"La vida te da sorpresas", cantava Rubén Blades a "Pedro Navaja", i la política, que per bé i per mal també forma part de la vida, no n'és una excepció!
I sorprenent ha estat el trencament (val a dir que també buscat per ell mateix) de Ciutadans amb Manuel Valls, un trencament farcit de retrets i entre aquests s'hi deu amagar, segurament, alguna que altra veritat, com la que Ciutadans es dediqui, més que a combatre i rebatre l'independentisme, a atiar-lo, més que a resoldre el conflicte, a encendre'l encara més...
El seu enamorament ha durat poc més que un amor fogós d'estiu, i entre ells la convivència al ple de Barcelona s'ha fet del tot insuportable des del primer moment, com quan veus que les expectatives creades en les cites anteriors es difuminen quan comparteixes casa, i llavors procures fugir cames ajudeu-me!
Vist amb perspectiva, el vot gratuït a Ada Colau per fer-la alcaldessa no sé si ha estat, per a Manuel Valls, més un inevitable sacrifici que un agraït alliberament; cada dia que passa em decanto més per a la segona opció, sobretot perquè sembla que al final haurà preferit que el trencament fos de Ciutadans per haver votat a Ada Colau, que per ell per persistir la voluntat, des de Ciutadans, enllitar-se en pactes i governs amb Vox. No era això, Ciutadans, no era això, es lamentava ahir, entre molest i dolgut, mentre relatava la deriva cap a la dreta més ultra del partit taronja.
Com deu ser Ciutadans per dins, com deu ser la seva cuina, si escandalitza a tot un conservador i moderat com Manuel Valls!
Sembla que Manuel Valls ha vingut (o ha tornat?) per quedar-se, i serà interessant observar si la seva trajectòria serà d'àmplia volada, o de vol gallinaci... Aquesta primera setmana eclipsa a tothom i acapara titulars, però quatre anys en un racó de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona es poden fer molt llargs; que li ho pregunti a Joan Laporta...
Manuel Valls... Veni, voti, ...vici?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada