Elon Musk mata l'ocell de Twitter

Matar l'ocell de Twitter potser no és com "matar un rossinyol", però la referència a la metàfora de la mítica novel·la de Harper Lee no és, a criteri meu, gratuïta. Elon Musk no ha matat un rossinyol, sí un monarca blau coronat, l'ocell en què, sembla ser, podria haver inspirat el fins ara mític logotip de Twitter.

El monarca blau coronat, "Hypothymis azurea" de nom científic, és un petit ocell que es troba principalment a les regions del sud-est asiàtic, des de l'Índia i Sri Lanka fins a Indonèsia i les Filipines. Aquest ocellet, d'uns 16 centímetres, es caracteritza per la seva coloració vistosa, amb una part superior del cos de color blau brillant i un pit de color blanc. El nom "blau coronat" fa referència al color blau de la clapa, a manera de corona, que té al cap.

Mesos enrere Elon Musk, propietari de Twitter, va eliminar l'icònic ocell blau i el nom d'aquesta xarxa social per col·locar-hi una intrigant "X" i rebatejant-la, també, com a "X". Què amaga realment aquesta "X"? Què hi ha rere la "X"? El canvi de nom i d'imatge no ha estat l'únic que ha tingut aquesta xarxa.

De fet, d'un temps ençà veiem que a Twitter (perdó, "X"), és menys democràtica, si és que mai ho ha estat; com en altres eines i xarxes socials, qui passa per caixa té més avantatges. I és que Twitter (perdó, "X", és que em costa anomenar-la així...) tampoc escapa de la monetització del seu contingut i ja sabem que tot té un preu.

Però el canvi, en mans de Musk, és més profund i alhora intrigant i preocupant: si Twitter va néixer com un servei de "microblogging" que valorava essencialment la conversa, "X" té la voluntat de ser un espai en el qual puguem fer moltes altres coses, a banda de comunicar-nos i conversar: entretenir-nos (com fem en altres xarxes com Instagram o TikTok) i sobretot consumir, comprar.

Elon Musk, d'alguna manera, ha matat la innocència de Twitter (que potser tampoc ho era tant, d'innocent), i d'aquí l'inevitable paral·lelisme amb el rossinyol de Harper Lee.

La metàfora de "matar un rossinyol" reflecteix la cruesa del racisme i la injustícia en la societat de l'època (Alabama, anys trenta del segle passat), i com la innocència i la bondat poden ser destruïdes quan es condemna a persones innocents a causa dels prejudicis i la discriminació racial. L'acte d'injustícia que l'advocat Atticus Finch (protagonitzat a la pel·lícula per un magistral Gregory Peck) vol evitar, condemnar un innocent, seria com "matar un rossinyol".

En un moment de la novel·la Atticus Finch diu: "Els rossinyols no es dediquen a res més que a cantar per alegrar-nos. No devoren els fruits dels horts, no nien als baguls del blat de moro, no fan res més que vessar el cor, cantant per al nostre delit. Per això és pecat matar un rossinyol".

Matant Twitter, potser Elon Musk no ha comès cap pecat, simplement ha matat (una vegada més) la nostra innocència.

Article publicat al número 116 de la revista Parlem de Sarrià.