Reconec que temps enrere tenia l'esperança que tot aquest moviment d'autoafirmació que, d'una manera majoritària, fa Catalunya, arribant al seu darrer punt culminant amb la concreció de la pregunta i la fixació de la data de la consulta, faria moure Espanya cap a posicions més dialogants, explorant un punt mig en una negociació d'aquelles que "d'acord, ni tu ni jo!"
I sí, majoritàriament Catalunya es mou pel dret a decidir fent via cap a la independència; i sí, també Espanya es mou, però no cap allà on jo desitjava, sinó precisament en direcció contrària!
Com més es mou Catalunya, majoritàriament, cap a la independència, més es mou Espanya, majoritàriament, cap al centralisme.
Hi ha qui diu que la doble pregunta, la possibilitat de respondre "Sí" + "No"a la consulta, obre la porta a explorar terceres vies; però la percepció és que ni uns (independentistes) ni altres (centralistes, o unionistes, si voleu) semblen tenir gaire interès en explorar aquestes terceres vies... La solució federal sembla interessar només al PSC i al PSOE, però cap té, avui, prou pes polític ni a Catalunya ni a Espanya.
Des de la recuperació de la democràcia una "molla" ha anat donant joc a les relacions entre Catalunya i Espanya, a vegades amb major proximitat, a vegades amb més distància, però sempre amb entesa. Fins a la sentència de l'Estatut de Catalunya!
Ara més que mai sembla que la "molla" s'ha donat i que ja no dóna més de si! És el joc de les forces centrífugues i centrípetes d'Espanya!
Veurem quina força s'acaba imposant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada