"Se Acabó", de la cantant i actriu sevillana María Jiménez, morta la setmana passada a 73 anys, és tota una declaració de principis.
"Se acabó
Porque yo me lo propuse y sufrí
Como nadie había sufrido y mi piel
Se quedó vacía y sola
Desahuciada en el olvido y después
De luchar contra la muerte, empecé
A recuperarme un poco y olvidé
Todo lo que te quería y ahora ya
Y ahora ya, mi mundo es otro"
Precisament setmanes enrere el títol d'aquesta cançó ressonava de nou convertit en etiqueta per condensar en dues paraules el clam feminista per la dimissió de Luis Rubiales.
Publicada l'any 1978, el mateix any que es va despenalitzar l'adulteri, encara sense la llei de divorci i, encara menys, sense cap legislació sobre la violència masclista, la cançó és un crit contra la violència de gènere, violència que la mateixa cantant va patir de mans (literalment) del seu marit, l'actor Pepe Sancho.
45 anys després "Se Acabó" ha tornat a sonar com a denúncia, també com a homenatge a la cantant, i necessitem que segueixi sonant perquè no, la lluita contra la mort de moltes dones, lamentablement, encara no s'ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada