10 fragments d'"Els últims dies dels nostres pares"

L'últim llibre que he llegit de Joël Dicker ha estat el primer que va escriure, "Els últims dies dels nostres pares". Els llibres de Dicker m'han acompanyat aquests darrers estius i els he llegit de forma desordenada, a mesura que han anat caient a les meves mans...

En aquest últim llibre que he llegit, que va ser el primer, amb el que es va començar a fer un nom en el món de la literatura, Dicker ens descobreix la història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics creada en plena Segona Guerra Mundial que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los després al continent per organitzar les xarxes de la resistència i fer accions d'espionatge i sabotatge a les línies enemigues, contra els alemanys.

La guerra, doncs, amb les seves virtuts (en cas que en tingui) i les seves contradiccions és ben present en la novel·la; una guerra que marca per sempre més les vides dels qui la van viure i, de més lluny o més a prop, la van lluitar.

Aquesta és una tria, personal i intransferible, de 10 fragments del llibre:

• Si els homes fossin menys burros, no hi hauria guerra.
• No pots estimar una persona que no coneixes. De vegades fins i tot costa estimar les que coneixes molt bé!
• Els somnis ens mantenen vius. Els que somien no moren, perquè mai perden l'esperança. Tenir somnis és tenir esperances.
• (...) se'n diu indiferència. La pitjor de les malalties, pitjor que la pesta i pitjor que els alemanys. La pesta es pot erradicar, i els alemanys, com que són criatures mortals, també acabaran morint-se. Però la indiferència no es pot combatre; o almenys és molt difícil.
• Éreu unes criatures i us heu convertit en Homes, però a costa d'aprendre a matar.
• L'havien ensinistrat per resistir als alemanys, però no li havien ensenyat a enfrontar-se al seu pare.
• No ho havia dit mai a ningú, però des que feia la guerra que li havia començat a agradar la vida. Gràcies a ells, gràcies al SOE, s'havia convertit en algú.
• Els enemics són mortals, però l'odi no. Enverina la sang i es transmet de pares a fills durant generacions. I aleshores ja no s'acaba mai, la lluita és en va. ¿De què serveix matar l'enemic si no mates el seu instint d'odi, aquesta Gòrgona terrible?
• Vam triar agafar les armes. No ho va triar ningú per nosaltres, i no hi haurà ningú més que nosaltres per assumir-ho. Vam triar matar!
• Els últims dies dels nostres pares no haurien de ser dies de tristesa, sinó dies de futur i de perpetuació.