Al telèfon mòbil i a l'ordinador faig servir una mena de bloc de notes digital per preparar els articles que publico al bloc; primer els escric allà, a manera d'esborrany, a vegades d'una tirada, d'altres a ràfegues i d'altres vegades, simplement, n'anoto un possible títol i, com a molt, una idea vaga del tema.
A finals de juliol vaig obrir una nova nota i vaig escriure-hi aquest títol: "Fermin López: somni d'una nit d'estiu?". A finals de juliol aquest jove jugador del planter del Barça va irrompre amb força, la mateixa amb què va marcar el gol, als mitjans de comunicació després de revolucionar, sortint a la segona part, un partit amistós de pretemporada contra el Real Madrid i marcant un golàs.
Qui més qui menys es va preguntar qui era i d'on venia, d'on havia sortit aquesta nova perla de la Masia; jo, també com moltes persones, em preguntava si l'eclosió d'aquest futbolista seria, només, el somni d'una nit d'estiu. Ja sabem que el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se. De moment som a la tardor i el somni de Fermin López no s'ha esvaït, és un jove jugador de 20 anys del Barça Atlètic que segueix en dinàmica del primer equip.
Pel motiu que fos aquell article no el vaig escriure (com les joves promeses, hi ha articles que arriben i n'hi ha d'altres que no) però aquesta setmana, després de la sorprenent aparició del joveníssim Marc Guiu, marcant el gol de la victòria contra l'Athletic Club de Bilbao en la primera pilota que va tocar en el seu debut amb el primer equip del Barça, el vaig recuperar per, partint de la idea inicial, evolucionar-lo cap a aquest article que ara esteu llegint.
Fent de la necessitat virtut, d'un temps ençà al Barça no paren d'aparèixer joves talents, futbolistes que han debutat amb menys de vint anys amb un notable rendiment: Pedri, Gavi, Balde o, més recentment, Lamine Yamal, Fermin, Marc Guiu...
La seva precocitat és una arma de doble tall i aquí la gestió de tot plegat per part de tot el seu entorn, dins i fora del club, i especialment la família, és clau per, precisament, no malbaratar el talent, per no desaprofitar el moment.
I part de la gestió vol dir tocar de peus a terra i ser conscients per exemple, d'unes dades que l'altre dia va compartir el periodista Xavi Torres: de tots els futbolistes de la Masia que han debutat amb el primer equip, el 70% no han jugat més de 10 partits, i només un 10% n'ha jugat més de 100.
És a dir, un jugador del planter del Barça té moltes opcions de poder-se dedicar professionalment al futbol, tot i que el més probable és que s'hi dediqui en un altre equip, no el Barça.
Per a Marc Guiu fer cap pronòstic encara és molt precipitat, encara és massa aviat; encara, com se sol dir en aquests casos, ha d'anar cremant etapes. El que ningú li podrà treure, però, és el gran debut que va tenir, un debut somiat, i el dolç moment que està vivint aquests dies.
Jugadors com Bojan o Munir, o més recentment el cedit Ansu Fati, són exemples prou clars dels riscos que pot tenir la precocitat quan, com en el cas de Marc Guiu, de cop i volta tot s'accelera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada