Des d'una perspectiva purament penitenciària segurament la mesura d'atorgar a Oriol Pujol Ferrusola un règim penitenciari obert no només és correcte, sinó fins i tot desitjable!
Més enllà del caràcter punitiu i, en molts casos, preventiu i de seguretat, la presó, i per extensió el règim penitenciari, ha de tenir i té també el paper, i el deure, de fomentar la reinserció social.
I si bé és cert que la reinserció a vegades és un camí llarg i sinuós, costerut i per moments (i en ocasions) impossible, entenc que és quelcom que convé tenir present, en molts casos, pràcticament des del primer minut de compliment de la condemna.
El sistema penitenciari, doncs, ha de motivar que les persones privades de llibertat tracin aquest camí, primer dins de la presó, després fora, en règim de semi llibertat, o règim obert, participant com a motors de la seva pròpia reinserció social formant-se i emprenent de nou la seva vida laboral, o una nova vida laboral.
Els beneficis de la reinserció no només són econòmics, també socials: la institucionalització és molt cara i generalment presenta major reincidència.
Des d'una perspectiva purament penitenciària segurament la mesura d'atorgar a Oriol Pujol Ferrusola un règim penitenciari obert no només és correcte, sinó fins i tot desitjable!
El que em sabria greu és que aquesta decisió fos un privilegi (més), motivada políticament pel que representa el polític pres, i la seva família...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada