquemàtica, gràfica i de lectura ràpida, està dividida en 7 blocs:
  1. Ja controles?
  2. Sigues legal!
  3. Passo de mals rotllos!
  4. Connecta't, però vigila!
  5. Ei, vols jugar?
  6. Vols saber-ne més?
  7. Decàleg

Us recomano que la consulteu i, sobretot, que la feu córrer entre els joves!

dissabte, 16 d’octubre del 2010

El #PresidentMontilla, l'Increïble #HomeNormal!


L'Increïble Home Normal és una original iniciativa de la JSC per, amb humor, interpel·lar els joves de cares al proper 28N...


  
Però jo em pregunto: heroi o anti-heroi?

-------------------------------------

pd: per cert, recordeu la "Nocilla Montilla" de fa 4 anys?

dilluns, 27 de setembre del 2010

D'aquí no passes!



Així de clar i així de simple: d'aquí no passes!

Aquest és el principal missatge que Save the Children vol fer arribar als joves en el seu ús de les xarxes socials amb el portal "de aquí no pasas".

Som nosaltres qui hem de posar el límit al nostre nivell de privacitat a internet, amb la nostra presència ales xarxes socials.

"De aquí no pasas" convida els joves a tenir cura d'ells mateixos a les xarxes socials amb una sèrie de recomanacions i instrccions per ajustar el nivell de privacitat i estar alerta per disminuïr el propi nivell de vulnerabilitat.

Recomanacions del tipus: compte amb...compartir la contrasenya, que ho controlin tot de tu, fer-te amic de qualsevol, les fotos que publiques a les xarxes, coquetejar...

Pel que fa a les instruccions s'informa de quina manera podem modular el nostre nivell de privacitat a Facebook, Twitter, Tuenti o Myspace..., explicant d'una manera molt entenedora els avantatges / inconvenients de tenir més o menys activats els nivellde privacitat: geolocalització, usuaris  bloquejats...

La finalitat és establir els nostres propis límits seguint aquella màxima que sempre hauria de funcionar: no facis ni diguis online allò que no faries ni diries offline! I res millor per una navegació plaent, per una participació positiva i divertida a les xarxes socials, que una navegació segura.

Que ningú decideixi per tu, tu poses els teus límits, tu decideixes el teu nivell de privacitat a la xarxa!

divendres, 7 d’agost del 2009

Si vas néixer l'any 1991 i vius a Catalunya, subscriu-te gratuïtament a una publicació periòdica

Si vas néixer l'any 1991 aquest any has fet, o faràs, 18 anys. Amb la majoria d'edat podràs votar, encara que potser tindràs més ganes de treure't (aprovar) el carnet de cotxe... Jo, més enllà d'animar-te a votar quan correspongui i de ser prudent una vegada tinguis el carnet de cotxe, el què et recomano és que, a partir d'una de les actuacions del Pla Foment Lectura 2008-2011 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, et subscriguis gratuïtament a una publicació periòdica, en format paper o digital, durant els propers 12 mesos.

El termini de presentació de sol·licituds és de l'1 de setembre al 30 de setembre del 2009 i cal presentar la sol·licitud bé per mitjans telemàtics a través de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, http://www.gencat.cat/ o bé, tal i com descriu la resolució, les sol·licituds en paper s'han d'adreçar a la persona titular de la Direcció General d'Innovació i Cooperació amb els Mitjans de Comunicació i s'han de lliurar al Registre de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona (Via Laietana, 14, 08003 Barcelona), o bé en qualsevol dels llocs que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Naturalment la Generalitat només paga la subscripció (per un import no superior a 50 euros per persona beneficiària) per un any, però aquesta és una bona mesura per incentivar la lectura entre els joves. I qui sap, potser vosaltres, o les vostres famílies, mantindreu la subscripció una vegada finalitzat el període de 12 mesos...

Per a més informació podeu consultar la Convocatòria (DOGC núm. 5426 - 22/07/2009) i les seves Bases reguladores (DOGC núm. 5190 - 07/08/2008).

----------------------------

pd1: que jo recordi actualment estic subscrit a dues publicacions periòdiques: el diari El Punt, des de mitjans de l'any 1995 (aleshores tenia 21 anys), i la revista Enderrock (des de fa uns quatre o cinc anys...).

pd2: també et poden interessar Llegir el diari, del dimarts 29 de maig de 2008 i Perquè la meva mare llegeix el diari? del dimarts 27 de maig de 2008.

diumenge, 7 de juny del 2009

"Núria absolució" a l'ajuntament de Sarrià de Ter

Aquest dissabte a la tarda, trobant-me a Bordils en una celebració familiar, rebo un missatge al mòbil de l'amiga i companya de grup municipal Assumpció Vila: Han pintat a l'Ajuntament: Núria absolució!. Una estona més tard em truca l'amic i col·laborador del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, en Joan Quesada, i m'informa de la pintada, afegint a més que aquesta no és a la part de baix de la façana de l'ajuntament, sinó a l'alçada del balcó del primer pis.

Tornant cap a casa hem passat un moment per davant l'ajuntament, per veure i retratar la pintada...




Al meu Twitxr, que s'actualitza també al meu Twitter i al meu Facebook, acompanyant la primera de les imatges, hi he fet aquest comentari: Pintada de Núria absolució a la façana de l'Ajuntament de Sarrià de Ter; puc compartir el missatge, però no com s'ha pintat a l'Ajuntament.


D'entrada he pensat en el dia de reflexió previ a les eleccions europees, on a l'ajuntament hi ha un dels tres col·legis electorals. Però per accedir al col·legi electoral, que ara estarà situat a la Sala Patronat, el govern ha indicat que cal fer-ho pel darrera de l'ajuntament, entrant pel carrer Firal i el pati del Patronat, en comptes de fer-ho pel carrer Major i travessant la biblioteca. Personalment preferiria que es mantinguessin les dues entrades, la del carrer Major i la del carrer Firal, per accedir al col·legi electoral... La pintada, si s'ha fet per ser vista el dia de les eleccions, es veurà igualment, doncs molta gent intentarà accedir pel carrer Major...

Però després he pensat en una altra fotografia que vaig fer aquesta mateixa setmana a Girona, aquesta fotografia:



I efectivament he recordat que aquest dissabte es feia una concentració a Girona dins una sèrie d'actes que culminaran el dia 13 de juliol, dia en què es celebrarà el judici contra Núria Pòrtulas. I llavors he emmarcat aquesta pintada com un gest més de tots els actes que es faran aquesta dies:

PROPERES CONVOCATÒRIES: "13 DE JULIOL, NÚRIA ABSOLUCIÓ!"
Dissabte 9 maig
18:00h Manifestació des de davant la seu d'ICV de Girona, fins a l'espai de flors de l'Assemblea (Cul de la Lleona)
20:00h Inauguració de l'espai de flors de l'Assemblea (exposat fins el dg., 17 de maig, en el marc de "Girona, temps de flors")

Dissabte 6 de juny
19:00h Concentració davant la seu d'ICV de Girona

Dissabte 11 de juliol
20:00h Concentració davant la seu d'ICV de Girona
21:00h Sopar solidari a la plaça Ovidi Montllor ("Plaça de la Constitució") de Girona

Diumenge 12 de juliol, Busos cap a Madrid

Dilluns 13 de juliol, Judici!!!, a l'Audiència Nacional espanyola, a Madrid


Personalment hauria preferit que no haguessin pintat la façana de l'ajuntament; tampoc cap altra façana. Des de l'ajuntament de Sarrià de Ter al seu dia vam aprovar una moció de suport a la Núria Pòrtulas. El seu empresonament preventiu va ser exagerat i desmesurat. Fins a la seva sortida de la presó també va ser molt nombrós el suport que va rebre per part de veïns i veïnes de Sarrià de Ter, suport cap a la Núria i també cap a la seva família. El proper dia 13 es celebrarà el seu judici a l'Audiència Nacional i jo desitjo que finalment la seva innocència quedi definitivament demostrada...

Possiblement aquest proper dilluns la pintada es taparà, serà feina de la brigada, o d'algun pintor professional, que deixarà el missatge escrit a la f´çana de l'ajuntament sota vàries capes de pintura...

diumenge, 23 de novembre del 2008

Concert de L'n'B a La Mirona per menors de 16 anys

Fins ara a casa no hi ha cap disc de Lax'n'Busto (i bloc, MySpace, YouTube i Facebook), fet que demostra que, més enllà d'alguna cançó, aquest no ha estat un grup que ni la Sira ni jo hàgim seguit al llarg de la seva història. Però veig bastant probable que ben aviat arribi a casa algun CD de L'n'B. Potser serà per la Clàudia (9 anys) però l'acabarem escoltant, com molts altres, tots plegats!.

Malgrat no ser precisament un dels meus grups de capçalera, aplaudeixo amb intensitat la iniciativa que van tenir de fer un concert, aquest dissabte a les 7 de la tarda a la sala La Mirona de Salt (Gironès), per a menors de 16 anys. Els menors havien d'assistir-hi acompanyats d'algun adult, però els adults per si sols no podien entrar; per això ja hi havia programat el concert de L'n'B + Rydibaum a partir de quarts d'onze.

Al concert hi vam anar la Clàudia i jo; de fet jo acompanyava la Clàudia... tot i que he de reconèixer que al concert em bellugava més jo que ella (qualsevol intenció de dir que jo ballava és massa agosarada!). Ella, encara que una mica cohibida (de fet no deixava d'anar-hi amb el seu pare...) s'ho va passar molt bé. i jo també, fruint de la música, rock al cap i a la fi, i de l'ambient, molt familiar, molt blanc...

Entre els pares i mares el comentari era que la mainada era l'excusa, però amb més d'un vam comentar l'encert de la iniciativa. Al final del concert també l'hi vaig comentar a l'Eduard Font (component dels L'n'B i ex-Glaucs i Sopa de Cabra), i no vaig ser l'únic que li va comentar aquest encert...

Hi ha una sèrie de grups (catalans, espanyols, estrangers) que encaixarien molt bé amb iniciatives com aquestes, ja que són grups que, malgrat tenir un públic jove, fins i tot adult, també poden tenir un públic més jovenet, si voleu incipient... A nivell català penso sobretot amb grups com Gossos o Els Pets... Mainada de segons quines edats no sempre assistiran a un concert d'aquests grups en una sala com La Mirona, o d'altres que hi ha escampades arreu de Catalunya, barrejades amb un públic més gran i amb un horari més nocturns, però amb un format de concert com el d'aquest dissabte, poden assistir-hi i gaudir plenament d'un concert de rock...

No crec que per la taquilla que es va fer es pagués el concert, però també és una funció pública apropar la música als nostres joves (hi ha iniciatives molt lloables a escoles i, sobretot, instituts); d'altra banda els grups també poden interpretar-ho com una ampliació de l'espectre de seguidors i, en aquest cas, una aposta de futur, incorporant noves generacions de potencials fans (alguns ja fans declarats, tot i la seva joventut).

En definitiva, un bon concert de rock sense fum ni alcohol, amb un públic entregat (els més joves) i unes mares i pares contents i satisfets... I al final, els components del grup fins i tot van baixar de l'escenari per parlar amb els joves fans, signar autògrafs i fer-se fotografies...

-----------------------------

pd1: Lax'n'Busto- Que Boig el Món


pd2: Lax'n'Busto - Si te'n vas (la cançó que + m'agrada d'ells)



pd3:

la Clàudia amb l'Eduard Font