Maria Martínez, 25 de juliol de 1998

Si no fos per les circumstàncies, tristes i luctuoses, asseguraria haver tornat de nou a l'institut, i no a la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles, tres anys després d'acomiadar en Tià Coll, per acomiadar ara a la Maria Martínez, una de les professores d'anglès que vaig tenir a l'institut.

L'església era plena a vessar i entre els presents vaig reconèixer-hi molts dels professors i professores de l'institut, companyes i companys de la Maria, i amb la majoria dels quals també vaig ser-ne alumne...

En tinc molt bons records, del meu pas per l'institut Girona III, primer, i Carles Rahola després i definitivament... Vaig estar-hi entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta del segle passat i, tot i que no va ser una etapa plenament plàcida, ja sabeu, l'efervescència de l'adolescència, vaig viure-hi, possiblement, la meva millor vida d'estudiant, notes a banda..., a anys llum de la que no vaig tenir com a universitari!

No recordo amb precisió si a la Maria Martínez la vaig tenir a segon de BUP, o bé a tercer, o al segon tercer... Tampoc recordo, car ho dec haver oblidat, si efectivament la seva va ser una de les assignatures que vaig suspendre i, juntament amb matemàtiques i física i química de segon, van fer-me repetir...

No ho recordo i si ho recordava, ja fa temps que me'n vaig oblidar. Per mi la Maria va lligada, casualment, a un altre record, a una altra data, el 25 de juliol de 1998, per una anècdota sense més importància que, malgrat tot i el pas dels anys, sempre he recordat, encara no he oblidat.

El 25 de juliol de 1998 era un dissabte i, per a més informació, la vigília del meu casament. Amb la Sira ja ho teníem quasi tot preparat i a punt, quasi... La Sira volia comprar unes segones sabates, més còmodes, per si les titulars del casament li feien mal, però aquell dissabte, 25 de juliol i festivitat de Sant Jaume, era festiu a Girona.

Així que vam fer via cap a Banyoles per anar a comprar les sabates i allà, a la Plaça Major, ens vam trobar la Maria Martínez! Naturalment la vam saludar, doncs la Maria també va ser professora d'anglès de la Sira...

A la Maria li va fer molta il·lusió veure'ns just la vigília de casar-nos, tot i que és possible que a nosaltres ens en fes més pel simple fet de compartir amb ella la nostra alegria, que sens dubte despreníem a flor de pell!

Així és la vida també, hores i hores de classe compartides a l'institut i al final el record més bonic, i perdurable, de la Maria va ser aquella casual trobada a Banyoles...

Descansa en pau, Maria...