Es diu Joaquima, però jo sempre l'he conegut com a Quima. Això dels noms és tot un món, en segons quins casos: una cosa és el nom oficial, l'altre el nom dit, o el dit en un context (la família) i el dit en un altre context (les amistats, la feina, etc.).
Jo sempre he sigut en Roger (més ben o mal pronunciat, aquest és un altre tema), tot i que fa cap a quaranta anys també responia al nom de "Salmonete"... En el cas que ens ocupa avui, la Joaquima Torrent Francàs per mi sempre ha estat i és, encara, la Quima.
I la Quima, a qui dies enrere vaig tenir en goig d'entrevistar, és una dona entusiasta i valenta, a banda de divertida, molt divertida. Mesos enrere, a finals d'octubre de l'any passat, la vaig escoltar en una taula rodona "El paper de la dona a la fàbrica", en el marc de la jornada "Sarrià, entre el Ter i el paper".
Les intervencions de la Quima, a qui jo sobretot havia conegut, i coincidit a la colla dels Amics dels gegants de Sarrià de Ter (ella en va ser presidenta una colla d'anys), eren divertides i ocurrents i aleshores vaig pensar: la Quima té una entrevista!
I l'entrevista vaig fer-li dies enrere al programa "Cançons que parlen" de Ràdio Sarrià i de tot el que vam parlar destacaria que la Quima ha estat de les poques dones (si no l'única) que ha treballat d'oficial en una fàbrica de paper, una feina copada per homes. La Quima és una dona que ha trencat un sostre de vidre, i que no tinc gaire clar que d'altres dones hagin passat pel forat que ella va crear...
A l'entrevista amb la Quima en vam parlar, de la seva feina d'oficial, com també vam parlar de molts altres temes de la seva vida: la família, l'escola, el ball, les entitats... Divertida i desimbolta, la Quima transmet ganes de viure, fins i tot quan parla de la mort!
Segur que gaudireu escoltant l'entrevista, tant com jo vaig gaudir fent-li!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada