No recordo el meu primer dia d'escola. El primer de tots, vull dir. Bé, de la resta tampoc en tinc un record concret i nítid, més aviat en tinc un record fet a base de retalls de records de diversos anys, dels diversos primers dies d'escola. De fet, els records dels primers dies d'escola són més una amalgama de sensacions i emocions que un àlbum de fotos.
El primer dia d'escola fa olor de nou, olor d'estoig nou acabat d'estrenat, d'aquells estoigs de diferents pisos que permetien portar el llapis, la màquina de fer punta, la goma, els llapis i retoladors de colors, el regle, l'escaire i el cartabó... També olor de llibres nous, degudament folrats i, alguns anys, olor de maleta nova.
El primer dia d'escola té gust de retrobament, el dolç sabor del retrobament amb els companys i companyes de classe, la gran majoria dels quals no havies vist en els més de dos mesos i mig de les vacances d'estiu. Amb la majoria, t'acomiadaves a finals de juny i no els retrobaves fins a mitjans de setembre.
El meu primer dia d'escola, d'una escola d'educació infantil i primària, va ser a l'Escola Carme Auguet del Pont Major; només hi vaig fer un curs, primer de pàrvuls, que en dèiem abans, i a partir de 2n de pàrvuls i tota la primària els meus primers dies d'escola van ser a l'Escola Montjuïc.
No si en alguns dels meus primers dies d'escola vaig plorar molt, no vaig plorar gaire o gens; en qualsevol cas els records que en tinc, aquests retalls difusos de sensacions i emocions, són positius i gratificants, potser perquè, en general, el record que tinc del meu pas per l'escola és en general positiu i gratificant.
El primer dia d'escola feia il·lusió, molta il·lusió sobretot pel retrobament, per estrenar el material escolar, per ser cada curs una mica més "dels grans"... El segon dia d'escola, i sobretot quan començaven a caure deures, ja era una altra història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada