No és un perdó, però ho sembla...

Heu hagut de demanar mai disculpes, alguna vegada? Segurament sí. I perdó? Segurament també.

I quan ho fem solem dir aquestes paraules, disculpa o perdó, però ja sabem que les paraules, certament importants, no ho són tot: també és molt important, tant o més que les paraules, com les diem, l'actitud.

Si demanem perdó sense sentir-ho, per exemple pronunciant les paraules amb desgana, o obligats, la disculpa no és efectiva, ans al contrari.

Ho veiem fer a la mainada, per exemple, quan de forma imperativa els hi exigim que demanin disculpes i ho fan limitant-se a dir les paraules, només per a que siguin pronunciades per a cobrir l'expedient, però no sentides. Ho veiem fer a la mainada i la no tan mainada, a vegades, també ho fem.

En canvi a vegades no demanem perdó, ni disculpes, però pel que diem, tot i no pronunciar literalment aquestes paraules, i sobretot per com ho diem, ho sembla.

Hi pensava aquesta setmana després d'escoltar Arnaldo Otegui, en motiu del 10è aniversari de la fi d'ETA, reconeixent i sentint el dolor i patiment de les víctimes de la banda terrorista.

El gest és lloable, i és un pas més cap a la resolució d'un conflicte que encara té molts serrells i derivades; i és cert que no és un perdó, però ho sembla...

Ángel Acebes, el ministre potiner

Quinze anys! Ja fa quinze anys de l'atemptat terrorista d'Atocha, un atemptat perpetrat per Al-Qaida i que va sacsejar la societat i la política espanyoles en qüestió d'hores, a poques hores d'unes eleccions generals.

El d'Atocha va ser un atemptat terrorista terrible, el pitjor sofert mai a Espanya, i terrible va ser, també, la gestió que en va fer el govern espanyol, aleshores presidit per un altiu José María Aznar; una gestió personificada per qui era el ministre d'interior, Ángel Acebes.

Ángel Acebes, en la gestió de la comunicació d'aquell atemptat, no va parar d'insistir en atribuir l'autoria de l'atac terrorista a ETA, fins i tot després que des del propi entorn d'ETA (Arnaldo Otegui, aleshores portaveu de la il·legalitzada Batasuna) es negués qualsevol relació amb l'atemptat, fins i tot desoint les investigacions de la pròpia policia espanyola, que de seguida va descartar l'autoria etarra de l'atemptat i va perseguir des del primer moment la pista islàmica.

Ángel Acebes es va erigir, durant aquelles hores i per a la història, com la cara més visible de la manipulació política, potinejant amb falses línies d'investigació les seves compareixences i declaracions, sembrant odi i mentides a cabassos quasi sense dissimular.

La proximitat de les eleccions generals, que el Partit Popular va perdre més per la seva mala gestió de l'atemptat que per l'empenta i il·lusió que despertava un fresc Zapatero, i la necessitat de seguir culpabilitzant a ETA de tot, fins i tot del que no era responsable, van oferir-nos un dels espectacles polítics més vergonyosos en un dels moments més tristos i dramàtics de la democràcia espanyola: el govern mentint vilment davant una població es estat de xoc, trista i espantada.

Fa quinze anys un govern ens va mentir impunement i vilment a la cara; lamentablement no va ser, aquella, la darrera mentida abocada sense vergonya per un govern a Espanya; des d'aleshores ençà altres governs ens han mentit, i per mentir no em refereixo només a no dir tota la veritat, sinó a potinejar amb la veritat i la mentida.

No sé si ara d'això en diem construir relats...

El perdó d'ETA

Ja fa molts anys que ETA és un anacronisme, que en general en la nostra societat, també en la basca, la lluita armada amb finalitats polítiques està en fora de joc.

En un segle tan bèl·lic i sanguinari com el passat, amb dues guerres mundials, una de freda i moltes revolucions i moviments de guerrilles, el terrorisme va trobar espai, també a Europa, per arrelar i créixer; avui, de fet ja fa uns anys, el terrorisme ha mutat de tal manera que fins i tot bona part dels integrants d'ETA no s'hi volen emmirallar...

ETA s'ha dissolt... ETA ha estat vençuda? Fins i tot en la seva fi no podem prescindir del llenguatge bèl·lic i necessitem recórrer al binomi vencedor - vençut. Entenc la necessitat i en part la comparteixo, doncs el terrorisme d'ETA ha causat molt dolor fins i tot entre els qui no n'hem estat víctimes directes, dolor, incomprensió i ràbia.

Dolor, incomprensió i ràbia, això és el que recordo que vaig sentir l'estiu del 1997; la por ja la tenia des de deu anys abans amb l'atemptat d'Hipercor...

L'any 1997 treballava d'educador en un centre de menors i recordo seguir amb angoixa i encara amb un bri d'esperança, el cap de setmana del 12 i 13 de juliol, el segrest de Miguel Ángel Blanco. Aquelles hores treballant al centre les recordo enganxat a la ràdio i a la televisió esperant un esperançador desenllaç que tristament no va arribar mai. La seva execució, reconec, em va regirar les entranyes...

I després va arribar l'assassinat de l'Ernest Lluch, que, com a molts de vosaltres, em va commocionar com cap altre. Ell que era home de pau, ell que, com es va atrevir a dir la periodista Gemma Nierga per disgust d'uns quants, fins i tot hauria dialogat amb el seu botxí. Quanta violència inútil, quina lluita tan estèril, que no gratuïta...

Necessitem parlar de vencedors i vençuts, però no ens podem aturar aquí, sobretot necessitem parlar del perdó, no d'un perdó humiliant que condemni sinó del perdó reparador a partir del qual és possible plantejar un marc de convivència, qui sap si també de reconciliació.

A mi també em dol que ETA de moment hagi estat tan garrepa en el seu perdó i confio, espero potser innocent, que sabrà trobar el moment i la manera per disculpar-se per tantes morts, tant patiment, tant de dolor, inclosos entre molts (masses) els cruels assassinats de Miguel Ángel Blanco i Ernest Lluch.

Potser fins aleshores jo tampoc seré capaç de perdonar-los del tot, de perdonar-los plenament...

La llibertat d'Otegi

Otegi fotografiat poc abans d'abandonar la presó de Logroño: Foto: Twitter Arnaldo Otegi

El terrorisme d'ETA ha estat una de les xacres més sagnants que ha hagut d'afrontar la democràcia espanyola des de la seva recuperació. La lluita armada, nascuda sota el jou del franquisme i sobrevivint durant massa anys a l'etapa democràtica, viu de fa anys un període d'inactivitat que només té una sortida possible: la fi de la violència i la dissolució total de la banda terrorista.

El món abertzale ha fet aquests darrers anys la seva pròpia transició, passant de la lluita armada a la lluita política, transició que simbolitza de manera especial Arnaldo Otegi. Agradi o no, la figura d'Arnaldo Otegi ha esdevingut, i és encara, clau en aquest procés de transició, un procés en el que també hi han contribuït persones frontissa com Jesús Eguiguren.

Pres polític o delinqüent? Si la pregunta no és gratuïta la resposta encara ho és menys, però més que encallar-nos en aquesta discussió el que trobo realment important, avui, és que Arnaldo Otegi està en llibertat i, més enllà del pes que pugui tenir encara la seva inhabilitació, és sens dubte un gran actiu, a banda que per la independència d'Euskadi, per a la Pau.


Arnaldo Otegi, delinqüent o pres polític? Tan nefast trobo denigrar-lo encara avui a la categoria de terrorista com alçar-ho a la categoria de Madiba, però ja sabem que aquí som molt de contrastos, de dualitats, de amb mi o contra mi, de blanc o negre i poc de grisos...

Sigui com sigui, sigui el que sigui però, jo avui sento la seva llibertat com una esperançadora notícia i és per això que ahir em va alegrar veure'l sortir de la presó, i més m'agradarà veure'l defensar les seves idees amb la política com a única arma.

Espanya encara no s'ha recuperat del flagell del terrorisme d'ETA i caldrà que passin anys i generacions per recuperar-se, recuperar-nos... Si no ens hem recuperat encara de la Guerra Civil i el franquisme!

Però són processos de recuperació que cal fer i viure col·lectivament, doncs és així, col·lectivament, com també es construeix la Pau. Arnaldo Otegi sap com pocs que es pot educar per la guerra, pel conflicte, per la violència, o educar per la Pau, pel diàleg, per la no violència.

Si fa anys que el seu camí és el de la Pau, deixem de posar-hi, de tirar-hi pedres!

35+1 piulades sobre la xerrada de Jesús Eguiguren a #TribunadeGirona

Quim Nadal, Jesús Eguiguren i Jordi Xargayó a Tribuna de Girona.

Aquestes 35+1 piulades sobre la xerrada que Jesús Eguiguren va fer el passat divendres 10 de febrer de 2012 a Tribuna de Girona no recullen, ni de bon tros, tot el què va dir... Tan sols és el què jo, compulsivament, vaig ser capaç de piular a Twitter...

1.- @quimnadal: ser socialista a #Catalunya avui és difícil; més és ser-ho a #Euskadi! Eguiguren li rebat! 

2.- Eguiguren: els bascos mai hem volgut dir a Espanya el què ha de ser, més aviat intenten treure'n el màxim del fet de ser-hi

3.- Eguiguren: el problema d'Espanya no és ni basc ni català, és madrileny! #alguhohaviadedir

4.- Eguiguren: si analitzo el què ha fet, històricament, l"Estat a #Euskadi em poso de mala llet!

5.- Gran frase d'Eguiguren: ha merecido la pena! Frase curta però carregada de contingut!

6.- Eguiguren: tenim sensacions... recuperar el temps perdut; com un nen amb sabates noves; saber si hem guanyat o hem perdut 

7.- Eguiguren: el govern basc actual arrossega una "rèmora" d'excessiva dependència del Ministeri d'Interior 

8.- Eguiguren sempre valent: cuando la T4 #Otegui estaba más arrepentido que yo! 

9.- Eguiguren: al enemigo lo hemos tenido siempre en casa... Quina convivència més complexa...

10.- Eguiguren constata que les coses van anar canviant: "de pronto la gente, 30 años después, te saludaba" 

11.- Eguiguren: a partir de la T4 HB va començar a canviar, es van veure i sentir legitimats per virar i deixar #ETA enrere 

12.- Eguiguren: el logro de la #Paz ha venido acompañado de una incertidumbre terrible; hemos ganado o hemos perdido? 

13.- Eguiguren: amb la #Pau a #Euskadi el PSE i al PP no acaben de saber sí han guanyat o perdut; per això perdem vots 

14.- Eguiguren: no hem sabut, el PSE, capitalitzar el procés de #Pau a #Euskadi És el problema de les respostes ambigües

15.- Eguiguren: i ara què? El procés de #Pau està consolidat, està clara la renúncia a les armes

16.- Eguiguren: #ETA no es dissoldrà, però això no ha de ser ni serà cap problema pel procés de #Pau

17.- Eguiguren: saben (Batasuna) que el único muro que no han vencido somos nosotros

18.- Eguiguren descriu un procés de catarsi i reconciliació entre l'esquerra abertzale i el socialisme basc 

19.- Eguiguren: esquerra abertzale i socialisme basc tenim un adversari: el PNV, tot i que a Madrid (psoe) n'estan enamorats 

20.- Eguiguren: caldrà trobar un equilibri entre memòria i oblit... I el PSE haurà de construïr el seu propi relat 

21.- Eguiguren: no hi haurà un relat compartit perquè la història no ha estat compartida

22.- Eguiguren sobre els presos: discrepo de la política del psoe i del pp... i HB tampoc sap massa què fer...

23.- Eguiguren augura una onada (tsunami?) de vot nacionalista i independentistes a les properes eleccions basques 

24.- Pronòstic d'Eguiguren: pronto la derecha española se enamorará de HB 

25.- Eguiguren: hauria de ser possible fer realitat el somni de la #Constitució de Cadis

26.- Eguiguren diu que cal un nou marc a #Euskadi que integri HB, i si cal parlar de #dretadecidir caldrà parlar-ne! 

27.- Eguiguren: me gusta decir "#constitución vasca" porque es lo que más irrita a los nacionalistas!

28.- Eguiguren: no ens interessa el #federalisme, nosaltres volem anar per lliure... No volem transformar Espanya 

29.- Eguiguren: si no ens han portat a la#independencia amb #ETA ara encara menys... no? 

30.- Eguiguren: #Otegui sembla que és el preu polític del procés de #Pau, però no té res per seguir a la presó 

31.- Eguiguren: no creo que #Otegui sea Lehendakari... si se da el caso entre él e Ibarretxe no sé quién es más sensato! 

32.- Eguiguren: durante la #GuerraCivil en #Euskadino se gritaba que vienen los franquistas, sino que vienen los navarros! 

33.- Quin plaer escoltar aquestes paraules d'Eguiguren: la societat basca està encantada de viure en #Pau

34.- Eguiguren enriqueix el seu parlament amb moltes referències històriques... qui perd els orígens...

35.- Eguiguren: ser socialista a #Euskadi no és portar un carnet, és una manera de ser... Ser socialista a #Catalunya és...

35+1.- Us proposo un joc, descobrir la "X": Jesús Eguiguren és al PSE el què és "X" al #PSC...


Gran Eguiguren a @TribunadeGirona!

Jesús Eguiguren a @TribunadeGirona: us ho perdreu?

Us hi podeu inscriure clicant aquí

Aquest divendres, 10 de febrer a 2/4 de 8 del vespre el president del Partit Socialista d'Euskadi, Jesús Eguiguren, serà a Tribuna de Girona.

Us ho perdreu?
Jo no!... per poc que pugui...

Perquè és un polític que sempre té coses a dir, i no sempre, precisament, seguint el guió previst.

I perquè davant la la nova situació al País Basc post-comunicat d'ETA i amb l'estrenada direcció del PSOE, hi ha moltes coses per escoltar!

A Odón Elorza, tot recordant Ernest Lluch

"Havia escoltat Odón Elorza en algunes entrevistes i declaracions a la televisió; davant la possibilitat d’escoltar-lo, en directe a Figueres, no vaig rumiar-m’ho dues vegades. L’acte per si sol ja tenia prou pes, la presentació del llibre d’homenatge a Ernest Lluch, Entrelluchs, i el descobriment de la placa a l’entrada de la biblioteca del Casino Menestral de Figueres, que a partir d’aquell dia porta el seu nom. Massa arguments com per no voler agafar el cotxe. Entre les múltiples persones que s’aplegaven aquell vespre al Casino Menestral em seduïa especialment la figura d’Odón Elorza.

Admeto que no conec l’activitat política diària de Donosti, el seu programa polític, el grau d’implicació i influència d’Odón dins el PSE, però escoltant-lo, un agraeix un discurs polític net, fruit de l’anàlisi i la reflexió, allunyat de les enquestes, dels excessos... un discurs que transpira i desprèn pedagogia política.

Sense necessitat d’alçar la veu Odón Elorza té un discurs propi, un discurs que no proposa vies ràpides en plantejament del conflicte basc, sinó camins, estructures complexes; el seu discurs no és excloent, és integrador, no parteix de les grans estructures de l’estat, sinó dels municipis, i per tant de les persones...

Davant una societat que s’autodestrueix dia a dia, són necessàries persones com Odón Elorza, que més enllà de les sigles (veritables lloses, difícils de fer-les entrar en camins complexos, sinuosos i plens de matisos; massa acostumades a autopistes de peatge), s’esforcen per construir una societat en què precisament tots els matisos, sempre dins l’exercici democràtic, siguin perceptibles.

Agraeixo a Odón Elorza el to i el contingut de la conferència a Figueres, Camins per a la pau, ... tot recordant Ernest Lluch.

Roger Casero Gumbau. Sarrià de Ter."

Vaig escriure aquesta carta a principis del mes de maig de 2001 en motiu de la presentaciño a Figueres del llibre "ENTRELLUCHS" i, curiosament, el dia que el diari El Punt (avui El Punt Avui) la va pùblicar, l'aleshores alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, va ser entrevistat per Antoni Bassas a "El Matí de Catalunya Ràdio" i en Bassas li va llegir un fragment de la meva carta...

A propòsit d’ENTRELLUCHS, una aproximació empordanesa a #ErnestLluch

Recupero aquest article, aquests primers dies de "post" comunicat d'ETA, que vaig escriure l'any 2001 en motiu de la publicació i presentacions del llibre "Entrellucs", mesos després del seu assassinat. L'article es va publicar al número 37 (abril-maig-juny 2001) de la revista Parlem de Sarrià.

---------------------

“Dimarts, 21-XI-00. És tard i sona el telèfon… Qui pot ser a aquesta hora? -…han assassinat l’Ernest Lluch. I quedo sense paraules, sense pensaments… tampoc sabria dir què sento. Pena? Pena, tristesa, impotència…”

Així comença Crònica d’un adéu , títol del text de Maria Crehuet, que tanca la primera part del llibre Entrelluchs (BRAU edicions). Entrelluchs és un llibre coral en el què divuit amics i companys de viatge d’Ernest Lluch ens apropen la seva figura, amb l’Empordà com a paisatge. Entrelluchs és també un primer recull d’escrits d’Ernest Lluch referents a l’Empordà, publicats a la premsa local, sobretot al Punt Diari, a l’Hora Nova i a la Revista de Girona.

Entrelluchs és un llibre pensat amb el cor, escrit amb el cor i publicat amb el cor; no té pretensions biogràfiques, vol ser un llibre proper, evocador més de la persona que del personatge, una resposta més, pacífica i dialogant, davant l’estúpid interrogant que el seu assasinat planteja. Des de l’assassinat d’Ernest Lluch han estat molts els actes d’homenatge que a Catalunya, al País Vasc, i també a d’altres punts de l’Estat, s’han fet: minuts de silenci, inauguracions d’espais i equipaments cívics i culturals sota el seu nom, la preparació de llibres (Entrelluchs, o la preparació d’una biografia escrita per Fabià Estapé) amb les respectives presentacions, o la gestació incipient de la Fundació Ernest Lluch. Entrelluchs és, doncs, una aportació més a la necessiat de reivindicar el què Ernest Lluch representava, una aportació, això sí, tenyida d’Empordà.

És una constant en els textos ressaltar la polièdrica personalitat d’Ernest Lluch; de fet Entrelluchs és una mena de calidoscopi a través del qual, a mesura que el vas “entrellucant”, l’Ernest Lluch pren diferents formes i colors. D’Entrelluchs es conjuga el verb “entrellucar”, sinònim d’entreveure (Diccionari de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans), i essent més generosos equiparable a treure el nas, interessar-se, estudiar, investigar, encuriosir-se... El Lluch amic, el Lluch economista, el Lluch professor, el Lluch estudiant, el Lluch valencià, el Lluch basc, el Lluch ministre, el Lluch diputat, el Lluch barcelonista, el Lluch publicista... en tots els “Lluchs” possibles sempre hi havia curiositat...

Sota el denominador comú d’Ernest Lluch, doncs, i amb l’empenta de Rafael Pascuet, motor del llibre, llegim textos de gent tan singular i diversa com Fabià Estapé, Joan Manuel del Pozo, Antoni Puigverd, Josep M. Carreras, Jaume Guillamet, Ernest Pibernat, Joan Carreras i Péra, Esteve Ripoll, Jordi Pla, Josep Maria Joan Rosa, Jordi Maluquer, Josep Lloret, Francesc Fàbrega, Vicent Soler, David Marca, Odón Elorza i Maria Crehuet.

Entrelluchs ha estat presentat a Figueres, a Barcelona i a Girona.

La de Figueres va ser una presentació molt emotiva; el vestíbul del Casino Menestral de Figueres es va fer petit; no era gratuït fer l’acte de presentació en aquell espai, ja que era un punt de referència en les seves múltiples visites a Figueres. De fet, la presentació del llibre va ser un dels tres actes que aquell vespre es van celebrar al Casino Menestral; del vestíbul es va passar al primer pis, al replà d’entrada a la biblioteca del Casino, on es va despatar una placa amb el seu nom, i tot seguit a la sala d’actes, on l’alcalde de Donostia, Odón Elorza, va fer una conferència sota el títol camins per la pau. Una conferència on, més enllà de les fronteres dels partits, Odón Elorza va desplegar el seu ideari, partint del coneixement i l’anàlisi de la situació política i social del País Basc, i proposant interessants i seductores, encara que també arriscades, carreteres secundàries, caminets i senders per tal de trobar els camins per la pau.

La presentació del llibre a Barcelona, a l’FNAC Diagonal, malgrat la sentida absència, per motius personals, de Fabià Estapé, va ser una mena de glossari de la personalitat d’Ernest Lluch. Isidre Molas, president de la Fundació Rafael Campalans, va destacar el seu catalanisme progressista, Jaume Guillamet, degà d’Estudis de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, la seva condició d’empordanès d’adopció i Josep M. Carreras, economista i síndic de comptes, va destacar la seva capacitat de treball i d’estudi i de compromís, així com l’exercici de la discrepància, paraula també resseguida en el seu escrit per Antoni Puigverd, entesa com a base del diàleg, i per tant la necessitat de conèixer, saber, estudiar…

Joan Manel del Pozo, Fabià Estapé, Joaquim Nadal i Joan Armangué a la presentació del llibre "Entrelluchs" a Girona, a mitjans l'any 2001. Foto: Roger Casero

La presentació de Girona es va fer al Centre Cívic del Pla de Palau, dins el qual hi ha la Biblioteca Ernest Lluch, pocs dies després de la seva inauguració. Aquest dia sí que es va poder gaudir de la presència i les paraules de Fabià Estapé. Abans, però, Joan Manuel del Pozo va ressaltar la proximitat d’Ernest Lluch cap a la gent, la seva capacitat per connectar amb les persones, i en el compromís va adquirir en vincular-se a tantes i tan diverses entitats, la seva capacitat d’implicació i participació. Quim Nadal va reivindicar la seva figura, en la seva vessant més personal, però també en la seva vessant més política. Fabià Estapé, incombustible, irònic, es va deixar anar parlant de l’Ernest i les múltiples circumstàncies que al llarg de la seva amistat van viure plegats. Va reconèixer estar en deute amb l’Ernest, deute que pagarà amb la publicació d’una biografia d’Ernest Lluch, Apunts per una biografia d’Ernest Lluch i Martí. A nivell personal va destacar-ne el seu rigor científic, l’amor per la vocació i l’enstusiasme que transmetia; a nivell polític, la transformació del model de sanitat que va encapçalar com a ministre.

El darrer text d’Entrelluchs és un manuscrit de l’Ernest, resposta a la demanda que Isidre Molas va fer-li, com a president de la Fundació Rafael Campalans; li va demanar que li definís amb quatre ratlles la seva concepció del socialisme.

Entrelluchs, segons els autors, sense voler-ho, sense buscar-ho, conté la màgia en el propi títol, les paraules del qual, ENTRELLUCHS, es poden reordenar com a ERNEST LLUCH.

El comunicat d' #ETA més esperat! #agureta #goraeuskadi #euskadi #pau #noviolencia #sarriadeter

ETAren Adierazpena

Euskadi Ta Askatasunak, nazio askapenerako euskal erakunde sozialista iraultzaileak, Adierazpen honen bidez bere erabakiaren berri eman nahi dio Euskal Herriari:

Euskal Herrian burutu berri den Nazioarteko Konferentzia garrantzi politiko handiko ekimena dela deritzogu.

Adostutako ebazpenak gatazkaren konponbide osorako osagaiak biltzen ditu eta nazioartearen eta euskal jendartearen sektore anitzen babesa du.

Euskal Herrian aro politiko berri bat zabaltzen ari da. Mendetako gatazka politikoari konponbide justu eta demokratikoa emateko aukera historikoa dago. Indarkeria eta errepresioaren aurrean elkarrizketak eta akordioak ezaugarritu behar dute aro berria. Euskal Herriaren aitortza eta herri borondatearekiko begirunea ukazioari gailendu behar zaizkio. Hori da euskal herritarren gehiengoaren nahia.

Urte luzeetako borrokak sortu du aukera. Ez da bide erraza izan. Borrokaren gogorrak burkide asko betiko eraman dizkigu. Beste asko espetxea edo erbestea pairatzen ari dira. Bihoakie guztiei gure aitortza eta omenaldirik sentituena.

Hemendik aurrerako bidea ere ez da erraza izango. Oraindik orain dirauen zapalkuntzaren aurrean, urrats bakoitza, lorpen bakoitza, euskal herritarren ahalegin eta borrokaren emaitza izango da. Bide honi ekiteko Euskal Herriak aski esperientzia eta indar metatu du urteotan eta badu horretarako erabakitasuna ere.

Etorkizunari itxaropenez begiratzeko unea da. Baita ausardiaz eta arduraz jokatzeko unea ere.

Honenbestez,

ETAk bere jarduera armatua behin-betiko amaitzea erabaki du. ETAk Espainia eta Frantziako gobernuei dei egiten die, gatazkaren ondorioei konponbide ematea helburu izango duen elkarrizketa prozesu zuzena zabaltzeko, konfrontazio armatua gainditu ahal izateko. Adierazpen historiko honekin ETAk bere konpromiso argi, sendo eta behin-betikoa erakusten du.

ETAk, azkenik, euskal jendarteari dei egiten dio konponbide prozesuan murgil dadin, bake eta askatasun agertoki bat sortu arte.

GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA! GORA EUSKAL HERRIA SOZIALISTA!
JO TA KE INDEPENDENTZIA ETA SOZIALISMOA LORTU ARTE!

Euskal Herrian, 2011ko urriaren 20an

Euskadi Ta Askatasuna
E.T.A.

Declaración de ETA

Euskadi Ta Askatasuna, organización socialista revolucionaria vasca de liberación nacional, desea mediante esta Declaración dar a conocer su decisión:

ETA considera que la Conferencia Internacional celebrada recientemente en Euskal Herria es una iniciativa de gran trascendencia política. La resolución acordada reúne los ingredientes para una solución integral del conflicto y cuenta con el apoyo de amplios sectores de la sociedad vasca y de la comunidad internacional.

En Euskal Herria se está abriendo un nuevo tiempo político. Estamos ante una oportunidad histórica para dar una solución justa y democrática al secular conflicto político. Frente a la violencia y la represión, el diálogo y el acuerdo deben caracterizar el nuevo ciclo. El reconocimiento de Euskal Herria y el respeto a la voluntad popular deben prevalecer sobre la imposición. Ese es el deseo de la mayoría de la ciudadanía vasca.

La lucha de largos años ha creado esta oportunidad. No ha sido un camino fácil.  La crudeza de la lucha se ha llevado a muchas compañeras y compañeros para siempre. Otros están sufriendo la cárcel o el exilio. Para ellos y ellas nuestro reconocimiento y más sentido homenaje.

En adelante, el camino tampoco será fácil. Ante la imposición que aún perdura, cada paso, cada logro, será fruto del esfuerzo y de la lucha de la ciudadanía vasca. A lo largo de estos años Euskal Herria ha acumulado la experiencia y fuerza necesaria para afrontar este camino y tiene también la determinación para hacerlo.

Es tiempo de mirar al futuro con esperanza. Es tiempo también de actuar con responsabilidad y valentía.

Por todo ello,

ETA ha decidido el cese definitivo de su actividad armada. ETA hace un llamamiento a los gobiernos de España y Francia para abrir un proceso de diálogo directo que tenga por objetivo la resolución de las consecuencias del conflicto y, así, la superación de la confrontación armada. ETA con esta declaración histórica muestra su compromiso claro, firme y definitivo.

ETA, por último, hace un llamamiento a la sociedad vasca para que se implique en este proceso de
soluciones hasta construir un escenario de paz y libertad.

GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA!    GORA EUSKAL HERRIA SOZIALISTA!
JO TA KE INDEPENDENTZIA ETA SOZIALISMOA LORTU ARTE!

En Euskal Herria, a 20 de octubre de 2011

Euskadi Ta Askatasuna
E.T.A.

Escoltar Mayor Oreja? Quin mal d'orelles!

Imatge: Los Calvitos

Vídeo a ElPaís.com de les declaracions de Mayor Oreja

 

Diu Mariano Rajoy: 'Hay que escuchar a Mayor Oreja sobre terrorismo, yo le escucho' (El Mundo). El pitjor de l'afirmació de Rajoy és que l'hagi fet després que Mayor Oreja fés afirmacions com aquestes:

"el proyecto de ETA y el de Zapatero no es de adversarios, sino de aliados potenciales, porque los dos buscan lo mismo, una España debilitada". (Mayor y la infamia anunciada. El País) 
"Se trata que ETA se haga presente en los ayuntamientos y en las instituciones del País Vasco, y una segunda parte en las elecciones generales, donde ETA devolvería el favor a Zapatero para ayudarle a ganar las generales". (La Razón)

Mayor Oreja no és un polític retirat que, des de la seva llunyania, llança dards enverinats contra el govern de Zapatero. Mayor Oreja és actualment eurodiputat pel PP i tampoc cal oblidar que va ser, durant uns quants anys (1996-2001), Ministre de l'Interior. No hauria de ser més prudent tenint presents les seves anteriors responsabilitats de govern?

Que Mayor Oreja faci afirmacions com aquestes és greu però malauradament tampoc ens sorprèn massa, doncs de tots és conegut que ell forma part de la línia més dura del PP: no en va és un dels patrons, i dels més alienats amb la línia "aznariana", de la FAES. Sobre aquestes declaracions el propi Aznar ha dit: "hasta ahora ha tenido razón en lo que ha dicho" (El Mundo).
Però que després d'aquestes afirmacions la reacció de Rajoy sigui d'aquesta tebiesa, fa basarda. El que hauria de fer és desautoritzar-lo i ser ell qui marqués la línia ídeològica sobre la lluita contra el terrorisme... No cal que sigui agressiu, el que es troba a faltar en Rajoy és fermesa!.

Amb unes afirmacions tan greus com aquestes hauria de ser ell, i no el seu equip (El País), qui posés les coses del seu partit al seu lloc, no necessàriament defensant el govern, sinó esvaïnt qualsevol dubte sobre la seva integritat democràtica en aquesta qüestió!

Faria bé, el PP en general i  Mariano Rajoy en particular, de no escoltar tan Mayor Oreja... i menys sobre terrorisme!

El Roto: organigrama ETA

Vinyeta d'El Roto a El País aquest dissabte 20 de juny de 2009.

Precisament això és el què volia expressar amb el títol de l'entrada ETA mata, només mata..., en aquest bloc sobre ETA després de l'assassinat d'Eduardo Puelles García.

ETA mata, només mata...

Eduardo Puelles García; ell era l'objectiu, ell ha estat la víctima. I ells, que covards, com sempre, com fa, precisament avui, 22 anys després del terrible atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona...

La mort d'algú proper ens entristeix profundament, però les morts a mans d'ETA a més ens indignen, em repugna aquesta gent que es creu amb la llibertat de decidir qui viu i qui no, i que ho facin en pro de la llibertat... Llibertat?. quina llibertat, la seva!. Són terroristes, sembren terror, però la democràcia, la nostra democràcia, és forta, ha de ser forta, és més forta que ells i, finalment, s'acabarà imposant. Les idees es defensen als parlaments, al carrer, però sempre amb paraules, no amb bales, no amb bombes...

Em sumo:
a les paraules del President del govern del País Basc, Patxi López: El Lehendakari condena el atentado que le ha costado la vida a un Policía Nacional en Bilbao.

El Lehendakari Patxi López ha condendado el atentado terrorista que esta mañana le ha costado la vida al inspector de la Policía Nacional Eduardo Puelles García y le ha advertido a la banda terrorista que no le dará "respiro" y le enseñará "el camino de la cárcel", ya que la banda armada "nos ha enseñado el camino del dolor".
Vídeo de la condena del Lehendakari (Real Player)
Documento de condena (PDF)

a les paraules del President del govern de l'Estat, José Luís Rodríguez Zapatero: El Presidente expresa su "firmeza y determinación inquebrantable" de acabar con ETA

El presidente del Gobierno ha realizado desde Bruselas, donde asistía a la cumbre de jefes de Estado y de Gobierno de la UE, una declaración institucional de condena al atentado cometido esta mañana por ETA en Arrigorriaga, Vizcaya, en el que ha sido asesinado el inspector de la Policía Nacional, Eduardo Puelles García.

Declaración institucional del presidente del Gobierno

a la condemna del govern de la Generalitat de Catalunya: Condemna per l'atemptat d'Arrigorriaga

El Govern de la Generalitat expressa la seva més ferma condemna per l’atemptat d’aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia) i expressa el seu condol per la víctima mortal causada per l’explosió del cotxe bomba

a la declaració de condemna del PSC: El PSC condemna l’atemptat d’aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia)

Els socialistes catalans fan una crida a la unitat de les forces democràtiques i recorden a la banda que el seu únic final és la seva desaparició

El País Basc està de dol, Espanya està de dol... el meu condol per la família, pels amics, pels companys de feina...

Que covards, els d'ETA, que covards...

------------------------------------

pd1: el dol avui també és, tristament, per Vicenç Ferrer (Fundació Vicente Ferrer)... ell sí que lluitava per la llibertat, per la justícia, per la pau...
Llegeix el missatge d'Anna Ferrer i deixa el teu missatge de condol.

Comunicat del PSC: El PSC lamenta la mort de Vicente Ferrer

pd2: m'hauria agradat no escriure:

Isaías Carrasco, el dissabte 8 de març de 2008

... i de nou la vella ETA..., el dimecres 14 de maig de 2008