El colós en flames

A finals d'any en farà 50 de l'estrena de la pel·lícula "El colós en flames", protagonitzada per Paul Newman, Steve McQueen, William Holden, Faye Dunaway i Fred Astaire, entre d'altres.

La pel·lícula narra el dramàtic i descontrolat incendi que esclata el dia de la inauguració d'un modern edifici, gegantí gratacel de 138 pisos de San Francisco. La trama se centra en els desesperats esforços del cap de bombers i de l'arquitecte de l'edifici per rescatar les persones que han quedat atrapades entre el fum i les flames, abans que l'incendi consumeixi completament l'edifici.

Resulta inevitable, veient com va cremar l'edifici de València, no pensar en aquesta pel·lícula i evidenciar, una vegada més, com la realitat, en aquest cas tristament, supera la ficció.

Amb la investigació de la causa de l'incendi i la seva ràpida propagació sota secret de sumari, s'entén que també caldrà revisar, i investigar si cal, l'actuació dels bombers, segurament tan sobrepassats per la virulència de les flames com els mateixos habitants d'aquests pisos.

Veient com cremava l'edifici de València resulta inevitable no pensar en "El colós en flames", i potser hauríem d'estalviar-nos qualsevol semblança amb les Falles, per més que tinguin el foc en comú. Les Falles són una festa, un espectacle declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO; aquest incendi ha estat una catàstrofe que ha afectat centenars de famílies que han perdut la casa i tot el que hi tenien, i que malauradament s'ha llevat vides.

Més enllà de les heroïcitats (la desesperada lluita per salvar la vida, la pròpia o la dels altres), la pel·lícula també tracta i qüestiona la grandiloqüència dels gratacels, aquesta cursa irrefrenable per a fer cada vegada edificis més alts, més grossos, i qui sap si, també, més vulnerables.

Tant de bo que de les cendres d'aquest terrible incendi en neixin nous aprenentatges.