Set-cents, la xifra de la setmana

Cap a les vuit del matí ja els pots veure fent cua, i les cues sobretot es fan davant la papereria i davant el forn de pa.

Sobretot hi ha homes i n'hi ha que, com jo, primer fan una cua, després una altra. Anar a comprar el pa i el diari és, per a molts homes en període de vacances, la seva primera obligació diària.

A les vuit els establiments s'obren i es comencen a despatxar pa i diaris, ambdós acabats de sortir del forn. Alguns dies a banda de pa també cau algun croissant, per trencar la rutina de l'esmorzar i sorprendre (per a més que s'ho esperin) els de casa, que la majoria encara dormen.

L'altre dia a la papereria el propietari, un senyor gran que, tot i jubilat de fa anys, es deixa caure tot sovint per la botiga, li comentava a una dona, vaig entendre que mínimament coneguda com a clienta habitual, que entre les lleixes on es poden estirar els diaris d'aquí, d'allà i de més enllà n'hi havia a tot estirar un centenar, però que anys enrere n'hi havia arribat a haver uns set-cents!

"Internet", va dir la dona, "ara molta gent els llegeix per Internet...", vaig sentir que deia mentre a mi m'acabaven de despatxar i enfilava el camí de tornada amb el diari, el pa i tres croissants de xocolata... 

Set-cents, vaig pensar jo, i això que fins fa dos o tres anys a Sant Antoni de Calonge hi havia una altra papereria que va tancar per jubilació dels propietaris...

Els diaris en paper encara resisteixen perquè encara hi ha persones que, com jo, prefereixen llegir, i sobretot fullejar, el diari en paper. Com es fulleja un diari en format digital per Internet?

No sé quants anys més podran sobreviure, els diaris en format paper, suposo que mentre hi hagi qui l'espera cada matí a la bústia o el vagi a comprar cada matí al quiosc, mentre hi hagi dits amb ganes de fullejar-los.

Sempre penso que el diari en paper em sobreviurà, que el seguiré rebent cada dia a la bústia; i si per algun infortuni el diari en paper mor abans que jo, no dubteu que el trobaré a faltar molt, que a casa, a totes les cases que he viscut, sempre hi ha hagut com a mínim un diari.

A veure quants diaris hi haurà a la papereria l'estiu vinent...