El setge sobre Gaza

 El setge sobre Gaza, diuen, no té precedents. I per més que en tingués, no deixaria de ser terrible, no seria menys dramàtic.

Les paraules del ministre de Defensa israelià són de les que fereixen sensibilitats, si més no la meva: "he ordenat el setge absolut contra la franja de Gaza. No hi haurà ni electricitat, ni menjar, ni combustible, ni res de res. Estem lluitant contra animals humans i hem d'actuar en conseqüència".

Les seves van ser unes paraules dures, molt dures, tan dures com l'expressió del seu rostre mentre les deia, picant amb el dit sobre la taula emfatitzant el gest. I el pitjor és que les seves paraules no són de les que se les endú el vent, són ordres que es compleixen fil per randa, com anem comprovant.

La deshumanització és un procés necessari per afrontar les guerres, per assumir la mort massiva de soldats i, cada vegada més, també de població civil. No són persones, són animals.

Amb el setge sobre Gaza, Israel respon a l'atac que va patir el 7 d'octubre, un atac que han batejat com el seu 11 de setembre. Certament, va ser un atac dur i cruel, un atac tan injustificat com el que Israel està fent contra Gaza.

El conflicte, lluny d'apaivagar-se, s'enfurisma encara més i es retroalimenta aquesta (de moment) imparable escala de violència. Israel vol arrasar Gaza, feu de Hamas, i ha demanat a la població civil que l'abandoni, tot i que de moment no tenen sortida.

El setge sobre Gaza té gust de venjança, però no de la que se serveix en un plat fred, sinó en calent, amb la sang bullent a borbotons...