dimarts, 9 de novembre del 2021

La involució del català


Amb les dades a la mà, les darreres publicades pel Departament d'Educació, i també de fa temps per la Plataforma per la Llengua, l'ús del català recula. La percepció general també ho corrobora, tot i que aquí la cosa pot anar per barris, per ciutats, per pobles...

El debat sobre la llengua ha aflorat de nou, i és objecte de negociació als pressupostos de l'Estat en relació als continguts en català, i en les altres llengües cooficials, a les plataformes digitals, Netflix per entendre'ns.

Les dades sobre l'ús del català en l'àmbit educatiu, dins i fora de les aules, planteja fer canvis en el model d'immersió lingüística, que durant molts anys s'ha definit d'èxit, i fins i tot hi ha qui planteja reproduir el model basc i implementar les dues línies, escola en català i escola en castellà.

No sé quina podria ser la millor solució per a preservar el català, per aturar aquest retrocés en l'ús social. És evident que l'escola hi té un paper important, també les plataformes digitals (Netflix, per entendre'ns) i l'oci en general, però em temo que el català necessita quelcom més que un % de presència a les plataformes digitals (i al cinema) i una sacsejada al model d'immersió.

Per a molta gent la no elecció del català és una qüestió purament política, de posicionament ideològic, deixant de ser funcional, i el que amb Ciutadans ja vam veure fa uns anys al Parlament, ara passa, en part, també al carrer.

Però tot i que tot és política, la davallada de l'ús social del català no és només per motius ideològics, també apunten alguns experts motius demogràfics per l'arribada de persones immigrades: el 28% de la població estrangera a Catalunya l'1 de gener d'enguany provenia d'Amèrica (del nord i central el 8,8%,del sud el 19,3%).

La Norma ens deia que el català és cosa de tots (de tothom, diria ara, o de totes i tots...), i si bé és cert que la realitat social, política, demogràfica i lingüística de fa 40 anys és molt diferent a la d'ara, el català només sobreviurà si fem cas a l'esperit de la Norma: el català és cosa de tots (pensis com pensis, parlis el que parlis) i sobretot ha de ser útil per a tot.

I si, segons el proverbi, un infant necessita una tribu per educar-se, el català també necessita una tribu per salvar-se, i la tribu som totes i tots, administració (estatal i catalana), empreses, entitats i organitzacions, i naturalment la ciutadania.

La responsabilitat del català també pesa sobre nosaltres (no només sobre l'escola i la televisió o el cinema), i com tota llengua viva el català necessita ser parlat i escrit, escoltat i llegit. Així de senzill, així de complicat alhora...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada