L'Spar Girona ha començat la lliga femenina de bàsquet amb una inapel·lable, contundent i dolorosa derrota contra el Saragossa. No fa tant mal la diferència de punts, 27, com la minsa anotació de l'equip gironí: només 38 punts!
L'Spar Girona és un equip en reconstrucció i el cert és que encara li manquen peces importants. Ni la derrota, ni com es va produir, han de marcar necessàriament l'esdevenir de l'equip a la lliga femenina de bàsquet, i l'esperança és que l'Spar Girona se situarà més aviat que tard al lloc que per mèrits li correspon, entre els millors equips de la competició espanyola.
L'Spar Girona ha estat, durant uns anys, l'estendard de l'esport d'elit gironí, quan els equips masculins de futbol i bàsquet estaven en construcció o reconstrucció, immersos en el seu (a vegades tortuós) camí cap a la primera divisió. I durant aquests anys no només ha estat l'estendard gironí, també l'estendard català del bàsquet femení erigint-se en un dels millors equips, i més competitius, del bàsquet espanyol, apareixent també amb talent a les competicions europees.
L'equip necessita temps, temps per aplegar les peces que li manquen, temps per treballar la reconstrucció encaixant totes les peces, temps que potser no es pot permetre, però que s'ha de donar a risc de seguir acumulant doloroses derrotes...
Durant uns anys l'Spar Girona ha aixecat pols situant-se al capdamunt de la classificació i ara li toca menjar-se la pols que aixequen els altres equips, més fets i rodats; afortunadament el club i la direcció esportiva no només tenen ofici, també tenen la paciència necessària per deixar treballar i que l'equip es formi i creixi; de talent en té, només li manca posar-lo en solfa.
Només ha estat un partit, només una derrota; tot just som a l'inici i la temporada és molt llarga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada