A les pel·lícules de l'oest americà que mirava de petit, els "westerns", les d'indis i vaquers, que en dèiem, tot semblava més simple, més senzill: hi havia clarament uns bons, els vaquers, i clarament uns dolents, els indis.
No sé si era així sempre, però era així com jo vaig construir la imatge dels uns i dels altres. Potser la simplificació, sense massa marge al matís més enllà d'algun indi bo i un "cowboy" dolent, era més una exigència del meu cervell, encara no prou madur per interpretar tota la complexitat de la vida i del món, tampoc d'aquelles pel·lícules, que no del film en qüestió.
De jove ja vaig començar a descobrir això de la complexitat que feia que els personatges de les pel·lícules ni tots els vaquers eren bons (ni els bons), ni tots els indis dolents (ni els dolents). Tampoc el personatge suposadament bo era sempre i bo en tot, ni el suposadament dolent, dolent sempre i en tot. Fins i tot els dolents més dolents poden tenir traces de bondat, i els bons traces de maleficència.
Amb aquesta nova (i preocupant) escalada bèl·lica entre Israel i Palestina m'agradaria tornar a ser petit i simplificar el conflicte, definint els uns com a bons i els altres com els dolents. Però la realitat és molt més complexa i jo reconec que, en especial amb aquest conflicte, em costa desllorigar-ne tots els factors.
Veient els efectes dels atacs dels uns contra els altres i dels altres contra els uns, l'única simplificació que puc fer és que en qualsevol guerra (també aquesta) tothom hi perd, tothom pateix, els bons i els dolents, els vencedors i els vençuts. Els motius de les guerres poden ser molt complexes, però les conseqüències són ben simples: dolor, mort i destrucció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada