Un dia ets a dalt de tot, quasi pots tocar el cel amb la punta dels dits, i l'endemà caus als inferns en caiguda lliure. Qui no haurà tingut mai aquesta sensació, qui no ha viscut, alguna vegada, aquesta vertiginosa experiència.
Això és, si fa o no fa, el que li va passar a la cantant irlandesa Sinéad O'Connor, que va acaronar l'èxit a principis de 1990 gràcies a l'extraordinària versió que va publicar de la cançó de Prince "Nothing Compares 2 U", i dos anys després va ser durament vilipendiada, per esparracar a la televisió una fotografia del papa Joan Pau II.
3 d'octubre de 1992 havia d'actuar al popular programa televisiu "Saturday Night Live" i mentre cantava a cappella la cançó "War" de Bob Marley, fent algun retoc a la lletra per denunciar els abusos sexuals comesos per sacerdots; cap al final de la seva interpretació va mostrar a la càmera una fotografia de Joan Pau II i la va trossejar i llençar a terra tot sentenciant "fight the real enemy", lluita contra el veritable enemic. La polèmica va ser sonada, i va agafar volada. La centraleta telefònica del programa es va col·lapsar i aquella imatge va obrir tots els informatius.
Uns dies més tard, el 16 d'octubre de 1992, Sinéad O'Connor havia de participar en un concert de tribut a Bob Dylan al Madison Square Garden de Nova York. Quan va sortir a l'escenari va ser fortament increpada i xiulada pel públic, fins al punt que l'actor i músic Kris Kristofferson li va dir: "no permetis que aquests bastards et deprimeixin", i ella va respondre, "no estic deprimida".
Aleshores Sinéad O'Connor va demanar als músics que s'aturessin i va demanar que pugessin el volum del seu micròfon, i en comptes de cantar la cançó programada, va cantar, o més aviat cridar, la seva versió de la cançó "War" de Bob Marley, aturant la cançó just després de la seva referència als abusos sexuals de l'església, i abandonant l'escenari.
La cançó que no va poder interpretar aquell dia va ser la seva versió de "I Believe in You" de Bob Dylan, una cançó que fa valdre la fortalesa de les conviccions, sobretot davant les adversitats, una cançó que, potser sense ser-ho estrictament, ni explícita, també ha agafat aires de nadala, potser pel fet d'aparèixer al disc recopilatori "A Very Special Christmas 2" de l'any 1992.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada