Aquesta setmana la unitat de l'independentisme ha tornat a brillar per la seva absència, gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a proclamar (de nou?) la independència.
La discrepància es va produir a la mesa del Parlament, que no la va admetre a tràmit gràcies (?) a l'abstenció, argumentada per criteris tècnics, dels representants d'ERC, combinada amb els vots en contra dels de Ciutadans i el PSC, i amb els vots a favor dels de Junts per Catalunya.
De nou Twitter va bullir amb moltes piulades crítiques amb ERC, avui per avui el flanc moderat i pactista de l'independentisme, davant el flanc que representa Junts per Catalunya, aparentment més radical (?) i unilateral...
Dic aparentment perquè si aquesta mateixa ILP la presentés el grup parlamentari de Junts per Catalunya, diu ERC que no tindria inconvenient en admetre la seva tramitació... però sembla que Junts per Catalunya no contempla, en les seves previsions, presentar de moment res per l'estil, ni tan sols treure el fre de mà, des de l'alta responsabilitat que té al govern (la presidència!) a la proclamada i alhora suspesa república!
I mentre ERC és l'ase dels cops a Twitter per enèsima vegada, comencen a sortir veus més o menys vinculades a ERC, més o menys autoritzades, que situen aquest nou atac, aquesta nova trampa, com una nova cortina de fum de l'espai post convergent mentre aquest es redefineix, es reinventa també per enèsima vegada, a l'espera que les enquestes electorals li siguin de nou favorables, europees a banda.
La unitat de l'independentisme és ara per ara una quimera i la unitat estratègica, un segon plat que per més que es demani, tampoc arriba...
Qui sap si la unitat, cas d'existir, es va perdre quan uns van quedar-se aquí i d'altres van emprendre el camí de l'exili...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada