Menors i aules, lliures de mòbils?

L’emissió per TV3 de la sèrie documental "Generació porno", la tardor de 2023, va generar un gran debat al voltant de l’accés dels menors d’edat a la pornografia i en va obrir, exponencialment, molts més, com l’ús dels telèfons mòbils a les aules i l’accés a les pantalles, en general, dels menors. Aquests debats socials i educatius han calat fins al punt que les administracions han hagut de moure fitxa, començar a prendre mesures.

Entre les mesures que recentment s’han anunciat, destaquen les barreres d’accés a la pornografia dels menors d’edat, intensificant la verificació de l’edat i la identitat, i la regulació de l’ús dels telèfons mòbils en l’àmbit escolar. Mesures anunciades, altra cosa serà la seva implantació.

La sèrie documental va servir, d’una manera o altra, per treure’ns la bena dels ulls i parlar d’un dels elefants que socialment tenim al saló de casa, al pati de l’escola i a les places dels pobles, viles i ciutats: l’accés dels infants i joves a la pornografia i com aquest accés prematur, sense cap mena d’acompanyament, pot distorsionar la seva concepció de la sexualitat i influir negativament en les seves relacions sexo afectives pel consum d’una pornografia no només en edats més primerenques, també d’una pornografia amb continguts més violents i denigrants.

És evident que no és funció de la pornografia educar sexualment els infants i joves, aquesta és una funció que essencialment recau a la família, en primer lloc, després a l’escola i més generalment a la societat, especialment en els espais d’educació no formal i informal. La sèrie documental "Generació porno" no només mostrava com la pornografia penetra, sense necessitat d’invocar-la explícitament, als mòbils dels infants i joves menors d’edat, també ens va permetre veure fins a quin punt les dificultats de les famílies, pares i mares, per afrontar aquesta qüestió i parlar de sexualitat, genera un buit que inevitablement omple la pornografia.

La projecció d’aquesta sèrie documental ha donat volada al moviment "Menors Lliures de Mòbils", sumant i aglutinant milers de famílies i professionals de l’educació que defensen que no es permeti l’accés als mòbils als infants i joves menors de 16 anys. El moviment, desplegat en múltiples grups territorials i comarcals de Catalunya a través de grups de WhatsApp i de Telegram, promou que les famílies no comprin telèfons mòbils als seus fills i filles menors de 16 anys, contribuint així a reduir la pressió social que reforça la llei no escrita que diu que el primer mòbil dels infants arriba als 12 anys, quan comencen l’etapa d’educació secundària a l’institut, si és que no ha arribat abans.

Les eines i xarxes socials han esdevingut un element primordial de socialització dels infants i joves menors d’edat, sobretot a través de xarxes com Instagram, Tik-Tok, Snapchat, Discord... Ser-hi o no ser-hi pot marcar la diferència, ja que les converses no només es produeixen a la vida analògica, també es parla i s’interactua molt a la vida digital. Possiblement, una de les causes d’aquest desgavell digital dels infants i joves és que, en general, han accedit a les pantalles sense massa orientació, ni acompanyament, ni filtres per part dels adults. És cert que hi ha famílies que han aplicat, en diferents graus d'intestat, controls parentals a l’accés dels seus fills i filles a internet, però fins i tot aquests controls han estat estèrils quan els mateixos menors els han sabut desactivar.

Les dades creixents d’abusos i agressions sexuals perpetrats per menors d’edat, agressions violentes que semblen reproduir fidelment escenes de pel·lícules pornogràfiques, han encès les alarmes i activat el govern espanyol a aprovar l’"Informe sobre protecció integral dels menors davant l'accés a la pornografia a internet", base sobre la qual pivoten els tres eixos d'actuació del govern espanyol sobre aquesta matèria: l'elaboració d'una estratègia interministerial per a la protecció integral dels menors a internet, l'aprovació d'un projecte de llei que li doni cobertura jurídica i la creació d'un sistema de verificació de l'edat per a l'accés a les pàgines web amb contingut per a persones adultes, entre elles les de contingut pornogràfic.

D’altra banda, la dispersió de la normativa sobre l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius, ha obligat el govern català a aprovar les instruccions d'ús dels telèfons mòbils a les aules, de manera que a partir del curs vinent estaran prohibits tant als centres d’educació primària com d’educació secundària, amb la diferència que si bé a primària cap alumne podrà fer servir el telèfon mòbil, a l'educació secundària es permetrà, només, per a usos educatius expressament autoritzats pel professorat. Aquestes instruccions s'hauran d'incorporar a les normes d'organització i funcionament de cada centre (les NOFC) i, com és preceptiu, les haurà d'aprovar el consell escolar.

L’accés a les pantalles no hauria de ser tan diferent com aprendre a anar en bicicleta; tothom té clar que aprendre a anar en bicicleta és un procés que requereix acompanyament i suport per part dels adults, a ningú se li acudiria donar-li una bicicleta de dues rodes a un infant i, sense que hi hagués pujat mai, llençar-lo carrer avall a veure si n’aprèn. Amb les pantalles, a vegades tinc la impressió que fem, si fa o no fa, això.

Article publicat al número 117 de la revista Parlem de Sarrià.