El 12 d'octubre vaig fer la darrera remullada de l'any. Altres anys per aquesta mateixa data també havíem anat a la platja, però rarament ens banyàvem.
L'aigua era freda, però no excessivament, no d'aquella manera que et glaça el cor i et petrifica el cos, no d'aquella manera que et fa esglaiar quan l'aigua t'arriba a l'alçada del melic. Vaig entrar-hi més o menys amb el ritual de sempre: a poc a poc fins a la cintura, remullada de cara i cap i, finalment capbussada.
Aquesta darrera remullada va ser, simbòlicament, el comiat de l'estiu, tot i que ja fa dies que astronòmicament el vam deixar enrere. A reveure estiu, benvinguda tardor!
Aquest dissabte, finalment, vaig entrar a la tardor, tot i que astronòmicament ja fa dies que hi som. Hi ha senyals evidents del meu canvi d'estació, com els pantalons llargs del pijama (no encara la samarreta) i la retirada del calçat d'estiu, incloses les sabatilles d'estar per casa.
La temperatura ha tardat més, però els dies, més curts, ja són de tardor. Aquesta asincronia estacional no sembla gaire normal i no sé si és antinatural, però segur que no és bona ni per nosaltres ni pel planeta.
Alguns dels ors de fulles dels camins forans ho són més per les fulles mortes dels arbres secs, assedegats per la sequera, que no per la caducitat tardoral de les fulles... Els temps estan canviant, cantava Dylan, i el temps està canviant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada