Vitrectomia

No, la meva no és una mirada pura i brillant; no sé quan vaig perdre-la, però ja fa molts anys que és quan dormo que hi veig clar, que quan estic despert res del que miro és nítid, sinó parcialment entelat i amb uns filaments i taques que floten sobre tot allò que miro, especialment amb l'ull esquerre.

La meva alopècia no és l'únic senyal de precocitat, també ho són les dues operacions de cataractes que em van fer abans d'arribar als quaranta anys, conseqüència, sembla ser, de la uveïtis crònica idiopàtica que pateixo... Sí, tinc els ulls delicats i al final, ves quin remei, hom s'acaba acostumant als tels, als filaments, a les taques...

En una de les revisions periòdiques dels meus ulls, que no només de la meva vista, vaig manifestar que d'un temps ençà la visió de l'ull esquerre havia perdut qualitat, que s'havien incrementat els filaments, les taques i els tels, fins al punt que a la revisió mèdica de la feina amb prou feines podia, ja no veure, ni tan sols deduir les lletres de la prova de visió que, en canvi, sí que podria veure només amb el dret.

M'impressiona com els oftalmòlegs poden veure l'interior dels nostres ulls, com a través de la pupil·la dilatada i amb un intens feix de llum blanca i brillant poden desvelar els secrets dels nostres globus oculars. I el que revelava el meu ull era que dins l'humor vitri hi havia sang. Ni jo ni l'oftalmòleg sabem amb precisió com s'hi ha colat, però ell va considerar que calia intervenir: farem una vitrectomia via pars plana.

Aquests dies m'estic recuperant de la intervenció, que essencialment consisteix a extreure l'humor vitri i substituir-lo per una solució salina. En resum, ara tinc menys humor, i més sal! I entre la cataracta i la vitrectomia, poca cosa deu quedar, de sèrie, del meu ull esquerre, la majoria ja són peces de recanvi!

L'esperança és recuperar una millor qualitat de visió, tot i que la mirada seguirà essent la mateixa!