No ha de ser fàcil, gens fàcil, deixar la feina per un problema de salut mental; sigui la feina que sigui, també la de jugador d'elit de l'NBA, la (suposada) millor lliga de bàsquet del món. Ha de ser greu, prou greu, el problema de salut mental per prendre tal decisió.
Més difícil és fer-ho públic, com va fer Ricky Rubio, com han fet altres esportistes, com el també jugador de bàsquet Àlex Abrines, la gimnasta Simone Biles o la tenista Naomi Osaka. Amb el seu valent testimoni, com el de tantes altres persones anònimes, ajuden a normalitzar unes malalties farcides de prejudicis, d'estigma i de discriminació.
Aturar l'activitat laboral per recuperar-se, i emprendre-la de nou per, precisament, recuperar-se. Segurament el pas que ha fet aquests dies Ricky Rubio, entrenant-se amb el primer equip masculí de bàsquet del Barça, sense tenir fitxa federativa, forma part de la seva recuperació per, qui sap quan, potser tornar a jugar, tornar a competir, tornar a treballar amb plenitud.
Ricky Rubio pot trobar, en Àlex Abrines, un company que ha passat, si fa o no fa, per un procés semblant, i més enllà del fet que actualment el balear està lesionat, la seva recuperació ha estat positiva i ha pogut tornar a competir.
És inevitable que, veient-lo entrenar amb el primer equip, les expectatives del seu retorn a les pistes vestit de blaugrana creixin, i augmentin les especulacions, però el més important, ara per ara, és que Ricky Rubio es recuperi bé, i una vegada recuperat, que decideixi quin serà el seu futur. I si finalment decideix reforçar el Barça de bàsquet, perfecte, i si no, també!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada