Els músics cecs
Vells músics que retornen,
cansats, sota lent tedi
de pluja, per aquesta
glaçada llum de l’alba.
Xisclen trens rera límits
imprecisos de boira.
Bastons de cecs desvetllen
hostil lladrar de gossos.
Qui sap a quina festa
han guanyat un difícil
tros de pa. Vénen ara,
vacil.lants, per la via
plena de fang, per l’aigua,
cap al repòs de nínxols.
Un fagot, un patètic
violí, en la dansa
suburbana dels tristos
morts amics. Mes profundes,
amb excessiu missatge
de premi o de condemna,
trompetes del Judici.
Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)
En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada